{"id":25300,"date":"2020-12-17T06:30:47","date_gmt":"2020-12-17T05:30:47","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=25300"},"modified":"2020-12-17T06:30:47","modified_gmt":"2020-12-17T05:30:47","slug":"el-tractament-de-la-covid-ha-millorat-des-de-la-primera-onada-quant-i-per-que","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/12\/17\/el-tractament-de-la-covid-ha-millorat-des-de-la-primera-onada-quant-i-per-que\/","title":{"rendered":"El tractament de la Covid ha millorat des de la primera onada, quant i per qu\u00e8?"},"content":{"rendered":"

A l’espera de les vacunes<\/a>, no existeix ni s’espera un tractament<\/a> d’efic\u00e0cia aclaparadora contra el nou coronavirus, una bala m\u00e0gica que elimini de forma justificada la por al contagi. Per\u00f2, \u00e9s equivalent acudir a un hospital per Covid ara que fer-ho durant la primera ona? Qu\u00e8 ha canviat? Ha millorat el pron\u00f2stic dels ingressats?<\/p>\n

La realitat no \u00e9s un assaig cl\u00ednic, menys encara en una pand\u00e8mia. Respondre amb exactitud a l’\u00faltima pregunta necessitaria reproduir les condicions que es van donar fora dels hospitals al mar\u00e7 i abril, i un cop dins, aplicar l’organitzaci\u00f3 actual i els nous protocols. Aquesta seria la forma te\u00f2rica de comparar pron\u00f2stics, per\u00f2 ni es pot ni s’ha de reproduir aquell ambient de desconeixement de la malaltia, de manca de proves diagn\u00f2stiques.<\/p>\n

L’\u00fanica aproximaci\u00f3 possible \u00e9s mitjan\u00e7ant l’estad\u00edstica, que permet comparar escenaris diferents. Utilitzada de forma apropiada ajuda a reduir biaixos i confusions, com alguns dels que es van produir a l’estiu. En aquells dies, els casos de contagiats van baixar, per\u00f2 encara m\u00e9s ho van fer els morts. Aix\u00f2 va donar peu a pensar que els tractaments havien millorat dr\u00e0sticament el pron\u00f2stic o fins i tot, sense cap prova per a aix\u00f2, que el virus havia perdut for\u00e7a.<\/p>\n

El que succe\u00efa s’explicava en bona mesura per la imatge de l’iceberg. En estendre les proves diagn\u00f2stiques, els casos menys greus que van quedar ocults a la primera onada s\u00ed emergien ara. Els contagiats que acudien a l’hospital eren en general m\u00e9s joves i tenien menys factors de risc. La letalitat aparent va caure en picat per la pr\u00f2pia naturalesa dels infectats.<\/p>\n

Llavors, ha millorat el pron\u00f2stic? Per saber-ho calia tenir les dades necess\u00e0ries i aplicar estad\u00edstica, i al menys tres estudis ho han intentat. Encara que tots siguin aproximatius, la resposta r\u00e0pida \u00e9s que si.<\/p>\n

Els tres estudis que quantifiquen la millora<\/h3>\n

El ICNARC<\/a> \u00e9s el Centre Nacional d’Auditoria i Investigaci\u00f3 en Cures Intensives del Regne Unit. Aprofitant les dades de totes les UCI, investigadors del centre van analitzar el pron\u00f2stic dels 10.000 pacients que van ingressar en elles per covid entre febrer i el 21 de maig. Per a aix\u00f2 van dividir els per\u00edodes d’ingr\u00e9s en tres: abans del pic hospitalari, durant el pic i despr\u00e9s d’aquest.<\/p>\n

A m\u00e9s, van analitzar la letalitat usant eines estad\u00edstiques que permeten corregir possibles difer\u00e8ncies entre els grups en q\u00fcesti\u00f3 d’edat, sexe, alguns factors-pron\u00f2stic com la tensi\u00f3 arterial i altres de gravetat a l’ingr\u00e9s, com la saturaci\u00f3 d’oxigen. Corregir en el possible l’efecte iceberg, per tant. Els seus resultats, publicats en forma de preprint<\/a>, indiquen que la letalitat a les UCI va disminuir un 30% des de l’inici de la pand\u00e8mia fins a l’arribada de l’estiu (en nombres absoluts, al principi morien el 43% dels que ingressaven; tres mesos despr\u00e9s ho feia el 34%).<\/p>\n

