{"id":24809,"date":"2020-11-12T06:30:15","date_gmt":"2020-11-12T05:30:15","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24809"},"modified":"2020-11-12T06:30:15","modified_gmt":"2020-11-12T05:30:15","slug":"el-deficit-estructural-dinfermeres-en-el-sistema-agreujat-per-la-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/11\/12\/el-deficit-estructural-dinfermeres-en-el-sistema-agreujat-per-la-pandemia\/","title":{"rendered":"El d\u00e8ficit estructural d’infermeres en el sistema, agreujat per la pand\u00e8mia"},"content":{"rendered":"

Catalunya fa anys que arrossega un d\u00e8ficit cr\u00f2nic de professionals d’infermeria, i amb la pand\u00e8mia de la Covid-19 s’ha fet m\u00e9s evident que mai la necessitat d’augmentar les r\u00e0tios d’infermeres per pacient. Al territori catal\u00e0 hi ha una r\u00e0tio de 6,2 infermeres per cada mil habitants i en el conjunt d’Espanya la r\u00e0tio \u00e9s de 5,9 -segons un informe del 2018<\/a>-, mentre que la mitjana dels pa\u00efsos de l’OCDE se situa al voltant de 8,8. Espanya \u00fanicament supera les r\u00e0tios de Turquia, Pol\u00f2nia, M\u00e8xic, Let\u00f2nia, Israel, Gr\u00e8cia i Xile.<\/p>\n

\u00abHist\u00f2ricament, Espanya no ha sigut un pa\u00eds que apost\u00e9s per la promoci\u00f3 i l’empoderament de la infermera dins el sistema sanitari. Hem tingut un concepte de salut molt vinculat al metge com a centre de l’atenci\u00f3 del pacient, amb la resta de professionals al seu entorn. Per\u00f2 realment el centre de l’assist\u00e8ncia hauria de ser el pacient i la resta de professionals, en igualtat de condicions, estem per millorar la seva salut i promocionar la prevenci\u00f3 de malalties cr\u00f2niques\u00bb, destaca Esther Rodr\u00edguez, vicepresidenta del sindicat Infermeres de Catalunya. \u00abAl final, qui m\u00e9s pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies de tenir r\u00e0tios baixes d’infermeres \u00e9s la poblaci\u00f3\u00bb, afegeix.<\/p>\n

I \u00e9s que l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica demostra que la falta d’infermeres t\u00e9 un impacte directe en els pacients i l’atenci\u00f3 que se’ls d\u00f3na. Segons un informe publicat recentment a The Lancet<\/a>, aquells sistemes sanitaris amb un major nombre de personal d’infermeria tenen una menor taxa de mortalitat per coronavirus<\/a>. L’estudi mostra que les morts per coronavirus als sistemes sanitaris que tenen m\u00e9s de 6.000 infermeres per mili\u00f3 d’habitants \u00e9s quatre vegades inferior als que en tenen entre 3.000 i 6.000. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, Espanya compta amb un total de 182.000 infermers i infermeres, el que d\u00f3na una relaci\u00f3 de 3.845 facultatius per mili\u00f3 d’habitants.<\/p>\n

\u00abSi una infermera porta m\u00e9s de 10 pacients alhora, aix\u00f2 t\u00e9 un impacte directe en la salut del pacient. No pots vigilar b\u00e9 a tots els pacients. Moltes vegades el pacient no percep que est\u00e0 empitjorant, per tant, \u00e9s molt necess\u00e0ria l’observaci\u00f3 del malalt. Si en lloc d’entrar tres vegades a l’habitaci\u00f3 d’un pacient nom\u00e9s tens temps d’entrar-hi un cop, el risc de mortalitat i comorbiditat augmenta\u00bb, assenyala la vicepresidenta d’Infermeres de Catalunya. I el risc \u00e9s major, diu, en caps de setmana i festius, on encara hi ha menys infermeres treballant.<\/p>\n

