La realitat de la p\u00f2lio al m\u00f3n va ser brutal a mitjans del segle XX, quan es va originar als Estats Units. Es van posar a treballar molt seriosament en la investigaci\u00f3 de la vacuna i va ser l’any 1955 quan es va aconseguir la vacuna. Era una vacuna injectable de tres dosis. Va ser una pand\u00e8mia en un principi negada, especialment a l’Espanya franquista que va intentar ocultar la realitat. Incl\u00fas el govern franquista va fer una campanya en la qual aparentment defensava la salut dels infants espanyols titllant de perillosa la vacuna que no volien introduir. Per una banda, negaven l’evid\u00e8ncia de la malaltia i, per l’altra, l’efic\u00e0cia de la vacuna.<\/p>\n
Que ha significat la p\u00f2lio social i pol\u00edticament?<\/strong><\/p>\n Trobo algunes similituds amb el moment actual. En aquell moment, no hi havia experi\u00e8ncia ni capacitaci\u00f3 m\u00e8dica per frenar la p\u00f2lio i aix\u00f2 \u00e9s important per entendre l’evoluci\u00f3 de la discapacitat a l’Estat. Els infants que sobrevivien als pobles eren traslladats a les ciutats, als hospitals que podien fer el tractament. Aix\u00f2 va produir una concentraci\u00f3 d’infants afectats per la p\u00f2lio a les grans ciutats, sobretot a Barcelona. Per mi \u00e9s un fenomen vital el fet generacional de la p\u00f2lio. A mesura que anaven creixent els infants, es van anar plantejant els problemes derivats de la p\u00f2lio: socials, sanitaris, escolars, d’integraci\u00f3 i de salut. Quan els infants ens vam fer grans, molts vam ser en la lluita social contra el franquisme i a partir d’aqu\u00ed la lluita dels drets de les persones amb discapacitat. Vam fer moltes mobilitzacions i vam aconseguir que es parl\u00e9s dels nostres problemes: les barreres arquitect\u00f2niques, la inserci\u00f3 laboral… vam aconseguir la ‘Ley de Integraci\u00f3n Social de los Minusv\u00e1lidos’ (LISMI), que no \u00e9s poc, tot i que ara encara no s’est\u00e0 aplicant correctament. La gent afectada per la p\u00f2lio hem estat molt centrals en aquest moviment.<\/p>\n El 1963 es va comen\u00e7ar a aplicar la vacuna a l’Estat i el descens de la malaltia va ser gran. Es podria haver evitat el que va passar?<\/strong><\/p>\n I tant que es podria haver evitat, absolutament! L’epid\u00e8mia ning\u00fa no la va preveure, no hi havia medicina preventiva a una Espanya sota dictadura, encara reconstruint-se despr\u00e9s de la Guerra Civil i on els drets de les persones no hi comptaven sota un estat feixista. A Espanya la vacuna injectable no va arribar mai perqu\u00e8 es va considerar que no hi havia p\u00f2lio. Nom\u00e9s l’any 1961 van fer un primer pilot de la vacuna, per\u00f2 la van rebaixar i no van fer les tres dosis. Van fer la prova a una poblaci\u00f3 de Lugo amb nom\u00e9s una dosi. All\u00e0 va desapar\u00e8ixer pr\u00e0cticament, per\u00f2 sense la segona dosi el 50% tornava a manifestar la malaltia. Tot plegat, era un intent de tapar-ho. A Portugal, per exemple, tamb\u00e9 tenien una dictadura militar per\u00f2 es va actuar diferent i les estad\u00edstiques d’all\u00e0 demostren que es podia haver evitat. El franquisme va ser dolent per molts, tant que els va costar la vida. Pa\u00efsos com It\u00e0lia, Gr\u00e8cia, Alemanya van comprar vacunes als Estats Units i l’epid\u00e8mia no va tenir les mateixes conseq\u00fc\u00e8ncies, a Espanya s’hi van negar. Cal dir que no a tothom: a l’entorn social dels vinculats al r\u00e8gim s\u00ed que va arribar-hi.