Aprofitant dades m\u00e9s \u00e0mplies del Sistema de Salut P\u00fablic del Regne Unit<\/a>, un altre estudi publicat a finals d’octubre<\/a> va analitzar la superviv\u00e8ncia de m\u00e9s de 21.000 pacients greus ingressats per Covid fins a finals de juny en hospitals brit\u00e0nics, no nom\u00e9s a les UCI. Van fer an\u00e0lisis semblants -encara que van incloure altres factors de risc i no de gravetat- i tamb\u00e9 van observar una disminuci\u00f3 de la letalitat respecte a l’inici de la pand\u00e8mia. A m\u00e9s, els seus c\u00e0lculs setmanals permeten veure com aquesta va pujar el primer mes fins al moment de saturaci\u00f3 dels hospitals, per comen\u00e7ar a baixar constantment despr\u00e9s. Part de la millora va venir, per tant, de la descongesti\u00f3 hospital\u00e0ria, per\u00f2 una altra part va venir a causa d’altres factors, ja que el pron\u00f2stic va ser millor a l’estiu que abans de la saturaci\u00f3.<\/p>\n

Els resultats de l’\u00faltim treball<\/a> s\u00f3n m\u00e9s cridaners, encara que poden estar limitats per haver estat realitzats en tres hospitals d’una mateixa instituci\u00f3 a Nova York. En els m\u00e9s de 5.000 pacients estudiats, la letalitat hospital\u00e0ria -corregida per nombrosos factors, tant de risc com de gravetat a l’ingr\u00e9s- va caure d’un 25,6% a un 7,6% des del mar\u00e7 fins a l’agost. La millora va ser continuada fins a l’estiu, el que suggereix tamb\u00e9 que al menys una part no va ser deguda a la descompressi\u00f3 hospital\u00e0ria.<\/p>\n

Nom\u00e9s un tractament ha demostrat reduir la mortalitat per Covid, els corticoides, i nom\u00e9s en pacients amb insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria greu. No obstant aix\u00f2, els seus efectes no s\u00f3n suficients per explicar molts d’aquests percentatges. A m\u00e9s, el seu \u00fas es va generalitzar a partir de la comunicaci\u00f3 de l’assaig cl\u00ednic RECOVERY<\/a>, a finals de juny<\/a>, quan aquests estudis ja havien finalitzat o ho estaven fent.<\/p>\n

Aix\u00f2 implica que probablement la situaci\u00f3 sigui ara una mica millor que al principi de l’estiu, quan van acabar els primers -\u00e9s dif\u00edcil precisar-ho, perqu\u00e8 en alguns hospitals ja s’utilitz\u00e0ven-. Tot i que la letalitat a les UCI segueix sent alta, m\u00e9s coses han hagut de succeir per explicar el descens observat.<\/p>\n

Per Oriol Roca, especialista en l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, \u200b\u200b\u00bbestem millor preparats tant pel que fa al coneixement de la malaltia com als possibles tractaments que poden ser \u00fatils. I s’ha apr\u00e8s quins no s\u00f3n efectius\u00bb. Aix\u00ed pensa tamb\u00e9 Antoni Torres, director de la Unitat de Vigil\u00e0ncia Intensiva Respirat\u00f2ria a l’Hospital Cl\u00ednic, tamb\u00e9 de Barcelona, \u200b\u200bi que ha col\u00b7laborat en les guies cl\u00edniques del Ministeri de Sanitat: \u00abLa gent coneix millor la malaltia i va abans les consultes. Aix\u00f2 permet que l’atenci\u00f3 sigui m\u00e9s preco\u00e7 i m\u00e9s efica\u00e7\u00bb.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha canviat: les mesures invisibles<\/h3>\n

