L\u2019Estat espanyol ha fet el pas m\u00e9s gran, fins al moment, en el cam\u00ed cap al reconeixement del dret a la mort digna. La cambra baixa ha aprovat la Llei Org\u00e0nica de Regulaci\u00f3 de l’Eutan\u00e0sia (LORE), que reconeix i finan\u00e7a p\u00fablicament la prestaci\u00f3, dins del sistema nacional de salut, a l\u2019eutan\u00e0sia activa i al su\u00efcidi assistit. La norma, que va cam\u00ed del Senat on tamb\u00e9 s\u2019aprovar\u00e0, converteix Espanya en el sis\u00e8 Estat del m\u00f3n amb l\u2019eutan\u00e0sia despenalitzada i regulada a tot el seu territori.<\/p>\n
La llei, aprovada amb 198 vots favorables, dues abstencions i 138 vots negatius de PP, Vox i UPN, posa com a condicions per a rebre l\u2019eutan\u00e0sia ser ciutad\u00e0 espanyol o haver-hi viscut durant un any i \u00abcapa\u00e7 i conscient\u00bb en el moment de la sol\u00b7licitud.<\/p>\n
Els sup\u00f2sits en qu\u00e8 un ciutad\u00e0 pot acollir-se a l’eutan\u00e0sia activa o al su\u00efcidi assistit s\u00f3n \u00abpatir una malaltia greu incurable\u00bb o \u00abun patiment greu, cr\u00f2nic i impossibilitant\u00bb. En tots dos casos, caldr\u00e0 demanar la prestaci\u00f3 d’ajuda a morir per escrit. Un metge, despr\u00e9s de verificar que es compleixen els requisits necessaris, realitzar\u00e0 amb el pacient \u00abun proc\u00e9s deliberatiu sobre el seu diagn\u00f2stic, possibilitats terap\u00e8utiques i resultats esperables, aix\u00ed com possibles cures pal\u00b7liatives\u00bb.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’una segona sol\u00b7licitud per escrit, hi haur\u00e0 una segona deliberaci\u00f3 que, despr\u00e9s de vint-i-quatre hores, culminar\u00e0 amb la decisi\u00f3 final del pacient. En cas afirmatiu, el metge principal haur\u00e0 de presentar el cas a un altre col\u00b7lega, que tamb\u00e9 haur\u00e0 de validar les condicions. Encara m\u00e9s, abans de rebre l\u2019eutan\u00e0sia, una \u00abcomissi\u00f3 de garantia i avaluaci\u00f3\u201d rebr\u00e0 el cas en un m\u00e0xim de tres dies i tindr\u00e0 una setmana m\u00e9s per donar la seva resoluci\u00f3.<\/p>\n
\u201cLa nostra vida \u00e9s nostra; no \u00e9s de D\u00e9u ni de l\u2019Estat\u201d<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00f2 no obstant, en els casos en qu\u00e8 el pacient \u00abno es trobi en ple \u00fas de les seves facultats\u00bb, no ser\u00e0 necessari expressar la voluntat per escrit en el moment actual. N’hi haur\u00e0 prou que, amb anterioritat, hagu\u00e9s subscrit un document amb instruccions per a aquests casos, com ara un testament vital o unes voluntats anticipades. La persona representant nomenada en el document \u00abser\u00e0 l’interlocutor v\u00e0lid per al metge responsable\u00bb, preveu el text legal.<\/p>\n
\u201cEstem molt contents, portem des del 1984 lluitant per aix\u00f2\u201d, assegura Isabel Alonso, presidenta de l’associaci\u00f3 Dret a Morir Dignament (DMD). Tot i que amb alguns matisos com ara la comissi\u00f3 de control previ, Alonso es mostra molt satisfeta i alegre per la vict\u00f2ria social. \u201cHi ha persones que venen a l\u2019associaci\u00f3 que viuen situacions desesperants. La llei els permetr\u00e0 viure-les amb una mica menys de dolor i amb m\u00e9s sensaci\u00f3 de control sobre la seva pr\u00f2pia vida i els seus desitjos\u201d, argumenta.<\/p>\n
