\u00c9s important diferenciar tres conceptes b\u00e0sics: Sensellarisme, sensesostre i sensellar. Sensellarisme \u00e9s la situaci\u00f3 que afecta les persones que no poden accedir a un habitatge digne. Els Sensesostre s\u00f3n les persones que dormen al ras o en un recurs de primera acollida (lloc temporal on poden dormir unes hores). Els sensellar s\u00f3n persones que dormen en algun habitatge insegur, inadequat, sense uns m\u00ednims, o en algun refugi o serveis temporals destinats a ells (pis, alberg, llar, etc.) Els serveis socials generals s’ocupen de les persones \u00abSensellar\u00bb mentre que pels sensesostre hi ha serveis socials espec\u00edfics.<\/p>\n
La situaci\u00f3 en la qual viuen les dones Sensesostre i sensellar \u00e9s especialment dura. Les dones sensesostre s\u00f3n nom\u00e9s el 16% de la poblaci\u00f3 que viu al ras a la majoria de ciutats, de les sensellar no hi ha dades. Per a les dones, viure al carrer \u00e9s un patiment constant. A part de la por, la viol\u00e8ncia i la incomoditat que viuen els homes, al carrer, les dones s\u00f3n m\u00e9s vulnerables de patir abusos i agressions sexuals. Per aix\u00f2, la majoria d’elles intenta evitar per tots els mitjans possibles quedar al carrer. Per no trobar-se en aquesta situaci\u00f3 viuen all\u00e0 on poden, sovint a costa de rebre molta viol\u00e8ncia i suportar relacions abusives, que aguanten com a estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia per no quedar-se soles i sense casa. I a l’inrev\u00e9s: moltes dones en situaci\u00f3 de sensellarisme han patit viol\u00e8ncia masclista per part de les seves parelles que les han abocat a aquesta situaci\u00f3. Algunes conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta viol\u00e8ncia s\u00f3n la baixa autoestima, l’absentisme a la feina, la poca autocura, l’empobriment gradual, les addiccions i diversos problemes de salut. Tot aix\u00f2 provoca que puguin perdre la casa i els fills. Cal remarcar que el 75% de les dones que viuen al carrer tenen fills, per tant es veu clarament que el fet de ser mare penalitza socialment a la dona i \u00e9s un factor de risc de pobresa.<\/p>\n Treballant d’educadora de carrer al barri de la Mina, fa uns mesos vaig con\u00e8ixer la \u00abI\u00bb. Era drogodependent i patia un trastorn de salut mental. Dormia dins d’un cotxe i explicava que havia sobreviscut a tota mena de viol\u00e8ncia f\u00edsica, psicol\u00f2gica i sexual, tant de nit com de dia. Finalment, i despr\u00e9s d’una baralla multitudin\u00e0ria davant de l’escola on ens va ser complicat mediar, va accedir de forma volunt\u00e0ria a un ingr\u00e9s hospitalari i va marxar en ambul\u00e0ncia. Aquestes situacions s\u00f3n dif\u00edcils de gestionar, ja que els ve\u00efns i ve\u00efnes de tots els barris de Barcelona i rodalia es queixen molt d’haver de conviure amb gent malvivint en portals, pel carrer, consumint alcohol i altres drogues, protagonitzant baralles, etc. Tot aix\u00f2 provoca que algunes persones sensellar pateixin m\u00e9s estigma, discriminaci\u00f3 per aporof\u00f2bia i incl\u00fas agressions.<\/p>\n A les dones se’ns ha educat per complir el rol social de cuidar de la casa i dels fills. Quan una dona passa per una situaci\u00f3 de sensellarisme, ho viu diferent que un home. El sentiment de frac\u00e0s i la culpa de no poder oferir i cuidar d’una casa \u00e9s molt dur per a elles. El mateix passa amb les dones amb problemes d’addiccions (que en la majoria de casos van lligades), el sentiment de no complir amb la cura de la casa i dels fills pesa molt m\u00e9s sobre elles perqu\u00e8 se suposa que \u00e9s la seva responsabilitat i no la de l’home.