A m\u00e9s de tractaments m\u00e9s o menys espec\u00edfics contra el virus, una part important de l’atenci\u00f3 t\u00e9 a veure amb les mesures de suport. Entre elles hi ha la prevenci\u00f3 o tractament preco\u00e7 de complicacions, l’\u00fas d’antibi\u00f2tics si s’afegeix una infecci\u00f3, el control de la febre i la hidrataci\u00f3, l’oxigenoter\u00e0pia, la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica si arriba a ser necess\u00e0ria… Tot un seguit de mesures dif\u00edcils de quantificar per\u00f2 importants pel que fa al pron\u00f2stic final. Els criteris estan m\u00e9s clars ara que a l’inici de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

\u00abLes alteracions es tracten abans\u00bb, confirma Torres, \u00abperqu\u00e8 els pacients acudeixen m\u00e9s aviat i perqu\u00e8 l’organitzaci\u00f3 hospital\u00e0ria \u00e9s diferent i m\u00e9s efica\u00e7 que a la primera onada. Aix\u00f2 millora el pron\u00f2stic\u00bb.<\/p>\n

A m\u00e9s, s’han delimitat millor els criteris de ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica. \u00abEn els primers moments es va dir que calia fer servir els ventiladors abans que tinguessin els criteris est\u00e0ndard\u00bb, afirma Torres. \u00abAra se sap que no \u00e9s aix\u00ed, que cal usar els criteris que ja ten\u00edem per a aquest tipus de s\u00edndromes\u00bb. Com diu en un article a la revista Nature<\/a> l’intensivista Bharath Vijayaraghavan, \u00abgran part del discurs inicial es va complicar pel soroll que hi havia sobre que aquesta malaltia era completament diferent a totes les altres. Aquesta distracci\u00f3 va causar molt de mal\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 no va succeir amb la postura de dec\u00fabit pron, que millora l’oxigenaci\u00f3 d’aquest tipus de pacients i que, com confirma Oriol Roca, \u00abs’ha utilitzat des del principi. \u00c9s una de les mesures que ha demostrat millorar la superviv\u00e8ncia dels malalts amb s\u00edndrome de destret respiratori, que \u00e9s el quadre que genera la Covid-19\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed, el fet que s’apliqu\u00e9s des del principi implica que no \u00e9s una cosa que hagi contribu\u00eft a la millora dels pron\u00f2stics.<\/p>\n

El que s\u00ed que ha pogut fer-ho \u00e9s deixar de donar tractaments que, usats massivament al principi de la pand\u00e8mia gaireb\u00e9 sense evid\u00e8ncies, han pogut fer m\u00e9s mal que benefici.<\/p>\n

El conflicte moral en els assajos cl\u00ednics<\/h3>\n

En els primers mesos es va popularitzar l’\u00fas de la cloroquina i la hidroxicloroquina, f\u00e0rmacs contra la mal\u00e0ria que sobre el paper tenien possibilitats de servir tamb\u00e9 contra el nou coronavirus. Estudis inicials<\/a> que no permetien treure conclusions van encoratjar encara m\u00e9s la seva utilitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, quan es van publicar els assajos cl\u00ednics es va veure que no nom\u00e9s no servien, sin\u00f3 que podien augmentar la mortalitat. El seu \u00fas va anar disminuint fins a eliminar-se completament.<\/p>\n

La voluntat de fer alguna cosa contra una malaltia nova i aclaparadora va portar a prendre dreceres. El problema \u00e9s que algunes d’aquestes van poder ser contraproduents i, a m\u00e9s, la seva utilitzaci\u00f3 generalitzada va dificultar realitzar assaigs cl\u00ednics, on un grup de pacients ha de ser tractat amb placebo.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s f\u00e0cil criticar a pilota passada, per\u00f2 s’han donat c\u00f2ctels de tractaments amb molt poca evid\u00e8ncia\u00bb, afirma Torres. \u00abS’haurien d’haver fet assajos cl\u00ednics r\u00e0pids i pragm\u00e0tics abans de donar combinacions de f\u00e0rmacs que podrien ser fins i tot perjudicials. En cas de pand\u00e8mia, la investigaci\u00f3 hauria d’estar facilitada. Va costar molt posar-los en marxa, tant per l’acc\u00e9s a fons com per traves burocr\u00e0tiques\u00bb.<\/p>\n

