J\u00falia Vergara-Alert \u00e9s doctora en medicina veterin\u00e0ria i investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CRESA, situat al campus de Bellaterra. En aquest equipament, Vergara i la resta del seu equip treballen la recerca de la vacuna en contra de la Covid-19. Abans de la pand\u00e8mia de la Covid-19, investigaven el coronavirus causant de la s\u00edndrome respirat\u00f2ria de l’Orient Mitj\u00e0 o MERS-CoV, de manera que ja comptaven amb anys d’experi\u00e8ncia en aquest tipus de virus.<\/p>\n
La investigadora, que forma part del grup internacional de l’OMS sobre models animals de Covid-19, ha participat en el llibre ‘Avui \u00e9s dem\u00e0’ (Pag\u00e8s Editors), un assaig per a joves que parla sobre la necessitat de repensar el futur i decidir de manera col\u00b7lectiva com encarar l’era de la postpand\u00e8mia. En el llibre, en qu\u00e8 participen joves professionals de diferents mat\u00e8ries, Vergara explica com ha viscut aquests mesos de treball intens al laboratori des de l’inici de la pand\u00e8mia. \u00abHa sigut un trasbals per tots. A la pressi\u00f3 que tens al laboratori s’hi suma la pressi\u00f3 social i medi\u00e0tica, ja que \u00e9s com si tot depengu\u00e9s de nosaltres\u00bb, explica.<\/p>\n
Des del laboratori on treballes esteu participant en la recerca d’una vacuna. En qu\u00e8 consisteix exactament la vostra tasca?<\/strong><\/p>\n Hem estat i estem estudiant diferents antivirals i anticossos, que serveixen per al tractament de la Covid-19. Tamb\u00e9 tenim un estudi de seroprevalen\u00e7a, en qu\u00e8 mirem la seroprevalen\u00e7a de gats, gossos i fures, arran de la detecci\u00f3 d’un gat positiu en coronavirus. Formem part d’un consorci en el qual hi ha, per un costat, el Barcelona Supercomputing Center, que s’encarrega de fer prediccions en l’\u00e0mbit inform\u00e0tic, tant a l’hora de dissenyar una vacuna com a l’hora de detectar possibles tractaments efica\u00e7os. Despr\u00e9s, juntament amb IrsiCaixa, mirem quins f\u00e0rmacs i antivirals que hi ha al mercat podrien servir com a primera mesura per tractar el coronavirus.<\/p>\n En aquest sentit, hem provat en l’\u00e0mbit in vitro, \u00e9s a dir en l’aspecte cel\u00b7lular, fins a setanta f\u00e0rmacs de diferents compostos i un d’ells ha funcionat bastant b\u00e9 en models animals, de manera que s’ha patentat el producte. Pel que fa a la vacuna, ara estem provant diferents compostos en animals sans. Abans de passar a un model d’infecci\u00f3 amb les diferents vacunes candidates que poden funcionar, el que fem \u00e9s, sense infectar els animals, recollir el s\u00e8rum i verificar si s’han generat anticossos. El que funcioni millor \u00e9s el que, despr\u00e9s, es provar\u00e0 infectant l’animal i aquest pas comptem en poder-lo fer a principis del 2021. Aquesta seria l’\u00faltima fase de les proves amb animals i despr\u00e9s ja es podria passar a la fase cl\u00ednica amb persones.<\/p>\n Amb quines esp\u00e8cies animals treballeu de cara a aquesta vacuna?<\/strong><\/p>\n Els models que es fan servir m\u00e9s habitualment s\u00f3n uns ratolins transg\u00e8nics, ja que el ratol\u00ed de laboratori no \u00e9s susceptible a la infecci\u00f3. Despr\u00e9s tamb\u00e9 utilitzem els h\u00e0msters daurats, perqu\u00e8 si que s\u00f3n susceptibles a la infecci\u00f3 i pateixen una malaltia moderada. Simularia el que \u00e9s la pneum\u00f2nia amb els pacients. \u00c9s un molt bon model per veure si funcionen tant els tractaments com les vacunes.<\/p>\n Quin objectiu perseguies amb el teu relat al llibre ‘Avui \u00e9s dem\u00e0’?<\/strong><\/p>\n La intenci\u00f3 \u00e9s apropar a la poblaci\u00f3 a la ci\u00e8ncia, i que es faci una idea de com es treballa en un laboratori en el moment qu\u00e8 estem vivint. Tamb\u00e9 fer entendre la complexitat que suposa la recerca d’una nova vacuna i ensenyar la part m\u00e9s humana dels cient\u00edfics. En el meu cas personal, explico com es viu aquesta situaci\u00f3 amb la fam\u00edlia, treballant m\u00e9s hores que mai i intentant conciliar alhora. