{"id":24667,"date":"2020-11-06T06:30:15","date_gmt":"2020-11-06T05:30:15","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24667"},"modified":"2020-11-06T06:30:15","modified_gmt":"2020-11-06T05:30:15","slug":"es-necessiten-diverses-vacunes-contra-la-covid-19-i-les-mancances-dunes-completaran-les-daltres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/11\/06\/es-necessiten-diverses-vacunes-contra-la-covid-19-i-les-mancances-dunes-completaran-les-daltres\/","title":{"rendered":"\u00abEs necessiten diverses vacunes contra la Covid-19 i les mancances d’unes completaran les d’altres\u00bb"},"content":{"rendered":"

C\u00e9sar Mu\u00f1oz-Fontela (Ferrol, 1975) porta des del passat mes de febrer treballant per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) en el grup de Models Animals<\/a>, dins de l’equip Research & Development Blueprint<\/em>, per avan\u00e7ar en el desenvolupament de vacunes, ter\u00e0pies i f\u00e0rmacs contra la Covid-19.<\/p>\n

En total, l’investigador gallec, que dirigeix \u200b\u200bun laboratori a l’Institut Bernhard Nocht de Medicina Tropical<\/a> a Hamburg (Alemanya), coordina un equip de m\u00e9s de 200 cient\u00edfics de tot el m\u00f3n que comparteixen dades i aven\u00e7os per aplicar protocols i models que funcionin sense duplicar esfor\u00e7os. Una revisi\u00f3 de tots els \u00e8xits realitzats fins ara s’ha publicat recentment a la revista Nature<\/em><\/a>.<\/p>\n

Per\u00f2 molt abans que esclat\u00e9s la pand\u00e8mia, Mu\u00f1oz-Fontela va treballar amb la investigadora del CSIC Carmen Rivas<\/a> sobre els virus que causen c\u00e0ncer com el herpesvirus. Van ser els seus comen\u00e7aments amb la virologia i la immunologia. Despr\u00e9s va passar per Nova York per fer el postdoctorat amb el microbi\u00f2leg de l’Hospital Mount Sinai Adolfo Garc\u00eda-Sastre<\/a> i va ser en aquest moment quan va comen\u00e7ar a treballar amb virus RNA com el de la grip, intentant entendre la relaci\u00f3 entre la resposta immunit\u00e0ria i la infecci\u00f3, i com els virus fan servir el sistema immunitari en el seu propi benefici.<\/p>\n

A poc a poc es va anar introduint en el m\u00f3n dels virus altament patog\u00e8nics. Al final de la seva estada als Estats Units va comen\u00e7ar a treballar amb prote\u00efnes de Ebola i quan va tenir l’oportunitat de buscar el seu propi laboratori va voler treballar amb el virus real. Aix\u00ed, des de 2011 estudia la resposta immunit\u00e0ria a les febres hemorr\u00e0giques, concretament en filovirus, com l’Ebola.<\/p>\n

A m\u00e9s de realitzar experiments de laboratori a Hamburg, Mu\u00f1oz-Fontela els combina amb molta feina in situ a l’\u00c0frica. \u00c9s aix\u00ed com s’ha vist involucrat en la resposta a epid\u00e8mies de diferents virus hemorr\u00e0gics com l’Ebola a Guinea o la febre hemorr\u00e0gica de Lassa a Nig\u00e8ria.<\/p>\n

