Cal destacar, analitzar i incl\u00fas problematitzar alguns aspectes que acompanyen aquesta afirmaci\u00f3. Doncs \u00e9s cert que actualment el inici del consum pornogr\u00e0fic es d\u00f3na en infants a partir dels 10 anys i que s\u00f3n el 80% dels nois els qu\u00e8 consumeixen pornografia com a font d\u2019informaci\u00f3 per con\u00e8ixer en qu\u00e8 consisteix el sexe.<\/p>\n
Potser el problema parteix d\u2019aqu\u00ed, d\u2019equiparar la sexualitat a la pornografia. Parlant d\u2019una sexualitat molt b\u00e0sica o incl\u00fas err\u00f2nia que simplifica all\u00f2 sexual com el qu\u00e8 es fa amb els genitals. Per\u00f2 la sexualitat \u00e9s molt m\u00e9s que aix\u00f2, la sexualitat \u00e9s la cerca de plaer, la relaci\u00f3 amb l\u2019altre, la construcci\u00f3 d\u2019una identitat, dels desitjos propis, del autoconeixement.<\/p>\n
Alhora la sexualitat, en aquest pa\u00eds, ve heretant la censura i el tab\u00fa propi d\u2019una moral determinada. Un tab\u00fa que produeix no tan sols que sigui amagada la informaci\u00f3 sexual sin\u00f3 que incl\u00fas siguin jutjades, sobretot les dones, que viuen o parlen de forma expl\u00edcita o desitjant sobre la seva sexualitat.<\/p>\n
Per tant, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019educaci\u00f3 sexual lligada la tab\u00fa de la sexualitat femenina desemboca en situacions desigualit\u00e0ries a les relacions heterosexuals, principalment. Com diu Judith Butler \u201cel poder ho travessa tot\u201d i \u00e9s dif\u00edcil deixar aquest poder, apr\u00e8s i reprodu\u00eft al sistema patriarcal, fora de les trobades sexuals.<\/p>\n
El problema \u00e9s la falta d\u2019educaci\u00f3 sexual, tot aquest tab\u00fa que comporta la conseq\u00fc\u00e8ncia de no tenir una altra font d\u2019informaci\u00f3 sobre sexualitat que no sigui el porno. Si a casa no es parla de sexualitat i a l\u2019escola tampoc, qu\u00e8 els queda als joves per aprendre\u2019n? La pornografia, la qual, m\u00e9s, est\u00e0 molt f\u00e0cilment al seu abast. L\u2019assumpte \u00e9s que el porno no pot ser el llibre d\u2019educaci\u00f3 sexual dels i les joves, doncs aquest no reprodueix la realitat, \u00e9s fantasia, \u00e9s ficci\u00f3. I aqu\u00ed hi ha un problema, en equiparar el porno a la realitat.<\/p>\n
D\u2019una manera semblant ocorre quan es condemnen, socialment, les agressions sexuals. Doncs davant d\u2019un cas com el de la manada o davant la situaci\u00f3 de les treballadores sexuals, el qu\u00e8 es condemna \u00e9s l\u2019acte sexual, l\u2019acte en si i no l\u2019abs\u00e8ncia de consentiment. Apareixen discursos que jutgen els desitjos i les fantasies femenines tals com \u201ccap dona pot consentir tenir sexe amb varis homes o exercir el treball sexual de forma volunt\u00e0ria\u201d. Aix\u00ed doncs, de nou, es jutja a les dones i no a l\u2019altre que exerceix la viol\u00e8ncia davant la falta de consentiment.<\/p>\n
La psic\u00f2loga i feminista Cristina Garaizabal ho expressa al seu article Ese oscuro objeto de deseo afirmant que: \u201cAl parlar de sexualitat cal diferenciar molt clarament la sexualitat de les agressions sexuals. Agredir es pot fer a trav\u00e9s de la sexualitat i de qualsevol altra faceta del comportament hum\u00e0 i el que defineix una agressi\u00f3 \u00e9s la imposici\u00f3 mitjan\u00e7ant la viol\u00e8ncia o la intimidaci\u00f3 de la voluntat d\u2019una persona sobre l\u2019altre\u201d. (Garaizabal, 2020)<\/p>\n
