A la Silvia a la resid\u00e8ncia li donaven una mascareta quir\u00fargica cada setmana (se suposa que duren 4 hores) i una FFP cada deu dies (no solen tenir m\u00e9s de 10 hores d’efic\u00e0cia). Va arribar a estar 20 dies treballant sense parar. Quan van arribar els vestits de protecci\u00f3 EPI s’emmagatzemaven junts els dels tres torns de treball, de manera que alguns companys se’ls emportaven a casa, encara que estava prohibit. \u00abEl temps que jo vaig estar van morir 110 persones grans amb COVID\u00bb, relata. La manca de protecci\u00f3 dels treballadors que m\u00e9s contacte tenen amb el virus va ser una de les claus en el frac\u00e0s de la gesti\u00f3 de l’epid\u00e8mia a la primera onada. Per\u00f2 pot ser que no sigui la lli\u00e7\u00f3 millor apresa.<\/p>\n
La meitat de les morts de la segona onada estan tornant a donar-se en aquests centres geri\u00e0trics. I segons un recent informe d’ActuarCOVID, un grup de m\u00e9s de mil sanitaris que avala an\u00e0lisis independents sobre l’evoluci\u00f3 de la malaltia, el grup de treballadors de resid\u00e8ncies de gent gran m\u00e9s afectats per la COVID s\u00f3n les auxiliars, les que estan m\u00e9s a prop dels residents, ja que els donen menjar i els netegen, i les que pateixen una situaci\u00f3 laboral m\u00e9s prec\u00e0ria.<\/p>\n
Els empleats -tamb\u00e9 hi ha casos entre personal m\u00e8dic, d’infermeria o de neteja- s\u00f3n el vector principal de transmissi\u00f3, alerta l’informe. Molt m\u00e9s que els familiars, on ara es posa principalment el focus, prohibint les visites o restringint durament. La manca de contacte amb els seus afins est\u00e0 suposant greus problemes psicol\u00f2gics per als residents.<\/p>\n
El que ha quedat demostrat durant l’epid\u00e8mia de COVID-19 \u00e9s que la precarietat de les condicions laborals i de vida d’alguns col\u00b7lectius acaba tenint una repercussi\u00f3 epidemiol\u00f2gica i sanit\u00e0ria a la resta dels sectors de la poblaci\u00f3. Ja es va posar de manifest amb els brots entre temporers al Nord-est de la Pen\u00ednsula, origen d’una nova soca que es va estendre per tot Europa segons una recent investigaci\u00f3 i aix\u00ed s’est\u00e0 repetint en les resid\u00e8ncies.<\/p>\n
Les treballadores (en un 90% s\u00f3n dones) \u00abestan en risc de contagi en les comunitats on resideixen i poden introduir la infecci\u00f3 en les resid\u00e8ncies. Tamb\u00e9 poden infectar a les resid\u00e8ncies i transmetre la infecci\u00f3 als seus familiars i cercles pr\u00f2xims. Finalment, es corre el risc que transmetin la infecci\u00f3 a altres resid\u00e8ncies quan alternen el seu treball en diverses\u00bb, alerta l’informe, centrat en la Comunitat de Madrid. L’epidemi\u00f2loga Maria Vict\u00f2ria Zunzunegui, que \u00e9s la seva redactora principal, t\u00e9 clar que \u00abhi ha una relaci\u00f3 molt estreta entre infecci\u00f3 en residents i personal\u00bb. Consultats altres epidemi\u00f2legs, els seus criteris al respecte s\u00f3n coincidents. Fernando Rodr\u00edguez considera els treballadors \u00abels principals vectors de la infecci\u00f3 dins de les resid\u00e8ncies\u00bb, mentre Jonay Ojeda assenyala que \u00absi es compleixen les mesures de seguretat i les visites estan controlades, \u00e9s la hip\u00f2tesi m\u00e9s probable\u00bb. \u00abSi hi ha transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria de virus en l’\u00e0mbit que envolta la resid\u00e8ncia, augmenta la probabilitat que el treballador\u00bb porti \u00abel virus dins, especialment en aquells territoris amb menys impacte en la primera onada i on la immunitat natural sigui menor\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Un recent estudi