Aviat far\u00e0 un any que el tren de la ciutadania mundial i, per tant, tamb\u00e9 de l’espanyola, inici\u00e0 amb la pand\u00e8mia Covid-19 la travessa d’un llarg t\u00fanel, negre com la gola del llop. Els mapes dels ra\u00efls, antics com el mateix tren, no recollien l’exist\u00e8ncia del t\u00fanel i la seva sobtada aparici\u00f3 i la conseg\u00fcent foscor ens va sorprendre a tots. Els maquinistes no sabien qu\u00e8 fer i els passatgers van caure en la por i, fins i tot, en el p\u00e0nic, i molts arribaren a pensar que la fi del m\u00f3n era a tocar. En aquesta situaci\u00f3 de desconcert, no foren pocs els que es van llan\u00e7ar a les palanques d’alarma per intentar aturar el tren. Per\u00f2 les alarmes i la resta de la instal\u00b7laci\u00f3 el\u00e8ctrica no funcionaven i el comboi es va continuar endinsant, donant forts cops a banda i banda i cada vegada a m\u00e9s velocitat, en la foscor del t\u00fanel. Una part dels passatgers va patir greus ferides i alguns van morir a conseq\u00fc\u00e8ncia dels cops i dels despla\u00e7aments, especialment els m\u00e9s vells o impossibilitats.<\/p>\n
Alguns passatgers, una minoria, provaren de conv\u00e8ncer a la resta de la necessitat de mantenir la tranquil\u00b7litat, d’actuar amb seny per fer front a la situaci\u00f3 de la forma m\u00e9s positiva possible per tothom, reduint al m\u00e0xim les seves conseq\u00fc\u00e8ncies negatives. Van comen\u00e7ar assegurant-los que, com en qualsevol altre t\u00fanel, encara que fos molt llarg, s’arribaria al final i que la foscor donaria pas a la lluminositat. Els aconsellaren engegar mesures per reduir el risc de colpejar-se en la foscor i per superar l’angoixa. La veritat \u00e9s que aquesta minoria del passatge no va tenir massa \u00e8xit amb aquestes senzilles argumentacions i, mentre el tren continuava la seva boja carrera pel t\u00fanel, la majoria dels passatgers i els mateixos maquinistes es van embardissar en agres discussions que comen\u00e7aven per criticar els responsables del ferrocarril per no avisar a temps de la situaci\u00f3 del t\u00fanel i pel mal estat del tren i dels mateixos ra\u00efls i continuaven per si era o no convenient encendre foc als vagons per poder-se veure entre ells o confinar-se tots plegats en un \u00fanic vag\u00f3. La discussi\u00f3 anava pujant de to a mesura que creixien les pors sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que sobre ells mateixos, les seves fam\u00edlies, treballs i negocis tindria el segur descarrilament del tren. Alguns, els m\u00e9s excitats, arribaren a les mans i, perdut el control dels seus impulsos, es van enfonsar en una mena de tempesta de moviments desordenats, donant-se uns a altres cops furiosos amb tots els objectes del mobiliari del tren que trobaven a m\u00e0, deixant-lo destrossat.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’un temps llarg, etern, el tren arrib\u00e0 al final del t\u00fanel i la desitjada llum ho va inundar tot amb una intensitat que va deixar tothom enlluernat i cec. Pot ser que aquesta fos la causa que la tranquil\u00b7litat i seny continuessin absents. Encegats per la llum els maquinistes, no sabien qu\u00e8 fer per dominar el tren, mentre que els passatgers continuaven esbatussant-se amb m\u00e9s viol\u00e8ncia que abans. Ning\u00fa es va adonar que el tren estava a punt d’entrar en un segon t\u00fanel i, per tant, en una nova foscor absoluta. No va servir de res l’experi\u00e8ncia viscuda en el primer t\u00fanel per posar fi a les discussions violentes amb nous ferits i morts.<\/p>\n
Amb aquesta nova repetici\u00f3 dels aldarulls, la minoria de passatgers que en el primer t\u00fanel havien intentat introduir racionalitat i tranquil\u00b7litat en l’an\u00e0lisi i en les propostes de soluci\u00f3 dels problemes no es va trobar amb forces suficients per tornar amb el seu argumentari previ i va decidir esperar nous esdeveniments davant la impermeabilitat als raonaments dels maquinistes i de la majoria dels passatgers del tren que, a m\u00e9s, els van acusar de negacionistes de la trag\u00e8dia i de proposar un nihilisme inacceptable.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’un segon t\u00fanel i nous enlluernaments, arribaren un tercer i un quart i, aleshores, del tren pr\u00e0cticament solament restava l’esquelet. Quan aquest embogit trajecte de successives foscors semblava no tenir fi,<\/span> el comboi va sortir a un immens altipl\u00e0 i, ja sense nous t\u00fanels, arrib\u00e0 a l’estaci\u00f3 final del viatge on, sobtadament, es va aturar.<\/p>\n Els lectors que han tingut la paci\u00e8ncia d’arribar a aquesta al\u00e7ada del conte no necessiten cap explicaci\u00f3 sobre les grolleres met\u00e0fores que descriu. \u00c9s obvi que aquest relat no acaba b\u00e9 malgrat el tren, la nostra societat, superi aquesta adversitat, ja que ho far\u00e0 despr\u00e9s de patir deterioraments molt importants, sanitaris, socials i econ\u00f2mics, possiblement excessius per la irracionalitat de moltes conductes humanes, per la incapacitat individual i col\u00b7lectiva d’analitzar amb serenitat certes situacions negatives i per actuar amb manca de resili\u00e8ncia davant les cat\u00e0strofes, la malaltia i la mort. \u00c9s possible que hi hagi motius per al pessimisme sobre el futur la nostra esp\u00e8cie i que s’incrementin si som incapa\u00e7os, com els maquinistes i passatgers d’aquest conte, de reflexionar, de corregir els nostres errors i voler continuar caminant a cegues, <\/span>tant en la foscor com en la llum.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aviat far\u00e0 un any que el tren de la ciutadania mundial i, per tant, tamb\u00e9 de l’espanyola, inici\u00e0 amb la pand\u00e8mia Covid-19 la travessa d’un llarg t\u00fanel, negre com la gola del llop. Els mapes dels ra\u00efls, antics com el mateix tren, no recollien l’exist\u00e8ncia del t\u00fanel i la seva sobtada aparici\u00f3 i la conseg\u00fcent […]<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":24777,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[2176],"class_list":["post-24834","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24834"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24834\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}