Com menys recursos econ\u00f2mics tingui una fam\u00edlia, pitjor \u00e9s la salut de l\u2019infant que hi viu. \u00c9s el patr\u00f3 que es repeteix al llarg de les estad\u00edstiques que recull l\u2019informe \u2018Inf\u00e0ncia i salut a Catalunya i Espanya’ publicat per la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s (FPT) en el marc dels actes pel Dia Internacional de la Inf\u00e0ncia, que es commemora el 20 de novembre.<\/p>\n
Les diferents preguntes i estad\u00edstiques, que relacionen infantesa amb patrons d\u2019alimentaci\u00f3, activitat f\u00edsica o higiene, demostren una certa variabilitat quant a g\u00e8nere de l\u2019infant. Per\u00f2 sobretot, revelen un gran impacte de la classe social de la fam\u00edlia sobre els determinants sanitaris de l\u2019infant.<\/p>\n
Els infants de fam\u00edlies pobres tenen una pitjor salut i en s\u00f3n conscients. \u00abEl 10,5% dels infants de la classe m\u00e9s empobrida valoren negativament el seu estat de salut enfront un 3,9% dels infants de la classe benestant\u00bb, resumeixen els autors de l’informe. Amb tot, la percepci\u00f3 general de la salut per part dels nens i nenes \u00e9s positiva -vora el 97% creu que \u00e9s positiu- i mostra una tend\u00e8ncia creixent en l\u2019\u00e0mbit estatal des del 2006.<\/p>\n
A escala catalana la tend\u00e8ncia \u00e9s la mateixa: el 96,6% de la poblaci\u00f3 de fins a catorze anys considera que t\u00e9 una salut bona. Amb tot, hi ha un petit gradient en funci\u00f3 de la classe social. Entre els nens de fam\u00edlies m\u00e9s benestants ho creu el 97,8% enfront del 96% dels nens de classe m\u00e9s pobra.<\/p>\n
El 19,1% dels xiquets de la classe m\u00e9s baixa pateix obesitat, mentre que la dada \u00e9s del 6,7% entre els de la m\u00e9s rica<\/p><\/blockquote>\n
La percepci\u00f3 dels infants \u00e9s totalment certa. A mesura que cau la classe social, creix el percentatge de poblaci\u00f3 infantil que pateix una malaltia cr\u00f2nica. \u201cLa percepci\u00f3 diferencial t\u00e9 una base objectiva que s\u2019evidencia en els indicadors de salut\u201d, resumeix la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s. L\u2019exemple m\u00e9s clar s\u00f3n els trastorns mentals, patits per un 0,25 de la classe social dos -la segona m\u00e9s rica- i per un 1,28% de la classe cinc -la segona m\u00e9s baixa-. Si b\u00e9 en tots dos casos els diagn\u00f2stics afecten una part molt minsa de la poblaci\u00f3, la difer\u00e8ncia \u00e9s cinc vegades superior.<\/p>\n
El patr\u00f3 es repeteix en les altres tres malalties que analitza l\u2019enquesta, que s\u00f3n alhora les m\u00e9s patides pels infants de l\u2019estat. Tant en l’al\u00b7l\u00e8rgia cr\u00f2nica, com en l’asma i en els trastorns de la conducta, on hi ha inclosa la hiperactivitat, la mitjana estatal se supera sempre entre les dues classes m\u00e9s baixes. Contr\u00e0riament, les dues classes m\u00e9s riques de la societat espanyola sempre es troben per sota de la mitjana.<\/p>\n
Quant al g\u00e8nere no hi ha grans difer\u00e8ncies, excepte en el cas dels trastorns de la conducta, diagnosticats al 2,95% dels nens enfront del 0,90% de les nenes. Segons les dades referents a Catalunya el 15,2% dels xiquets pateix un problema de salut cr\u00f2nic o de llarga durada en comparaci\u00f3 a un inferior 9,9% de les xiquetes. Els m\u00e9s comuns a escala catalana s\u00f3n la bronquitis (11,3%), problemes cr\u00f2nics de pell (10,6%), otitis (8,5%) i al\u00b7l\u00e8rgies cr\u00f2niques (6,6%).<\/p>\n
El gradient de classe tamb\u00e9 s\u2019aprecia de forma clara en q\u00fcesti\u00f3 de salut dental. D\u2019entre els infants fills de fam\u00edlies m\u00e9s riques nom\u00e9s un 0,65% diu que no es renta mai les dents, enfront del 41,7% que se les neteja tres cops al dia. El percentatge varia al 3,89% i el 23,5%, respectivament, en els fills de cases m\u00e9s pobres espanyoles.<\/p>\n
Hi ha un descens del 22,9% d\u2019infants exposats al fum de tabac el 2010 a l\u201911,6% del 2018<\/p><\/blockquote>\n
\u201cEl gran impacte que exerceix la pertinen\u00e7a de classe en l\u2019estat de salut dels infants indica una alarmant insufici\u00e8ncia de les pol\u00edtiques de benestar i de protecci\u00f3 a la inf\u00e0ncia tant a Espanya com a Catalunya\u201d, critica la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s. Segons l\u2019organisme, \u201cl\u2019afebliment creixent de la protecci\u00f3 social al nostre pa\u00eds s\u2019evidencia en l\u2019augment de la desigualtat de classe social entre les fam\u00edlies i els infants, cosa que al seu torn afecta de forma molt preocupant al seu estat de salut\u201d.<\/p>\n
