En Pere, de 69 anys, era un home actiu i independent que a mitjans de gener va patir un ictus hemorr\u00e0gic sever. Els pron\u00f2stics apuntaven a la mort o, en el millor dels casos, a un estat vegetatiu definitiu. \u201cLa fam\u00edlia confiava que es recuperaria\u201d, assegura el seu fill Jorge. En efecte, va despertar del coma, per\u00f2 l\u2019enrevessada hist\u00f2ria nom\u00e9s havia comen\u00e7at. Una insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria va obligar a induir-lo de nou al coma i despr\u00e9s d\u2019un mes a l\u2019UCI va ser traslladat a planta, on va contraure la grip A i va ser a\u00efllat.<\/p>\n
A les acaballes de febrer, quan la Covid-19 comen\u00e7ava a fer ress\u00f2 a It\u00e0lia i un mes despr\u00e9s del seu ictus, va ser traslladat al sociosanitari Pere Virgili de Barcelona per iniciar la rehabilitaci\u00f3. \u201cVam veure una mica la llum, la rehabilitaci\u00f3 comen\u00e7ava i els familiars i amics m\u00e9s propers el pod\u00edem anar a veure\u201d, diu el seu fill. Per\u00f2 la pand\u00e8mia estava a punt d\u2019arribar i tot va canviar. La cancel\u00b7laci\u00f3 de visites i la \u201crehabilitaci\u00f3 en punt mort\u201d van precedir la saturaci\u00f3 del centre sociosanitari.<\/p>\n
\u201cEl meu pare estava sol, no podia rebre visites, es trobava en un moment molt delicat emocionalment, desorientat, amb d\u00e8ficits importants en l\u2019\u00e0mbit d\u2019atenci\u00f3 i no entenia la magnitud del que estava passant amb la pand\u00e8mia. Vam decidir portar-lo a casa\u201d, relata en Jorge.<\/p>\n
Adaptaci\u00f3 expr\u00e9s de la llar, compra de material, canvis de rutines. \u201cAmb la meva mare a casa del meu germ\u00e0 per evitar contagis, la meva parella i jo ens vam encarregar del pare els primers quinze dies. Veure el meu pare totalment dependent va ser molt dolor\u00f3s, per\u00f2 les ganes de tornar una part de l\u2019amor rebut era suficient per tirar endavant\u201d, explica.<\/p>\n
Amb perspectiva, en Jorge valora l\u2019oportunitat d\u2019haver passat temps amb el pare i la sensaci\u00f3 d\u2019uni\u00f3 entre la fam\u00edlia, per\u00f2 no n\u2019oblida la duresa: \u201cEra una gran responsabilitat per la inexperi\u00e8ncia, la gravetat del cas, una assist\u00e8ncia de 24 hores en tots els \u00e0mbits\u2026 i amb el risc del possible contagi de coronavirus\u201d. La d\u2019en Pere i en Jorge \u00e9s una de les hist\u00f2ries que s\u2019amaguen rere els 13.000 casos l\u2019any, 35 al dia, que hi ha d\u2019ictus a Catalunya.<\/p>\n
En un any marcat per la pand\u00e8mia de la Covid-19, els neur\u00f2legs i altres experts del camp insten a no oblidar la import\u00e0ncia de prevenir, identificar i atendre els casos d\u2019aquesta malaltia cerebrovascular que \u00e9s la primera causa de mortalitat en dones i la segona en homes. A m\u00e9s, les seq\u00fceles que comporta fan que sigui la primera causa de discapacitat adquirida, segons dades de la Fundaci\u00f3 Ictus. \u201cEs calcula que l’ictus afectar\u00e0 una de cada sis persones al llarg de la seva vida\u201d, apunta la mateixa font.<\/p>\n
Al total de l\u2019Estat espanyol la xifra de casos, segons la Sociedad Espa\u00f1ola de Neurolog\u00eda (SEN), ascendeixen a 130.000, esdevenint la primera causa de mort en dones i la tercera en homes. Actualment, moren 27.000 persones l’any a causa de l’ictus. Per\u00f2 les seq\u00fceles tamb\u00e9 es fan notar entre els qui sobreviuen. Una enquesta elaborada per la Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola del Ictus (FEI) diu que un 71% dels enquestats indica que el seu estat de salut despr\u00e9s de la malaltia \u00e9s \u00abregular, dolent o molt dolent\u00bb.<\/p>\n
