{"id":24937,"date":"2020-11-23T06:30:36","date_gmt":"2020-11-23T05:30:36","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=24937"},"modified":"2020-11-23T06:30:36","modified_gmt":"2020-11-23T05:30:36","slug":"carme-valls-els-problemes-socials-de-les-dones-no-shan-de-tractar-amb-pastilles-sino-canviant-les-seves-condicions-de-vida-i-de-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/11\/23\/carme-valls-els-problemes-socials-de-les-dones-no-shan-de-tractar-amb-pastilles-sino-canviant-les-seves-condicions-de-vida-i-de-treball\/","title":{"rendered":"Carme Valls: \u201cEls problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sin\u00f3 canviant les seves condicions de vida i de treball\u201d"},"content":{"rendered":"

Carme Valls, metgessa especialista en endocrinologia, acaba de publicar el llibre Mujeres invisibles para la medicina<\/em> (Capit\u00e1n Swing), on descriu les \u00faltimes investigacions i aven\u00e7os en perspectiva de g\u00e8nere en salut. Segons assenyala Valls, en els darrers anys hi ha hagut alguns aven\u00e7os pel que fa a la inclusi\u00f3 de les dones en les investigacions, per\u00f2 encara es tracta d’una t\u00edmida aproximaci\u00f3.<\/p>\n

La metgessa, que dirigeix el programa \u00abDona, Salut i Qualitat de Vida\u00bb del Centre d’An\u00e0lisi i Programes Sanitaris, considera que cal un major desenvolupament de la ci\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia, la qual estableix les difer\u00e8ncies entre homes i dones pel que fa la salut. Segons ella, d’aquesta manera, es podr\u00e0 acabar amb la invisibilitzaci\u00f3 de les dones en la medicina. \u00abHa de n\u00e9ixer una ci\u00e8ncia amb perspectiva de g\u00e8nere i, despr\u00e9s, aquesta mirada s’ha de transmetre a les facultats, de manera que els nous professionals de la salut que es gradu\u00efn, els metges, metgesses, infermeres, infermers, psic\u00f2logues, psic\u00f2legs… ja desenvolupin una nova mirada i entenguin que hi ha malalties que afecten de manera diferent a homes i dones\u00bb, explica.<\/p>\n

El llibre que acaba de publicar \u00e9s una versi\u00f3 revisada i actualitzada d’un llibre seu de l’any 2006. En termes generals, en catorze anys, les dones segueixen sent invisibles per a la medicina o hi ha hagut alguns canvis en els darrers anys?<\/strong><\/p>\n

En algunes \u00e0rees de la medicina hem avan\u00e7at una mica. Una de les principals cr\u00edtiques era que les malalties cardiovasculars, que s\u00f3n la primera causa de mort de les dones, havien estat excloses de tots els treballs de recerca que s’havien fet fins als anys noranta. Actualment, un 38% dels estudis sobre mortalitat i morbiditat de malalties coron\u00e0ries inclouen les dones. Per\u00f2 aix\u00f2 encara es fa de forma molt desigual. Si mirem el total de la literatura m\u00e8dica, veurem que encara es diferencia molt poc per sexe i, quan es diferencia, sovint no s’analitzen les difer\u00e8ncies entre un sexe i l’altre. \u00c9s necess\u00e0ria una discussi\u00f3 sobre si ser home o dona influeix en l’evoluci\u00f3 de la malaltia o en el tractament. Aix\u00f2 encara costa molt que es faci.<\/p>\n

En altres q\u00fcestions no hem avan\u00e7at gaire. Per exemple, pel que fa a la sexualitat. Se segueix equiparant la sexualitat de la dona amb la de l’home, quan les dones tenim un tipus de sexualitat diferent dels homes. Aquest \u00e9s el motiu pel qual la viagra femenina no ha funcionat.<\/p>\n

Els estudis sobre la Covid-19 tenen en compte les dones?<\/strong><\/p>\n

La majoria de treballs que s’han publicat no diferencien per sexe. Hi ha excepcions, clar. Per exemple, els estudis que fan els epidemi\u00f2legs del Ministeri de Sanitat cada 15 dies s\u00ed que diferencien per sexes. I es poden extreure algunes conclusions. Queda la impressi\u00f3 que la malaltia predomina entre els homes, per\u00f2 realment la malaltia ha tingut des de l’inici m\u00e9s incid\u00e8ncia en les dones. A la primera onada el 56% de les persones contagiades eren dones i un 44% homes. A la segona onada, el 52% s\u00f3n dones i el 48% homes. Ara b\u00e9, la mortalitat s\u00ed que \u00e9s superior en els homes; un 60% de les persones que han mort per coronavirus s\u00f3n homes.<\/p>\n

