Tres dels principals projectes espanyols per a una vacuna contra la Covid-19 estan dirigits per investigadors ad honorem ja jubilats. Mariano Esteban (76 anys) Luis Enjuanes (75) i Vicente Larraga (72) encap\u00e7alen les iniciatives m\u00e9s punteres del Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), per\u00f2 no cobren ni un euro per aquest treball i els seus ingressos s\u00f3n les prestacions de la Seguretat social que els corresponen. \u00c9s una situaci\u00f3 que no \u00e9s infreq\u00fcent i, per exemple, tamb\u00e9 la soci\u00f2loga Mar\u00eda \u00c1ngeles Dur\u00e1n (78 anys) segueix investigant en aquestes condicions. La cient\u00edfica Margarita Salas va treballar pr\u00e0cticament fins al final de la seva vida, als 80 anys.<\/p>\n
\u00abSom cient\u00edfics i considerem que seguim en primera l\u00ednia: tenim projectes, vam formar a estudiants, becaris, obtenim finan\u00e7ament extern, no nom\u00e9s nacional, tamb\u00e9 internacional. Seguim publicant i desenvolupant procediments que considerem importants\u00bb, remarca Mariano Esteban. Si \u00e9s el cas, dirigeix \u200b\u200bl’equip que busca una vacuna en el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). La seva plataforma \u00abes basa en una variant molt atenuada de la vacuna que es va utilitzar en el programa d’erradicaci\u00f3 de la verola, i que es diu virus vaccinia modificat d’Ankara [MVA], a qu\u00e8 se li han incorporat gens codificants de prote\u00efnes de la SARS -CoV-2 amb la finalitat d’induir respostes immunit\u00e0ries \u00e0mplies i duradores contra la Covid-19\u00bb. El vir\u00f2leg detalla que \u00aben ser un virus ADN no relacionat amb el coronavirus, per\u00f2 que confereix una potent activaci\u00f3 del sistema immunitari despr\u00e9s de la vacunaci\u00f3, t\u00e9 tots els indicadors per protegir enfront del SARS-CoV-2\u00bb. Estan elaborant el dossier per obtenir autoritzaci\u00f3 i iniciar la fase cl\u00ednica d’assajos amb uns cent voluntaris en el primer trimestre del 2021, i m\u00e9s endavant amb entre 500 i 600 per a la fase II. Si no hi ha contratemps, podrien iniciar la fase III en el tercer trimestre, amb milers de voluntaris.<\/p>\n
\u00abQu\u00e8 podr\u00edem estar jugant a golf, comprant el pa i la llet?, doncs s\u00ed, per\u00f2 despr\u00e9s de cinquanta anys a la virologia, ha arribat un moment en qu\u00e8 em sento amb l’obligaci\u00f3 moral de donar suport al meu propi pa\u00eds\u00bb, subratlla en conversa amb elDiario. Reconeix que \u00abla posici\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil seria deixar-ho tot i no fer res\u00bb, per\u00f2 llavors hauria de suprimir tots els llocs de treball que genera amb el personal que treballa al centre i acabarien les ajudes que aquest equip concret, de 12 cient\u00edfics a m\u00e9s d’ell, rep.<\/p>\n
En el cas de Vicente Larraga, la seva idea era retirar-se la primavera passada. \u00abJo estava tancant el meu laboratori\u00bb, explica, quan va esclatar la pand\u00e8mia de la Covid-19. L’\u00faltim projecte amb el qual estava treballant al costat del seu equip, tamb\u00e9 de dotze persones a m\u00e9s d’ell mateix, \u00e9s la vacuna veterin\u00e0ria contra la malaltia de la leishmaniosis, ja en \u00faltima fase abans de la seva comercialitzaci\u00f3. Aquest va ser precisament el motiu pel qual li van contactar des de l’Ag\u00e8ncia Espanyola del Medicament per demanar-li que tract\u00e9s d’aplicar aquests coneixements a un possible s\u00e8rum contra el coronavirus. \u00abEm van preguntar si creia que el vehicle de la vacuna d’ADN sint\u00e8tic tamb\u00e9 es podria utilitzar en aquest cas. Jo ho vaig pensar i l’endem\u00e0 quan em van cridar vaig acceptar quedar-me\u00bb.<\/p>\n