<\/p>\n Per abordar aquesta problem\u00e0tica i revertir la situaci\u00f3 existeixen diferents serveis, p\u00fablics i privats, que ofereixen lloc on dormir, menjar, rentadores, dutxes, calor i caf\u00e8, punts de consum, assist\u00e8ncia m\u00e8dica i psicol\u00f2gica, orientaci\u00f3 i atenci\u00f3 social, etc. Aquests centres, espais, llars, albergs, tradicionalment han estat pensats i dissenyats per a homes, amb una normativa i un funcionament que de vegades no contempla les problem\u00e0tiques espec\u00edfiques de les dones. Per aix\u00f2 ja fa un temps que intentem adaptar els serveis existents i el seu funcionament a les necessitats de les dones perqu\u00e8 elles puguin vincular-se, on elles se sentin realment segures i c\u00f2modes per poder comen\u00e7ar un proc\u00e9s d’empoderament a nivell personal, relacional i col\u00b7lectiu. Sense les necessitats b\u00e0siques cobertes no es poden fer intervencions socials i psicol\u00f2giques de garantia.<\/p>\n \u00c9s important tamb\u00e9 que les persones o professionals que atenguin a les dones sensellar tinguin un m\u00ednim de sensibilitat i perspectiva de g\u00e8nere. Com ens deia una companya de l’associaci\u00f3 \u00abLola no est\u00e1s sola\u00bb<\/a> al webinar de Sensellarisme i viol\u00e8ncia masclista<\/a> de fa uns dies, \u00e9s important que ens fixem en alguns posicionaments que adoptem davant les dones i fugir d’aquestes actituds: infantilitzar, culpabilitzar, desvaloritzar o jutjar. Apostar per una l\u00ednia d’intervenci\u00f3 que es basi en un vincle horitzontal, un acompanyament respectu\u00f3s i encaminada a un alliberament personal.<\/p>\n Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d’oferir recursos assistencials, hem d’anar a l’arrel del problema, vetllar perqu\u00e8 es respectin els drets fonamentals i assegurar que totes les persones tinguin un m\u00ednim per poder viure: salut, pa i sostre. S’haurien de posar totes les energies en la sanitat i en la protecci\u00f3 de les persones m\u00e9s vulnerables que el sistema patriarcal i capitalista deixa al marge. En aquesta l\u00ednia, els desnonaments haurien d’estar totalment prohibits, sobretot durant la pand\u00e8mia, ja que el circuit social que hauria de donar resposta a les fam\u00edlies que es queden sense casa ara mateix est\u00e0 col\u00b7lapsat i no hi ha alternatives factibles per a elles. L’Estat de dret no nom\u00e9s ha de protegir la propietat privada, els bancs i altres especuladors varis, primer de tot ha de protegir la vida i evitar que les persones comencin un cam\u00ed llarg i feixuc d’on ser\u00e0 dif\u00edcil que se’n surtin i on la seva salut f\u00edsica i mental es veur\u00e0 greument afectada.<\/p>\n El toc de queda fa encara m\u00e9s evident la vulnerabilitat de les persones que no tenen una llar on confinar-se. La setmana passada mateix, una dona sensesostre m’ensenyava una multa de 180\u202f\u20ac que li havia posat la gu\u00e0rdia urbana per dormir al carrer durant el dia. Les entitats socials estan demanant m\u00e9s mesures per protegir-les a tots els nivells i per sort, bona part de la ciutadania tamb\u00e9 est\u00e0 prenent consci\u00e8ncia. Venen temps complicats i caldr\u00e0 que tots i totes invertim energies a cuidar-nos i ajudar-nos entre nosaltres, amb solidaritat i organitzaci\u00f3 ve\u00efnal, perqu\u00e8 un cop les persones perden el seu habitatge i acaben al carrer, en poc temps la salut es veu greument perjudicada i costa molt de trobar una soluci\u00f3 factible, sobretot per a les dones.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/11\/Neus-Mota-2.jpg\")
<\/a>![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2020\/11\/Neus-Mota-3.jpg\")
<\/a>