La llei entrar\u00e0 en vigor tres mesos despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3 al Butllet\u00ed Oficial de l\u2019Estat (BOE), amb tota probabilitat les primeres setmanes de la primavera del 2021. El text concorda, majorit\u00e0riament, amb la voluntat de l\u2019associaci\u00f3 Dret a Morir Dignament: \u00abSi una persona considera que la seva vida no t\u00e9 la dignitat necess\u00e0ria per a ser viscuda, ha de tenir la possibilitat de triar\u00bb, diu Alonso. \u201cLa nostra vida \u00e9s nostra; no \u00e9s de D\u00e9u ni de l\u2019Estat. Per tant, nosaltres podem decidir\u201d, sentencia.<\/p>\n
Eutan\u00e0sia activa, passiva i su\u00efcidi assistit<\/h3>\n
L\u2019eutan\u00e0sia activa i el su\u00efcidi assistit s\u00f3n dos conceptes similars, per\u00f2 amb un mat\u00eds important que els diferencia. El primer procediment \u00e9s \u201cl\u2019actuaci\u00f3 m\u00e8dica l\u2019objectiu de causar la mort, de manera r\u00e0pida i indolora, a un pacient amb un patiment insuportable, provocat per una malaltia incurable i en fase irreversible, a petici\u00f3 expressa, reiterada i informada del pacient\u201d, explica el doctor Josep M\u00aa Busquets Font, responsable de Bio\u00e8tica del Departament de Salut.<\/p>\n
En canvi, en el cas del su\u00efcidi assistit la tasca del personal sanitari \u00e9s \u00abl’ajuda m\u00e8dica\u00bb a una persona que \u00abposa fi a la seva vida gr\u00e0cies a la informaci\u00f3 i els f\u00e0rmacs que li prescriu un professional sanitari\u00bb, exposa Busquets.<\/p>\n
Aix\u00ed, la difer\u00e8ncia entre l\u2019eutan\u00e0sia activa i el su\u00efcidi assistit \u00e9s que el primer cas \u00e9s un facultatiu qui proporciona la subst\u00e0ncia que porta el pacient a la mort, mentre que en el segon cas hi ha una ajuda i recomanaci\u00f3 m\u00e8dica, per\u00f2 \u00e9s el pacient qui s\u2019administra el contingut que desf\u00e0 la seva vida. D\u2019aqu\u00ed que es consideri un su\u00efcidi assistit pel personal sanitari.<\/p>\n
Ara b\u00e9, hi ha un tercer concepte, el de l\u2019eutan\u00e0sia passiva, notablement m\u00e9s est\u00e8s i aplicat arreu del m\u00f3n. \u00c9s aquell procediment en qu\u00e8, per voluntat del pacient, s’ometen o es paralitzen tractaments que haurien d’allargar la seva vida. En seria exemple la persona que pot continuar un tractament de quimioter\u00e0pia per\u00f2 decideix aturar-lo, tot i saber que en fer-ho est\u00e0 reduint les seves possibilitats d\u2019esperan\u00e7a de vida. No \u00e9s, per\u00f2, un tractament que posi fi directament a la vida del pacient.<\/p>\n
L\u2019estat espanyol \u00e9s el sis\u00e8 del m\u00f3n en regular el dret a rebre l\u2019eutan\u00e0sia activa<\/p><\/blockquote>\n
Fins al moment, Espanya \u00e9s un dels molts Estats del bloc de l’Europa occidental on s’aplica l’eutan\u00e0sia passiva. Es regula a la llei d’autonomia del pacient aprovada el 2002 i que reconeix el dret del pacient \u00aba decidir lliurement, despr\u00e9s de rebre la informaci\u00f3 adequada, entre les opcions cl\u00edniques disponibles\u00bb i a \u00abnegar-se al tractament\u00bb sempre que consti per escrit.<\/p>\n