En quin estat de la recerca estan respecte a l’Ebola?<\/strong><\/p>\n

Al laboratori P4 [d’alta seguretat biol\u00f2gica] treballem amb ratolins i aquests s\u00f3n resistents a l’Ebola, \u00e9s a dir el virus replica, per\u00f2 no causa malaltia. Aix\u00f2 de per si ja \u00e9s interessant. Aix\u00ed que vam intentar generar models de ratol\u00ed que fossin susceptibles, per\u00f2 conservant la capacitat d’iniciar una resposta immune. Hem desenvolupat diferents models al llarg del temps i gaireb\u00e9 tots basats en trasplantaments i quimeres de trasplantaments de medul\u00b7la \u00f2ssia. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 ens centrem en diferents aspectes de la resposta immunit\u00e0ria, sobretot la transici\u00f3 entre la resposta immunit\u00e0ria innata i l’espec\u00edfica (la relaci\u00f3 entre c\u00e8l\u00b7lules dentifr\u00edcies i c\u00e8l\u00b7lules T).<\/p>\n

I qu\u00e8 intenten respondre?<\/strong><\/p>\n

Des del punt de vista immunol\u00f2gic a la pregunta del mili\u00f3: per qu\u00e8 aquest virus \u00e9s tan summament patog\u00e8nic quan hi ha altres virus molt semblants que no ho s\u00f3n, fins i tot dins de la mateixa fam\u00edlia, com el de Reston, que no \u00e9s patog\u00e8nic i \u00e9s pr\u00e0cticament el mateix virus.<\/p>\n

La immunologia \u00e9s un dels temes m\u00e9s controvertits en el cas de la Covid-19. Des del seu laboratori treballen per intentar resoldre aquest aspecte del nou coronavirus?<\/strong><\/p>\n

Indirectament, s\u00ed. Una persona del laboratori est\u00e0 treballant en models animals per poder estudiar-lo desenvolupant concretament un model de ratol\u00ed nou. El que passa amb la infecci\u00f3 per SARS-CoV-2 \u00e9s el que passa amb molts virus que s\u00f3n nous i per als quals la poblaci\u00f3 humana no t\u00e9 anticossos. Hi ha gent que per alguna ra\u00f3 controla b\u00e9 la infecci\u00f3 i en altres persones la resposta immunit\u00e0ria \u00e9s tan excessiva que es produeix una inflamaci\u00f3 descontrolada que acaba produint la majoria dels s\u00edmptomes de la gravetat. Hi ha una desregulaci\u00f3 completa de les c\u00e8l\u00b7lules adaptatives i una activaci\u00f3 massiva de les c\u00e8l\u00b7lules T. \u00c9s molt semblant a altres virus emergents que causen una situaci\u00f3 similar.<\/p>\n

Coordina des de febrer l’equip de l’OMS que est\u00e0 desenvolupant models animals a la recerca d’un tractament i una vacuna contra la Covid. Amb quina idea va sorgir el grup?<\/strong><\/p>\n

L’objectiu principal va ser desenvolupar models animals que poguessin accelerar la fase precl\u00ednica de ter\u00e0pies i de les candidates a vacunes que existien en aquest moment i les que s’han anat generant durant el proc\u00e9s. \u00c9s una plataforma on molts cient\u00edfics amb molta experi\u00e8ncia exposen els resultats en conjunt.<\/p>\n

En el treball, publicat a Nature<\/em>, han presentat molts aven\u00e7os en aquesta l\u00ednia sobre els models animals des de l’inici de la pand\u00e8mia. Per ara quins models presenten millors resultats?<\/strong><\/p>\n

Tots els models amb els quals es treballa tenen una mica els seus pros i contres. Els que m\u00e9s s’estan utilitzant s\u00f3n primats no humans (sobretot macacos Rhesus i altres simis), fures, h\u00e0msters -que s’estan usant cada vegada m\u00e9s- i diferents models de ratol\u00ed. Aix\u00f2 \u00e9s el que s’est\u00e0 fent servir m\u00e9s per a ter\u00e0pies i vacunes. Una cosa en com\u00fa que tenen tots ells \u00e9s que no s’ha aconseguit encara trobar un model de malaltia severa que repliqui el que passa en els pacients que tenen aquesta malaltia respirat\u00f2ria aguda que caracteritza la Covid. En aquesta primera fase, des de febrer fins ara, s’ha vist que en tots aquests models el virus pot replicar en llocs semblants als humans. Els h\u00e0msters i fures, a m\u00e9s, poden transmetre el virus i reprodueixen la malaltia humana moderada o no molt greu. En la seg\u00fcent fase es tractar\u00e0 de trobar un model per estudiar els factors que fan que en algunes persones hi hagi una transici\u00f3 a la forma m\u00e9s greu d’aquesta malaltia respirat\u00f2ria aguda.<\/p>\n