La pand\u00e8mia: un punt d\u2019inflexi\u00f3<\/h3>\n

A banda de l’impacte directe que t\u00e9 la falta d’infermeres en la salut dels pacients, el d\u00e8ficit de personal d’infermeria es tradueix en una major sobrecarrega i m\u00e9s estr\u00e8s laboral per les professionals. I en situacions on es produeix un augment de la demanada assistencial, com \u00e9s el cas de la pand\u00e8mia de la Covid-19, la situaci\u00f3 s’agreuja.<\/p>\n

\u00abAmb la pand\u00e8mia la situaci\u00f3 ha empitjorat molt\u00edssim. Si ja estava al l\u00edmit la capacitat assistencial de les infermeres, aix\u00f2 ens ha portat a una situaci\u00f3 insostenible\u00bb, destaca Esther Rodr\u00edguez. \u00abEl virus ha demostrat que el sistema t\u00e9 unes mancances brutals\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Segons la presidenta del Col\u00b7legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Catalunya (COIB), Paola Galbany, la pand\u00e8mia ha accelerat una situaci\u00f3 que s’arrossegava des de feia temps. \u00abFa anys que diem que manquen infermeres en el sistema, aquesta crida que s’havia fet no s’havia at\u00e8s i, de sobte, ens ha vingut la pand\u00e8mia a sobre i no tenim les infermeres que falten. La Covid ha accelerat una situaci\u00f3 que es podria haver produ\u00eft en uns tres o quatre anys\u00bb. Per Galbany, qui assegura la qualitat del sistema s\u00f3n els seus professionals, que estan treballant en unes condicions molt complexes i amb una gran c\u00e0rrega de treball a causa de les inefici\u00e8ncies del sistema.<\/p>\n

La vicepresidenta d’Infermeres de Catalunya destaca que \u00e9s especialment preocupant la situaci\u00f3 que est\u00e0 patint l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria durant la segona onada de la Covid-19. \u00abLa prim\u00e0ria est\u00e0 absorbint la major part dels pacients de coronavirus, a m\u00e9s de dur a terme totes les funcions habituals, com el control dels pacients amb malaltia cr\u00f2nica. Els professionals estan intentant mantenir l’activitat habitual, per\u00f2 la Covid-19 acapara el 90% dels seus esfor\u00e7os\u00bb, afirma. \u00abEn dos o tres anys veurem els efectes de la pand\u00e8mia en els pacients cr\u00f2nics, que seran devastadors\u00bb, apunta.<\/p>\n

Aquesta segona onada de la pand\u00e8mia est\u00e0 tenint un gran impacte en la salut mental dels professionals. \u00abEstem molt cansades, no hem pogut desconnectar en cap moment perqu\u00e8 sab\u00edem el que vindria aquesta tardor. L’estiu tampoc va ser una pausa en absolut, al contrari\u00bb, explica Rodr\u00edguez.<\/p>\n

Marxar per unes millors condicions laborals<\/h3>\n

La sobrec\u00e0rrega de feina de les infermeres se suma a uns contractes precaris i i inestables. \u00abLes infermeres es troben en un mercat laboral que les contracta de mes en mes, per dies o, fins i tot, per hores, en serveis i amb rotacions diverses. Aix\u00f2 provoca un desgast personal de les professionals i es troben en la tessitura de decidir si es queden treballant amb aquestes condicions o decideixen canviar d’instituci\u00f3 o emigrar a l’estranger, on poden tenir unes millors condicions laborals\u00bb, explica Galbany.<\/p>\n

El segon \u00e9s el cas de la N\u00faria Mora, una infermera catalana que treballa a Londres des de fa gaireb\u00e9 vuit anys. Ella va decidir marxar a treballar a l’estranger perqu\u00e8 no veia oportunitats de futur a Catalunya. \u00abLa infermeria \u00e9s una professi\u00f3 molt vocacional, quan surts de la carrera est\u00e0s motivada, amb molt\u00edssimes ganes d’ajudar i de treballar. Per\u00f2 aleshores et trobes amb contractes molt precaris. T’ofereixen contractes de substitucions, per dies, per setmanes i, si tens sort, per pocs mesos\u00bb, relata. Despr\u00e9s d’un temps treballant a Barcelona amb contractes inestables es va quedar sense feina i va tornar a Lleida, a casa dels seus pares. \u00abAll\u00e0 vaig treballar en una botiga de roba interior on em van oferir un millor contracte que treballant d’infermera\u00bb, explica.<\/p>\n