La nova regulaci\u00f3 aprovada al Congr\u00e9s amplia les possibilitats de la poblaci\u00f3 espanyola a rebre l\u2019eutan\u00e0sia activa i el su\u00efcidi assistit. El text legal reconeix les dues opcions: \u201cLa prestaci\u00f3 d’ajuda per a morir es pot produir de dues modalitats: l’administraci\u00f3 directa al pacient d’una subst\u00e0ncia per part del professional sanitari competent\u00bb o \u00abla prescripci\u00f3 al pacient per part del professional sanitari d’una subst\u00e0ncia, de manera que se la pugui autoadministrar, per causar la seva pr\u00f2pia mort\u00bb, recull la llei.<\/p>\n
Isabel Alonso, presidenta de l’associaci\u00f3 Dret a Morir Dignament (DMD) no veu difer\u00e8ncies substancials entre els dos procediments, de cara al pacient que decideix acabar la seva vida: \u201cLa mort \u00e9s digna quan s\u2019ajusta als valors de la persona, per tant \u00e9s igual eutan\u00e0sia que su\u00efcidi assistit. \u00c9s perfecte que les dues opcions estiguin legalitzades perqu\u00e8 la persona pugui triar\u201d, diu.<\/p>\n
Vistiplau social i sanitari<\/h3>\n
El reconeixement d\u2019escollir el moment de la mort per part dels pacients \u00e9s un dret \u00e0mpliament acceptat entre la societat espanyola, tal com mostren diverses enquestes.<\/p>\n
L’empresa Metroscopia ha preguntat quant al \u00abdret d’un malalt incurable a qu\u00e8 els metges li proporcionin algun producte per a posar fi a la seva vida sense dolor\u00bb en diverses ocasions, i la societat espanyola \u00e9s cada cop m\u00e9s favorable. El 2008 hi van respondre favorablement un 80% dels enquestats, mentre que el 2017 ho va fer el 84% i el 2019 el 87%.<\/p>\n
En una enquesta elaborada per Ipsos el 2018, el 85% de la ciutadania va respondre que s\u00ed que regularitza l’eutan\u00e0sia, enfront d’un 15% que s’hi oposa. M\u00e9s enrere en el temps, el 2011, el Centre d\u2019Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS) tamb\u00e9 va reportar el vistiplau general, amb un 77,5% de la poblaci\u00f3 a favor de regular \u00abel dret de les persones a tenir una mort digna\u00bb enfront del 9,8% que no ho volia.<\/p>\n
Els resultats no concorden amb el reflex de la societat que es trasllada al Congr\u00e9s. El Partit Popular i Vox, partits fermament oposats a la llei, ocupen el 40,2% dels escons de la cambra baixa espanyola.<\/p>\n
La paradoxa s\u2019explica perqu\u00e8, fins i tot entre els votants dels partits m\u00e9s conservadors de la pol\u00edtica espanyola, hi ha una majoria a favor de l\u2019eutan\u00e0sia. Segons Metroscopia, el 73% de l’electorat de Vox \u00e9s favorable a la pr\u00e0ctica i tamb\u00e9 s’hi suma un 65% del vot del PP. El consens \u00e9s tal que fins i tot l’aproven els cat\u00f2lics practicants (59%) i els practicants d’altres religions (73%).<\/p>\n
L’eutan\u00e0sia \u00e9s un dret \u00e0mpliament acceptat entre la societat espanyola<\/p><\/blockquote>\n
\u00abLa informaci\u00f3 emp\u00edrica constata que la poblaci\u00f3 espanyola \u00e9s majorit\u00e0riament favorable a poder prendre el control de les seves vides en el moment de morir\u00bb, resumeixen a l’article ‘Actitudes de los espa\u00f1oles ante la eutanasia y el suicidio m\u00e9dico asistido<\/em>‘ (2018) els experts Rafael Serrano del Rosal (CSIC) i Adri\u00e1n Heredia Cerro (Universitat de Granada).<\/p>\n
