La S\u00f2nia Anglada va ser diagnosticada d’un limfoma no Hodgkin el desembre de l’any passat. Despr\u00e9s de sis sessions de quimioter\u00e0pia ja est\u00e0 curada, per\u00f2 combatre la malaltia ha sigut un proc\u00e9s dur emocionalment. \u00abEn el moment del diagn\u00f2stic no t’ho creus. Per\u00f2 em va tocar i s’havia de resoldre\u00bb, expressa amb to optimista. Diu que quan s’ha fet m\u00e9s conscient de tot el proc\u00e9s ha sigut m\u00e9s endavant, despr\u00e9s de la quimioter\u00e0pia. \u00abEn aquell moment es tractava de curar-me i ja est\u00e0\u00bb.<\/p>\n
A banda de la quimioter\u00e0pia, la S\u00f2nia ha seguit ter\u00e0pies complement\u00e0ries al tractament convencional per tal de dur millor la malaltia, aix\u00ed com els efectes secundaris del tractament. Aix\u00ed, un dels aspectes que ha canviat de la seva vida ha estat l’alimentaci\u00f3. \u00abDespr\u00e9s de la quimioter\u00e0pia em sentia malament de l’est\u00f3mac. M’ajudava molt seguir una alimentaci\u00f3 que requer\u00eds poca digesti\u00f3\u00bb.<\/p>\n
La nutrici\u00f3 \u00e9s un dels aspectes que t\u00e9 en compte l’oncologia integrativa, una disciplina que combina el tractament convencional del pacient de c\u00e0ncer amb altres pr\u00e0ctiques m\u00e8diques complement\u00e0ries que han demostrat ser efectives cient\u00edficament per tal de millorar la qualitat de vida del pacient, proporcionant una atenci\u00f3 integral del pacient oncol\u00f2gic. Dins d’aquesta disciplina tamb\u00e9 s’inclou, per exemple, l’exercici f\u00edsic o la gesti\u00f3 de les emocions.<\/p>\n
\u00abLa idea \u00e9s que la salut no \u00e9s nom\u00e9s tractar una malaltia, sin\u00f3 que \u00e9s tractar la persona amb totes les seves dimensions, f\u00edsica, emocional, social, espiritual…i tamb\u00e9 el seu entorn\u00bb, explica la doctora Natalia Eres, metgessa especialista en oncologia integrativa i fundadora de l’Institut de Salut, Medicina i Oncologia Hol\u00edstica (IMOHE). Segons explica, l’oncologia integrativa parteix de la idea que el mateix pacient t\u00e9 recursos que pot mobilitzar perqu\u00e8 el tractament global sigui millor.<\/p>\n
\u00abLes persones poden fer m\u00e9s del que es pensen. Quan la persona t\u00e9 aquesta for\u00e7a per mobilitzar-se i buscar nous recursos, en lloc de quedar-se encallada en la por i el bloqueig, viu millor la malaltia\u00bb, explica l’onc\u00f2loga. A m\u00e9s, diu, els pacients desenvolupen una gran resili\u00e8ncia. \u00abEl sentiment de tenir un m\u00ednim control i participar activament en la malaltia \u00e9s molt empoderador pel pacient\u00bb.<\/p>\n
\u00abEl c\u00e0ncer \u00e9s una malaltia que segueix molt associada a la mort. Quan et diagnostiquen un c\u00e0ncer sembla que ja hagis de morir, tot i que ja no \u00e9s aix\u00ed. La por dels pacients en el moment del diagn\u00f2stic \u00e9s un sentiment transversal, independentment de l’esperan\u00e7a de vida que tinguin\u00bb, explica la M\u00edriam Alguer\u00f3, presidenta de l’Associaci\u00f3 d’Oncologia Integrativa. Ella ha viscut el c\u00e0ncer de ben a prop, ja que el seu pare va morir d’un c\u00e0ncer limf\u00e0tic. Tres anys despr\u00e9s, a la seva mare li van diagnosticar un tumor cerebral terminal, i va morir al cap de cinc mesos.<\/p>\n
Arran de la seva experi\u00e8ncia personal, Alguer\u00f3 va decidir fundar l’associaci\u00f3 Av\u00edvate, una entitat que pret\u00e9n acompanyar les persones amb c\u00e0ncer durant la seva malaltia per mitj\u00e0 de l’oncologia integrativa. La fundaci\u00f3 posa a la disposici\u00f3 dels pacients onc\u00f2legs, psicoonc\u00f2legs i nutricionistes per ajudar-los durant el seu proc\u00e9s personal i assessorar-los en la seva salut, dotant-los de recomanacions espec\u00edfiques per minimitzar els efectes secundaris dels tractaments o d’un acompanyament psicol\u00f2gic.<\/p>\n
Segons explica la doctora Nat\u00e0lia Eres, una de les expertes de l’entitat, per acompanyar correctament a una persona amb c\u00e0ncer es necessiten eines de comunicaci\u00f3 i empatia emocional. \u00abEn general, hi ha molta por a comunicar-se des de la vulnerabilitat, i per aix\u00f2 calen eines per fer-ho, per tal que les persones es puguin expressar sense pors, rebuigs ni negacions\u00bb, assenyala. En la mateixa l\u00ednia s’expressa Alguer\u00f3, qui assenyala que s’ha de deixar que el pacient parli i s’expressi i \u00abacceptar que la vida del pacient \u00e9s seva i que s’han de respectar les seves decisions\u00bb.<\/p>\n
La psicoonc\u00f2loga Concha Le\u00f3n explica que cal ajudar al pacient que afronti la seva malaltia de la manera m\u00e9s proactiva possible i treballar estrat\u00e8gies que t\u00e9 al seu abast o creant-ne de noves per tenir m\u00e9s capacitat per afrontar-la. \u00abPrimer cal ajudar-lo que accepti que \u00e9s normal sentir una gran variabilitat d’emocions, sigui por, r\u00e0bia o tristesa i, a partir d’aqu\u00ed, es tracta de recompondre la situaci\u00f3 i veure quines estrat\u00e8gies cal desenvolupar per viure la malaltia de la millor manera possible\u00bb, destaca.<\/p>\n
El c\u00e0ncer, com qualsevol altra malaltia, tamb\u00e9 genera molt patiment al grup familiar. \u00abQuan entra la malaltia en una casa afecta tots els membres de la fam\u00edlia\u00bb, diu Le\u00f3n. \u00abEls acompanyants es troben amb el dilema que tenen una quantitat d’emocions i moltes vegades no es permeten expressar-les, perqu\u00e8 no s\u00f3n ells els que estan malalts\u00bb, afegeix.<\/p>\n
En ser una situaci\u00f3 nova per la fam\u00edlia, en moltes ocasions no saben com actuar. \u00abCom que no saben qu\u00e8 fer de vegades solen sobreprotegir al pacient, i aix\u00f2 a molts encara els fa sentir pitjor\u00bb, explica Le\u00f3n. Per aix\u00f2, diu, \u00e9s important tamb\u00e9 ajudar als acompanyants i familiars a afrontar les seves emocions.<\/p>\n