Garaizabal continua l\u2019article fent refer\u00e8ncia a les can\u00e7ons masclistes, anomenades aix\u00ed perqu\u00e8 exalten el sexe dur i expl\u00edcit. Un sexe que, seguint la moral determinada que reprimeix la sexualitat femenina, hauria de semblar quelcom no propi de la feminitat, quelcom m\u00e9s propi de la masculinitat. Per tant, una dona no podria sentir-se interpel\u00b7lada en aquests can\u00e7ons des d\u2019una posici\u00f3 activa i apoderada. D\u2019aquesta manera, es torna a caure un cop m\u00e9s en la idea que la sexualitat expl\u00edcita \u00e9s una agressi\u00f3 cap a les dones, doncs la sexualitat femenina sembla que hauria de ser m\u00e9s sensual que sexual i lligada a l\u2019amor.<\/p>\n
La fil\u00f2sofa i feminista Clara Serra, en una entrevista a la La Tuerka, del 2016, comentava que \u201cno es poden jutjar els desitjos femenins, les fantasies femenines (constru\u00efdes en un entorn patriarcal) perqu\u00e8 aquest judici no aposta per l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones, quelcom estem fent malament si jutgem a les dones des del feminisme.\u201d<\/p>\n
En aquesta l\u00ednia el que apareix \u00e9s la idea que la sexualitat no \u00e9s quelcom propi de les dones, per tant s\u2019estigmatitza a aquelles que es mostren sexualment expl\u00edcites i actives. Alhora es pressuposa que a les dones els hi costa dir \u201cNO\u201d, potser a algunes els hi costa per\u00f2 la soluci\u00f3 \u00e9s aprendre a posar l\u00edmits, per exemple amb l\u2019educaci\u00f3, i no demanar a l\u2019Estat que els posi per nosaltres. Doncs fent aix\u00f2, apareix de nou la imatge de la dona com a \u00e9sser objecte i vulnerable incapa\u00e7 de pensar i expressar el qu\u00e8 vol per s\u00ed mateixa. (Garaizabal, 2020)<\/p>\n
La soluci\u00f3, penso, no passa per la censura, de seguir reprimint el que refereix a la sexualitat, sin\u00f3 per oferir altres models que s\u2019apropin m\u00e9s a la realitat. Doncs actualment l\u2019educaci\u00f3 sexual no \u00e9s obligat\u00f2ria a les escoles i el tipus d\u2019educaci\u00f3 sexual que es rep, en aquelles on hi ha una motivaci\u00f3 del professorat per fer-ho, sol estar del costat dels fins reproductius o de la sexualitat com a perill.<\/p>\n
Aix\u00f2 provoca que trobem joves que anomenen els seus genitals com \u201caparells reproductors\u201d i no saben gaire m\u00e9s de l\u2019assumpte perqu\u00e8, com comentava abans, es simplifica la sexualitat a ser el qu\u00e8 es fa amb els genitals. Es deixa al marge tot el que refereix a les relacions sexe-afectives, al respecte, al consentiment, al desig, al plaer\u2026<\/p>\n
I en conseq\u00fc\u00e8ncia apareixen problem\u00e0tiques en els joves lligades a la sexualitat com ara la disfunci\u00f3 er\u00e8ctil o l\u2019ejaculaci\u00f3 preco\u00e7 per intentar complir uns models de sexualitat que s\u2019allunyen de les pr\u00e0ctiques sexuals reals. Per altra banda, el 90% dels joves afirma que tindrien menys problemes amb la seva sexualitat si tinguessin acc\u00e9s a la informaci\u00f3.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, al meu parer, la soluci\u00f3 no passa per la censura del porno, doncs aix\u00f2 \u00e9s bastant dif\u00edcil de fer-se efectiu i alhora reprodueix la idea que la sexualitat ha de ser tab\u00fa i reprimida. La soluci\u00f3 passa per comen\u00e7ar a trencar esquerdes en els tab\u00fas entorn la sexualitat. I d\u2019aquesta manera oferir altres models, altres espais educatius que aportin aspectes lligats a la sexualitat. Aspectes tan necessaris pel desenvolupament sexual com el consentiment, l\u2019afectivitat, l\u2019autoconeixement, el respecte a l\u2019altre i a una mateixa o el plaer i el desig com a centre.<\/p>\n