Per tant, l’evoluci\u00f3 de la malaltia \u00e9s diferent entre homes i dones i la incid\u00e8ncia \u00e9s superior en les dones, per dos motius. Primer, per raons socials perqu\u00e8, per exemple, les sanit\u00e0ries representen el 70% entre el total de sanitaris contagiats. A m\u00e9s, els treballs m\u00e9s precaris s\u00f3n duts a terme majorit\u00e0riament per dones. Pel que fa a les causes biol\u00f2giques, s’estan fent estudis sobre l’efecte que pot tenir el virus sobre l’enzim ECA. Sembla que aquests receptors estan m\u00e9s expressats en el cos de la dona, per\u00f2, alhora, les dones segreguen un enzim protector antiinflamatori que fa que no tinguin afectacions tan greus als pulmons, fet que es tradueix en menys ingressos a l’UCI i menys mortalitat.<\/p>\n

Hi ha, per tant, necessitat de diferenciar els dos sexes en la pr\u00e0ctica m\u00e8dica?<\/strong><\/p>\n

Estudiar la ci\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia, que permet diferenciar entre els dos sexes i que \u00e9s una assignatura pendent per la medicina, ens permetria recollir m\u00e9s informaci\u00f3 per tractar millor als pacients d’ambd\u00f3s sexes. A m\u00e9s del que ja he mencionat, cal destacar totes aquelles patologies que pateixen m\u00e9s les dones respecte als homes, com serien les malalties de car\u00e8ncia de ferro, les an\u00e8mies i les malalties autoimmunes. Els i les professionals no surten de la facultat de medicina preparades per atendre aquestes malalties cr\u00f2niques que despr\u00e9s es veuen a la consulta. A l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, especialment, \u00e9s necessari el desenvolupament de la ci\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

Vost\u00e8 aborda molts aspectes en el seu llibre sobre la salut de les dones, per\u00f2 quina \u00e9s l’ess\u00e8ncia de la discriminaci\u00f3 de les dones en la medicina? Per qu\u00e8 s’invisibilitzen?<\/strong><\/p>\n

Bernadine Healy, una cardi\u00f2loga americana, ja denunciava feia anys que no tract\u00e0vem igual les malalties coron\u00e0ries entre homes i dones; que les dones les enviaven a casa i els homes a operar-se. Hi ha un estereotip de g\u00e8nere, que implica dues coses. Per una banda, la concepci\u00f3 que si s’estudiava els homes, ja s’estudiava les dones i, per l’altra, els prejudicis a l’hora d’investigar: fins als anys noranta, els treballs de recerca no contenien cap dona. Aqu\u00ed hi ha tamb\u00e9 el problema de les ci\u00e8ncies androc\u00e8ntriques, que creuen que no cal estudiar la difer\u00e8ncia, \u00e9s a dir, creuen que passa el mateix en un sexe i un altre. Aix\u00f2 seria el biaix de g\u00e8nere mental. Durant segles, la dona ha sigut considerada inferior, poc important. Aix\u00f2 tamb\u00e9 passa en l’\u00e0mbit farmac\u00e8utic. Quan es fa un estudi de f\u00e0rmacs i s’utilitzen animals, el 75% dels treballs s\u00f3n amb rates mascles. Ho justifiquen dient que les rates tenen el cicle estral, que \u00e9s una mena de cicle menstrual, i que aix\u00f2 molesta per estudiar un f\u00e0rmac.<\/p>\n

Els problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sin\u00f3 canviant les seves condicions de vida i de treball.<\/p><\/blockquote>\n

Aquest biaix de g\u00e8nere que vost\u00e8 destaca en el seu llibre, contrasta clarament amb la progressiva feminitzaci\u00f3 del sector sanitari.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Perqu\u00e8 l’esperit cr\u00edtic s’ha d’anar desenvolupant, i quan a la facultat t’ensenyen les coses d’una determinada manera, surts d’all\u00e0 amb aquella perspectiva. Que \u00e9s una mirada androc\u00e8ntrica. Hi ha una part de professionals que creuen que no val la pena introduir la perspectiva de g\u00e8nere en la salut, que creuen que segurament som tots iguals i que si s’estudia un sexe, ja s’estudia l’altre. I aix\u00f2 queda de manera permanent en el cap de molts metges i metgesses.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, per\u00f2, hi ha hagut un canvi. Els estudiants de Medicina i Infermeria noten que hi ha una mancan\u00e7a en la seva formaci\u00f3 i ens demanen a professionals que treballem amb altres mirades que anem a fer sessions a la universitat sobre g\u00e8nere i salut. Aix\u00f2 ho trobo fant\u00e0stic. Per\u00f2 realment \u00e9s nom\u00e9s com envoltar el nucli principal, perqu\u00e8 les assignatures troncals de Medicina no incorporen la perspectiva de g\u00e8nere. Penso que hi hauria d’haver un esfor\u00e7 per part de la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria d’incorporar-la a totes les assignatures, no nom\u00e9s fer una assignatura. La perspectiva de g\u00e8nere ha d’incorporar-se transversalment, assignatura per assignatura.<\/p>\n