En concret, reporten m\u00e9s suport a l’eutan\u00e0sia que al su\u00efcidi amb suport m\u00e8dic. Els autors creuen que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 \u00abm\u00e9s cultural que racional\u00bb perqu\u00e8 \u00abel su\u00efcidi en general (…) en societats com la nostra de tradici\u00f3 judeocristiana est\u00e0 culturalment proscrit\u00bb.<\/p>\n
Les pr\u00e0ctiques que afavoreixen el dret a la mort digna tamb\u00e9 s\u00f3n rebudes de bon grat entre el col\u00b7lectiu sanitari, cabdal en la pr\u00e0ctica que s\u2019ha aprovat al Congr\u00e9s. Despr\u00e9s d’una enquesta realitzada als seus socis el 2019, la Sociedad Espa\u00f1ola de Medicina Interna<\/em> (SEMI) afirma que el 83% hi estan a favor, mentre que un 17% en contra.<\/p>\n
De la mateixa manera, un sondeig a quatre col\u00b7legis de metges de l\u2019Estat va reportar un percentatge superior al 90% de facultatius favorables a la regulaci\u00f3 de l\u2019eutan\u00e0sia. L\u2019\u00fanica delegaci\u00f3 catalana a la mostra, la de Tarragona, va ser la m\u00e9s favorable. El col\u00b7legi tarragon\u00ed va rebre un 76% de posicionaments a favor de la regulaci\u00f3 \u00abamb total seguretat\u00bb i un 15% que va respondre \u00abprobablement s\u00ed\u00bb. Els opositors ferms o dubtosos s\u00f3n el 8,7%.<\/p>\n
Topada entre els comit\u00e8s de bio\u00e8tica<\/h3>\n
\u00abNo \u00e9s un debat m\u00e8dic, o exclusivament m\u00e8dic, sin\u00f3 \u00e8tic i social\u00bb, opinava respecte de l’eutan\u00e0sia el Col\u00b7legi de Metges de Barcelona en un comunicat el 2018. En efecte, l\u2019aspecte del su\u00efcidi assistit i l\u2019eutan\u00e0sia entren al terreny de la bio\u00e8tica, on el comit\u00e8 espanyol i el catal\u00e0 han mostrat postures molt diferents.<\/p>\n
El Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica d\u2019Espanya (CBE), per unanimitat, declara que \u00abhi ha fermes raons per a refusar la transformaci\u00f3 de l’eutan\u00e0sia i l\u2019auxili al su\u00efcidi en un dret subjectiu i en una prestaci\u00f3 p\u00fablica\u201d. Per raons de \u00abfonamentaci\u00f3 \u00e8tica de la vida, dignitat i autonomia\u00bb, creu que les opcions de mort digna aprovades al Congr\u00e9s s\u00f3n un \u00abretroc\u00e9s de la civilitzaci\u00f3\u00bb. Els membres del CBE aposten per una millora de les cures pal\u00b7liatives, un argument que coincideix amb la tesi del Partit Popular i Vox defensada en seu parlament\u00e0ria.<\/p>\n
Les institucions catalanes s\u00f3n m\u00e9s favorables al dret a l\u2019eutan\u00e0sia. \u201cLes cures pal\u00b7liatives poden rescatar molt malalts incurables de la desesperaci\u00f3 i de les ganes de morir. Aix\u00f2 no treu, tanmateix, que una persona (…) desitgi disposar de la seva pr\u00f2pia vida i demani ajuda m\u00e8dica per a fer-ho\u201d, diu el Col\u00b7legi de Metges de Barcelona. \u201cCures pal\u00b7liatives i petici\u00f3 d\u2019eutan\u00e0sia, per tant, no s\u2019exclouen\u201d, conclou.<\/p>\n
\u00abSi es fa eutan\u00e0sia a una persona que no ho ha demanat, no \u00e9s eutan\u00e0sia: \u00e9s homicidi\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
