Altres pa\u00efsos europeus m\u00e9s previsors, com Alemanya, fins i tot sense haver patit les epid\u00e8mies anteriors, tenien reserves estrat\u00e8giques d’Equips de Protecci\u00f3 Individual i acc\u00e9s a altres recursos que es tornarien molt escassos ja en les primeres setmanes de mar\u00e7, com els kits comercials per el diagn\u00f2stic per PCR o els hisops.<\/p>\n
A sobre, a Espanya l’estructura de salut p\u00fablica era molt feble. Tot just 799 milions d’euros<\/a> de despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica (un 1.1% del total) es destinaven a salut p\u00fablica el 2018, i la Llei General de Salut P\u00fablica no s’havia desenvolupat reglament\u00e0riament. El conjunt de l’arquitectura institucional de pa\u00eds, amb 17 serveis auton\u00f2mics de salut per gestionar el sistema i un Consell Interterritorial utilitzat com a arma pol\u00edtica partidista, era clarament disfuncional. A m\u00e9s, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria patia la seva pr\u00f2pia crisi cr\u00f2nica.<\/a><\/p>\n Evidentment, avui estem m\u00e9s preparats. La comissi\u00f3 de reconstrucci\u00f3 social i econ\u00f2mica de Congr\u00e9s dels Diputats va aprovar el seu dictamen<\/a> a primers de juliol de 2020. Inclou una disposici\u00f3 sobre plans de conting\u00e8ncia per a preparaci\u00f3 de cat\u00e0strofes, d’aquesta i altres tipus, i les reserves estrat\u00e8giques de insums. A m\u00e9s, els fons de rescat<\/a> injecten recursos financers per fer front a les necessitats sobrevingudes de refor\u00e7ament de la xarxa sanit\u00e0ria, les estructures de salut p\u00fablica, els rastrejadors, els IFEMAS<\/a> i les arques de No\u00e8.<\/p>\n D’altra banda, durant els mesos pitjors de la primera onada els centres sanitaris es van reorganitzar i van adoptar noves tecnologies com la telemedicina -es va avan\u00e7ar m\u00e9s en dos mesos en aquest sentit que en les d\u00e8cades anteriors-. Tamb\u00e9 es van redefinir noves formes de treballar amb col\u00b7laboraci\u00f3 entre especialitats i entre professions. Les societats cient\u00edfiques de cures intensives van consensuar protocols clars d’actuaci\u00f3<\/a> ja en les primeres setmanes de la crisi Covid-19, que van publicar conjuntament en\u00a0 revistes cient\u00edfiques.<\/p>\n Els recursos humans del sistema sanitari constitueixen el seu principal actiu. Durant la primera onada, uns professionals sanitaris es van veure desbordats mentre que altres es van quedar sense tasques, perqu\u00e8 l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria no Covid-19 es va reduir dr\u00e0sticament. En part per raons d’oferta -necessitat de mantenir llits disponibles per si l’epid\u00e8mia empitjorava- per\u00f2 tamb\u00e9 de demanda -por de la poblaci\u00f3 a contagiar-se-.<\/p>\n Durant les pitjors setmanes de la pand\u00e8mia, excepte a Madrid i algunes altres localitats, l’ocupaci\u00f3 hospital\u00e0ria va ser m\u00e9s baixa que mai. Es va posar de manifest la necessitat de m\u00e9s professionals i m\u00e9s vers\u00e0tils. Es van convocar amb urg\u00e8ncia places, per\u00f2 no hi havia al mercat ni metges ni infermeres. Ja en els primers dies del confinament, es va publicar l’Ordre SND \/ 232\/2020, de 15 de mar\u00e7,<\/a> per la qual es flexibilitzava la contractaci\u00f3 de professionals i els requisits exigibles per a aix\u00f2.<\/p>\n Per la seva banda, la Comissi\u00f3 Europea ha enfrontat aquests dos problemes amb diverses disposicions. La primera el 7 de maig, permetent certa comoditat en les acreditacions exigibles per contractar professionals sanitaris<\/a>. I la segona, organitzant cursos per formar en l’atenci\u00f3 a pacients cr\u00edtics Covid-19, entre agost i desembre de 2020, a uns 10.000 metges i infermeres de almenys 1.000 hospitals de tots els pa\u00efsos europeus.