La Marina mira sota la tapa de la safata de menjar mentre contesta les preguntes per tel\u00e8fon. Avui toca pur\u00e9 de verdures, pollastre rostit, un tros de pa i compota de poma. Un men\u00fa com un altre qualsevol menys per a aquesta jove de 20 anys i les seves companyes en un centre de trastorns alimentaris de Madrid, on moltes intenten sobreposar-se a l’impacte que ha provocat la pand\u00e8mia en el seu estat mental.<\/p>\n
\u00abEn el confinament la meva relaci\u00f3 amb el menjar es va tornar extrema. Les malaltes d’anor\u00e8xia i de bul\u00edmia necessitem tenir-ho tot sota control per mantenir a ratlla el desordre alimentari\u00bb, descriu la Marina. \u00abPer\u00f2 amb el tancament aix\u00f2 va ser impossible per la sensaci\u00f3 cont\u00ednua d’incertesa i perqu\u00e8 al principi no vam tenir ni ter\u00e0pia\u00bb. La urg\u00e8ncia per l’atenci\u00f3 f\u00edsica de la Covid-19 va relegar a les especialitats psiqui\u00e0triques i psicol\u00f2giques durant bona part de la primera onada. Aix\u00ed ho denuncia el president de la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP), Celso Arango, per a qui \u00abel salt a l’assist\u00e8ncia telem\u00e0tica ens ha enxampat desprevinguts i amb molt poques eines\u00bb.<\/p>\n
Al mig, milers de pacients com la Marina es van quedar desemparats al costat dels quals es van anar sumant per duels abruptes, tancaments dif\u00edcils i quadres d’estr\u00e8s laboral i social. Segons dades de l’OMS, els serveis essencials de salut mental s’han ressentit en el 93% dels pa\u00efsos per la crisi sanit\u00e0ria. En el cas d’Espanya, on una de cada cinc persones ha presentat s\u00edmptomes de depressi\u00f3 i ansietat, aquesta xifra \u00e9s el preludi d’una \u00abpand\u00e8mia de salut mental\u00bb si no s’actua a temps, segons els experts.<\/p>\n
El problema \u00e9s que estem immersos en una segona onada de virus sense haver resolt a nivell psicol\u00f2gic la primera, segons alerta la Confederaci\u00f3 de Salut Mental a Espanya. Nel Gonz\u00e1lez Zapico, el seu president, defensa que \u00abv\u00e9nen temps molt dif\u00edcils de crisi econ\u00f2mica, atur i desnonaments que afectaran a tota la poblaci\u00f3, generant nous problemes o agreujant els ja existents\u00bb. A aix\u00f2 se li sumen els su\u00efcidis, \u00abque encara que no disposem de dades oficials, s\u00ed que tenim const\u00e0ncia que estan empitjorant\u00bb, afirma. Un fet que, segons han calculat, afecta m\u00e9s en casos de depressions greus, trastorns de l’alimentaci\u00f3 i toxicomanies.<\/p>\n
La Marina fa cinc anys que treballa en el seu trastorn de conducta aliment\u00e0ria amb professionals, de manera que disposa d’unes eines sense les quals, reconeix, \u00abhauria sortit molt m\u00e9s tocada de tot aix\u00f2\u00bb. Tot i aix\u00f2, les primeres setmanes va patir un retroc\u00e9s que recorda amb \u00abhorror\u00bb. \u00abVaig caure en coses que ja creia superades, com controlar cada caloria del que menjava, provar noves dietes o comparar-me a les xarxes socials tota l’estona\u00bb, explica l’estudiant. Tamb\u00e9 critica el treball de molts influencers<\/em> que durant aquests dies van encoratjar \u00abl’obsessi\u00f3 per l’esport i per no agafar ni un quilo de m\u00e9s en la quarantena\u00bb.