Parlar de la pand\u00e8mia de coronavirus a Espanya \u00e9s fer-ho de l\u2019impacte que va tenir la Covid-19 a les resid\u00e8ncies de gent gran durant la primera onada. El Govern ha xifrat en poc m\u00e9s de 20.000 les persones mortes en aquests centres, el que suposa un percentatge important del total de morts. Ara que la segona onada ha tornat a posar en el focus a aquests llocs, un recent informe, publicat per l\u2019Institut de Pol\u00edtica i b\u00e9ns p\u00fablics del CSIC, analitza la gesti\u00f3 de les resid\u00e8ncies, les dificultats a qu\u00e8 es van enfrontar i les lli\u00e7ons apreses per aquest nou increment de contagis.<\/p>\n
El projecte comparar\u00e0 15 pa\u00efsos europeus per analitzar com ha afectat la pand\u00e8mia a les resid\u00e8ncies de gent gran, tot i que de moment nom\u00e9s est\u00e0 disponible la versi\u00f3 del cas espanyol. L\u2019investigador del CSIC i coautor de l\u2019informe, Francisco Javier Moreno, avan\u00e7a a elDiario.es que \u201cel que ha passat aqu\u00ed \u00e9s molt semblant al que ha passat en tots els altres pa\u00efsos europeus\u201d.<\/p>\n
L\u2019investigador considera important tenir en compte aquest context. \u201cNo ens eximeix de responsabilitat, per\u00f2 l\u2019autoflagel\u00b7laci\u00f3 tampoc condueix a res quan a tots ens ha agafat desprevinguts, tant la pand\u00e8mia com el seu impacte en un col\u00b7lectiu molt vulnerable que a m\u00e9s est\u00e0 agrupat en espais d\u2019alta densitat\u201d. La sensaci\u00f3 inicial, en tots els pa\u00efsos analitzats, era d’\u201dincredulitat\u201d.<\/p>\n
\u201cNo era inevitable que pass\u00e9s, per\u00f2 \u00e9s l\u00f2gic que ho hagi fet. Una altra cosa \u00e9s com hem respost\u201d. Aqu\u00ed comen\u00e7a l\u2019an\u00e0lisi de Moreno, basat en 25 entrevistes a responsables de resid\u00e8ncies i de gesti\u00f3 de serveis socials i sanitat. El seu objectiu: \u201cVeure qu\u00e8 es pot fer millor i treure lli\u00e7ons perqu\u00e8 no torni a passar\u201d. En aquest sentit, l\u2019informe intern de la Secretaria d\u2019Estat de Drets Socials avan\u00e7at per El Pa\u00eds aquesta setmana arriba a conclusions similars despr\u00e9s d\u2019analitzar un conjunt de 30 factors que van contribuir al que es defineix com una \u201ctempesta perfecta\u201d.<\/p>\n
\u201cSi hi ha un missatge optimista \u00e9s que hem apr\u00e8s molt\u201d, diu l\u2019investigador. \u201cAlgunes coses van comen\u00e7ar malament per\u00f2 a la fi ja es responia millor\u201d. Tot aix\u00f2 en un sector amb grans errors estructurals que requereixen mesures a mitj\u00e0 i llarg termini: \u201cEl problema de fons \u00e9s de recursos i finan\u00e7ament\u201d. Aix\u00ed i tot, Moreno destaca bones pr\u00e0ctiques, \u201cm\u00e9s immediates\u201d, que ja es poden implementar i fins i tot imitar d\u2019altres comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n
\u201cRes \u00e9s gratis, per\u00f2 hi ha pr\u00e0ctiques que han estat molt \u00fatils, no s\u00f3n tan complicades ni impliquen costos molt elevats, per\u00f2 van permetre respondre de forma molt efica\u00e7 i van ser clau per frenar l\u2019expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia entre els residents d\u2019aquests centres\u201d. Posats a invertir recursos, diu Moreno, \u201cconv\u00e9 emfatitzar\u201d aquestes estrat\u00e8gies.<\/p>\n
Moreno apunta la primera fallada com el m\u00e9s greu. Es refereix a la \u201cdesconnexi\u00f3\u201d entre el sistema sanitari i el de cures. \u201cNo vol dir que no es parlessin, per\u00f2 en la pr\u00e0ctica els centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria estan desbordats i solen delegar el seguiment dels pacients de les resid\u00e8ncies als metges que hi treballen\u201d.<\/p>\n
