Fer una entrevista a l’autora d’un llibre que va sortir fa tres anys no sol ser molt com\u00fa en aquests temps, per\u00f2 si el llibre parla de la mal anomenada grip espanyola i est\u00e0 signat per Laura Spinney, mai \u00e9s un mal moment.<\/p>\n
Spinney \u00e9s una brit\u00e0nica que viu a Par\u00eds, que es va llicenciar en Ci\u00e8ncies Naturals a la Universitat de Durham, que ha escrit cinc novel\u00b7les i que, com assenyala Pampa Garc\u00eda Molina, redactora en cap de l’Ag\u00e8ncia SINC, \u00e9s \u00abun referent com a periodista de ci\u00e8ncia a Europa \u00ab. A m\u00e9s d’haver col\u00b7laborat en prestigioses revistes com Nature<\/em> o National Geographic<\/em>, en aquest moment, els seus articles sobre la Covid-19 es poden llegir en tres mitjans brit\u00e0nics de renom: The Economist<\/em>, The New Statesman<\/em> i The Guardian<\/em>, per\u00f2 amb El jinete p\u00e1lido. 1918: l’epid\u00e8mia que va canviar el m\u00f3n<\/em> (Cr\u00edtica, 2017) ha demostrat el seu prec\u00eds treball com a divulgadora cient\u00edfica.<\/p>\n El jinete p\u00e1lido<\/em> mostra un important recull de les investigacions sobre la grip espanyola de segle passat. S’hi recorda que la pand\u00e8mia que va comen\u00e7ar el 1918 va superar en nombre de decessos a les dues guerres mundials juntes. Tamb\u00e9 aclareix que el primer malalt de qu\u00e8 es tenen dades va ser Albert Gitchell, un cuiner que donava de menjar als joves que es reclutaven per a la Primera Guerra al campament de Funton, Kansas. Aquest valu\u00f3s assaig narra an\u00e8cdotes d’Hip\u00f2crates, Apollinaire o Munch -i d’on ve el seu fam\u00f3s \u00abcrit\u00bb- i la hist\u00f2ria que m\u00e9s va commoure a Spinney, la de Nontetha Nkwenkwe, una sud-africana que va contraure la grip amb 40 anys i que, sent v\u00eddua i amb deu fills, va ser empresonada per explicar els somnis que li havia provocat el virus.<\/p>\n Com no podia ser d’altra manera, El jinete p\u00e1lido<\/em> tamb\u00e9 parla de bacteris, de g\u00e8rmens, i que aquesta pand\u00e8mia es recorda no com un desastre hist\u00f2ric sin\u00f3 com milions de trag\u00e8dies a\u00efllades. Per a aix\u00f2, i com la pr\u00f2pia Spinney indica en el llibre, imita \u00abla forma de relatar de les dones de sud d’\u00c0frica, una forma de narrar no lineal, conc\u00e8ntrica\u00bb, per mostrar hist\u00f2ries entrecreuades d’experi\u00e8ncies personals i aportar proximitat i calidesa front a la complexitat i el desastre que va ocasionar aquesta grip.<\/p>\n Aquesta periodista brit\u00e0nica va trigar tres anys a investigar i escriure aquest assaig que va ser editat per primera vegada el 2017 per l’oficina londinenca de Penguin Random House. Una mica m\u00e9s tard, l’editorial Cr\u00edtica es va encarregar de traduir-lo al castell\u00e0. El seu departament de premsa diu que, gr\u00e0cies a la Covid-19, ha tret la quarta edici\u00f3 al nostre pa\u00eds. I no \u00e9s estrany: cada vegada hi ha m\u00e9s persones que es queden enganxades amb el llibre. De fet, en el passat i inusual Sant Jordi, el periodista i f\u00edsic Alberto Sicilia el situava al n\u00famero 2 de la seva llista de llibres preferits. I Ricardo Campos, president de la Societat d’Hist\u00f2ria de la Medicina i cient\u00edfic titular de l’Institut d’Hist\u00f2ria del CSIC, no dubta a recomanar-lo perqu\u00e8 \u00absintetitza molt b\u00e9 totes les investigacions profundes existents sobre la grip espanyola\u00bb. El que m\u00e9s li agrada de el llibre a l’historiador \u00e9s \u00abcom va teixint la narraci\u00f3 a trav\u00e9s d’hist\u00f2ries concretes de tot el m\u00f3n sense la visi\u00f3 euroc\u00e8ntrica a la qual estem acostumats\u00bb.<\/p>\n L’agenda de Laura Spinney est\u00e0 plena: \u00abEstic treballant m\u00e9s que mai!\u00bb. La periodista troba a faltar no anar a cinema i s’evadeix amb novel\u00b7les com Memorias de Adriano<\/em>, de Marguerite Yourcenar: \u00abM’est\u00e0 alleujant en aquests temps per la bellesa del llenguatge. I em resulta paradoxal llegir sobre la vida d’una persona que exercia tant control mentre estem patint una pand\u00e8mia incontrolable\u00bb. Sobre pand\u00e8mies incontrolables, Laura Spinney ens va parlar, molt breument, des de la seva casa de Par\u00eds.