<\/p>\n Com ha evolucionat institucionalment des del 1975?<\/strong><\/p>\n Amb l’arribada de la democr\u00e0cia ens vam pujar al carro de la llibertat i la democr\u00e0cia, no com a espectadors, sin\u00f3 com a actius. En la nostra lluita es va poder avan\u00e7ar. Ara pot semblar poc, per\u00f2 vam passar de ser inv\u00e0lids a ser minusv\u00e0lids, simb\u00f2licament va ser important. Es va aprovar la LISMI, es va comen\u00e7ar a parlar, i actuar, sobre les necessitats d’adaptaci\u00f3 dels habitatges, del transport… l’arribada de la democr\u00e0cia ens va afavorir per\u00f2, tot i aix\u00f2, no \u00e9rem una prioritat i, tot i haver aconseguit una llei fant\u00e0stica, s’incomplia de forma sistem\u00e0tica. La LISMI s’havia d’aplicar en un termini de deu anys i encara ho esperem. Per\u00f2 \u00e9s cert que hem avan\u00e7at i han sortit noves normatives al respecte. Un aspecte important a escala internacional \u00e9s la Convenci\u00f3 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. Hem avan\u00e7at s\u00ed, per\u00f2 no suficient ni suficientment r\u00e0pid.<\/p>\n Que ha suposat per a tu la p\u00f2lio? Com afecta la vida quotidiana?<\/strong><\/p>\n Va marcar la meva infantesa i la meva vida i crec que, malgrat que som tots diferents, la majoria de les persones afectades podr\u00edem parlar de situacions molt similars. Vaig veure que no podia esperar que les coses canviessin i que havia de ser jo motor del canvi. A mi el que em fa discapacitat s\u00f3n les escales, i aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia. No som malalts, sin\u00f3 que patim les seq\u00fceles d’una malaltia. Em va canviar la vida i me la va fer molt dif\u00edcil, per\u00f2 tamb\u00e9 m’ha donat lli\u00e7ons, per aix\u00f2 em fa tanta r\u00e0bia que una escala marqui la difer\u00e8ncia entre una vida inclusiva i una que no.<\/p>\n Les persones afectades de p\u00f2lio com heu enfocat les vostres reivindicacions hist\u00f2riques?<\/strong><\/p>\n Nosaltres ens considerem, leg\u00edtimament, v\u00edctimes del franquisme: ens van negar els drets perqu\u00e8 es va negar l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria per absoluta prepot\u00e8ncia. No som v\u00edctimes de la p\u00f2lio, una malaltia ve com ve, per\u00f2 la negaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia de forma sistem\u00e0tica va provocar milers de morts, i els i les supervivents ara patim la s\u00edndrome postp\u00f2lio. Mentre l’any 1955 arreu del m\u00f3n comen\u00e7ava a vacunar de la p\u00f2lio, a Espanya no va ser fins al 1963 i ja va ser la nova vacuna, coneguda com ‘la del terr\u00f2s de sucre’, m\u00e9s senzilla d’administrar. Nom\u00e9s llavors, vuit anys m\u00e9s tard, Espanya va fer una campanya de vacunaci\u00f3 massiva i gratu\u00efta. Davant una epid\u00e8mia mundial brutal, Espanya no nom\u00e9s va negar l’exist\u00e8ncia de la p\u00f2lio sin\u00f3 que va negar l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria als infants. Van morir molt\u00edssimes persones i les seq\u00fceles van ser molt grans. Es calcula que hi ha actualment unes 20.000 persones amb p\u00f2lio, per\u00f2 no hi va haver cap registre i no se sap de forma certa.<\/p>\n Quines s\u00f3n les demandes concretes del col\u00b7lectiu pel que fa a la \u00abLey de Memoria Historica\u00bb?