I en aquest sentit, qu\u00e8 van a observar?<\/strong><\/p>\n

Alguns investigadors estan tractant de veure si hi ha un efecte demogr\u00e0fic, qu\u00e8 passa amb els animals si s\u00f3n una mica m\u00e9s vells, si s\u00f3n diab\u00e8tics, o tenen problemes cardiovasculars… Aix\u00f2 s’est\u00e0 intentant fer en aquesta segona fase.<\/p>\n

Sense models animals no es poden fer vacunes. A mi no se m’acut una altra forma de fer-ho.<\/p><\/blockquote>\n

Qualsevol investigaci\u00f3 cap a una possible vacuna ha de passar per aquest pas previ, que s\u00f3n els assaigs amb animals. Quina import\u00e0ncia tenen a l’hora de trobar un tractament o vacuna efica\u00e7?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un pas molt important. Com a m\u00ednim una vacuna necessitar\u00e0 mostrar generalment en diferents models de rosegadors que la vacuna no t\u00e9 toxicitat per se, que \u00e9s immunog\u00e8nica i que causa una resposta immune generant anticossos neutralitzants a nivells comparables als diferents models. Quan es t\u00e9 una vacuna caracteritzada sense toxicitat i amb bona immunitat, el seg\u00fcent pas \u00e9s trobar un model al qual s’injecta la vacuna i s’infecta experimentalment. Aqu\u00ed es comprova si la vacuna protegeix. En general, en aquests estudis precl\u00ednics s’usen models letals en els quals es pot veure que la teva vacuna impedeix que els animals morin pel patogen. En el cas de la Covid \u00e9s una mica m\u00e9s complicat perqu\u00e8 la infecci\u00f3 \u00e9s moderada en animals. Per\u00f2 es pot veure que en primats no humans les plaques tor\u00e0ciques mostren una resoluci\u00f3 de la pneum\u00f2nia. Cada vegada hi ha m\u00e9s eines per mirar diferents aspectes. Amb tot aix\u00f2 es genera un dossier que despr\u00e9s es porta a l’ag\u00e8ncia reguladora i que permeti anar a Fase 1 o no.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, \u00e9s un proc\u00e9s a vegades oblidat fins i tot pels mitjans de comunicaci\u00f3…<\/strong><\/p>\n

Estic d’acord… Potser no est\u00e0 tant en els mitjans perqu\u00e8 \u00e9s un tema suposo conflictiu, que no interessa massa esmentar. Per\u00f2 sense models animals no es poden fer vacunes. A mi no se m’acut una altra forma de fer-ho.<\/p>\n

De quina manera s’escur\u00e7arien els temps per aconseguir una vacuna si ara mateix s’aconsegu\u00eds un model animal que reaccion\u00e9s b\u00e9 a ella?<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s que escur\u00e7ar temps, si hi hagu\u00e9s un model animal que per exemple reprodu\u00eds la malaltia severa respirat\u00f2ria es podria cribar algunes de les gaireb\u00e9 200 candidates a vacunes -25 d’elles en assajos cl\u00ednics- i veure quines tenen m\u00e9s efic\u00e0cia, \u00e9s a dir, quina rescata m\u00e9s a l’animal d’aquesta malaltia. Si tingu\u00e9ssim aquest model animal hi hauria vacunes que poguessin mostrar difer\u00e8ncies de com d’efectives s\u00f3n en aquesta situaci\u00f3. No crec que serv\u00eds per escur\u00e7ar temps perqu\u00e8 crec que ja va a una velocitat sense precedents, per\u00f2 permetria fer una millor comparativa entre les diferents candidates.<\/p>\n