Segons la mateixa font, el 44% dels afectats per ictus t\u00e9 dificultats per dutxar-se o banyar-se sense ajuda i a un 58% li costa fer \u00abtasques dom\u00e8stiques lleugeres\u00bb. L’impacte tamb\u00e9 toca la butxaca: el 42% dels pacients requereix adaptacions a la seva llar, i una quarta part (27%) necessita un cuidador extern. La FEI calcula que \u00aben pacients amb seq\u00fceles greus hi ha una inversi\u00f3 inicial significativa\u00bb superior a 3.000\u20ac al mes per fer front a aquestes adaptacions i serveis, que sovint no tenen cabuda al sistema p\u00fablic de salut o no s\u00f3n suficients.<\/p>\n
\u201cL\u2019atenci\u00f3 a la pand\u00e8mia ha obligat els sistemes sanitaris a reorganitzar els serveis. Alhora, s\u2019ha vist una disminuci\u00f3 significativa en els ingressos per causes neurol\u00f2giques durant l\u2019estat d\u2019alarma i el confinament\u201d, apunta la FEI.<\/p>\n
En efecte, la Fundaci\u00f3 Ictus ha calculat a partir de les dades de Salut que les activacions del Codi Ictus, que n\u2019afavoreix el r\u00e0pid tractament, es van reduir un 20% \u00abdurant les setmanes de confinament, en comparaci\u00f3 a les setmanes anteriors\u00bb. A m\u00e9s, \u00abels pacients d’ictus van arribar una hora m\u00e9s tard a l’hospital\u00bb.<\/p>\n
La incid\u00e8ncia augmenta any rere any, per\u00f2 la mortalitat i discapacitat disminueix any rere any<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00f2, diu la Fundaci\u00f3, \u00e9s \u00abuna dada preocupant, ja que es tracta d’una malaltia aguda\u00bb on \u00abel temps de reacci\u00f3 \u00e9s un factor clau per administrar el millor tractament i reduir les seq\u00fceles\u00bb. Les retic\u00e8ncies a anar a l\u2019hospital per la por a contagiar-se o en pensar que els centres estaven saturats es van afegir a una problem\u00e0tica que ve de llarg: segons l\u2019enquesta de la FEI, nom\u00e9s un 12% dels afectats per un ictus sabien com procedir quan el van patir i nom\u00e9s el 22% en sabia recon\u00e8ixer els s\u00edmptomes.<\/p>\n
Tot plegat juga en contra en una patologia on cada segon \u00e9s vital. \u201cQuan una persona nota un dels s\u00edmptomes, no cal que siguin tots, cal actuar, insisteix el Dr. \u00d3scar Ayo, neur\u00f2leg i vocal del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Sociedad Espa\u00f1ola de Neurolog\u00eda (SEN). Els s\u00edmptomes d\u2019alerta s\u00f3n que al pacient de sobte se li tor\u00e7a la boca, parla de forma travada o no parla, perd la for\u00e7a en una part del cos o perd la sensibilitat de percebre el tacte.<\/p>\n
En el cas de percebre algun d\u2019aquests casos, i no necess\u00e0riament tots, els experts insten a trucar al servei d\u2019emerg\u00e8ncies (112) de forma immediata. El doctor Ayo ho resumeix: \u201cLa velocitat \u00e9s fonamental. Hi ha un per\u00edode de temps curt en qu\u00e8 la sang pot tornar a passar si es dissol el trombe. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de poques hores\u00bb.<\/p>\n