<\/p>\n La preparaci\u00f3 no \u00e9s la mateixa en unes i altres Comunitats Aut\u00f2nomes, com tampoc ho ha estat la virul\u00e8ncia de l’atac. Aquelles amb millors dispositius i m\u00e9s coordinats de salut p\u00fablica i una atenci\u00f3 prim\u00e0ria forta estaven -i estan- millor preparades. A m\u00e9s, la pregunta no \u00e9s si el sistema sanitari est\u00e0 prou preparat. Tamb\u00e9 cal plantejar-se si est\u00e0 coordinat amb la resta de les peces d’aquest gran puzle i, en particular, amb l’atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria. Perqu\u00e8 la preparaci\u00f3 del sistema tamb\u00e9 requereix que la Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria recuperi la C (de Comunit\u00e0ria), atenent a la gent gran en resid\u00e8ncies.<\/p>\n Cal no oblidar que la primera onada a Espanya ha estat tan letal per l’enorme nombre de morts en resid\u00e8ncies<\/a>. La coordinaci\u00f3 del dispositiu sociosanitari amb Sanitat, sobretot amb atenci\u00f3 prim\u00e0ria, \u00e9s essencial. Estem m\u00e9s preparats ara: es fan cribratges sistem\u00e0tics de residents i treballadors, es compleixen protocols i s’est\u00e0 avaluant el perqu\u00e8 del sonat frac\u00e0s de la primavera. Digna de menci\u00f3 \u00e9s la recent avaluaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 residencial a Navarra.<\/a><\/p>\n La seg\u00fcent figura mostra les dotacions de metges de fam\u00edlia per Comunitats Aut\u00f2nomes el 2018 (\u00faltim any amb informaci\u00f3 en el Sistema d’Informaci\u00f3 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria del Ministeri de Sanitat<\/a>), i el canvi des de 2010. A l’eix horitzontal representem el nombre de Targetes Sanit\u00e0ries Individuals (TSI), \u00e9s a dir, el nombre de pacients per metge de fam\u00edlia en 2018, i en el vertical, el tant per cent de reducci\u00f3 d’aquesta r\u00e0tio des de 2010.<\/p>\n Les Comunitats Aut\u00f2nomes situades a l’esquerra de la figura estan m\u00e9s ben preparades, i les situades a la part superior han millorat les seves dotacions en els \u00faltims anys. Mentre que Pa\u00eds Basc, Extremadura, Castella i Lle\u00f3, Gal\u00edcia i Navarra tenen bones dotacions i han millorat els seus recursos, Balears, Ceuta i Melilla i Madrid destaquen per les seves baixes dotacions i pel seu deteriorament des de 2010.<\/p>\n Segons el Sistema d’Informaci\u00f3 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, a Madrid hi ha 252 metges de fam\u00edlia amb m\u00e9s de 2.000 targetes sanit\u00e0ries assignades, i la meitat (1.824) tenen entre 1.500 i 2.000 targetes sanit\u00e0ries. En un empitjorament de l’epid\u00e8mia, com el de Madrid, Arag\u00f3 o Navarra, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria ha d’assumir una enorme c\u00e0rrega assistencial de detecci\u00f3 i seguiment cl\u00ednic de casos, que ser\u00e0 molt dificultosa o impossible en les Comunitats Aut\u00f2nomes amb escassa dotaci\u00f3 de professionals, i en qu\u00e8 l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria s’ha anat deteriorant.<\/p>\n La incid\u00e8ncia (nous casos de Covid-19) determina nom\u00e9s fins a cert punt l’\u00fas dels recursos hospitalaris i el seu eventual col\u00b7lapse. Entre tots dos hi ha el comportament de la poblaci\u00f3, que no \u00e9s homogeni. La gran difer\u00e8ncia entre la primera onada i aquesta segona que estem patint \u00e9s que durant la primera el percentatge de pacients que van necessitar hospitalitzaci\u00f3 i la letalitat van ser molt superiors perqu\u00e8 no es protegia efica\u00e7ment del risc als m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n A m\u00e9s de les mesures discriminat\u00f2ries oficials, com la prohibici\u00f3 de sortir al carrer als residents en centres sociosanitaris (Ordre SND \/ 380\/2020, de 30 d’abril), a Espanya molta gent gran ha apr\u00e8s a autoprotegir-se mitjan\u00e7ant a\u00efllaments preventius, es diria que gaireb\u00e9 s\u00f3n arrestos domiciliaris voluntaris. Si el perfil dels contagiats en la segona onada hagu\u00e9s estat com en la primera, els hospitals d’algunes comunitats ja haurien col\u00b7lapsat a l’agost.