La vacuna no nom\u00e9s ha de ser efectiva, ha de ser perfecta per poder distribuir-se a pa\u00efsos que no tenen possibilitat de tenir una bona conservaci\u00f3 de la cadena de fred<\/p><\/blockquote>\n

Tenint en compte que els animals reaccionen de diferent manera a cadascuna de les vacunes, s’espera que les persones tamb\u00e9 ho facin. No hi haur\u00e0 una vacuna universal que sigui efectiva en tot, oi?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una pregunta interessant perqu\u00e8 realment encara que hi hagu\u00e9s dem\u00e0 una vacuna que fos tremendament efectiva es necessitaran bilions de dosi. Per tant, no nom\u00e9s ha de ser efectiva, ha de ser perfecta per poder distribuir a pa\u00efsos que no tenen possibilitat de tenir una bona conservaci\u00f3 de la cadena de fred. Ha de poder produir-se en un sistema molt r\u00e0pid. Per exemple, una vacuna que es produeixi en ous com la de la grip o la febre groga \u00e9s pr\u00e0cticament impossible que s’aconsegueixin fer bilions de dosi aix\u00ed. Jo penso que es necessitaran diverses vacunes i les mancances d’unes complementaran les d’altres.<\/p>\n

Qu\u00e8 passa en el cas de les ter\u00e0pies? Quins aven\u00e7os s’han produ\u00eft amb models animals?<\/strong><\/p>\n

Si es busca un antiviral la diana del qual sigui la polimerasa del virus nom\u00e9s cal un model, encara que el virus repliqui. Per exemple, en molts ratolins la infecci\u00f3 produeix encefalitis, que no \u00e9s una cosa que es veu en humans. Aix\u00f2 d\u00f3na una mica igual perqu\u00e8 si s’aconsegueix reduir l’encefalitis en ratolins \u00e9s perqu\u00e8 es t\u00e9 un efecte sobre la replicaci\u00f3 viral. En aquest cas, un antiviral es pot usar en qualsevol dels models que hi ha. Per\u00f2 si s’est\u00e0 buscant un tractament per generar anticossos contra el virus cal filar m\u00e9s prim. Aqu\u00ed cal veure quina \u00e9s la relaci\u00f3 d’aquests anticossos amb la resposta immunit\u00e0ria i per a aix\u00f2 es necessita un model que tingui reactius per veure-ho.<\/p>\n

Aquest ha estat un dels objectius de la revisi\u00f3 publicada a Nature<\/em>, que els equips que estan desenvolupant ter\u00e0pies i vacunes puguin veure en funci\u00f3 del seu producte quin \u00e9s el model animal que poden usar o que pot ser m\u00e9s interessant per a ells. Per\u00f2 en general crec que amb les ter\u00e0pies hi ha moltes m\u00e9s possibilitats que amb les vacunes.<\/p>\n

No estic tan preocupat per la part cient\u00edfica [de la vacuna] perqu\u00e8 crec que s\u00ed que s’aconseguir\u00e0, sin\u00f3 per la part pol\u00edtica que ve despr\u00e9s.<\/p><\/blockquote>\n

