{"id":24615,"date":"2020-10-30T06:30:41","date_gmt":"2020-10-30T05:30:41","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24615"},"modified":"2020-10-30T06:30:41","modified_gmt":"2020-10-30T05:30:41","slug":"es-pot-predir-levolucio-duna-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/10\/30\/es-pot-predir-levolucio-duna-pandemia\/","title":{"rendered":"Es pot predir l’evoluci\u00f3 d’una pand\u00e8mia?"},"content":{"rendered":"

Una tarda, a mitjans de juliol, en Joan s’aixeca, s’arregla i surt al carrer. T\u00e9 Covid-19, per\u00f2 no ho sap (\u00e9s un d’aquells \u00abasimptom\u00e0tics\u00bb). Es pren alguna cosa en una terrassa amb uns amics i, com que fa calor, decideix llevar-se la m\u00e0scara. Al migdia, agafa un autob\u00fas i s’acosta a casa dels seus pares a dinar amb ells, com ha fet tantes altres vegades.<\/p>\n

Tres mesos despr\u00e9s, sense ell saber-ho, algunes de les persones amb les que va tenir contacte van emmalaltir, es van contagiar les unes a les altres o, fins i tot, van morir. Si en Joan va contagiar a una sola persona i, al llarg de la setmana seg\u00fcent, aquesta persona va contagiar a una altra i aix\u00ed successivament, despr\u00e9s de 3 mesos el brot que va iniciar s’haur\u00e0 propagat a unes 12 persones. I si hagu\u00e9s contagiat a 2, que al seu torn contagiessin a altres 2 cada setmana, els afectats arribarien els 4.000. Encara pitjor: si el ritme de contagi setmanal fos de 3 per cada contagiat, seria responsable directe de 500.000 infectats.<\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria evid\u00e8ncia tres dificultats que trobem per predir l’evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia. Primer, no sabem amb certesa qui est\u00e0 infectat i qui no. Segon, encara que el \u00abrastreig\u00bb ens permet detectar preco\u00e7ment alguns asimptom\u00e0tics, no sempre podem determinar la xarxa de contactes (alguns en el transport p\u00fablic o al supermercat), de manera que desconeixem quantes d’aquestes trobades han estat contagioses. Finalment, i aquesta \u00e9s la idea central del present article, les epid\u00e8mies creixen (i en ocasions s’atenuen) a un ritme exponencial.<\/p>\n

Encara que un creixement exponencial pot desbordar el nostre sistema de salut en unes poques setmanes, els humans no estem psicol\u00f2gicament equipats per comprendre totes les seves implicacions (per exemple, sabia el lector que si pogu\u00e9ssim doblegar un full de paper unes 103 vegades, seria tan ample com nostre univers?). En general, ens costa assimilar que el 26 de febrer es va notificar el primer cas de contagi local i el 14 de mar\u00e7 es va decretar l’estat d’alarma.<\/p>\n

Amb tot, la realitat \u00e9s que la din\u00e0mica de l’epid\u00e8mia no segueix tan sols un creixement exponencial incontrolat. Per aix\u00f2 els epidemi\u00f2legs utilitzen models matem\u00e0tics, per capturar totes les subtileses de la seva propagaci\u00f3. Els models m\u00e9s habituals divideixen la poblaci\u00f3 en grups (anomenats \u00abcompartiments\u00bb) que descriuen els conjunts d’individus susceptibles, asimptom\u00e0tics, malalts, hospitalitzats o altres. Diferents models inclouen m\u00e9s o menys detalls i donen lloc a una aut\u00e8ntica sopa de lletres.<\/a><\/p>\n

El m\u00e9s habitual \u00e9s pensar que la incapacitat per predir la din\u00e0mica de l’epid\u00e8mia es deu a la pobra qualitat de les dades i no a la qualitat dels models. Per tant, arreglem les dades i tindrem una \u00abbola de cristall\u00bb (a la qual anomenem model matem\u00e0tic<\/a>) que ens dir\u00e0 amb tota precisi\u00f3 quan comen\u00e7ar\u00e0 o acabar\u00e0 la segona onada. Fins i tot quan arribar\u00e0 la fi de l’epid\u00e8mia. A la fi i al el cap, si models matem\u00e0tics semblants han posat a l’home a la Lluna, per qu\u00e8 no haurien de funcionar en aquest cas?<\/p>\n

Doncs perqu\u00e8 no \u00e9s tan senzill. La dificultat rau en el fet que, amb independ\u00e8ncia dels detalls de cada model, tots tanquen l’implacable creixement exponencial. Aquest factor no nom\u00e9s afecta el creixement de l’epid\u00e8mia, sin\u00f3 tamb\u00e9 el ritme a qu\u00e8 creix la nostra ignor\u00e0ncia sobre la mateixa. Com esmentem en la breu hist\u00f2ria que obre l’article, totes les petites decisions que un pren poden amplificar-se i difuminar completament la nostra capacitat de predicci\u00f3.<\/p>\n

L’autob\u00fas a qu\u00e8 ens pugem, o un dinar a casa dels nostres pares, poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles setmanes despr\u00e9s. I aquesta epid\u00e8mia d’incertesa no dep\u00e8n \u00fanicament de la qualitat dels models matem\u00e0tics, sin\u00f3 que \u00e9s intr\u00ednseca a la pr\u00f2pia din\u00e0mica de propagaci\u00f3 de la infecci\u00f3. I no oblidem que l’escenari real \u00e9s encara m\u00e9s desolador, ja que comptem amb unes dades incompletes, inconsistents i, en moltes ocasions, inaccessibles a cient\u00edfics i ciutadans.<\/p>\n