Impacte de la classe en l\u2019alimentaci\u00f3 i l\u2019activitat f\u00edsica<\/h3>\n
\u00abA Espanya, les xifres d’obesitat infantil s\u00f3n bastant elevades\u00bb, considera la FPT. En creixement lleuger des del 2003, les m\u00e9s recents s\u00f3n del 10,3%. Pel que fa al sobrep\u00e8s, la poblaci\u00f3 espanyola d\u2019entre dos i disset anys que en t\u00e9 \u00e9s del 18,26%, \u201cxifra id\u00e8ntica a la del 2011\u201d, explica. A escala catalana es reporten un 20,7% d\u2019infants amb sobrep\u00e8s i un 12,5% amb obesitat.<\/p>\n
La influ\u00e8ncia de la classe social impacta de forma progressiva i clara. El sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat augmenta entre els infants m\u00e9s pobres, especialment en els nens i en el cas de l’obesitat. Nom\u00e9s en tenen el 5,41% de nens de la primera classe enfront del 15,37% de la sisena i \u00faltima. A Catalunya el contrast \u00e9s encara m\u00e9s gran: el 19,1% dels xiquets de la classe m\u00e9s baixa pateix obesitat, mentre que la dada \u00e9s del 6,7% entre els de la m\u00e9s rica.<\/p>\n
Un dels motius que provoquen la gran difer\u00e8ncia pot ser l\u2019acc\u00e9s a una alimentaci\u00f3 equilibrada i saludable. En aquest sentit, el consum de fruita fresca \u00e9s gaireb\u00e9 vint punts percentuals inferior per part dels nens m\u00e9s pobres. A m\u00e9s, el 3,7% dels nens de la primera classe beuen refrescos amb sucre di\u00e0riament, mentre que ho fan el 13,6% dels nens del sector m\u00e9s pobre de la societat. Segons les dades del ministeri, la tend\u00e8ncia es mant\u00e9 tamb\u00e9 amb els adults. Com m\u00e9s pobra \u00e9s una persona, especialment si \u00e9s un home, m\u00e9s consum diari de refrescos ensucrats fa.<\/p>\n
Quant a l\u2019activitat f\u00edsica i el lleure actiu, hi ha difer\u00e8ncies notables entre l\u2019\u00e0mbit espanyol i el catal\u00e0. En el primer, un de cada dos infants en practica, el que suposa un augment de 15 punts respecte a la d\u00e8cada dels anys noranta. A Catalunya l\u2019estil d\u2019oci actiu es redueix al 35,1%. Segons les dades estatals, hi ha disset punts de difer\u00e8ncia d\u2019activitat entre els nens que en fan m\u00e9s -els m\u00e9s rics- i els que en fan menys -els de la classe m\u00e9s pobra-. A m\u00e9s, com m\u00e9s disminueixen els recursos econ\u00f2mics, m\u00e9s gran \u00e9s la bretxa de g\u00e8nere. A l\u2019estrat m\u00e9s pobre fan esport de forma di\u00e0ria el 51,8% dels xiquets enfront del 30,6% de les xiquetes.<\/p>\n
La cara positiva: menys fum i m\u00e9s llet materna<\/h3>\n
La part m\u00e9s positiva que reflecteix l\u2019informe de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s \u00e9s una bona tend\u00e8ncia en dos determinants per a la salut dels m\u00e9s petits. Un d\u2019ells \u00e9s l\u2019exposici\u00f3 al fum del tabac, que des del 2011 s\u2019ha redu\u00eft, com a m\u00ednim, a la meitat en totes les classes socials espanyoles excepte en la m\u00e9s pobra, que ha passat del 14,5% al 10,2%. En efecte, el determinant econ\u00f2mic tampoc desapareix ni en els aspectes m\u00e9s positius: hi estan exposats el 7,32 i 10,25% dels nens de les classes m\u00e9s pobres, en comparaci\u00f3 al 3 i al 2,27% de les dues m\u00e9s riques.<\/p>\n
Les dades de l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 tamb\u00e9 reporten la bona tend\u00e8ncia, amb un descens del 22,9% d\u2019infants exposats el 2010 a l\u201911,6% del 2018. En una orientaci\u00f3 similar, el nombre de dones que continua amb la lact\u00e0ncia materna exclusiva mig any despr\u00e9s del part era del 39% el 2017, cosa que suposa un augment molt considerable en comparaci\u00f3 amb el 15,1% que ho feia el 1995. El creixement \u00e9s en totes les freq\u00fc\u00e8ncies -a cap de sis setmanes i als tres i sis mesos- i de forma sostinguda en els anys.<\/p>\n