<\/strong><\/p>\n El principal \u00e9s que es reconegui el nostre col\u00b7lectiu com a v\u00edctimes del franquisme i que dins d’aquest paquet es reconegui la necessitat d’indemnitzaci\u00f3, no nom\u00e9s econ\u00f2mica, tot i que moltes persones afectades per sobreviure necessiten una pensi\u00f3 que ara no s’est\u00e0 donant. Necessitem fer una relectura de la hist\u00f2ria que ens inclogui, perqu\u00e8 el que ens ha passat tamb\u00e9 ha estat una injust\u00edcia. Tamb\u00e9 reivindiquem la necessitat d’un registre que mai ha existit: volem saber quantes i quines van ser les v\u00edctimes.<\/p>\n Creieu que ha estat una neglig\u00e8ncia que no s’ha resolt?<\/strong><\/p>\n Una gran neglig\u00e8ncia que no est\u00e0 solucionada, ho creiem fermament. Les persones afectades de p\u00f2lio se les considera dins de les malalties rares i volem que se’ns doni l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria adequada. Ens hem hagut d’espavilar i treballar al mercat ordinari sense suport, perqu\u00e8 no se’ns reconeix i aix\u00f2 afecta des de com has de demanar una cadira de rodes -que necessites per la teva mobilitat- a la superviv\u00e8ncia di\u00e0ria. \u00c9s un sistema que ens etiqueta i ens segueix lligant amb condicionants absurds i manca de suport. En l’\u00e0mbit de tractaments encara ara estem parlant d’oblits importants. Alguns exemples de com seguim: no ens podem ni pesar -anem amb cadira-, les dones amb p\u00f2lio ho tenen molt magre en fer la revisi\u00f3 ginecol\u00f2gica… nom\u00e9s s\u00f3n dos exemples, per\u00f2 podr\u00edem trobar molts i de ben quotidians.<\/p>\n Ara us enfronteu a la s\u00edndrome postpolio, s’est\u00e0 invertint per fer-hi front?<\/strong><\/p>\n Hi ha metges que encara neguen la seva exist\u00e8ncia, quan \u00e9s una malaltia registrada i definida i t\u00e9 una simptomatologia concreta. Seguim pagant la mala gesti\u00f3 de la p\u00f2lio perqu\u00e8 hi ha pocs professionals que coneixen el que significa un malalt de p\u00f2lio i com tractar ara la postp\u00f2lio. La rehabilitaci\u00f3 \u00e9s una cosa que necessitem molt per poder millorar i ens tracten com si fos una malaltia estranya.<\/p>\n Com us ha afectat la pand\u00e8mia de la Covid-19?<\/strong><\/p>\n Un efecte clar ha estat la immobilitat. Conec gent que no t\u00e9 ascensor i no s’ha pogut moure de casa amb la cadira. Hem estat els \u00faltims dels \u00faltims, som gent que ja comencem a ser grans, som col\u00b7lectiu de risc, ens hem sentit abandonats. Per sort, molts tenim fam\u00edlia, ordinador i ens hem pogut comunicar, per\u00f2 no tothom. Les desigualtats han augmentat i, en el nostre cas, cada cop s\u00f3n m\u00e9s grans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Albert Castro \u00e9s mestre en pedagogia terap\u00e8utica, tot i que la seva experi\u00e8ncia \u00e9s \u00e0mplia en diferents \u00e0mbits. Va ser president de l’Associaci\u00f3 Nacional de conductors minusv\u00e0lids i regidor a l’Ajuntament de Ripollet durant vuit anys. Va treballar en una de les primeres empreses d’inserci\u00f3 a l’estat on va portar la direcci\u00f3 t\u00e8cnica d’iniciatives comunit\u00e0ries […]<\/p>\n","protected":false},"author":387,"featured_media":24701,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2510],"class_list":["post-24698","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-polio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24698","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/387"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24698"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24698\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/11\/Albert-Montserrat1.jpg\")
<\/a>