\u00abSom jubilats [Esteban, Enjuanes i ell mateix], cobrem de la Seguretat Social, no un sou com a investigadors ni cap gratificaci\u00f3. Ho fem perqu\u00e8 creiem que calia enfrontar-se al problema i treballar i aix\u00f2 \u00e9s el que estem fent. Portem trenta anys treballant en vacunes\u00bb, ens explica.<\/p>\n
La seva reflexi\u00f3 \u00e9s que \u00abno pot ser que tenint capacitat t\u00e8cnica i tecnol\u00f2gica perqu\u00e8 Espanya tingui les seves pr\u00f2pies vacunes no les hi hagi. No podem estar depenent d’altres empreses que tenen una pol\u00edtica i faran la seva pol\u00edtica. Crec que aquest ha estat el motiu principal perqu\u00e8 ens pos\u00e9ssim a treballar\u00bb.<\/p>\n
Una vacuna espanyola com en les que estan treballant aquests cient\u00edfics proporcionaria independ\u00e8ncia a l’hora de dissenyar estrat\u00e8gies pr\u00f2pies d’immunitzaci\u00f3. M\u00e9s encara en un context en qu\u00e8 s’ha desencadenat una cursa entre pot\u00e8ncies internacionals i grans farmac\u00e8utiques per aprofitar el nou mercat obert amb la immunitzaci\u00f3 davant el SARS-CoV-2. Als anuncis successius per part de les empreses i consorcis nacionals sobre l’efectivitat dels seus productes han anat adherits els compromisos p\u00fablics de diversos pa\u00efsos sobre contractes de compra i acords amb tercers per distribuir els s\u00e8rums de les seves companyies.<\/p>\n
Aix\u00ed, l’acaparament de vacunes com els de Pfizer o Moderna (que asseguren superar el 90% d’efectivitat) per part dels pa\u00efsos rics, que en alguns casos s’han garantit el subministrament de fins a cinc dosis per habitant, ha obert el cam\u00ed per a l’expansi\u00f3 dels projectes de la Xina i R\u00fassia en els estats en desenvolupament. EUA, la Uni\u00f3 Europea, la Gran Bretanya o el Jap\u00f3 estan copant la producci\u00f3 dels laboratoris nord-americans. La vacuna russa Sputnik V est\u00e0 trobant acomodament a Sud-am\u00e8rica, M\u00e8xic o l’\u00cdndia. Alguns s\u00e8rums xinesos ja en fase III d’investigaci\u00f3 tenen compromesa la distribuci\u00f3 a Uni\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs Units, Per\u00fa, Pakistan, S\u00e8rbia, Turquia, Bangla Desh, Tail\u00e0ndia, Laos, Vietnam, Myanmar, Cambodja, Filipines o el Marroc. Sinovac, una de les empreses xineses amb el seu producte m\u00e9s avan\u00e7at, ha assegurat tenir acordat l’enviament de 60 milions de dosis a l’estat de Sao Paulo (Brasil) i uns altres 40 milions a Indon\u00e8sia.<\/p>\n
Tot i que aquests cient\u00edfics deslliguen la seva decisi\u00f3 de seguir treballant quan ja han sobrepassat l’edat de jubilaci\u00f3 de la situaci\u00f3 de precarietat dels investigadors -sobretot joves- a Espanya, s\u00f3n cr\u00edtics amb l’estat de la pol\u00edtica cient\u00edfica: \u00abEspero que aquesta pand\u00e8mia ens obligui a tots a replantejar-nos on volem que Espanya estigui en els propers 10 a 20 anys. Hi ha gent molt bona, podr\u00edem estar molt m\u00e9s avan\u00e7ats si tingu\u00e9ssim els condicionants, la infraestructura i els suports per construir els edificis que fan falta a la ci\u00e8ncia\u00bb, defensa Mariano Esteban.<\/p>\n