<\/p>\n El temps lliure feia que aterr\u00e9s cont\u00ednuament en f\u00f2rums nocius, on alguns malalts d’anor\u00e8xia i bul\u00edmia es vanaglorien dels seus trastorns i indueixen a altres a caure en ells. \u00abJo s\u00e9 que totes aquestes p\u00e0gines s\u00f3n molt perilloses i, tot i aix\u00f2, a vegades me les ficava, aix\u00ed que segurament hauran provocat moltes recaigudes durant aquests mesos perqu\u00e8 la gent es passava molt de temps a Internet\u00bb, sospesa la Marina.<\/p>\n L’abund\u00e0ncia de temps i la dificultat per acostumar-se a les ter\u00e0pies en l\u00ednia \u00e9s una cosa que tamb\u00e9 pot resultar pernici\u00f3s per als toxic\u00f2mans. \u00abLa gent que est\u00e0 actualment en consum ho ha passat molt malament. S\u00f3n massa dies a soles amb els teus dimonis i sense haver de donar la cara davant la societat perqu\u00e8 est\u00e0s enclaustrat\u00bb, explica Francesc (34 anys), exaddicte a diverses subst\u00e0ncies, per\u00f2 net des de fa tres anys i en tractament continuat.<\/p>\n \u00abLes meves drogues estrella, per aix\u00ed dir-ho, eren l’alcohol i els ansiol\u00edtics. \u00c9s a dir, dues subst\u00e0ncies a qu\u00e8 es pot accedir f\u00e0cilment fins i tot en quarantena\u00bb, alerta aquest venedor de sabates. \u00abSi a m\u00e9s est\u00e0s inestable emocionalment, et quedes sense feina i no tens suport psicol\u00f2gic, no \u00e9s estrany que acabis consumint\u00bb, raona. En el seu cas, per\u00f2, l’estat d’alarma ha suposat un ajut per haver caigut en \u00abun entorn lliure de subst\u00e0ncies\u00bb i haver tallat d’arrel els plans de \u00abdrogues socials\u00bb i seguir amb la seva ter\u00e0pia grupal i particular.<\/p>\n \u00abLes f\u00e8iem amb una aplicaci\u00f3 tipus Zoom i, encara que sempre sigui millor de forma presencial i es perdi una mica d’informaci\u00f3 entre les pantalles, jo crec que m’han salvat d’empitjorar\u00bb, reconeix el Francesc. Encara que no sentia impulsos de tornar a l’alcoholisme, s\u00ed va patir atacs d’ansietat quan els seus dos pares van emmalaltir de Covid-19.<\/p>\n \u00abLa situaci\u00f3 d’angoixa \u00e9s molt gran i jo dono gr\u00e0cies que m’hagi enxampat en un moment molt bo, a difer\u00e8ncia d’altres persones que estan en la meva ter\u00e0pia\u00bb, compara, ja que actualment es troba acabant el tractament farmacol\u00f2gic i rep una petita dosi d’antidepressius. Sense aquest suport, creu que l’estat mental post pand\u00e8mia dels toxic\u00f2mans pot arribar a ser \u00abmolt gore<\/em>\u00ab.<\/p>\n Davant d’un possible episodi d’ansietat extrema, la psic\u00f2loga del Francesc li va signar un salconduit perqu\u00e8 pogu\u00e9s sortir al carrer en ple estat d’alarma. \u00abL’esport va ser el que millor em va anar en tots aquests anys de recuperaci\u00f3 i, de sobte, em vaig veure sense aquesta via d’escapament\u00bb, explica. \u00abEn el cas dels addictes, el frec de l’aire a la cara esdev\u00e9 una necessitat\u00bb, confessa aquest jove catal\u00e0.<\/p>\n Una cosa que comparteix la Marina, encara que ella no va comptar amb aquest privilegi tot i que l’anor\u00e8xia li causa quadres d’ansietat molt sovint. \u00abEl que va passar va ser el contrari, vaig desenvolupar p\u00e0nic social i em va costar molt tornar a sortir de casa\u00bb, descriu. \u00abHaver de aixecar-me i anar a la consulta per a mi era part de la ter\u00e0pia, anava a classe amb un treball fet, i el confinament ho va anul\u00b7lar tot\u00bb. Mesos despr\u00e9s, gr\u00e0cies a les activitats di\u00e0ries a l’hospital, ha aconseguit recuperar aquesta autonomia.