La import\u00e0ncia d\u2019actuar r\u00e0pidament rau en el fet que un ictus, en el 85% dels casos, \u201ces d\u00f3na quan una art\u00e8ria que porta sang al cervell s’obstrueix, una zona de l’\u00f2rgan es queda sense circulaci\u00f3 i t\u00e9 lloc l’infart cerebral\u201d. En l’altre 15% dels casos la complicaci\u00f3 es d\u00f3na \u201cquan una estructura vascular, com art\u00e8ries o venes, es trenquen i la sang surt per espais del crani, en el que es coneix com a hemorr\u00e0gia cerebral\u00bb, resumeix el doctor Ayo. Si la persona afectada o qui t\u00e9 a prop reconeix de pressa un dels s\u00edmptomes, els equips m\u00e8dics disposen d\u2019eines i de tractaments \u00e0gils que poden aconseguir que la sang torni a fluir i les seq\u00fceles siguin poques.<\/p>\n
Manuel Requena, neur\u00f2leg de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Vall d\u2019Hebron, insisteix: \u00abCada minut que passa redueix la possibilitat d’un tractament efectiu i de superar l’ictus sense seq\u00fceles. Encara que hi hagi confinament, quan hi ha una sospita, cal anar a l’hospital. No s’ha d’esperar que passi o esperar a dem\u00e0\u00bb.<\/p>\n
Rehabilitaci\u00f3 en temps de pand\u00e8mia<\/h3>\n
Un factor important quan una persona pateix un ictus \u00e9s la recuperaci\u00f3 posterior, on la rehabilitaci\u00f3 hi juga un paper cabdal. Aqu\u00ed, la pand\u00e8mia de la Covid-19 tamb\u00e9 ha fet molt de mal. Com en el cas d\u2019en Pere i el seu fill Jorge, la Fundaci\u00f3 Ictus reporta que \u00abfins a un 60% dels pacients no van poder seguir els programes de rehabilitaci\u00f3 presencial durant el confinament\u00bb, i el suport es va haver de limitar a un \u00abseguiment telef\u00f2nic i telem\u00e0tic adequat\u00bb.<\/p>\n
S\u00f3n dades d\u2019una enquesta elaborada arrel del Pla director de malaltia cerebrovascular del Departament de Salut, avan\u00e7ada per la Fundaci\u00f3 Ictus, i que tamb\u00e9 revela que el 95% dels pacients atesos van seguir \u00abadequadament el tractament de prevenci\u00f3 i van tenir un bon control dels factors de risc\u00bb durant les setmanes de confinament total.<\/p>\n
Un dels serveis que es van adaptar telem\u00e0ticament van ser els que serveix la Fundaci\u00f3 Ictus. Esther Duarte \u00e9s membre del patronat de la fundaci\u00f3 i metgessa rehabilitadora de l’Hospital de l’Esperan\u00e7a del Parc Salut Mar de Barcelona: \u201cLa rehabilitaci\u00f3 \u00e9s fonamental en pacients amb ictus. Durant la pand\u00e8mia cada cop era m\u00e9s dif\u00edcil ingressar pacients, perqu\u00e8 els metges es destinaven a unitats Covid. L\u2019hospital es va convertir en una altra cosa\u201d, justifica.<\/p>\n
Duarte explica que tant l\u2019hospital com altres fundacions relacionades amb l\u2019ictus van adaptar la seva atenci\u00f3 a les possibilitats, amb v\u00eddeos, trucades als pacients o programes de telerehabilitaci\u00f3. Amb tot, reconeix que \u201centre els pacients que van veure interrompuda la rehabilitaci\u00f3 hi ha casos de deteriorament funcional i cal fer molta feina per tornar al punt previ\u201d.<\/p>\n
Els s\u00edmptomes d\u2019alerta s\u00f3n que al pacient de sobte se li tor\u00e7a la boca, parla de forma travada o no parla, perd la for\u00e7a en una part del cos o perd la sensibilitat de percebre el tacte.<\/p><\/blockquote>\n
Un cas \u00e9s el programa ABRIC de la Fundaci\u00f3 Ictus, que amb la pand\u00e8mia ha passat de ser presencial i limitat a Barcelona a obrir-se a tot el pa\u00eds de forma telem\u00e0tica. \u201c\u00c9s un assessorament gratu\u00eft per a les persones que han viscut un ictus i el seu entorn\u201d, expliquen des de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n
Tamb\u00e9 ha cancel\u00b7lat l\u2019activitat presencial i ha adaptat el suport a la via telef\u00f2nica l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Persones amb Accident Vascular Cerebral (AVECE-ICTUS). \u201cEns truquen cada dia persones que han tingut ictus i que gaireb\u00e9 no reben rehabilitaci\u00f3\u201d, assegura Carmen Aleix, presidenta de l\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n