Aix\u00f2 feia que \u201cno fos com\u00fa\u201d que els metges de Prim\u00e0ria visitessin als majors dels centres, per\u00f2 no va provocar \u201cexcessius problemes\u201d durant la calma. I llavors va arribar la COVID-19. \u201cEn comen\u00e7ar la pand\u00e8mia es va mostrar que aix\u00f2 \u00e9s insuficient i que cal una implicaci\u00f3 de sistema sanitari molt m\u00e9s gran, comen\u00e7ant pels centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria\u201d, defensa Moreno.<\/p>\n
Quan les comunitats aut\u00f2nomes van intervenir les resid\u00e8ncies amb casos de coronavirus, \u201ces va nomenar a una persona que fes de vincle entre el sistema sanitari i la resid\u00e8ncia\u201d. En general, infermers dels centres de salut de la zona. \u201cPassaven bona part de la seva jornada laboral a la resid\u00e8ncia i la seva pres\u00e8ncia va facilitar l\u2019articulaci\u00f3 entre sistemes\u201d. Moreno assegura que els directors d\u2019aquests centres \u201cvoldrien que aquesta millor connexi\u00f3 es mantingu\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 de la pand\u00e8mia\u201d.<\/p>\n
S\u00f3n ben coneguts els casos en qu\u00e8 es va negar la derivaci\u00f3 de residents cap a hospitals. \u201cSabem que ha passat, per\u00f2 no es tracta de demonitzar ni plantejar la judicialitzaci\u00f3, perqu\u00e8 el que passava era que als hospitals no hi havia llits\u201d, diu Moreno. En aquest context, els metges han de prendre dures decisions segons la capacitat de superviv\u00e8ncia a una intervenci\u00f3 en UCI. \u201cQuan hi ha recursos escassos els metges han de prioritzar, la clau \u00e9s no discriminar per venir d\u2019una resid\u00e8ncia sin\u00f3 per l\u2019estat de salut de la persona\u201d.<\/p>\n
\u201cNo es pot acceptar que el criteri de negaci\u00f3 d\u2019acc\u00e9s a l\u2019UCI fora venir d\u2019una resid\u00e8ncia, perqu\u00e8 hi havia persones viables per molt que tinguessin Covid-19 \u201d, lamenta Moreno. L\u2019investigador explica que la millora en la coordinaci\u00f3 entre el sistema sanitari i social \u201cva evitar\u201d aquestes situacions de discriminaci\u00f3 \u201ci es va comen\u00e7ar a avan\u00e7ar a un sistema molt m\u00e9s centrat en l\u2019avaluaci\u00f3 individual dels pacients\u201d.<\/p>\n
La infraestructura de cada resid\u00e8ncia \u201cva facilitar o dificultar\u201d el necessari \u201ca\u00efllament radical\u201d dels pacients contagiats i sospitosos. \u201cAlgunes resid\u00e8ncies tenien diverses plantes, altres fins i tot tenien espais aut\u00f2noms com apartaments, amb m\u00e9s marge per a la separaci\u00f3\u201d, comenta Moreno.<\/p>\n
El fonamental \u00e9s, segons l\u2019expert, \u201cque quan sorgeixi un cas, sospit\u00f3s o confirmat, es tregui a aquesta persona de la resid\u00e8ncia\u201d perqu\u00e8 altres residents vulnerables no emmalalteixin. \u201cA\u00efllar-internament \u00e9s bona opci\u00f3, per\u00f2 treure-les \u00e9s molt millor\u201d.<\/p>\n
Aqu\u00ed l\u2019informe mostra diferents pr\u00e0ctiques entre comunitats aut\u00f2nomes. \u201c[La separaci\u00f3] dep\u00e8n dels recursos disponibles, per\u00f2 val la pena [invertir-ne] si aix\u00ed es frena l\u2019expansi\u00f3 de la infecci\u00f3 a la resid\u00e8ncia, i es poden arribar a inventar on no hi hagi\u201d.<\/p>\n