Alguns d’aquests assajos van ser els anomenats Solidarity<\/a> -impulsat per la OMS i RECOVERY<\/a> -organitzat al Regne Unit-. Aquest \u00faltim va detectar un augment de mortalitat amb la cloroquina i va establir la utilitat de l’\u00fanic tractament efica\u00e7 fins a la data, els corticoides.<\/p>\n

Hi ha alguna cosa important aqu\u00ed i que segurament haur\u00e0 de ser tingut en compte davant possibles noves epid\u00e8mies, i \u00e9s que hi ha veus de metges<\/a> que pensen que l’assaig RECOVERY amb corticoides no va ser \u00e8tic, ja que en necessitar un grup placebo, a aquests pacients se li va negar un tractament potencial i amb bones expectatives. No obstant aix\u00f2, va ser aquest mateix assaig el que va permetre que s’estengu\u00e9s i generalitz\u00e9s l’\u00fas dels corticoides, discutit fins llavors perqu\u00e8 no havien estat efica\u00e7os i semblaven haver donat problemes en pacients amb MERS i SARS<\/a>, els cosins germans del nou coronavirus.<\/p>\n

I sense aquest tipus d’assajos, segurament seguiria administrant-se cloroquina. D’aqu\u00ed que altres metges considerin que el que no \u00e9s \u00e8tic \u00e9s administrar tractaments no aprovats, excepte en pacients molt cr\u00edtics i on l’evid\u00e8ncia, fins i tot sense assajos cl\u00ednics, sigui molt m\u00e9s gran. Els mateixos dilemes poden tornar a plantejar-se en el futur.<\/p>\n

Els casos de coronavirus greus poden passar per tres carreteres principals, i de fer-ho se succeeixen i solapen en el temps: l’acci\u00f3 directa de virus, la inflamaci\u00f3 que provoca i la coagulopatia generada. Els assajos cl\u00ednics han perm\u00e8s delimitar millor com bloquejar aquestes carreteres.<\/p>\n

Tractaments actuals: contra el virus, remdesivir<\/h3>\n

La pres\u00e8ncia de virus (la c\u00e0rrega viral) \u00e9s alta durant la primera setmana de la infecci\u00f3, i despr\u00e9s baixa. Dels antivirals provats, nom\u00e9s el remdesivir ha mostrat certa efic\u00e0cia, encara que molt discutida. Tot i que cap estudi ha vist que redueix la mortalitat, un assaig cl\u00ednic va mostrar que redu\u00efa moderadament el temps d’hospitalitzaci\u00f3.<\/a><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, l’assaig Solidarity no va trobar tan sols aquest efecte<\/a>. La FDA nord-americana va aprovar el seu \u00fas basant-se en les dades del primer, sense tenir en compte les del segon<\/a>, i l’OMS acaba de desaconsellar el seu \u00fas<\/a> veient la seva falta d’evid\u00e8ncia, el preu i la possible toxicitat.<\/p>\n

Consultat just abans d’aquesta recomanaci\u00f3, Antoni Torres afirmava que \u00abencara que hi ha dubtes, [en pacients de certa gravetat] el remdesivir se segueix donant, per\u00f2 nom\u00e9s si es compleix la indicaci\u00f3 que el pacient est\u00e0 en els primers set dies de la infecci\u00f3\u00bb .<\/p>\n

\u00c9s en aquest per\u00edode on te\u00f2ricament podria ser m\u00e9s efica\u00e7, encara que realment no hi ha evid\u00e8ncies de moment que ho demostrin. A m\u00e9s, l’agreujament dels s\u00edmptomes sol donar-se passada la setmana. L’\u00fas del remdesivir no sembla explicar la millora dels pron\u00f2stics.<\/p>\n

