Les botigues llueixen ja les decoracions t\u00edpiques de l’\u00e8poca nadalenca i, tot i que ja fa una hora i mitja que ha sonat el toc de queda, els aparadors brillen amb for\u00e7a. Som a la vig\u00edlia del Black Friday,<\/i> la festa consumista per excel\u00b7l\u00e8ncia pr\u00e8via a Nadal, i totes les botigues ens inciten a comprar. En contrast amb aquests excessos, en Mickey es prepara un refugi de capses de cartr\u00f3 per a protegir-se del fred a les portes d’una botiga de roba. Les mateixes caixes que es van fer servir ahir per a transportar la roba i les sabates de la botiga serviran de llit a aquest home franc\u00e8s que fa 8 anys que dorm als carrers de Barcelona.<\/p>\n
Va venir com a turista des de Par\u00eds d\u00e8cades enll\u00e0 i va decidir quedar-se a la ciutat. Va arribar a habitar un pis al carrer de la Boqueria, per\u00f2 \u201cla mala sort\u201d el va acabar duent a una vida de sensellarisme. Ens convida a seure amb ell a un banc de la Diagonal, on ha deixat, ordenades, totes les seves pertinences, guardades en bosses i a un carret de la compra, mentre es prepara el seu refugi de cartr\u00f3. \u201cS\u00f3c aqu\u00ed des de les cinc de la tarda, perqu\u00e8 si vens m\u00e9s tard \u00e9s impossible dormir-hi\u201d, explica. \u00c9s un bon lloc, diu: els aparadors de les botigues i les \u00e0mplies entrades als portals resguarden del vent i la pluja.<\/p>\n
En Mickey \u00e9s una de les 4.200 persones sense llar de la ciutat de Barcelona <\/a>i una de les que ha vist empitjorar significativament la seva situaci\u00f3 arran de la pand\u00e8mia. M\u00e9s enll\u00e0 de la saturaci\u00f3 als albergs, serveis socials o menjadors, el que destaca aquest home franc\u00e8s \u00e9s la dificultat per trobar espais per dormir. \u201cAbans em deixaven quedar darrere les reixes d’un dels restaurants d’aqu\u00ed la vora: venia quan tancaven i sortia quan obrien. Aix\u00ed estava protegit i tenia un lloc segur, per\u00f2 des que van tancar els bars al mar\u00e7 que he anat deambulant\u201d, es lamenta.<\/p>\n I \u00e9s que amb la pand\u00e8mia ha augmentat el sensellarisme a la ciutat: segons dades de la Fundaci\u00f3 Arrels, 1.240 persones dormien al carrer en el marc del primer estat d’alarma. Aquestes xifres s\u00f3n lleugerament superiors a les 1.195 que es van comptabilitzar el maig de 2019<\/a>, per\u00f2 \u201ctenint en compte que han augmentat de places a albergs i els llits d’empla\u00e7aments temporals com La Fira de Barcelona<\/a>, la xifra \u00e9s molt preocupant\u201d, assegura la Fundaci\u00f3. I \u00e9s que, a m\u00e9s, hi ha moltes persones que no poden accedir a aquests equipaments, ja sigui perqu\u00e8 pateixen addiccions o perqu\u00e8 no volen separar-se dels seus animals de companyia, que en aquests espais no estan permesos.<\/p>\n Un altre dels problemes que s’han trobat persones com en Mickey durant els mesos de pand\u00e8mia ha estat la pressi\u00f3 rebuda per part de la policia. \u201cUn dia van venir a veure’m i em van dir que tenia una hora per marxar\u201d, recorda. Moltes persones sense llar han estat multades o \u201cviolentades\u201d pels agents de policia. \u201cS’han posat moltes sancions per dormir al carrer durant el confinament o el toc de queda\u201d, explica Leila Gonz\u00e1lez, volunt\u00e0ria d’Arrels, qui afegeix que la Fundaci\u00f3 ha repartit certificats de persona de carrer per a evitar les multes. I, tot i aix\u00f2, les que arriben, s\u00f3n gestionades pel seu equip jur\u00eddic.<\/p>\n En Mickey \u00e9s una de les 350 persones sense llar que el dijous passat van ser enquestades per la Fundaci\u00f3 Arrels, que cada any realitza una campanya de recompte i sensibilitzaci\u00f3 de la m\u00e0 de voluntaris que pentinen els carrers de Barcelona, cercant persones en situaci\u00f3 de sensellarisme a les quals es pregunten q\u00fcestions diverses com el seu estat de salut, la seva hist\u00f2ria o la facilitat d’acc\u00e9s a equipaments municipals. L’enquesta es realitza un cop l’any, per\u00f2 amb motiu de la pand\u00e8mia, s’ha decidit fer un segon recompte el 2020 per a analitzar els efectes del confinament, el tancament de serveis i la saturaci\u00f3 de la sanitat.<\/p>\n \u201cS\u00f3n invisibles\u201d, sentencia la Leila Gonz\u00e1lez. Si ja ho eren abans de la pand\u00e8mia, durant el confinament i el toc de queda, amb els carrers buits, encara s’ha fet m\u00e9s gran la solitud. \u201cEs passen el dia, la vida, al carrer sense que gaireb\u00e9 ning\u00fa els dirigeixi la paraula\u201d. \u00c9s per aix\u00f2 que la gran majoria de persones a les quals es proposa respondre a l’enquesta d’Arrels, accedeixen. \u201c\u00c9s una oportunitat d’explicar la seva hist\u00f2ria a alg\u00fa que els vol escoltar\u201d, diu. Gonz\u00e1lez, fins i tot narra que moltes de les persones amb les quals treballa als albergs i equipaments recorden i esperen la data quan centenars de voluntaris sortiran al carrer a fer les enquestes.<\/p>\n Enguany han estat 750 les persones que ho han fet. La Nara Buchaca i la N\u00faria Valls en s\u00f3n dues. Aquestes amigues, de 22 i 23 anys, es van apuntar com a volunt\u00e0ries sense saber gaire res del sensellarisme a la ciutat, m\u00e9s enll\u00e0 del fet que \u00e9s un fenomen \u201ccriminalitzat\u201d, diuen. \u201cConeixem el sensellarisme per les not\u00edcies, per\u00f2 hi ha molta desinformaci\u00f3\u201d, apunta la N\u00faria, qui reconeixia que quan trobessin la primera persona a enquestar \u201cno sabr\u00e9 com actuar\u201d. A la Nara li preocupa el \u201cpaternalisme\u201d amb el qual se sol tractar les persones en situaci\u00f3 de carrer: \u201ctendim a pensar que tenen problemes amb les drogues o que poden ser violents… Ens hem de treballar aquests prejudicis\u201d, alerta.<\/p>\nInvisibles<\/h3>\n
Fotogaleria: La Fundaci\u00f3 Arrels, cada any realitza una campanya de recompte i sensibilitzaci\u00f3 de la m\u00e0 de voluntaris que pentinen els carrers de Barcelona | Pol Rius<\/h6>\n