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s nova per tothom i ha sigut un trasbals. Al laboratori f\u00e8iem jornades llargu\u00edssimes i emocionalment \u00e9s dur. A la pressi\u00f3 que tens al laboratori tamb\u00e9 s’hi ha de sumar la pressi\u00f3 social i medi\u00e0tica. \u00c9s com si tot depengu\u00e9s de nosaltres, i volia intentar transmetre una mica com ho he viscut.<\/p>\n Al teu cap\u00edtol del llibre expliques, a manera de diari, com has viscut aquests mesos tan intensos des de l’inici de la pand\u00e8mia. Com ha canviat el teu dia a dia? Com heu compatibilitzat les tasques que f\u00e8ieu abans al laboratori amb la recerca de la vacuna?<\/strong><\/p>\n Com a grup hem crescut en nombre i hem invertit molt\u00edssimes m\u00e9s hores de feina. Abans de la pand\u00e8mia, sobretot ens centr\u00e0vem en els Mers Coronavirus, per\u00f2 els primers mesos de pand\u00e8mia ens hem centrat pr\u00e0cticament de manera total en el nou coronavirus. El laboratori de biocontenci\u00f3 no para mai, ha d’estar les 24 hores funcionant. Per\u00f2 el personal de la resta de grups del laboratori va haver de quedar-se a casa i nom\u00e9s an\u00e0vem al laboratori el grup del coronavirus i el personal dedicat a feines b\u00e0siques com, per exemple, els cuidadors dels animals.<\/p>\n Sembla que tota l’esperan\u00e7a est\u00e0 posada amb la vacuna. \u00c9s bo aix\u00f2 o mentalment haur\u00edem de pensar m\u00e9s a canviar d’h\u00e0bits i acostumar-nos al distanciament social?<\/strong><\/p>\n Si pensem de cara al futur i a futures pand\u00e8mies, que segur que n’hi hauran, evidentment hem de canviar els h\u00e0bits i, a m\u00e9s, invertir m\u00e9s en ci\u00e8ncia. Aix\u00f2 fa temps que es diu i ara s’ha posat de manifest que \u00e9s fonamental. Les vacunes salven milions de vides a l’any i sort en tenim d’elles, perqu\u00e8, si no, algunes malalties que ara ens semblen prehist\u00f2riques encara les tindr\u00edem aqu\u00ed. Tot i aix\u00f2, hem de canviar d’h\u00e0bits. I cal que treballem col\u00b7lectivament veterinaris i metges. Entre un 60 i un 70% de les malalties infeccioses s\u00f3n transmeses pels animals als humans, per tant, \u00e9s molt important aquesta interacci\u00f3 per poder avan\u00e7ar en la recerca.<\/p>\n El fet que avui estem aqu\u00ed i dem\u00e0 podem ser l’altra punta del m\u00f3n afavoreix les interaccions i la propagaci\u00f3 de virus. Si respectem m\u00e9s el medi ambient, evitarem tamb\u00e9 m\u00e9s interaccions.<\/p><\/blockquote>\n Quines s\u00f3n les causes de les pand\u00e8mies i infeccions d’aquest tipus? Rauen en gran part en l’acci\u00f3 humana?<\/strong><\/p>\n Moltes vegades s’ha demonitzat el ratpenat, perqu\u00e8 porten centenars de virus. Per\u00f2 el problema no s\u00f3n els ratpenats, sin\u00f3 l’acci\u00f3 que fem sobre el medi. La destrucci\u00f3 dels ecosistemes \u00e9s una causa directa en el sorgiment de pand\u00e8mies. En el cas concret del coronavirus, es relaciona amb els mercats il\u00b7legals, que no estan controlats. Tamb\u00e9 incideix la manera com vivim i la globalitzaci\u00f3. El fet que avui estem aqu\u00ed i dem\u00e0 podem ser l’altra punta del m\u00f3n afavoreix les interaccions i la propagaci\u00f3 de virus. Si respectem m\u00e9s el medi ambient, evitarem tamb\u00e9 m\u00e9s interaccions. Cal canviar d’h\u00e0bits, viatjar d’una altra manera… o, per exemple, si aqu\u00ed no creixen mangos, no transportar-los amunt i avall. Com valores la gesti\u00f3 pol\u00edtica que s’ha fet de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n \u00c9s molt f\u00e0cil dir, un cop ha passat, com s’hauria d’haver fet. S\u00ed que \u00e9s veritat que veient el que passava a la Xina i, despr\u00e9s, el que passava a It\u00e0lia, es va actuar molt tard en certes ocasions. Tamb\u00e9 ha costat molt fer un diagn\u00f2stic m\u00e9s massiu. Fa setmanes que s’insisteix amb els testos d’antigen, en qu\u00e8 s’hauria de fer una distribuci\u00f3 m\u00e9s amplia, i sembla que hi ha decisions que costen molt de prendre, especialment quan veus accions d’altres pa\u00efsos que funcionen. A Corea del Sud, per exemple, es va implementar un diagn\u00f2stic massiu de seguida i els va funcionar molt b\u00e9. Hi ha decisions que no acabo d’entendre ben b\u00e9 com es prenen.