\u201cLes persones que surten d\u2019una Covid tenen prefer\u00e8ncia per fer rehabilitaci\u00f3 perqu\u00e8 han estat m\u00e9s temps al llit. Els de l\u2019ictus estan bastant aparcats\u201d, explica Aleix. \u201cLa rehabilitaci\u00f3 dels pacients amb ictus sempre \u00e9s l\u2019assignatura pendent, per\u00f2 ara encara m\u00e9s. \u00c9s una mala \u00e8poca pels afectats d’ictus\u00bb, assegura.<\/p>\n
Covid-19 i ictus, una relaci\u00f3 complicada<\/h3>\n
M\u00e9s enll\u00e0 del retard que ha implicat la situaci\u00f3 de pand\u00e8mia en el diagn\u00f2stic d\u2019alguns casos, nombrosos sanitaris han estudiat la relaci\u00f3 entre el SARS-CoV-2 i l\u2019ictus. Una revisi\u00f3 de casos del doctor Trejo-Gabriel y Gal\u00e1n<\/a> conclou que tenir antecedents d’ictus augmenta 3 vegades el risc de morir per Covid-19. Ara b\u00e9, afegeix que \u201cen aquest moment l’ictus no sembla una de les complicacions principals de Covid-19\u201d. \u201cQualsevol persona amb patologia cr\u00f2nica com haver tingut ictus necessita m\u00e9s cura que persona sana\u201d, resumeix Manuel Requena, neur\u00f2leg a l’Hospital Vall d’Hebron.<\/p>\n
Entre el 80 i el 90% dels ictus es deuen a factors de risc evitables<\/p><\/blockquote>\n
Els experts expliquen que qualsevol inflamaci\u00f3 greu al cos, com la que pot causar la grip comuna o la Covid-19, afavoreix l’aparici\u00f3 de trombes, que en alguns casos poden afectar el cervell i causar un ictus. En aquest sentit, un estudi publicat a JAMA Neurology<\/a> conclou que el risc de patir un ictus entre els pacients amb Covid-19 \u00e9s gaireb\u00e9 vuit vegades superior als malalts de la grip comuna, que ja era un factor relacionat. D’entre el grup d’ingressats per la Covid-19 estudiat, un 1,6% va patir un ictus isqu\u00e8mic. Nom\u00e9s un 0,2% dels pacients hospitalitzats pel virus de la grip va patir-ne un en el mateix per\u00edode de temps.<\/p>\n
Un treball de la universitat Thomas Jefferson dels EUA fins i tot indica que la Covid-19 ha modificat lleugerament el pacient tipus d’ictus. \u00abVam veure pacients de 30, 40 i 50 anys amb accidents cerebrovasculars massius, del tipus que normalment veiem en pacients de 70 i 80\u00bb, apunta Pascal Jabbour, director de la investigaci\u00f3 en una nota de premsa del centre universitari.<\/p>\n
Segons aquest estudi, \u00abels pacients joves sense factors de risc d\u2019ictus poden tenir un risc augmentat si han contret Covid-19, tinguin o no s\u00edmptomes de la malaltia\u00bb. L’informe aporta altres conclusions cridaneres, com que la taxa de mortalitat entre els pacients amb ictus i Covid-19 \u00e9s del 42,8% mentre la mortalitat t\u00edpica d’ictus \u00e9s entre el 5 i el 10% o que la mitjana d’edat dels afectats, partint de les dades dels EUA; havia abaixat 15 anys.<\/p>\n
Requena no d\u00f3na gaire valor a aquest treball per la min\u00fascula mostra en qu\u00e8 basen els resultats. \u201cNo hi ha articles m\u00e9s extensos que confirmin un canvi de patr\u00f3 en el pacient amb ictus. Nosaltres a Vall d’Hebron no ho hem vist\u00bb, explica. Afegeix que s\u00ed que han tractat pacients joves amb Covid greu i que han desenvolupat un ictus, \u00abper\u00f2 la majoria tenien patologies pr\u00e8vies o inclo\u00efen factors de risc. Per tant, encara no sabem si la Covid-19 juga un paper important o no\u00bb.<\/p>\n