<\/p>\n Despr\u00e9s d’escriure El jinete p\u00e1lido<\/em> i de descriure els s\u00edmptomes i els efectes de l’anomenada grip espanyola, va sentir tristesa i sorpresa quan van apar\u00e8ixer els primers casos d’aquesta Covid-19?<\/strong><\/p>\n No, no em vaig quedar sorpresa perqu\u00e8 experts en salut p\u00fablica havien advertit d’aquesta pand\u00e8mia. Tristesa, s\u00ed, \u00e9s clar, pel patiment que est\u00e0 deixant al seu pas. Per\u00f2 tamb\u00e9 estic fascinada per viure-ho en primera persona i estar escrivint sobre aquesta i veure el que passa.<\/p>\n Quin pa\u00eds diria que est\u00e0 controlant millor aquesta pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n L’important \u00e9s prendre nota sobre aquest escenari i quines dificultats comporta controlar aquesta Covid-19. Fins ara, alguns pa\u00efsos ho han fet millor que altres, encara que cap va pel cam\u00ed correcte. Tot i aix\u00f2, \u00e9s massa aviat per poder respondre amb precisi\u00f3 per\u00f2, usant un terme esportiu, es pot resumir que controlar aquesta Covid no \u00e9s un esprint, \u00e9s una marat\u00f3.<\/p>\n Qu\u00e8 li semblen les manifestacions contra les mascaretes, com ara la primera que es va celebrar a Berlin?<\/strong><\/p>\n Crec que ho il\u00b7lustra la meva resposta anterior. Alemanya ho va fer molt b\u00e9 sufocant el virus en un primer moment, fins al punt que els alemanys es van comen\u00e7ar a preguntar per qu\u00e8 havien d’estar sotmesos a les mesures de control pel virus quan hi havia pocs casos d’infectats i estaven fent mal a la seva economia. Per aix\u00f2 es van generar les protestes. Per descomptat, gr\u00e0cies a aquestes mesures de prevenci\u00f3, hi va haver poques persones malaltes de Covid-19, per\u00f2 ja s’ha vist que quan les persones relaxen les mesures, els casos es disparen. Aquestes manifestacions il\u00b7lustren l’important que \u00e9s la veritat i la comunicaci\u00f3 en una pand\u00e8mia. \u00c9s a dir, el desenvolupament cient\u00edfic en el teu pa\u00eds pot ser el m\u00e9s avan\u00e7at del m\u00f3n, per\u00f2 si la gent no est\u00e0 disposada a col\u00b7laborar, perqu\u00e8 necessita m\u00e9s claredat, tots els teus esfor\u00e7os es queden en res.<\/p>\n Creu que amb la Covid-19 haurem d’estar sotmesos a aquestes mesures de protecci\u00f3 molt de temps, com va passar amb la grip de 1918?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, aix\u00f2 sembla, encara que com va passar amb la grip del 1918, el virus -amb sort- pot anar perdent agressivitat i podr\u00edem passar a tenir mesures menys restrictives. Encara que aix\u00f2 ha d’anar acompanyat de l’aparici\u00f3 d’una vacuna que sigui capa\u00e7 de protegir els m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n La hist\u00f2ria de Nontetha va impactar d’una manera especial. Quina sensaci\u00f3 li produeix la Covid-19?<\/strong><\/p>\n Tinc un gran respecte a aquest virus. El mereix.<\/p>\n Recordant Nontetha Nkwenkwe, els habitants d’aquest planeta presentaran m\u00e9s problemes mentals per aquesta pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n Desgraciadament, \u00e9s una possibilitat, perqu\u00e8 moltes persones han manejat dif\u00edcilment l’a\u00efllament que el confinament ha imposat sobre ells i necessitaran una cura i una atenci\u00f3 especial. El mateix passar\u00e0 amb les nostres economies, que tamb\u00e9 han patit amb aquesta Covid. Totes dues estan patint per la pand\u00e8mia i per les mesures imposades per contenir-la, per\u00f2 la bona not\u00edcia \u00e9s que, com hem vist al llarg de la hist\u00f2ria, les societats reaccionen relativament r\u00e0pid a aquestes xacres, almenys en termes econ\u00f2mics. \u00c9s m\u00e9s, es recuperen m\u00e9s r\u00e0pidament que quan es tracta de guerres.<\/p>\n