Quant a l\u2019alletament no es troba una relaci\u00f3 clara entre la classe social i el format escollit -natural, mixt o artificial-. Ara b\u00e9, s\u00ed que hi ha una difer\u00e8ncia positiva en favor de les dones m\u00e9s pobres pel que fa a les que escullen nom\u00e9s la llet materna: s\u00f3n el 44% enfront del 36% de les dones m\u00e9s benestants. Ho certifiquen les dades catalanes. Les dones m\u00e9s pobres s\u00f3n les que m\u00e9s tard abandonen la lact\u00e0ncia materna: un 32,4% els d\u00f3na el pit fins als dotze mesos o m\u00e9s, i nom\u00e9s un 14,6% ho fa fins als sis o nou mesos.<\/p>\n
Inc\u00f2gnita de l\u2019efecte Covid<\/h3>\n
La Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s ha elaborat l\u2019informe partint de diferents enquestes de salut recents, entre les quals hi ha l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (ENSE) o l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Quant a la classe social, s’ha determinat segons l’ocupaci\u00f3 de la \u00abpersona de refer\u00e8ncia de l’infant\u00bb, explica la FPT.<\/p>\n
Si b\u00e9 les fonts s\u00f3n relativament recents, no incorporen en cap cas els efectes derivats de la pand\u00e8mia de la Covid-19, com ara l’a\u00efllament domiciliari o la reducci\u00f3 d\u2019activitats f\u00edsiques. \u00abHaurem d\u2019esperar fins a l\u2019any 2021 per disposar de dades oficials que recullin aquest efecte\u00bb, preveu l\u2019organisme. Amb tot, s\u2019atreveix a fer un pron\u00f2stic de car\u00e0cter negatiu: \u201cLa Covid-19 ha generat un pervers efecte Murphy, empitjorant el que podria anar a pitjor: les desigualtats en la salut dels infants\u201d.<\/p>\n
A mesura que cau la classe social, creix el percentatge de poblaci\u00f3 infantil que pateix una malaltia cr\u00f2nica<\/p><\/blockquote>\n
La FPT s\u2019avan\u00e7a a les dades perqu\u00e8 considera que amb la informaci\u00f3 presentada a l\u2019informe, que \u201cmostra un efecte robust de la classe social sobre la salut de l\u2019infant\u201d, \u201cpodem inferir que els efectes socials devastadors de la pand\u00e8mia empitjoraran les situacions de desigualtat i vulnerabilitat dels nens i de les nenes vers la salut\u201d.<\/p>\n
L’entitat socioeducativa veu refor\u00e7ada la seva tesi en l’informe \u2018Confinament i salut’ del Grup d’Investigaci\u00f3 en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogr\u00e0fic – OKIP de la Universitat del Pa\u00eds Basc (UPV\/EHU). Els resultats preliminars del treball mostren que la falta d’exercici f\u00edsic dels infants durant el confinament va ser deu punts superior en les llars de parents amb estudis primaris o inferiors respecte dels universitaris.<\/p>\n
En la mateixa l\u00ednia, a les llars on els adults tenen m\u00e9s dificultats per arribar econ\u00f2micament a fi de mes, els infants estan molt m\u00e9s exposats a la pres\u00e8ncia d’humitats, problemes de soroll, pres\u00e8ncia de fum de tabac o manca de llum natural que en aquelles resid\u00e8ncies de classes benestants.<\/p>\n
Davant del previst empitjorament de les condicions, la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s insta els educadors i educadores a prendre en consideraci\u00f3 les dades recopilades i actuar-ne en conseq\u00fc\u00e8ncia per tal de promoure la salut infantil. Aix\u00ed, animen els professionals de l’educaci\u00f3 i de l’oci i el lleure a \u00abentendre que els infants han de poder explicar el seu malestar i ser escoltats\u00bb, per la qual cosa cal \u00abpensar com oferir moments i espais per l\u2019expressi\u00f3 de malestar en la salut\u00bb.<\/p>\n
Tamb\u00e9 els animen a desfer \u00abel context patriarcal\u00bb que porta a les nenes a practicar de forma molt menys freq\u00fcent l’activitat f\u00edsica o a \u00abactuar sobre l\u2019h\u00e0bit d\u2019higiene bucodental, especialment amb els nens\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com menys recursos econ\u00f2mics tingui una fam\u00edlia, pitjor \u00e9s la salut de l\u2019infant que hi viu. \u00c9s el patr\u00f3 que es repeteix al llarg de les estad\u00edstiques que recull l\u2019informe \u2018Inf\u00e0ncia i salut a Catalunya i Espanya’ publicat per la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s (FPT) en el marc dels actes pel Dia Internacional de la Inf\u00e0ncia, […]<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":24884,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[75],"class_list":["post-24883","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-infants"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24883"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24883\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}