Es mostra optimista al respecte?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed que ho s\u00f3c perqu\u00e8 crec que hi haur\u00e0 una o diverses vacunes en la primera meitat de l’any que ve. El que em preocupa una mica m\u00e9s \u00e9s com aquestes vacunes s’administraran a la poblaci\u00f3 mundial i quins tipus d’acords hi haur\u00e0, bilaterals entre pa\u00efsos i companyies, o entre organitzacions supranacionals com l’OMS, l’alian\u00e7a GAVI<\/a> per a vacunes i immunitzaci\u00f3 o la Coalici\u00f3 per a la Promoci\u00f3 d’Innovacions en pro de la Preparaci\u00f3 davant Epid\u00e8mies (CEPI). No estic tan preocupat per la part cient\u00edfica perqu\u00e8 crec que s\u00ed que s’aconseguir\u00e0, sin\u00f3 per la part pol\u00edtica que ve despr\u00e9s. Caldria fer un esfor\u00e7 per conv\u00e8ncer la classe pol\u00edtica que vacunar la gent dels seus propis pa\u00efsos pot ser que no sigui tan efectiu com contribuir a la vacunaci\u00f3 global. Al final aix\u00f2 \u00e9s que aconseguir\u00e0 que no hi hagi transmissi\u00f3. Si el teu pa\u00eds est\u00e0 segur per\u00f2 no pot interactuar amb els altres pa\u00efsos o rebre viatgers al final tindr\u00e0s el mateix problema tota l’estona.<\/p>\n

Com s’aconsegueix tenir una vacuna en temps r\u00e8cord sense deixar d’atendre la investigaci\u00f3 sobre malalties, com l’Ebola, m\u00e9s mort\u00edferes que la Covid?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s complicat. Nosaltres tenim una epid\u00e8mia d’Ebola al Congo ara mateix. No surt a les not\u00edcies, per\u00f2 all\u00e0 est\u00e0. Per als investigadors que treballem en malalties infeccioses en general \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil ajudar en el que puguem en tema de la pand\u00e8mia de Covid -tots els vir\u00f2legs del m\u00f3n estan fent alguna cosa relacionada amb aix\u00f2- i seguir en part amb la recerca b\u00e0sica. Jo ara nom\u00e9s ho puc fer a nivell de laboratori perqu\u00e8 no puc viatjar a l’\u00c0frica. No puc contribuir a frenar l’epid\u00e8mia que hi ha al Congo. Per\u00f2 em preocupa m\u00e9s la part de la ci\u00e8ncia que no est\u00e0 tan enfocada a les malalties infeccioses perqu\u00e8 no s\u00e9 com patir\u00e0 pel tema que els diners es centrin en la Covid i no tant en altres \u00e0rees tamb\u00e9 importants.<\/p>\n

Al final, en plena pand\u00e8mia, es lidia amb diverses malalties i diversos problemes alhora, i la gent segueix morint per altres causes que no s\u00f3n Covid…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s un punt molt important que la gent no ent\u00e9n. Si a Espanya les UCI estan plenes amb pacients de Covid evidentment hi ha altres persones amb malalties cr\u00f2niques o altres que necessiten quir\u00f2fan que ho patiran. Et pots imaginar el que passa en pa\u00efsos de l’\u00c0frica o Sud-am\u00e8rica que no tenen els mitjans que t\u00e9 Espanya. En aquests pa\u00efsos molta gent es morir\u00e0 de mal\u00e0ria, de xarampi\u00f3 i d’altres malalties que s\u00f3n tractables en una altra situaci\u00f3. Aix\u00f2 ho vam viure nosaltres a Guinea quan vam estar all\u00e0 per l’epid\u00e8mia de l’Ebola. La mortalitat per xarampi\u00f3 o mal\u00e0ria va augmentar molt a causa d’aix\u00f2. \u00c9s un problema important.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una entrevista publicada originalment a l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

C\u00e9sar Mu\u00f1oz-Fontela (Ferrol, 1975) porta des del passat mes de febrer treballant per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) en el grup de Models Animals, dins de l’equip Research & Development Blueprint, per avan\u00e7ar en el desenvolupament de vacunes, ter\u00e0pies i f\u00e0rmacs contra la Covid-19. En total, l’investigador gallec, que dirigeix \u200b\u200bun laboratori a l’Institut […]<\/p>\n","protected":false},"author":54,"featured_media":24668,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[2178],"class_list":["post-24667","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-vacuna-contra-la-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24667","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/54"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24667"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24667\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24667"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24667"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24667"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}