del CSIC tamb\u00e9 es refereix a la necessitat d’establir \u00abgrups bombolla\u00bb similars als dels centres educatius a les resid\u00e8ncies. Per\u00f2 com demanar a una treballadora el salari a temps complet amb prou feines arriba a 900 euros o 500 si \u00e9s de mitja jornada que no busqui una altra feina a temps parcial en un altre centre? El que proposa ActuarCOVID, prenent l’exemple del que s’ha fet en pa\u00efsos com el Canad\u00e0, \u00e9s completar el salari fins que sigui prou digne perqu\u00e8 no hagin de treballar en m\u00e9s d’un centre.<\/p>\n
La crisi sanit\u00e0ria va esclatar amb molts assumptes pendents de tancar en el sistema de depend\u00e8ncia. Els sindicats havien demanat a la Vicepresid\u00e8ncia de Drets Socials una injecci\u00f3 de pressupost de 4.000 milions en total durant tota la legislatura, i pressionaven a la patronal perqu\u00e8 sign\u00e9s el VIII Conveni de les treballadores, paralitzat des de novembre. Afecta gaireb\u00e9 200.000 de tot el pa\u00eds. L’\u00faltima oferta de CCOO i UGT va ser una pujada salarial total del 10% de manera que els salaris base m\u00e9s baixos arribessin arribar als 1.000 euros en 14 pagues. Anunciaven per tot aix\u00f2 un mar\u00e7 de mobilitzacions que la pand\u00e8mia va cancel\u00b7lar.<\/p>\n
Gr\u00e0cia \u00c1lvarez, responsable de Depend\u00e8ncia d’UGT, explica que \u00ables empreses intenten ajustar el que poden i contracten a gent pel pic de la jornada\u00bb. La pr\u00f2pia din\u00e0mica dels horaris afavoreix la situaci\u00f3: hi ha treballadors treballant 12 hores seguides o fins a 14 durant una setmana i despr\u00e9s amb dos o tres dies lliures, que utilitzen per treballar en una altra resid\u00e8ncia, en comptes de per descansar.<\/p>\n
\u00c9s l’exemple de la S\u00edlvia, que treballava com a t\u00e8cnic de cures auxiliars d’infermeria (TCAI) a mitja jornada als matins en una resid\u00e8ncia privada de Madrid per una mica menys de 500 euros i a jornada completa en un altre centre de 15 a 22 hores per 900. Quan va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia va renunciar al del mat\u00ed per esgotament i impossibilitat de compaginar els dos treballs per l’allargament dels horaris. En el qual es va quedar, una important resid\u00e8ncia madrilenya que no vol que aparegui esmentada, van passar de ser deu auxiliars per cada noranta persones grans a la meitat de personal, ja que hi va haver nombroses ren\u00fancies a la feina per por de la pand\u00e8mia.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s millor a les resid\u00e8ncies p\u00fabliques per als seus treballadors en termes salarials, per\u00f2 tamb\u00e9 arrosseguen problemes com la falta de personal. Juan Carlos Garc\u00eda, t\u00e8cnic auxiliar en la resid\u00e8ncia d’Arganda del Rey, explica que el seu salari \u00e9s de 1.289 euros mensuals nets, enfront dels 900 que se solen cobrar com a m\u00e0xim en la privada. Per\u00f2 igualment considera que \u00abs’est\u00e0 esprement\u00bb als treballadors: \u00abHi ha moltes baixes per COVID que no s’estan cobrint i les borses d’ocupaci\u00f3 estan tancades, tot i que hi ha molts auxiliars i sanitaris aturats i a casa\u00bb, denuncia.<\/p>\n
A Espanya hi ha 380.000 places residencials, segons dades de l’Imserso. S\u00f3n 4,21 per cada 100 ciutadans majors de 65 anys, menys que fa deu anys i per sota de les cinc places que recomana l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Al costat d’aix\u00f2, el model es basa fonamentalment en les concessions: el 75% del total de places est\u00e0 en mans privades, per\u00f2 el 59% es financen amb diners p\u00fablics.<\/p>\n