El 2012 va decidir fer les maletes i marxar a treballar a Londres, on plovien les ofertes per a infermeres catalanes. Despr\u00e9s de fer una entrevista, la van agafar en un hospital oferint-li un contracte indefinit, un millor salari i, per tant, una major estabilitat. \u00abA Catalunya ens formen molt b\u00e9, per\u00f2 amb les condicions que ens ofereixen ens fan fora. Al final, \u00e9s una mala inversi\u00f3 de l’Estat\u00bb, diu.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La N\u00faria Mora fa gaireb\u00e9 vuit anys que treballa com a infermera a Londres | Cedida per l’entrevistada<\/figcaption><\/figure>\n

L’any 2019 van marxar 425 infermeres d’Espanya a treballar a l’estranger. I fa pocs anys, les xifres eren encara m\u00e9s preocupants. L’any 2012 van marxar 1.132 infermeres, el 2013, 2.792, i el 2014, 2.786. \u00abEl talent que es perd \u00e9s molt dif\u00edcil de recuperar. Sovint no es recupera fins que et trobes amb la necessitat imperiosa de tenir m\u00e9s personal, que \u00e9s el que est\u00e0 passant ara\u00bb, assenyala Galbany. \u00abLes infermeres que es queden ho fan treballant amb unes condicions molt complexes, perqu\u00e8 s\u00f3n menys i assumeixen les funcions de les que han marxat. Unes funcions que les van sobrecarregant amb el temps. Per aix\u00f2, moltes acaben abandonant la professi\u00f3, perqu\u00e8 la c\u00e0rrega de treball \u00e9s elevad\u00edssima\u00bb, destaca.<\/p>\n

Segons explica Esther Rodr\u00edguez, a les infermeres catalanes \u00abse les rifen\u00bb a l’estranger. \u00abTenen molt\u00edssimes ofertes, perqu\u00e8 la formaci\u00f3 a Catalunya \u00e9s molt bona. I a sobre et donen continu\u00eftat laboral, unes condicions laborals i salarials molt millors… t’ho faciliten tot perqu\u00e8 puguis marxar\u00bb, assenyala.<\/p>\n

A banda d’unes millores condicions laborals, la N\u00faria explica que a Londres compta amb una formaci\u00f3 continuada i t\u00e9 l’oportunitat de cr\u00e9ixer professionalment. \u00abEm sento molt valorada a aqu\u00ed. Et fan tenir ganes de progressar, d’estudiar, de ser millor professional. I aix\u00f2 et motiva, perqu\u00e8 valoren la teva feina i t’ofereixen un contacte d’acord amb la seva formaci\u00f3\u00bb, explica.<\/p>\n

Per\u00f2 malgrat tots els avantatges que ofereix treballar a l’estranger, els professionals que emigren troben a faltar casa seva, la fam\u00edlia i els amics. \u00abTots els espanyols que vivim a aqu\u00ed tenim la sensaci\u00f3 que Londres \u00e9s transitori, que estem de pas\u00bb. Amb la pand\u00e8mia, diu, aquesta enyoran\u00e7a s’ha intensificat. \u00abEn moments com aquest t’adones que voldries estar m\u00e9s a prop de la teva fam\u00edlia\u00bb.<\/p>\n

Tornar, per\u00f2, suposa assumir la realitat. \u00abSi torno ho far\u00e9 sabent que les condicions laborals que tindr\u00e9 seran dolentes. S\u00e9 que no se’m valorar\u00e0 ni per la meva formaci\u00f3, ni pel meu curr\u00edculum ni pels meus coneixements\u00bb, diu. \u00abI amb el sou que ofereixen a Catalunya i la inestabilitat laboral, com podr\u00e9 tenir una casa o comprar un cotxe?\u00bb, es pregunta. Segons ella, la Covid-19 ha assenyalat el mal que van fer les retallades en el sistema sanitari, un mal que mai s’ha reparat.<\/p>\n