Per on cal comen\u00e7ar?<\/strong><\/p>\n

L’inici d’aquest canvi de paradigma es troba en la recerca. Ha de n\u00e9ixer una ci\u00e8ncia amb perspectiva de g\u00e8nere i, despr\u00e9s, aquesta mirada s’ha de transmetre a les facultats, de manera que els nous professionals que es gradu\u00efn, els metges, metgesses, infermeres, infermers, psic\u00f2logues, psic\u00f2legs… ja tinguin una mirada diferent i entenguin que hi ha malalties que afecten diferent a homes i dones<\/p>\n

El 1996 el Centre d’An\u00e0lisi i Programes Sanitaris va organitzar un congr\u00e9s, reunint a experts de 53 pa\u00efsos per parlar sobre la perspectiva de g\u00e8nere en salut, un congr\u00e9s que va tenir molta repercussi\u00f3, perqu\u00e8 va permetre aconseguir una xarxa de recerca a escala mundial. La primera conclusi\u00f3 que se’n va extreure era que calia que s’incorpor\u00e9s la perspectiva de g\u00e8nere a les Facultats de Medicina. Aix\u00f2 no s’ha aconseguit encara, tot i que s’ha aconseguit una t\u00edmida aproximaci\u00f3. Hi ha pa\u00efsos i universitats que han anat m\u00e9s de pressa en aquesta evoluci\u00f3 i compten amb especialitats com la Medicina de la Dona.<\/p>\n

\"\"
| Cristina Candel<\/figcaption><\/figure>\n

La crisi sanit\u00e0ria de la Covid-19 ha disparat encara m\u00e9s el consum d’ansiol\u00edtics i antidepressius<\/a>. Segons les dades, el 85% dels psicof\u00e0rmacs s’administren a dones. A qu\u00e8 ho podem atribuir?<\/strong><\/p>\n

El problema \u00e9s que hi ha un desconeixement de les causes dels s\u00edmptomes de les dones. Evidentment que pot ser que les dones pateixin m\u00e9s ansietat, pel fet de viure en una situaci\u00f3 androc\u00e8ntrica que els hi diu que no valen res, que no les deixa fer una carrera professional i que les impulsa a fer treballs precaris o que cobren diferent per la mateixa feina que un home. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00f3n problemes socials, no m\u00e8dics. Si tractes un problema social amb una pastilla t’est\u00e0s equivocant molt. Els problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sin\u00f3 canviant les seves condicions de vida i de treball. El que es fa, per\u00f2, \u00e9s tractar les dones amb sedants i antidepressius. Est\u00e0 demostrat que en la primera consulta \u00e9s molt m\u00e9s freq\u00fcent donar un ansiol\u00edtic a una dona que a un home. Actualment, a Espanya donem cinc vegades m\u00e9s antidepressius a dones que a homes i el doble d’ansiol\u00edtics.<\/p>\n

En termes de cura dels fills i de les feines de la casa, la crisi del coronavirus ha servit per equilibrar i repartir les cures a casa? O creu que no ha canviat res i que el pes segueix recaient sobre les dones?<\/strong><\/p>\n

A la primera onada es va fer un estudi que deia que no havia canviat res, que la dona s’havia sentit com que no tenia ni dos minuts per respirar. Actualment no hi ha dades, per\u00f2 la meva impressi\u00f3 \u00e9s que en alguns casos ha servit per compartir les cures, per\u00f2 que, en general, el teletreball de l’home era sempre el prioritari. L’home es tancava en una habitaci\u00f3 i no sortia fins al vespre. La dona comptabilitzava: treballava, feia el dinar, ajudava als fills a fer els deures… tenia el mateix rol, estant tots a casa. Tamb\u00e9 hi ha homes que posen la rentadora, \u00e9s clar, per\u00f2 la figura de pal de paller de les cures encara recau en l’esquena de la dona. Cal fer estudis al respecte.<\/p>\n