<\/p>\n Per la Nieves, en canvi, la possibilitat de sortir quan va comen\u00e7ar la desescalada es va convertir en el seu pitjor malson. Uns mesos abans havia estat diagnosticada de depressi\u00f3 i ansietat, per\u00f2 tots els s\u00edmptomes que havia contingut gr\u00e0cies a les seves ter\u00e0pies presencials es van intensificar amb el tancament: va desenvolupar agoraf\u00f2bia.<\/p>\n \u00abJo era d’aquelles persones a les quals se les anomena ‘de carrer’. Un dia, segons em disposava a obrir la porta de casa meva per sortir a comprar, em va entrar una mena de palpitaci\u00f3 al cap i una suor freda\u00bb, explica aquesta advocada de 62 anys. \u00abVaig pensar que m’estava donant un ictus, per\u00f2 els doctors em van dir que era agoraf\u00f2bia i em van pujar la medicaci\u00f3 dels antidepressius\u00bb.<\/p>\n Per el seu estat psicol\u00f2gic general, \u00abla pand\u00e8mia ha estat un pas enrere\u00bb. \u00abAl principi, l’estat d’alarma em provocava assossec i va ser una forma de refor\u00e7ar el sentiment de seguretat cap al meu domicili\u00bb, diu la Nieves. A m\u00e9s, van ser mesos en qu\u00e8 tothom va experimentar el que ella sentia di\u00e0riament abans del confinament. \u00abJa no era una persona rara, era una de tants\u00bb, resumeix. No obstant aix\u00f2, aquesta bombolla de seguretat es va enfonsar en la primera fase: \u00abLa primera vegada que vaig trepitjar el carrer em va donar un atac d’ansietat, per\u00f2 ja no tenia arguments v\u00e0lids per mantenir aquest tancament. No vaig ser conscient durant aquelles setmanes, per\u00f2 havia empitjorat molt\u00bb, conclou.<\/p>\n No ajuda que, durant tot aquest temps, les trobades psicol\u00f2giques amb la seguretat social s’hagin limitat a quatre sessions: dos per tel\u00e8fon i dues presencials. \u00abNi tan sols s\u00f3n per trucada de v\u00eddeo, on sents aquesta proximitat en veure’t les cares, i per descomptat el temps que et dediquen \u00e9s molt inferior al que tens en altres consultes, encara que s’hagi de pagar per aix\u00f2\u00bb, diu justificant-los amb el poc refor\u00e7 econ\u00f2mic i hum\u00e0 que tenen els professionals en la salut p\u00fablica madrilenya. \u00abLes mancances ja hi eren encara que hagin sortit a la llum amb la pand\u00e8mia\u00bb, ratifica.<\/p>\n Casos com el de la Nieves no s\u00f3n una anomalia, per\u00f2 el que provoca \u00e9s que, quan la butxaca ho permet, s’acabi recorrent a ter\u00e0pies privades. Per aquestes ha optat la Sof\u00eda (28 anys) despr\u00e9s de perdre la feina, tornar a casa dels seus pares a Sevilla i trobar-se en la mateixa situaci\u00f3 d’incertesa en qu\u00e8 estan sumits molts joves d’aquest pa\u00eds. \u00abVaig decidir anar a ter\u00e0pia per primera vegada per recuperar la meva autoestima laboral i poder enfrontar-me a la nova situaci\u00f3: en plena crisi de pand\u00e8mia, sense feina i sense cobrar ni un c\u00e8ntim del subsidi fins a novembre\u00bb, relata.<\/p>\n Un recent estudi de la Universitat Complutense de Madrid conclou que, en contra del que es pensa, els joves estan presentant m\u00e9s s\u00edmptomes cl\u00ednics d’ansietat, depressi\u00f3 o estr\u00e8s posttraum\u00e0tic que els grups de risc. A la Sofia li van diagnosticar r\u00e0pid a causa del seu greu quadre f\u00edsic. \u00abNo dormia, no menjava, no em mantenia en peu, no tenia forces per moure’m. Eren massa conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques m\u00e9s enll\u00e0 de l’angoixa interna\u00bb, diu respecte a la teoria que la tristesa s’est\u00e0 confonent amb depressi\u00f3. Amb aquesta mateixa excusa, ella es va for\u00e7ar a aguantar m\u00e9s del que devia una situaci\u00f3 d’assetjament laboral insostenible.