Els pol\u00edtics que ens governen viuen a Matrix, una realitat virtual, inhumana m\u00e9s ben dit, que s’aprofita dels humans per anar vivint ells en un m\u00f3n fictici per conservar l’\u00fanic que els interessa, el seu poder i els seus negocis. Jo els acuso, per la situaci\u00f3 dels professionals de la sanitat decebuts, desesperats i desertant, la ciutadania enfadada i sense esperan\u00e7a (la por \u00e9s la pitjor consellera), els recursos p\u00fablics retallats i privatitzats, ja fa anys insuficients i mal gastats.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s com est\u00e0 la situaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica avui, sobretot en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, les cures i la salut p\u00fablica. Jo acuso: fins aqu\u00ed ens hi han portat no els virus sin\u00f3 les males pol\u00edtiques dels governs dels darrers anys amb l’austeritat d’all\u00f2 p\u00fablic i el desballestament de qu\u00e8 en deien Estat del benestar en mans de la ideologia del neoliberalisme i el capitalisme depredador. Un pilar de l’Estat del benestar imprescindible enfonsant-se. Tot aix\u00f2 es perdr\u00e0 com ll\u00e0grimes sota la pluja.<\/p>\n
Ara surten taumaturgs insignes, individuals i en grup, que diuen el que s’ha de fer, propostes que no s\u00f3n m\u00e9s que \u00abenfortir\u00bb el que s’ha fet fins ara. Segurament la majoria ho diuen perqu\u00e8 no saben qu\u00e8 fer i per in\u00e8rcia corporativa o funcionarial. Altres s\u00ed que saben b\u00e9 el que volen: seguir manant i seguir beneficiant-se personalment dels recursos p\u00fablics. Han de fer com si tot hagu\u00e9s de canviar perqu\u00e8 tot segueixi tal com est\u00e0 ara. \u00c9s el seu inter\u00e8s.<\/p>\n
Nosaltres, com diu el bon amic Amando, ara hem de demanar l’impossible<\/a>, hem de seguir \u00aben el cam\u00ed\u00bb de la utopia, amb esperan\u00e7a, de la defensa de la salut per a totes i tots, que vol dir: llibertat, igualtat, solidaritat, defensa de qu\u00e8 \u00e9s com\u00fa. El cam\u00ed fa pujada i anem a peu, per\u00f2 cal insistir, no perdre l’esperan\u00e7a perqu\u00e8 hem d’entendre, com deien els de la UPEC<\/a>, que ells s\u00f3n pocs (molt pocs). Nosaltres som moltes, necessitem molts Neos i Trinitys que ens ajudin a defensar els interessos de tota la humanitat. Seguirem lluitant; recuperarem, enfront de la depressi\u00f3, l’esperan\u00e7a de canvi radical de la sanitat p\u00fablica cap a un aut\u00e8ntic servei p\u00fablic de salut i cures. Un servei que ha de formar part de la lluita per a una nova realitat, fora de Matrix, econ\u00f2mica i social, per fer front a la triple crisi en la qual estem immersos, lluita sense la qual no hi pot haver salut. Fem possible el que sembla impossible.<\/p>\n Quan vam saber els resultats del proc\u00e9s democr\u00e0tic als Estats Units, es va produir l’alegria de milions de ciutadans d’aquell pa\u00eds i de tot el m\u00f3n pel resultat, que ha perm\u00e8s treure del poder a una persona malalta, desp\u00f2tica i amb tots els adjectius pejoratius, un exemple del que ens portava la deriva d’aquest m\u00f3n esgotat.<\/p>\n Mireu, jo no s\u00f3c gens admirador dels Estats Units, amb la seva cultura molt extensa de prepot\u00e8ncia, armes, xenof\u00f2bia i neoliberalisme. Sembla mentida en un dels pa\u00efsos que va engendrar la moderna forma de democr\u00e0cia liberal i constitucionalista, amb la seva deriva cap a la cultura fins ahir hegem\u00f2nica. El m\u00f3n s’ha tret de sobre una mala persona que representava aquesta manera de ser i actuar (de molts americans), per\u00f2 els altres, que s\u00f3n molts, ens han donat una sorpresa i han opinat que \u00e9s millor una persona \u00abnormal\u00bb, un vell pol\u00edtic moderat, assenyat, acompanyat per uns col\u00b7laboradors moderns (feminisme, ecologisme, di\u00e0leg, respecte, llibertat de minories). Ho han fet possible.<\/p>\n Als Estats Units han guanyat la democr\u00e0cia i l’esperan\u00e7a (encara que sigui imperfecta i formal). Ha guanyat el m\u00f3n sencer. En aquests moments dif\u00edcils, de crisis generalitzades \u2013econ\u00f2mica, social, ecol\u00f2gica, sanit\u00e0ria i d’idees de futur\u2013 s’ha recuperat, una mica, l’esperan\u00e7a. Esperan\u00e7a m\u00e9s necess\u00e0ria que mai. Ens han dit un cop m\u00e9s: tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible. Perqu\u00e8 el que sembla impossible \u00e9s de sentit com\u00fa.<\/p>\n Ara fa 34 anys de la Llei general de Sanitat d’Ernest Lluch: una sanitat p\u00fablica, universal, integral i de qualitat. Avui moltes coses han canviat: la demografia (envelliment), l’epidemiologia (cronicitat), els coneixements, la tecnologia, els valors i la cultura. Aix\u00f2, al costat del neoliberalisme que ha aprimat i privatitzat part dels sistemes p\u00fablics, fa que calgui replantejar com volem aquests sistemes. Cal una nova Llei d’Ordenaci\u00f3 sanit\u00e0ria de Catalunya al servei de la salut i les cures, personal i col\u00b7lectiva.<\/p>\n