Aprenent dels meteor\u00f2legs<\/h3>\n

El lector es preguntar\u00e0 qu\u00e8 podem fer davant d’aquest panorama tan desesperan\u00e7ador. La soluci\u00f3 podria venir d’un assumpte en el qual la nostra incapacitat de mirar al futur \u00e9s coneguda i acceptada: la predicci\u00f3 meteorol\u00f2gica.<\/p>\n

A l’igual que en la din\u00e0mica de la pand\u00e8mia, petites alteracions de les condicions meteorol\u00f2giques (potser l’aleteig d’una papallona) podrien desencadenar un hurac\u00e0 a l’altre costat de la planeta. Fa un segle, la predicci\u00f3 meteorol\u00f2gica no era molt millor que la que proporcionava l’experi\u00e8ncia individual: a l’hivern fa fred i a l’estiu calor. Amb el temps, s’ha assolit un gran nivell de sofisticaci\u00f3, ja que s’han atacat les tres fonts principals d’incertesa en la predicci\u00f3 meteorol\u00f2gica.<\/p>\n

La primera d’elles \u00e9s la qualitat de les dades. Di\u00e0riament, es recullen milions de lectures de temperatura, humitat, precipitacions o velocitat del vent. Hi ha instituts especialitzats en tots els pa\u00efsos que integren aquestes dades i proporcionen informaci\u00f3 actualitzada cada hora. En el cas del coronavirus, tot just sabem els casos positius per PCR o test d’anticossos i les dades de hospitalitzats i morts. Comparem aquestes 4 o 5 fonts de dades amb les desenes de sondes meteorol\u00f2giques distribu\u00efdes en una sola localitat.<\/p>\n

En segon lloc, els models del clima han millorat<\/a> i s\u00f3n capa\u00e7os de descriure la seva din\u00e0mica amb exquisit nivell de detall. Les interaccions en l’atmosfera i amb la terra i el mar a nivell local es descriuen mitjan\u00e7ant equacions molt detallades. Aix\u00f2 ha estat possible gr\u00e0cies a l’augment de la capacitat de computaci\u00f3 dels ordinadors. Antigament no es podien resoldre equacions de tal sofisticaci\u00f3 a temps per fer una predicci\u00f3, i calia fer servir versions molt simplificades (i clar, molt menys precises).<\/p>\n

El tercer problema \u00e9s inevitable i no es pot fer res al respecte: el caos<\/a>. Les equacions del clima s\u00f3n ca\u00f2tiques. Aix\u00f2 vol dir que el m\u00e9s m\u00ednim error que hi hagi en un mesurament s’anir\u00e0 amplificant amb el temps i produir\u00e0 uns resultats divergents que, finalment, res tindran a veure amb la situaci\u00f3 real.<\/p>\n

Com s’ha \u00absolucionat\u00bb aquest problema? De dues formes: una, acceptant que hi ha una \u00abfinestra de predicci\u00f3\u00bb fiable m\u00e9s enll\u00e0 de la qual ja no podem \u00abveure\u00bb. Per aix\u00f2 les prediccions del temps mai excedeixen d’una setmana, i el que passi de tres dies t\u00e9 una fiabilitat molt relativa. A m\u00e9s, les prediccions es van corregint sobre la marxa.<\/p>\n

La segona \u00abinnovaci\u00f3\u00bb ha consistit a incorporar la predicci\u00f3 probabil\u00edstica. Ja que la predicci\u00f3 exacta \u00e9s impossible, per qu\u00e8 no canviar-la per un rang de situacions amb diferents probabilitats? Per aix\u00f2 ara en les not\u00edcies del temps no s’afirma que dem\u00e0 vagi a ploure, sin\u00f3 que la probabilitat de pluja per dem\u00e0 \u00e9s del 90%, per exemple. El que vol dir \u00e9s que, de mitjana, una de cada 10 vegades que hi hagi una predicci\u00f3 aix\u00ed fallar\u00e0.<\/p>\n

En el cas de la pand\u00e8mia de coronavirus, hem d’assumir els reptes que no podem canviar (el creixement exponencial de la nostra incapacitat per predir) i treballar cap a un sistema de recollida de dades efica\u00e7 (i transparent!) i una aproximaci\u00f3 probabil\u00edstica a la predicci\u00f3 .<\/p>\n

Per\u00f2 per ara, amb les dades i models amb qu\u00e8 comptem, no podem fer-ho millor que el bo d’en Mariano Medina.<\/a>
\n\"The
\nAquest \u00e9s un article publicat originalment a The Conversation<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una tarda, a mitjans de juliol, en Joan s’aixeca, s’arregla i surt al carrer. T\u00e9 Covid-19, per\u00f2 no ho sap (\u00e9s un d’aquells \u00abasimptom\u00e0tics\u00bb). Es pren alguna cosa en una terrassa amb uns amics i, com que fa calor, decideix llevar-se la m\u00e0scara. Al migdia, agafa un autob\u00fas i s’acosta a casa dels seus pares […]<\/p>\n","protected":false},"author":508,"featured_media":24616,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2152],"class_list":["post-24615","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-coronavirus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/508"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24615"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24615\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}