Com a exemple, relata com recentment ha participat en un tribunal per concedir una pla\u00e7a a la qual es van presentar 13 cient\u00edfics d’alt nivell. \u00abPer\u00f2 has de deixar a 12 fora, entre ells gent que pot ser professora en les millors universitats d’altres pa\u00efsos. No obstant aix\u00f2, aqu\u00ed els tirem\u00bb, lamenta. I adverteix que \u00absi els joves no poden desenvolupar aqu\u00ed la seva carrera i creativitat la desenvoluparan en altres pa\u00efsos\u00bb.<\/p>\n
La cursa entre les vacunes espanyoles i les de les empreses multinacionals que poden arribar abans a Espanya no \u00e9s ni de bon tros entre iguals, per\u00f2 no per una q\u00fcesti\u00f3 de capacitat cient\u00edfica, sin\u00f3 de mitjans. Com ha posat de manifest Enjuanes en un debat a la Fundaci\u00f3n Alternativas, alguns d’aquests laboratoris tenen fins a 650 cient\u00edfics d’alt nivell buscant la vacuna, enfront de la dotzena que treballa en els laboratoris que la busquen Espanya. A m\u00e9s, si AstraZeneca o Pfizer han rebut de mitjana 2.000 milions de d\u00f2lars, a Espanya s’han destinat entre un i dos milions d’euros. \u00abPer\u00f2 el que m\u00e9s em preocupa \u00e9s la infraestructura\u00bb, ha explicat, ja que encara en el cas que arrib\u00e9s una injecci\u00f3 de 20 milions al seu projecte \u00abens vindrien molt b\u00e9, per\u00f2 els nostres centres estan saturats i \u00e9s dificil\u00edssim que et dupliquin l’espai\u00bb.\u00bbNecessitem consorcis nacionals, internacionals i inversors, i la col\u00b7laboraci\u00f3 d’empreses potents\u00bb, ha afirmat.<\/p>\n
Tot \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica: \u00abSi en els pressupostos generals de l’Estat no dones suport a la R+D+I tindr\u00e0s problemes\u00bb, diu Mariano Esteban. En els de l’any vinent s’espera un important increment del 59,4%, respecte a 2020, fins a arribar als 3.232.000 d’euros. \u00abAra tot s\u00f3n increments, a veure el que duren. Si despr\u00e9s tornem a la precarietat, no aixecarem cap\u00bb, adverteix. Aquest any el pressupost de Ci\u00e8ncia, com la resta, es beneficia dels ingents fons europeus per a la recuperaci\u00f3, de 140.000 milions d’euros per a tres anys. Dels 27 investigadors que treballen en el desenvolupament de vacunes enfront de la Covid-19 al CSIC, 19 (un 70%) tenen contractes temporals, segons el portal d’informaci\u00f3 per a metges i sanitaris isanidad.<\/p>\n
Com destacava Mariano Barbacid, cap del grup d’oncologia experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncol\u00f2giques, en un debat celebrat aquest dilluns en qu\u00e8 han participat aquests investigadors, hi ha a m\u00e9s un altre ensenyament en el seu exemple. Enfront de la tend\u00e8ncia a \u00abapartar\u00bb a les persones a partir de determinada edat, \u00abseguir produint, ser actius i continuar contribuint a la societat, tinguis 30, 40 o 70 anys, tamb\u00e9 transmet un missatge\u00bb, afirmava el reconegut onc\u00f2leg, que s’enquadra en aquest grup a l’haver complert 71 anys i seguir treballant.<\/p>\n