Moreno cita exemples com Ast\u00faries i Arag\u00f3, on es van usar infraestructures buides com a espais intermedis per portar els infectats. Per exemple, \u201cresid\u00e8ncies que no estaven en funcionament\u201d. En cas de necessitat, suggereix tamb\u00e9 l\u2019\u00fas d\u2019hotels medicalitzats.<\/p>\n
Aquest a\u00efllament \u00e9s molt m\u00e9s complicat del que sembla en persones que no tenen aut\u00f2nomes: \u201cEncara que tanquem les resid\u00e8ncies hauran d\u2019interactuar, perqu\u00e8 han de venir cuidadors a donar-los menjar\u201d. A tot aix\u00f2 cal afegir l\u2019impacte d\u2019obligar que la gent gran es tanquin a la seva habitaci\u00f3, les conseq\u00fc\u00e8ncies cognitives i f\u00edsiques estan encara per explorar.<\/p>\n
Confirmar els casos de Covid-19 \u00e9s sempre bona idea, tamb\u00e9 en les resid\u00e8ncies de gent gran. \u201cTot va millorar molt quan va augmentar la capacitat de fer test\u201d, assegura Moreno. De la dita al fet, per desgr\u00e0cia, hi ha un tros.<\/p>\n
\u201cNecessitem fer test peri\u00f2dicament a tots els residents, per\u00f2 tamb\u00e9 als treballadors\u201d, comenta. \u201cLa capacitat diagn\u00f2stica segueix tensada i no n\u2019hi ha prou. En molts casos, fins ara, es limiten a empleats que, per exemple, tornen de vacances.<\/p>\n
La precarietat dels professionals que treballen a les resid\u00e8ncies \u00e9s un altre factor estructural que, per\u00f2, admet cert marge de maniobra en el curt termini. Plantilles molt ajustades, contractes, salaris, c\u00e0rrega de treball\u2026 \u201cTot estava ja tensat i amb la pand\u00e8mia va explotar\u201d, explica Moreno. Aix\u00ed van comen\u00e7ar les baixes entre empleats infectats, de risc o amb por de contagiar-se.<\/p>\n
Enmig d\u2019aquesta tensi\u00f3, l\u2019informe de Moreno detecta una altra bona pr\u00e0ctica: crear grups de treball que interactu\u00efn nom\u00e9s amb un conjunt de residents. En altres paraules, segmentar tamb\u00e9 als treballadors en una estrat\u00e8gia similar a la qual segueixen avui alguns col\u00b7legis. \u201cAix\u00ed, si algun s\u2019encomana, el potencial grup d\u2019infectats est\u00e0 delimitat\u201d.<\/p>\n
El problema \u00e9s que aix\u00f2 requereix una plantilla prou gran per atendre els residents d\u2019aquesta forma. \u201cAconseguir personal va ser un malson, quan els incentius laborals i salarials no eren bons\u201d, assegura Moreno, que considera una \u201cparadoxa\u201d que aix\u00f2 passi en un pa\u00eds \u201camb taxes d\u2019atur brutals\u201d fins i tot \u201cen persones formades en gerontologia i cures de majors\u201d.<\/p>\n
La soluci\u00f3? Moreno explica que els governs aut\u00f2noms van optar per \u201cposar a disposici\u00f3 de les resid\u00e8ncies seves pr\u00f2pies llistes de personal i borses de treball\u201d, que van aprofitar per suplir les baixes.<\/p>\n
Moreno apunta a un sentiment generalitzat en el seu informe: \u201cEls treballadors de les resid\u00e8ncies comentaven de manera expl\u00edcita que el seu treball no era valorat adequadament, que se sentien estigmatitzats\u201d. Criticaven aix\u00ed les acusacions de no tenir cura adequadament a la gent gran o fins i tot de maltractar-los.<\/p>\n
\u201cSentien que se\u2019ls assenyalava amb el dit quan la majoria es desvivia per aquestes persones, treballava molt per sobre dels horaris laborals i eren la seva \u00fanica connexi\u00f3 amb la resta del m\u00f3n\u201d, afegeix. \u201cDeien que eren els \u00fanics que estaven donant-los la m\u00e0 i acariciant en els seus \u00faltims moments, per\u00f2 al mateix temps se\u2019ls atacava\u201d. Per aix\u00f2, Moreno creu necess\u00e0ria una \u201creflexi\u00f3\u201d sobre \u201ccom valorem a aquests professionals que tamb\u00e9 han fet front a la pand\u00e8mia\u201d, encara que no estiguessin en les nostres ments durant els aplaudiments.<\/p>\n