En quina mesura afecta la seva salut que les dones es dediquin en gran part a cuidar els fills i fer les feines de casa?<\/strong><\/p>\n

Sobretot, van perdent la possibilitat de recuperar la seva carrera professional. La dona ren\u00fancia a tenir una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia, com deia la Virginia Woolf, i ren\u00fancia a tenir desitjos. Aix\u00f2 la fa m\u00e9s ansiosa i, sobretot, la fa renunciar a una major qualitat de vida, a viure en plenitud. A llegir, a escoltar m\u00fasica… a fer el que li vingui de gust, sense estar sempre pendent de la vida dels qui l’envolten. Per\u00f2 no vull fer victimisme. La veritat \u00e9s que moltes ens hem anat guanyant els nostres espais. Per\u00f2 a vegades \u00e9s esgotador. Est\u00e0 clar que la feina de les cures s’ha de repartir molt m\u00e9s en la societat, perqu\u00e8 \u00e9s un element que afavoreix l’estr\u00e8s f\u00edsic i mental de les dones.<\/p>\n

Les resid\u00e8ncies no s\u00f3n un negoci, s\u00f3n una inversi\u00f3 en qualitat de vida per a les nostres \u00e0vies i avis.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 parla en el llibre de la import\u00e0ncia d’envellir amb salut. Com hauria de canviar l’atenci\u00f3 als sociosanitaris i resid\u00e8ncies? Cap on haur\u00edem d’anar?<\/strong><\/p>\n

S’ha de canviar el model totalment. Si \u00e9s possible, l’envelliment ha de ser en el teu entorn personal. Si no \u00e9s possible, les resid\u00e8ncies han de ser cada vegada m\u00e9s un lloc que no sigui ‘aparcar’ a la gent com si fossin m\u00f2mies. Han de ser llocs on puguis mantenir una qualitat de vida. Les habitacions, per exemple, si \u00e9s possible haurien de ser individuals, perqu\u00e8 la gent necessita un respecte a la seva pr\u00f2pia dignitat. Els poders p\u00fablics, per la seva banda, han de supervisar i evitar que les resid\u00e8ncies es converteixin en un negoci, perqu\u00e8 algunes ho s\u00f3n. Una resid\u00e8ncia no hauria de donar diners, s’haurien de reinvertir aquests beneficis en m\u00e9s personal, en una millor atenci\u00f3 i en pagar adequadament als seus treballadors. Les resid\u00e8ncies no s\u00f3n un negoci, s\u00f3n una inversi\u00f3 en qualitat de vida per a les nostres \u00e0vies i avis.<\/p>\n

A la part del final del llibre parla de les condicions de les dones per empoderar-se i n\u00e9ixer per si mateixes.<\/strong><\/p>\n

La Medicina ha tardat molts anys a visibilitzar les dones en els estudis i encara trigar\u00e0 molts m\u00e9s a fer visible tot el que \u00e9s la dimensi\u00f3 de la salut de la dona. Moltes ja no hi serem. Per aix\u00f2, en l’\u00faltim cap\u00edtol del llibre defenso que cal ren\u00e9ixer per nosaltres mateixes, recuperar els nostres desitjos i la voluntat de gaudir de la vida. En qualsevol circumst\u00e0ncia, sempre podem trobar petits espais de llibertat per tornar a recuperar el plaer a la nostra vida. Cal que recuperem la sensualitat i la sexualitat, que aix\u00f2 ens doni vitalitat. Hi ha dones que han superat circumst\u00e0ncies molt dif\u00edcils; hem d’emmirallar-nos en aix\u00f2 i fer una mirada cap endavant i viure els anys que ens quedin amb el m\u00e0xim de plaers possibles. Mentre la ci\u00e8ncia i la medicina avancen, a la vida quotidiana totes les dones han de ser protagonistes de la seva salut. Trobar espais de salut per gaudir perqu\u00e8, al final, s\u00ed que tenim una cosa bona que \u00e9s la vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carme Valls, metgessa especialista en endocrinologia, acaba de publicar el llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capit\u00e1n Swing), on descriu les \u00faltimes investigacions i aven\u00e7os en perspectiva de g\u00e8nere en salut. Segons assenyala Valls, en els darrers anys hi ha hagut alguns aven\u00e7os pel que fa a la inclusi\u00f3 de les dones en les investigacions, […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":24938,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2386],"class_list":["post-24937","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-perspectiva-de-genere-en-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24937","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24937"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24937\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24937"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24937"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24937"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}