<\/p>\n Diverses farmac\u00e8utiques ja han anunciat vacunes amb una efectivitat molt alta. S’est\u00e0 corrent massa? \u00c9s possible crear vacunes segures i efectives amb tan poc temps?<\/strong><\/p>\n Un dels factors pels quals s’han trobat vacunes tan r\u00e0pidament \u00e9s el factor econ\u00f2mic, a causa de la gran injecci\u00f3 de diners que s’ha fet. Per aix\u00f2 es pot avan\u00e7ar m\u00e9s de pressa. Per\u00f2 \u00e9s veritat que per molts diners que tinguis hi ha uns passos que no te’ls pots saltar. Les fases m\u00e9s costoses s\u00f3n les fases cl\u00edniques amb persones. Per altra banda, les ag\u00e8ncies, tant l’Ag\u00e8ncia Europea del Medicament com les ag\u00e8ncies americanes, estan anant molt m\u00e9s r\u00e0pid a l’hora de donar permisos. Si abans era un proc\u00e9s de revisi\u00f3 que trigava mesos, ara es fa molt m\u00e9s r\u00e0pid i aix\u00f2 ho facilita molt tot. Tamb\u00e9 altres procediments es fan r\u00e0pidament. Nosaltres, per exemple, per fer experiments amb animals hem de passar sempre per un comit\u00e8 de bio\u00e8tica regulador. Normalment aquest comit\u00e8 trigava sis o set mesos en fer les revisions i ara triguen dues setmanes. No vol dir que les coses es facin pitjor, sin\u00f3 que s’est\u00e0 prioritzant aix\u00f2, i tot s’accelera.<\/p>\n Una altra cosa que tamb\u00e9 estan fent les farmac\u00e8utiques \u00e9s invertir ‘a cegues’. Normalment es triga bastant en comen\u00e7ar a produir la vacuna. El que s’est\u00e0 fent ara \u00e9s que, funcioni o no, quan es t\u00e9 una vacuna candidata que es creu que pot funcionar, la produeixen. Si finalment funciona, tan bon punt l’accepti l’ag\u00e8ncia corresponent, ja la poden posar en el mercat i vendre. Moltes de les empreses farmac\u00e8utiques estan fent aix\u00f2, de manera que s’escur\u00e7a el temps de sortida de la vacuna. Tamb\u00e9 cal pensar que qualsevol vacuna que ens posem no deixa d’estar en constant revisi\u00f3, ja que pot ser que es reporti algun efecte secundari amb el pas del temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" J\u00falia Vergara-Alert \u00e9s doctora en medicina veterin\u00e0ria i investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CRESA, situat al campus de Bellaterra. En aquest equipament, Vergara i la resta del seu equip treballen la recerca de la vacuna en contra de la Covid-19. Abans de la pand\u00e8mia de la Covid-19, investigaven el coronavirus causant de […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":25148,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[2178],"class_list":["post-25147","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-vacuna-contra-la-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25147","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25147"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25147\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nI evidentment, per evitar futures pand\u00e8mies cal invertir en investigaci\u00f3. Nosaltres, que abans ja treball\u00e0vem amb altres coronavirus, veiem que no s’ha avan\u00e7at gaire en la vacuna durant els darrers anys perqu\u00e8 no s’ha invertit, no ha interessat. Per\u00f2 aleshores ja es parlava que hi hauria un nou coronavirus i, potser, si hagu\u00e9ssim avan\u00e7at en aquella vacuna, hagu\u00e9ssim gestionat millor la situaci\u00f3.<\/p>\n
\nEl que passa tamb\u00e9 \u00e9s que hi ha tecnologies que ja s’han utilitzat pr\u00e8viament. Malgrat que \u00e9s un virus nou, ja coneix\u00edem altres coronavirus i tenen algunes similituds entre ells. No es parteix de zero, de manera que hi ha passos que s’han pogut escur\u00e7ar i que s’han pogut fer en paral\u00b7lel. S’ha anat r\u00e0pid perqu\u00e8 ja es tenia prou coneixement.<\/p>\n