Major estabilitat per afavorir el retorn<\/h3>\n

Per Esther Rodr\u00edguez, la principal soluci\u00f3 per revertir el d\u00e8ficit d’infermeres, a banda d’ampliar el volum d’oferta formativa a les universitats, \u00e9s millorar les condicions laborals de les professionals. \u00abL’estabilitat laboral \u00e9s vital. Si tu est\u00e0s oferint contractes de setmanes i dies, les infermeres que han sortit del pa\u00eds no tornaran. Si les professionals marxen \u00e9s perqu\u00e8 tenen unes necessitats que aqu\u00ed no estan cobertes\u00bb, explica. En aquest sentit, remarca la vocaci\u00f3 de les infermeres i el fet de voler fer la feina b\u00e9. \u00abSi no pots fer la teva feina b\u00e9 tens una contradicci\u00f3 interna, perqu\u00e8 saps que la pots fer millor, per\u00f2 no tens temps per fer-ho. Per tant, per fer atractiu el retorn de les infermeres que marxen cal millorar les condicions laborals i tenir sous dignes al nivell de la responsabilitat i formaci\u00f3 que tenim les infermeres\u00bb, diu.<\/p>\n

Recentment, el Govern espanyol ha aprovat un decret que permet a les comunitats aut\u00f2nomes contractar personal sanitari extracomunitari<\/a>. Una mesura que pret\u00e9n suplir la falta de personal, per\u00f2 que ha generat certes disconformitats entre la comunitat sanit\u00e0ria<\/a>. Per la vicepresidenta d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodr\u00edguez, aquesta mesura \u00e9s \u00abperillosa\u00bb, perqu\u00e8 els continguts universitaris que s’ensenyen a aqu\u00ed no s\u00f3n comparables amb els d’altres pa\u00efsos. \u00abEvidentment que s’han de prendre mesures excepcionals, per\u00f2 amb cap i seny, i ens preocupa com pot afectar aix\u00f2 a la seguretat del pacient\u00bb, expressa.<\/p>\n

Una altra de les reivindicacions que es fa des del col\u00b7lectiu d’infermeres per tal de millorar la professi\u00f3 i el servei que d\u00f3na a la societat \u00e9s recon\u00e8ixer les especialitats. \u00abLes especialitats estan legislades, per\u00f2 no s’implementen. El reconeixement s’ha de fer a trav\u00e9s d’una convocat\u00f2ria de places i que nom\u00e9s accedeixin a aquelles places les persones que tenen l’especialitat que es demana\u00bb, destaca Esther Rodr\u00edguez. En la mateixa l\u00ednia s’expressa Paola Galbany, qui apunta que \u00abhi ha infermeres especialistes treballant de generalistes amb contractes precaris.\u00bb \u00abLa contractaci\u00f3 d’infermeres hauria de ser adequada als seus estudis. D’aquesta manera, millorar\u00edem la qualitat del servei, perqu\u00e8 les infermeres estarien treballant en el seu \u00e0mbit d’expertesa\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl final, tot es resumeix en una major inversi\u00f3\u00bb, destaca Rodr\u00edguez. \u00abVeiem que el govern fa inversions milion\u00e0ries en la construcci\u00f3 de nous hospitals quan el que falta \u00e9s personal per treballar-hi. Per molts hospitals que hi hagi i moltes UCI que es construeixin, si no tens infermeres capacitades per fer una manipulaci\u00f3 dels respiradors, no serveix de res\u00bb. A parer seu, doncs, no s\u2019est\u00e0 resolent el problema i s\u2019estan fent unes inversions econ\u00f2miques que no corresponen a les necessitats actuals. \u00abEstem indignades, cansades, desmotivades i exhaustes\u00bb, conclou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya fa anys que arrossega un d\u00e8ficit cr\u00f2nic de professionals d’infermeria, i amb la pand\u00e8mia de la Covid-19 s’ha fet m\u00e9s evident que mai la necessitat d’augmentar les r\u00e0tios d’infermeres per pacient. Al territori catal\u00e0 hi ha una r\u00e0tio de 6,2 infermeres per cada mil habitants i en el conjunt d’Espanya la r\u00e0tio \u00e9s de […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":24814,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[55],"class_list":["post-24809","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-infermeria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24809","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24809"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24809\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}