De forma oposada al seu hom\u00f2nim espanyol, el Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya (CBC) s\u00ed que aprova l\u2019eutan\u00e0sia i el su\u00efcidi assistit. \u201cLes persones tenen dret a disposar de la seva vida\u201d, diu Josep M\u00aa Busquets Font, responsable de Bio\u00e8tica del Departament de Salut. \u00abAtesos els principis de dignitat, autonomia i benestar del pacient amb un patiment insuportable \u00e9s \u00e8ticament acceptable i socialment desitjable la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019eutan\u00e0sia i l\u2019ajuda al su\u00efcidi\u00bb, assegura el comit\u00e8 catal\u00e0 per veu del doctor Busquets Font.<\/p>\n
Un punt que critica el Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya \u00e9s el fet que la llei espanyola requereix un estudi previ del cas. \u201cExigir un control previ \u00e9s una mesura contraproduent, perqu\u00e8 el malalt veur\u00e0 que la seva dif\u00edcil decisi\u00f3, tan \u00edntima i transcendent, ja no es basa en la confian\u00e7a indispensable amb el professional sanitari que at\u00e9n la seva sol\u00b7licitud\u00bb, explica Busquets.<\/p>\n
L\u2019expert recorda que el CBC veu suficient la comissi\u00f3 posterior \u00abper verificar que s’han complert els requisits de la llei com es fa en tots els pa\u00efsos que l’han despenalitzat\u00bb. \u00ab\u00c9s innecessari: burocratitzar\u00e0 molt la prestaci\u00f3 i far\u00e0 esperar gent que no pot esperar m\u00e9s\u201d, concorda Isabel Alonso, presidenta de l’associaci\u00f3 DMD.<\/p>\n
Tant Busquets com Alonso refusen la teoria que l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019eutan\u00e0sia provocar\u00e0 morts que pacients vulnerables no desitgen. \u201cPer m\u00e9s que es repeteixi, no ha passat a cap dels pa\u00efsos que fa anys que exerceixen la pr\u00e0ctica. Com tampoc \u00e9s cert que les cures pal\u00b7liatives donin resposta a totes les demandes dels pacients\u00bb, diu l’expert. \u00abSi es fa eutan\u00e0sia a una persona que no ho ha demanat, no \u00e9s eutan\u00e0sia: \u00e9s homicidi. Per compassi\u00f3 o no, per\u00f2 no \u00e9s eutan\u00e0sia\u00bb, afegeix la presidenta de DMD.<\/p>\n
A difer\u00e8ncia d\u2019algunes comunitats de l\u2019Estat, Catalunya no disposava d\u2019una llei pr\u00f2pia de mort digna. \u00abNo es va considerar necessari, amb les lleis existents era suficient per a atendre de manera respectuosa la fi de la vida. Promulgar lleis que incideixen en aspectes ja regulats poden produir situacions no desitjades\u00bb, argumenta el responsable de Bio\u00e8tica a Catalunya.<\/p>\n
Amb tot, el Parlament s\u00ed que va aprovar una proposta per dur al Congr\u00e9s la proposici\u00f3 de llei per despenalitzar l’eutan\u00e0sia. Van votar s\u00ed 124 diputats (Cs, JxCat, ERC, PSC, En Com\u00fa-Podem i la CUP), no quatre (PPC i Units per Avan\u00e7ar) i un diputat de Junts per Catalunya es va abstenir.<\/p>\n
Degoteig de regulacions<\/h3>\n