<\/p>\n \u00abUna de les t\u00e0ctiques de maltractament dels meus caps era incidir tota l’estona en qu\u00e8 \u00e9rem unes privilegiades per tenir feina en aquesta situaci\u00f3\u00bb, descriu la Sofia, que treballava en una gran empresa durant l’estat d’alarma. Despr\u00e9s de l’acomiadament, el neguit no va millorar, sin\u00f3 que es va sumar a la manca de perspectives laborals globals. \u00abNo crec que trobi feina ara perqu\u00e8 ni tan sols veig molt futur a mig termini. El pa\u00eds t\u00e9 una atmosfera d’aut\u00e8ntic desemparament que no ajuda a mantenir una mentalitat positiva\u00bb, descriu.<\/p>\n En ter\u00e0pia, en canvi, aconsegueix entendre \u00abque no s\u00f3c responsable ni culpable de tot el que ha passat aquests mesos, que he de focalitzar-me en aquelles coses que estan al meu abast i acceptar les que no, i pensar en aquest stand by<\/em> a casa dels meus pares com un sacrifici per mantenir la meva vida a Madrid i no gastar de moment, que lluny de ser un frac\u00e0s \u00e9s una decisi\u00f3 responsable i valenta\u00bb. La Sofia reconeix que, en no haver acudit mai a una consulta presencial, no pot comparar com hauria millorat la seva situaci\u00f3 respecte a l’actual, per\u00f2 s\u00ed que sap que \u00abara mateix no seria capa\u00e7 de gestionar aix\u00f2 sense la meva psic\u00f2loga\u00bb.<\/p>\n Unes paraules que ratifiquen a les associacions de professionals i psiquiatres que, sense inversi\u00f3, no seran capa\u00e7os d’abordar l’enorme crisi emocional que comportar\u00e0 aquesta pand\u00e8mia. Per a Gonz\u00e1lez Zapico, de Salut Mental Espanya, \u00abhan posat en clara evid\u00e8ncia les llacunes del nostre sistema al no tenir protocols espec\u00edfics per atendre els afectats pel Covid-19 i el seu entorn\u00bb. Per aix\u00f2, reclama que es prioritzin inversions en mat\u00e8ria de sanitat, educaci\u00f3, ocupaci\u00f3 i col\u00b7lectius vulnerables \u00absi el m\u00f3n no es vol arriscar a que es produeixi un augment dr\u00e0stic dels trastorns ps\u00edquics\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La Marina mira sota la tapa de la safata de menjar mentre contesta les preguntes per tel\u00e8fon. Avui toca pur\u00e9 de verdures, pollastre rostit, un tros de pa i compota de poma. Un men\u00fa com un altre qualsevol menys per a aquesta jove de 20 anys i les seves companyes en un centre de trastorns […]<\/p>\n","protected":false},"author":506,"featured_media":24558,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[53],"class_list":["post-24557","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24557","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/506"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24557"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24557\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24557"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24557"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24557"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}El carrer: entre la necessitat i la por<\/h3>\n
Una joventut ressentida mentalment i sense perspectives<\/h3>\n