<\/p>\n La primera onada ens va mostrar una plasticitat desconeguda del sistema sanitari, que ha estat capa\u00e7 de cr\u00e9ixer r\u00e0pidament en recursos estructurals. L’hospital de campanya d’IFEMA va estar obert 40 dies i va atendre a gaireb\u00e9 4.000 pacients Covid. Els llits de cr\u00edtics al pa\u00eds van passar de 4.446 abans de l’inici de l’epid\u00e8mia a 7.930 en tot just dos mesos.<\/p>\n Aquesta aparent plasticitat inclou diferents definicions de llit de cures cr\u00edtiques<\/a>. Des de la m\u00e9s estricta, que nom\u00e9s inclou els llits situades a les UCI i dependents del seu personal, fins a les m\u00e9s laxes, que compten tamb\u00e9 els llits de vigil\u00e0ncia postquir\u00fargica, coron\u00e0ries i d’unitats d’ictus.<\/p>\n Es van habilitar llits de cr\u00edtics per a pacients Covid-19 fora de les UCIs i es van instal\u00b7lar ventiladors, alguns de disseny i producci\u00f3 nacional, en urg\u00e8ncies i en plantes hospital\u00e0ries. El sistema sanitari espanyol comptava el 2018 (\u00faltim any amb dades en el Sistema d’Informaci\u00f3 d’Atenci\u00f3 Especialitzada<\/a>) amb 2.765 metges intensivistes vinculats contractualment a hospitals, 668 col\u00b7laboradors i 733 MIR en formaci\u00f3. A m\u00e9s, hi havia m\u00e9s de 10.000 metges amb contracte o col\u00b7laboradors en urg\u00e8ncies. Per\u00f2 la flexibilitat ha perm\u00e8s que una part dels altres especialistes hagin apr\u00e8s i ajudat a tractar pacients Covid-19.<\/p>\n A 10 d’octubre de 2020, segons l’informe<\/a> del Ministeri de Sanitat, hi havia 1.585 pacients ingressats a UCI, tres Comunitats Aut\u00f2nomes per sobre del 30% d’ocupaci\u00f3 (Madrid, Arag\u00f3 i Castella Lle\u00f3) i un 18% d’ocupaci\u00f3 mitjana de llits UCI al pa\u00eds. Encara queda algun marge per l’agreujament de la pand\u00e8mia sense que el sistema col\u00b7lapsi, si b\u00e9 epidemi\u00f2legs de renom han q\u00fcestionat les dades d’ocupaci\u00f3 de llits UCI a Madrid.<\/p>\n Lamentablement, les dades p\u00fabliques sobre \u00fas d’UCI a Espanya no permeten fer avaluacions del risc de col\u00b7lapse com en altres pa\u00efsos (vegeu per exemple l’informe de l’10 d’octubre de el grup BIOCOMSC<\/a>).<\/p>\n Fins on pot cr\u00e9ixer el sistema sanitari per afrontar un agreujament de l’epid\u00e8mia? Possiblement, a les zones m\u00e9s afectades en la primera onada (Madrid, algunes \u00e0rees de Catalunya) podrien augmentar-se els recursos estructurals tant o m\u00e9s que llavors. Per\u00f2, sobretot, el millor coneixement de maneig terap\u00e8utic de la malaltia i la formaci\u00f3 dels professionals faria que aquests recursos s’utilitzin m\u00e9s eficientment.<\/p>\n Encara que, \u00f2bviament, les claus per evitar el col\u00b7lapse estan en alentir el ritme de contagis i en protegir les persones de m\u00e9s risc.Recursos humans<\/h3>\n
Desigualment preparats per Comunitats Aut\u00f2nomes<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/10\/file-20201012-19-1nhwhxc-1.jpg\")
<\/a>Comportament de la poblaci\u00f3<\/h3>\n
La plasticitat del sistema sanitari<\/h3>\n
\n![\"The](\"https:\/\/counter.theconversation.com\/content\/147031\/count.gif?distributor=republish-lightbox-advanced\")
<\/p>\n