Com explica Maria Vict\u00f2ria G\u00f3mez, responsable de Negociaci\u00f3 Col\u00b7lectiva de la Federaci\u00f3 de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO), la r\u00e0tio m\u00ednima de treballadors per resident \u00e9s molt baixa: 0,35 per usuari, i demanen que el Govern l’elevi. Per\u00f2 a m\u00e9s, recorda que les persones que entren en una resid\u00e8ncia van empitjorant en les seves condicions i necessitats de cures. \u00abTamb\u00e9 \u00e9s un problema de mercantilitzaci\u00f3. \u00c9s un servei que s’est\u00e0 prestant de manera indirecta per empreses privades que tenen com a objecte el seu marge de beneficis, el que va en detriment de la qualitat\u00bb, recalca.<\/p>\n
Aquest divendres ha comparegut a l’Assemblea de Madrid la directora de la resid\u00e8ncia Amavir a Alcorc\u00f3n, 44 dels seus residents van morir durant la primera onada de la pand\u00e8mia: \u00abHe viscut una guerra sense mitjans i em sento jutjada com una assassina\u00bb, ha dit. Segons el seu relat, va viure aquells moments a la resid\u00e8ncia \u00absense medicalitzar, amb les derivacions bloquejades i sense una coordinaci\u00f3 amb la Conselleria de Sanitat ni la de Pol\u00edtiques Socials\u00bb. Es tracta d’una resid\u00e8ncia amb places concertades, \u00e9s a dir, finan\u00e7ada amb diners p\u00fablics per\u00f2 de gesti\u00f3 privada.<\/p>\n
Proves PCR o d’ant\u00edgens amb periodicitat almenys setmanal
\nEntre mar\u00e7 i agost, quan va ser acomiadada per la baixada en el nombre d’interns (cadascun dels quals paga una quota de 3.000 euros mensuals, assegura), a Silvia se li van fer dues proves PCR en total i va haver d’afrontar altres pel seu compte, ja que conviu amb familiars de risc.<\/p>\n
La recomanaci\u00f3 d’ActuarCOVID, de nou basada en l’experi\u00e8ncia d’altres pa\u00efsos, \u00e9s que es facin proves de PCR o ant\u00edgens a tot el personal de les resid\u00e8ncies d’avis amb una periodicitat almenys setmanal, com es fa en llocs com Nova York. Aquesta mesura s’ha de completar amb l’a\u00efllament d’infectats i el rastreig de contactes i proves regulars tamb\u00e9 als residents amb una periodicitat que depengui de la situaci\u00f3 d’infecci\u00f3 en la zona i en els treballadors.<\/p>\n
\u00abEstem en una situaci\u00f3 epid\u00e8mica amb transmissi\u00f3 molt alta (la incid\u00e8ncia acumulada a Espanya supera els 500 casos per 100.000 habitants en 14 dies amb dades del 12 de novembre) i la meitat s\u00f3n asimptom\u00e0tics\u00bb, recorda Zunzunegui. Segons la seva opini\u00f3, aquestes proves s’han demostrat com \u00abla millor manera de controlar el virus\u00bb en resid\u00e8ncies, ja que ara \u00abquan vam detectar casos l’incendi ja hi \u00e9s\u00bb.<\/p>\n
A m\u00e9s, el personal en molts casos, segons denuncien, no ha rebut ni la formaci\u00f3 ni els materials adequats per afrontar una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia com la que es va viure des de mar\u00e7 i la que s’est\u00e0 tornant a produir.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 es d\u00f3na en altres parts d’Espanya. A la Regi\u00f3 de M\u00farcia, els t\u00e8cnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) que han estat contractats pel Servei Murci\u00e0 de Salut davant l’emerg\u00e8ncia viscuda en els geri\u00e0trics estan comen\u00e7ant a manifestar el seu malestar davant la falta de \u00abmesures higienicosanit\u00e0ries\u00bb que estan trobant en alguns d’aquests centres. En moltes ocasions les persones que s’incorporen al servei \u00abv\u00e9nen de la borsa de treball i no tenen formaci\u00f3. Arriben amb por i de vegades renuncien el primer dia de feina\u00bb.<\/p>\n