De manera similar, l\u2019informe assenyala que la manca de connexi\u00f3 entre el sistema sanitari i social \u00e9s deguda a obstacles molt grans entre els dos mons. \u201cTenen visions diferents, es prioritza m\u00e9s la part sanit\u00e0ria i es tolera m\u00e9s el patiment en la part social, els professionals senten que els metges no els respecten prou\u201d, aclareix Moreno. La soluci\u00f3, segons ell, \u00e9s \u201cassumir que cada un t\u00e9 el seu paper i tots dos s\u00f3n importants i necessiten pressupost\u201d.<\/p>\n
A falta de l\u2019informe definitiu que compari la gesti\u00f3 entre pa\u00efsos, Moreno avan\u00e7a que \u201cgaireb\u00e9 la meitat de morts per Covid-19\u201d ho van fer en resid\u00e8ncies. No nom\u00e9s a Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 al Regne Unit, Fran\u00e7a, Holanda, B\u00e8lgica i It\u00e0lia, entre altres.<\/p>\n
L\u2019investigador considera que hi ha elements estructurals que poden tenir un paper clau en aquesta situaci\u00f3 generalitzada en resid\u00e8ncies. \u201cAls pa\u00efsos escandinaus bona part de la cura es fa a domicili, on les persones segueixen vivint encara que siguin dependents\u201d. Assegura que, a partir dels anys 90, es va anar desmuntant el sistema de resid\u00e8ncies estableixen els 60. En casos extrems, \u201ces transfereix a la persona a domicilis adaptats en els quals mantenen la major autonomia possible\u201d.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 difereix de les grans resid\u00e8ncies amb gran quantitat de gent gran junts que, a Espanya, \u201carriben despr\u00e9s d\u2019esgotar els seus anys d\u2019autonomia i requereixen molt\u00edssim m\u00e9s personal\u201d. Aquest grup \u201cd\u2019edat molt avan\u00e7ada, nivell de depend\u00e8ncia molt elevat, amb m\u00faltiples malalties cr\u00f2niques i comorbiditats\u201d \u00e9s \u201cmolt vulnerable\u201d al Covid-19<\/p>\n
Mentre els casos de Covid-19 augmenten a tot Europa, qu\u00e8 passar\u00e0 en les resid\u00e8ncies aquest hivern? \u201cJo crec que l\u2019impacte ser\u00e0 molt menor\u201d, diu Moreno, que confia que no es tornin a repetir situacions dram\u00e0tiques. \u201cHi haur\u00e0 contagis, ja n\u2019hi ha, per\u00f2 s\u2019ha apr\u00e8s a no infravalorar el risc de la pand\u00e8mia\u201d.<\/p>\n
A m\u00e9s, Moreno creu que les comunitats aut\u00f2nomes han de prestar m\u00e9s atenci\u00f3 a aquest sector. \u201cA la primera onada va haver-hi la sensaci\u00f3 que calia prioritzar els hospitals i les resid\u00e8ncies es deixaven de banda\u201d, diu, i posa en dubte que aix\u00f2 torni a passar \u201ca la majoria\u201d de regions. \u201cS\u00f3n conscients que la concentraci\u00f3 de vulnerabilitat era gran i que havien d\u2019intervenir\u201d.<\/p>\n
\u201cLa implicaci\u00f3 entre serveis socials i sanitaris tamb\u00e9 ser\u00e0 m\u00e9s intensa, perqu\u00e8 no ha deixat de ser-ho durant el per\u00edode intermedi i ara est\u00e0 m\u00e9s engreixat per a la segona onada\u201d. Aix\u00f2, sense comptar la \u201cmajor capacitat de fer test\u201d i \u201cels mecanismes per suplir treballadors\u201d.<\/p>\n
\u201cAix\u00f2 no vol dir que no calgui estar atent i aplicar l\u2019apr\u00e8s\u201d, adverteix. \u201cAlgunes comunitats aut\u00f2nomes podrien aprendre d\u2019altres, per\u00f2 si fem tot aix\u00f2 quan sorgeixi un brot serem capa\u00e7os de frenar-lo\u201d.<\/p>\n