Contra la inflamaci\u00f3, corticoides<\/h3>\n

Actuar contra la inflamaci\u00f3 que la SARS-Cov2 pot deslligar va ser un dels primers objectius dels tractaments. Des del principi es va pensar en els corticoides, un tipus d’immunosupressors que havien demostrat la seva efic\u00e0cia<\/a> en s\u00edndromes pulmonars similars. No obstant aix\u00f2, no ho havien fet<\/a> en pacients amb SARS o MERS, i fins i tot semblen augmentar la mortalitat en casos de grip greu.<\/a><\/p>\n

L’assaig RECOVERY va confirmar que s\u00ed eren efica\u00e7os<\/a> contra el nou coronavirus. En global, redu\u00efen les morts en pacients hospitalitzats un 17% (del 25,7% al 22,4% en termes absoluts). Ho feien especialment en aquells que van necessitar ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica, fins a un 36%, per\u00f2 no (i fins i tot poden ser perjudicials) en els casos que no arriben a requerir oxigen.<\/p>\n

Abans d’aix\u00f2, \u00abuns propos\u00e0vem el seu \u00fas, mentre que altres hi estaven en contra\u00bb, explica Torres, \u00abper\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil parlar a toro passat\u00bb. Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de l’assaig \u00e9s ja un est\u00e0ndard cl\u00ednic, i no hi ha grans difer\u00e8ncies quant al seu \u00fas entre hospitals. Els corticoides han millorat indubtablement el pron\u00f2stic dels pacients, per\u00f2 el fet que ja s’administr\u00e9ssin en alguns centres a l’inici de la pand\u00e8mia dificulta calcular quant.<\/p>\n

Un altre dels f\u00e0rmacs m\u00e9s estudiats contra la inflamaci\u00f3 \u00e9s el tocilizumab, que es dirigeix \u200b\u200bcontra la tempesta de citoquines que el virus pot promoure. Encara que es tenien posades moltes esperances, els assajos de la pr\u00f2pia companyia<\/a> que el comercialitza no han demostrat cap efic\u00e0cia, i alguna publicaci\u00f3 q\u00fcestiona ja que la famosa tempesta sigui un fenomen freq\u00fcent en els pacients greus.<\/a><\/p>\n

Es preveu que l’assaig RECOVERY doni tamb\u00e9 informaci\u00f3 en les properes setmanes. \u00abEn el nostre cas, i en vista dels resultats dels estudis, ja no fem servir tocilizumab\u00bb, afirma Oriol Roca. Torres reconeix que \u00abse segueix donant en alguns casos, per\u00f2 ho estan estudiant i crec que hauran de treure’l tamb\u00e9\u00bb.<\/p>\n

Contra la coagulopatia, heparina<\/h3>\n

Fins a un 30% dels pacients greus per Covid poden desenvolupar un problema de coagulaci\u00f3 que compliqui el pron\u00f2stic. A tots els pacients que ingressen i estaran temps enllitats se’ls d\u00f3na heparina (un anticoagulant) profil\u00e0ctica. \u00abEl seu \u00fas s’ha generalitzat per l’alt risc que tenen aquests pacients\u00bb, afirma Jos\u00e9 Mar\u00eda Moraleda, cap de Servei d’Hematologia de l’Hospital Cl\u00ednic Universitari Verge de l’Arrixaca, a M\u00farcia, i expresident de la Societat Espanyola d’Hematologia. \u00abSens dubte, \u00e9s una cosa que ha millorat el curs cl\u00ednic d’aquests pacients\u00bb.<\/p>\n

El seu \u00fas es va estendre en bona mesura a partir d’un estudi publicat al maig<\/a> i liderat pel cardi\u00f2leg Valent\u00edn Fuster. A l’Hospital Mount Sinai on treballa es van modificar els protocols<\/a> per augmentar el nombre de pacients tractats amb heparina, i posteriorment es va analitzar si aquesta havia millorat el pron\u00f2stic. La conclusi\u00f3 va ser que s\u00ed, per\u00f2 l’estudi va ser criticat<\/a> per no tractar-se d’un assaig cl\u00ednic amb un grup control a qu\u00e8 se li administr\u00e9s un placebo, la qual cosa dificultava molt extreure un missatge clar.<\/p>\n

