La Covid-19 est\u00e0 posant contra les cordes l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut (APS) i q\u00fcestionant el seu futur. De fet, per\u00f2, la pand\u00e8mia en si nom\u00e9s hi t\u00e9 una part de culpa. La resta cal atribuir-la al d\u00e8ficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de mar\u00e7 i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dr\u00e0stica reducci\u00f3 de les vistes presencials, agendes \u00faniques per tasques, p\u00e8rdua de professionals referents, i altres, s\u00f3n mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la \u00abnormalitat\u00bb, si m\u00e9s no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pand\u00e8mia.<\/p>\n
La realitat no \u00e9s la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, per\u00f2 en d’altres encara \u00e9s una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que ten\u00edem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement ser\u00e0 aix\u00ed despr\u00e9s de la sacsejada pand\u00e8mica. Per\u00f2, com ha de ser la \u00abnova normalitat\u00bb? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’all\u00f2 que ens diu l’evid\u00e8ncia. No necessitem invents improvisats, nom\u00e9s es tracta de portar a la pr\u00e0ctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organitzaci\u00f3 diverses i aix\u00f2 no \u00e9s negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si b\u00e9 no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenci\u00f3 distant, despersonalitzada i dispensaritzada.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s molt fr\u00e0gil, el sistema trontolla, les necessitats de la poblaci\u00f3 s\u00f3n molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat cr\u00edtic es precisen bones orientacions per sortir-ne amb \u00e8xit, \u00e9s a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. \u00c9s un repte que empla\u00e7a els i les professionals, per\u00f2 de manera primordial les administracions p\u00fabliques implicades.<\/p>\n
Recentment, la Direcci\u00f3 assistencial d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i a la comunitat de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut est\u00e0 presentant als equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per \u00abrecuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagn\u00f2stic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts\u00bb. En l’apartat de propostes de millora es fa refer\u00e8ncia a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperaci\u00f3 de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribuci\u00f3 de tasques dins de l’equip.<\/p>\n
Valorem molt positivament el valor que d\u00f3na a la longitudinalitat, la caracter\u00edstica m\u00e9s potent de l’APS i tamb\u00e9 la m\u00e9s malversada els \u00faltims mesos. En aquest sentit, el document formula propostes que compartim i hem defensat moltes vegades: obertura d’agendes de cada professional per contingent assignat, un m\u00ednim de 12-15 visites presencials al dia, treballar en UBA3 (metgessa, infermera i administrativa), recuperar atenci\u00f3 per professional de refer\u00e8ncia… I de manera expl\u00edcita parla d’eliminar progressivament les agendes comunes de seguiment de casos i evitar organitzacions d’urg\u00e8ncies (entenem les consultes rotat\u00f2ries en els EAP per atendre \u00aburg\u00e8ncies\u00bb de tot l’equip).<\/p>\n
S\u00f3n un munt de propostes raonades que donaran peu a treballar en les direccions interm\u00e8dies i en els equips i recuperar la tasca assistencial a trav\u00e9s de la relaci\u00f3 personalitzada i el comprom\u00eds amb les persones la salut de les quals tenim a c\u00e0rrec nostre.<\/p>\n
En moltes ocasions hem reclamat a les direccions i ger\u00e8ncies posicionaments clars i recomanacions basades en l’evid\u00e8ncia, ara se’ns presenta una oportunitat per refer el paper perdut. Tenim, per\u00f2, una recan\u00e7a, i \u00e9s que aquest document no quedi, com d’altres, en paper mullat. Far\u00e0 falta decisi\u00f3 i lideratge. Decisi\u00f3 per portar a terme les mesures, per dotar els equips dels recursos necessaris, per apartar els obstacles del cam\u00ed. I un lideratge efectiu i afectiu, que s\u00e0piga escoltar, donar suport i omplir de sentit la feina de cada dia. Que prengui decisions i organitzi l’equip amb l’objectiu, no de cobrir forats o que els professionals netegin les agendes programades, sin\u00f3 de donar la millor atenci\u00f3 amb longitudinalitat, amb particular atenci\u00f3 a les persones m\u00e9s vulnerables, especialment les que no poden sortir del domicili. Caldr\u00e0 disposar de direccions d’equip amb disposici\u00f3 i capacitat, substituint les que remen en sentit contrari. En aquest cas caldr\u00e0 resoluci\u00f3 per engrescar noves professionals que assumeixin el rol de lideratge, donar-los el suport que necessitin i no sobrecarregar-los amb feines que no reverteixen en el bon funcionament dels equips.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Covid-19 est\u00e0 posant contra les cordes l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut (APS) i q\u00fcestionant el seu futur. De fet, per\u00f2, la pand\u00e8mia en si nom\u00e9s hi t\u00e9 una part de culpa. La resta cal atribuir-la al d\u00e8ficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":25264,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[116],"class_list":["post-25298","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-atencio-primaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25298"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25298\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}