A aquest panorama s’uneix el drama d’una solitud per la gent gran multiplicada per la pand\u00e8mia. En la majoria dels casos se’ls ha prohibit la sortida de les resid\u00e8ncies i els familiars tenen molt restringides les visites. El Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut va adoptar una resoluci\u00f3 el 14 d’agost de 2020: \u00abEn condicions d’alta incid\u00e8ncia (…) es limitaran les visites a una persona per resident, extremant les mesures de prevenci\u00f3, i amb una durada m\u00e0xima d’una hora a el dia. (…) a m\u00e9s, es limitaran al m\u00e0xim les sortides dels residents\u00bb. Mesures que en alguns casos les mateixes comunitats i resid\u00e8ncies endureixen m\u00e9s encara.<\/p>\n
\u00abLa meva mare t\u00e9 89 anys. Fa deu anys que va rebre un diagn\u00f2stic d’Alzheimer. Fa dos anys va patir una greu caiguda i com a conseq\u00fc\u00e8ncia va ingressar en una resid\u00e8ncia. Tot anava prou b\u00e9 fins que va apar\u00e8ixer la COVID-19\u00bb, relata una familiar a l’informe. \u00abA l’abril la meva mare estava deshidratada i desnodrida (va perdre 20 quilos) i la portem a casa, on la vam tenir fins a finals de juliol. No pod\u00edem garantir les seves cures a casa sense ajudes i fins a la fi de la seva vida i ens donaven 45 dies des del final de l’estat d’alarma per reingressar i ocupar la seva pla\u00e7a. Ara podem anar a veure-la un cop per setmana, un visitant durant 50 minuts i sense entrar en la resid\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n
Per ActuarCOVID \u00abel que era un protocol de coordinaci\u00f3 sociosanit\u00e0ria de la Comunitat de Madrid s’ha convertit en una pol\u00edtica empresarial que sovint redunda en un tracte inhum\u00e0 i degradant dels residents i dels seus familiars, sense cap evid\u00e8ncia que aix\u00f2 serveixi per prevenir els brots epid\u00e8mics\u00bb, arriba a denunciar l’informe, destacant que \u00e9s una cosa que no nom\u00e9s passa en aquesta comunitat. \u00c9s m\u00e9s econ\u00f2mic restringir l’entrada dels familiars que contractar m\u00e9s personal o pagar-los proves de COVID m\u00e9s freq\u00fcents.<\/p>\n
Zunzunegui considera \u00abirracionals\u00bb unes restriccions tan dures: \u00abla bibliografia demostra que els virus entren en les resid\u00e8ncies pels treballadors, molt anecd\u00f2ticament per familiars\u00bb, assegura. I recorda que l’a\u00efllament porta a un deteriorament funcional, f\u00edsic i cognitiu molt accelerat en les persones grans. \u00abHan ficat a aquestes persones en els seus dormitoris, pr\u00e0cticament reclosos\u00bb, lamenta.<\/p>\n
Una proposta d’ActuarCOVID \u00e9s traslladar a Espanya la figura del cuidador familiar, que funciona per exemple a Holanda, i distingir-la de les visites socials. \u00abEls cuidadors familiars voluntaris poden ajudar en els \u00e0pats, la mobilitat, la higiene personal, l’estimulaci\u00f3 cognitiva, la comunicaci\u00f3, la connexi\u00f3 significativa, la continu\u00eftat de la relaci\u00f3 i l’ajuda en la presa de decisions\u00bb sobre el seu familiar o amic internat en una resid\u00e8ncia, sostenen. A aquests familiars de refer\u00e8ncia (podrien ser un o diversos) els haurien d’exigir les mateixes responsabilitats i mesures preventives que als treballadors, i tindrien una entrada il\u00b7limitada al centre.<\/p>\n
\u00abLa meva mare va morir de COVID l’1 de maig i encara no era la seva hora, tenia una vitalitat tremenda. No em vaig poder acomiadar d’ella\u00bb, lamenta Rosa Garc\u00eda, portaveu de Marea de Resid\u00e8ncies. Aquesta organitzaci\u00f3 ha col\u00b7laborat en l’informe d’ActuarCOVID. \u00abGaireb\u00e9 em sento alleujada per quan va morir, sense visites tinc clar que s’hauria deixat morir. Ja fa vuit mesos a\u00efllats\u00bb, assenyala.<\/p>\n