El mateix Valent\u00edn Fuster va recon\u00e8ixer haver-se negat a participar en aquest tipus d’assaig, al\u00b7ludint que no podia esperar i a la duresa de \u00abveure davant de tu a deu o quinze pacients morir cada dia en un sol hospital\u00bb. No obstant aix\u00f2, segons el oncohemat\u00f2leg i investigador en pol\u00edtiques de salut Vinay Prasad, \u00abveure una malaltia greu \u00e9s una ra\u00f3 de m\u00e9s per realitzar assajos cl\u00ednics<\/a>\u00ab.<\/p>\n

Els assajos ara en marxa comparen diferents dosis o f\u00e0rmacs anticoagulants. Possiblement la generalitzaci\u00f3 de l’heparina ha millorat el pron\u00f2stic, per\u00f2 aix\u00f2 no es va a confirmar ni precisar. \u00abJa no ho podem saber, no el treurem ara\u00bb, afirma Torres. \u00abEl que s’ha fet, fet est\u00e0\u00bb.<\/p>\n

El curt i mig termini: qu\u00e8 podem esperar<\/h3>\n

No sembla que hi hagi una bala m\u00e0gica en forma de tractament en qu\u00e8 puguem confiar en els propers mesos, m\u00e9s enll\u00e0 de l’esperan\u00e7a posada en les vacunes. Algunes de les ter\u00e0pies que m\u00e9s sonen s\u00f3n l’\u00fas de plasma de pacients que s’han recuperat de la malaltia o d’anticossos espec\u00edfics contra ella.<\/p>\n

Sobre el plasma de pacients, tot i que la FDA americana va aprovar el seu \u00fas d’emerg\u00e8ncia<\/a> sota el mandat de Trump, no hi ha evid\u00e8ncies<\/a> que sigui efica\u00e7.<\/p>\n

Sobre la ter\u00e0pia d’anticossos, que va provar el mateix Trump, es tenen m\u00e9s esperances. Consisteix en produir anticossos al laboratori que bloquegin l’acci\u00f3 de virus. Dos d’aquests productes<\/a> han estat ja aprovats<\/a>, per\u00f2 no serveixen per a pacients hospitalitzats o que necessitin oxigen (com va necessitar Trump), per als que poden ser perjudicials. S\u00f3n cars i dif\u00edcils de produir, i el seu \u00fas implicaria identificar amb precisi\u00f3 els pacients amb risc de desenvolupar una Covid greu, ja que s’han de donar en les fases m\u00e9s inicials de la malaltia, quan tot just hi ha s\u00edmptomes. Encara que poden ser d’ajuda, no s\u00f3n una panacea.<\/p>\n

Segons Moraleda, que reconeix que aquest tipus de tractaments s\u00f3n interessants, \u00abhi ha encara molts assajos cl\u00ednics en marxa amb mol\u00e8cules que poden ser efica\u00e7os, per\u00f2 probablement necessitarem combinacions de medicaments\u00bb. Medicaments que provindran d’assajos ben fets, i no de l’acumulaci\u00f3 de q\u00fcestionables notes de premsa.<\/p>\n

Per ara sabem que el pron\u00f2stic ha millorat, per\u00f2 que la Covid-19 pot ser una malaltia molt greu. Tamb\u00e9 que l’aplicaci\u00f3 dels aven\u00e7os aconseguits pot complicar-se si els hospitals es tornen a desbordar. Aquesta \u00e9s una de les poques coses que no necessitem comprovar per saber que s\u00f3n veritat.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article original de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l’espera de les vacunes, no existeix ni s’espera un tractament d’efic\u00e0cia aclaparadora contra el nou coronavirus, una bala m\u00e0gica que elimini de forma justificada la por al contagi. Per\u00f2, \u00e9s equivalent acudir a un hospital per Covid ara que fer-ho durant la primera ona? Qu\u00e8 ha canviat? Ha millorat el pron\u00f2stic dels ingressats? La […]<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":23860,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,8],"tags":[],"class_list":["post-25300","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25300"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25300\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}