L\u2019estat espanyol \u00e9s el sis\u00e8 del m\u00f3n que ha regulat el dret a rebre l\u2019eutan\u00e0sia activa. Fins al moment ja \u00e9s legal a tres estats europeus -Pa\u00efsos Baixos, Luxemburg i B\u00e8lgica- i al Canad\u00e0 i Col\u00f2mbia. A la pr\u00e0ctica tamb\u00e9 cal sumar-li l’estat de Vict\u00f2ria, a Austr\u00e0lia, que en la seva llei de \u00abmort assistida volunt\u00e0ria\u00bb del 2017 assumeix que, en el cas que el pacient no es pugui autoadministrar la medicaci\u00f3 que el porti a la mort, ho far\u00e0 el facultatiu.<\/p>\n
Amb el pas dels anys cada cop s\u00f3n m\u00e9s els pa\u00efsos que avancen en la regulaci\u00f3 de la mort digna, m\u00e9s enll\u00e0 de les cures pal\u00b7liatives. Fa tot just una setmana, el Tribunal Constitucional d’\u00c0ustria va recon\u00e8ixer el dret al su\u00efcidi assistit perqu\u00e8 l’autodeterminaci\u00f3 a qu\u00e8 t\u00e9 dret la ciutadania inclou el dret a la vida per\u00f2 tamb\u00e9 \u00abel dret a una mort digna\u00bb. Si b\u00e9 l’eutan\u00e0sia seguir\u00e0 penada, es permetr\u00e0 el su\u00efcidi assistit a partir del 2022. El Constitucional alemany, el febrer del 2020, tamb\u00e9 va obrir la porta a aquest tipus de mort digna.<\/p>\n
El reconeixement d\u2019escollir el moment de la mort \u00e9s un dret \u00e0mpliament acceptat entre la societat espanyola<\/p><\/blockquote>\n
En una l\u00ednia similar, el su\u00efcidi assistit tamb\u00e9 s’ha despenalitzat en la darrera d\u00e8cada als estats de Vermont, Colorado, Washington D.C., Calif\u00f2rnia, Hawaii, Nova Jersei i Maine, tots ells als Estats Units, on la d\u00e8cada anterior tamb\u00e9 el van regular a Washington i Montana. A Su\u00efssa, un buit legat sobre els motius que porten un facultatiu a assistir un su\u00efcidi permeten que la pr\u00e0ctica no sigui contr\u00e0ria a la llei. De fet, aquest estat fins i tot permet que estrangers hi vagin per practicar-lo.<\/p>\n
De cara al futur, l’estat australi\u00e0 d’Austr\u00e0lia Occidental va aprovar una llei que facilita el su\u00efcidi assistit o l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019eutan\u00e0sia i que entrar\u00e0 en vigor el 2021. Encara a Oceania, el mes l\u2019octubre la poblaci\u00f3 de Nova Zelanda va aprovar en refer\u00e8ndum, amb un 66% de vots a favor, regularitzar l’eutan\u00e0sia. Per la qual cosa, estar\u00e0 permesa a partir del novembre de l\u2019any vinent.<\/p>\n
Aix\u00ed, cada cop s\u00f3n m\u00e9s estats els que, de mica en mica, s\u2019afegeixen a una llista que van iniciar els Pa\u00efsos Baixos a principis de segle. Concretament, va ser el 2001 quan el legislatiu neerland\u00e8s va ser el primer a permetre l\u2019eutan\u00e0sia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019Estat espanyol ha fet el pas m\u00e9s gran, fins al moment, en el cam\u00ed cap al reconeixement del dret a la mort digna. La cambra baixa ha aprovat la Llei Org\u00e0nica de Regulaci\u00f3 de l’Eutan\u00e0sia (LORE), que reconeix i finan\u00e7a p\u00fablicament la prestaci\u00f3, dins del sistema nacional de salut, a l\u2019eutan\u00e0sia activa i al su\u00efcidi […]<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":25330,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[83],"class_list":["post-25327","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-eutanasia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25327"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25327\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}