La quarta entrega de l’estudi de seroprevalen\u00e7a del Ministeri de Sanitat ha revelat que al menys 4,7 milions de ciutadans s’han contagiat amb SARS-CoV-2 al llarg del 2020, un 9,9% de la poblaci\u00f3 espanyola. Tamb\u00e9 ofereix unes quantes dades sobre com es produeixen aquests contagis. A la presentaci\u00f3 de l’estudi, les seves directores, Raquel Yotti (Institut de Salut Carlos III) i Marina Poll\u00e1n (Centre Nacional d’Epidemiologia) han destacat a diversos col\u00b7lectius que tenen una prevalen\u00e7a m\u00e9s gran que la mitjana nacional. S\u00f3n el personal sanitari (16,8%) i les dones que tenen cura de persones dependents en el domicili (16,3%). Tamb\u00e9 les persones de nacionalitat no espanyola (el 13,1%).<\/p>\n
Encara que a penes hi ha difer\u00e8ncia entre el nombre de dones i homes contagiats de coronavirus a Espanya des de mar\u00e7 (10,1% enfront de 9,6%), s\u00ed que s\u00f3n alguns dels treballs altament feminitzats els que m\u00e9s exposici\u00f3 al virus experimenten. Al costat de sanitaris i cuidadores, les que s’encarreguen de tasques de neteja (13,9%) i les que treballen en resid\u00e8ncies (13,1%) s\u00f3n els altres dos sectors que presenten una prevalen\u00e7a superior al de, per exemple, comer\u00e7, transport o cossos i forces de seguretat de l’Estat. Un fet que revela el major risc a qu\u00e8 s’exposen les professions lligades a les tasques de cures i en primera l\u00ednia de la Covid.<\/p>\n
Aquesta relaci\u00f3 que es d\u00f3na en la pand\u00e8mia ha estat posada de manifest per organismes internacionals i expertes, que al mateix temps criden l’atenci\u00f3 sobre la precarietat que travessen aquest tipus de llocs de treball, en molts casos en constant i directe contacte amb persones malaltes i que s’han vist molt afectats per la falta d’equips de protecci\u00f3. Mostra d’aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat en les resid\u00e8ncies de gent gran<\/a>, on el 90% de professionals s\u00f3n dones. Elles estan plantant cara al coronavirus en un dels seus principals focus, i fa anys que denuncien les condicions en qu\u00e8 treballen, la sobrec\u00e0rrega i els baixos salaris, que en la major part de casos no sobrepassen els mil euros al mes.<\/p>\n Aix\u00ed ho destaca l’economista feminista Carmen Castro, professora a la Universitat de Val\u00e8ncia, que explica com aquestes ocupacions en condicions de major precarietat i la segregaci\u00f3 per g\u00e8nere que hi ha en elles \u00abinteractua amb l’excessiva c\u00e0rrega de treball que han tingut les dones en aquests llocs, a m\u00e9s de la poca previsi\u00f3 i l’estat embrionari i debilitament en el qual estaven els serveis p\u00fablics, entre ells, el sociosanitari\u00bb.<\/p>\n Per a l’epidemi\u00f2loga Pilar Serrano, experta en salut comunit\u00e0ria i secret\u00e0ria de l’Associaci\u00f3 Madrilenya de Salut P\u00fablica, les dades \u00abevidencien una bretxa de g\u00e8nere que veiem en altres problemes de salut\u00bb i que s’estan reproduint amb el coronavirus, analitza. Una cosa curiosa que destaca Pedro Gull\u00f3n, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), \u00e9s que, entre els 51.000 participants d’aquesta segona ronda, nom\u00e9s hi havia 12 homes que es dediquessin a les cures de dependents. Aix\u00ed que entre aquest col\u00b7lectiu fragmentat, el Ministeri deixa la seroprevalen\u00e7a en blanc, perqu\u00e8 no es pot treure una conclusi\u00f3 d’una mostra tan petita, i parla nom\u00e9s de dones cuidadores. \u00c9s part del que explica la lleu difer\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n \u00abL’assignaci\u00f3 del paper de cuidadora a les dones posiciona a les professionals sanit\u00e0ries en la primera l\u00ednia de resposta a la malaltia\u00bb, deia un altre informe sobre la Covid-19, de l’Institut de la Dona, La perspectiva de g\u00e9nero, esencial en la respuesta a la Covid-19<\/em><\/a>. Posa el focus en sanit\u00e0ries, cuidadores, treballadores de resid\u00e8ncies, dependentes o caixeres, a m\u00e9s de les empleades de la llar, \u00abespecialment aquelles que treballen com a cuidadores internes de persones grans o dependents, on la situaci\u00f3 de confinament ha fet que hagin de romandre en el llar en el qual treballen, de vegades sense la protecci\u00f3 adequada\u00bb. Una posici\u00f3 \u00abtradicional\u00bb assignada a les dones que \u00abels atorga un grau de pres\u00e8ncia en la resposta a la malaltia que s’ha de tenir en compte en l’abordatge de la crisi. Ignorar l’impacte de g\u00e8nere en les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials agreujar\u00e0 les desigualtats\u00bb, afegeix.<\/p>\n Al mateix impacte, encara que en termes socials i econ\u00f2mics, es refereix l’Institut de Salut Global de Barcelona en un altre recent estudi<\/a> que desglossa les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pres\u00e8ncia majorit\u00e0ria de dones en les cures, tant informals com en l’\u00e0mbit laboral: segons un informe de l’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT), cita, \u00abestan majorit\u00e0riament emprades en un mercat laboral segregat, de pitjor qualitat i m\u00e9s precari, el que disminueix els seus recursos per afrontar la crisi\u00bb. Segons les seves xifres, les dones constitueixen \u00abm\u00e9s del 70%\u00bb de les treballadores del sistema sanitari i social.<\/p>\n Silvia Espinosa, secret\u00e0ria de Dones i Igualtat de la Federaci\u00f3 Estatal de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO, explica en la mateixa l\u00ednia que \u00abde moment, estem veient molts estudis que coincideixen que els homes pateixen el coronavirus amb m\u00e9s gravetat, per\u00f2 elles tenen un impacte concret per aquesta segregaci\u00f3 ocupacional i feminitzaci\u00f3 dels treballs que sostenen la vida\u00bb. Ocupacions que, sobretot durant la primera onada, \u00abvan viure molta desprotecci\u00f3 per la falta d’EPI i hi va haver molts contagis\u00bb. No obstant aix\u00f2, el sindicat denuncia que sectors com el d’ajuda a domicili o neteja \u00abhagin quedat fora del criteri tan restrictiu de la Seguretat Social per considerar la infecci\u00f3 en aquests treballs com a accident o malaltia professional\u00bb.<\/p>\n Encara que en la roda de premsa no es va posar \u00e8mfasi en tot el desglossament, en l’informe, molt extens, hi ha m\u00e9s. La prevalen\u00e7a \u00e9s m\u00e9s gran com menor \u00e9s la renda: els que estan en seccions amb el llindar m\u00e9s baix tenen un 9% de seroprevalen\u00e7a; les del m\u00e9s alt, del 6,9%. En total, no s\u00f3n xifres noves per\u00f2 v\u00e9nen a cerciorar, per als onze primers mesos de 2020, \u00e9s a dir, per a gaireb\u00e9 tot el que port\u00e0vem de pand\u00e8mia, que el virus ent\u00e9n de condicionants socials. \u00abConfirma alguna de les coses que portem parlant mesos\u00bb, resumeix Pedro Gull\u00f3n, \u00abque les condicions laborals i socials s\u00f3n un indicatiu de l’exposici\u00f3 a virus<\/a>. Molt m\u00e9s aix\u00f2 que els estils de vida, que va dir al seu dia la presidenta de la Comunitat de Madrid\u00bb.<\/p>\nLes cures al centre de la crisi<\/h3>\n
\u00abEn les pol\u00edtiques p\u00fabliques cal incloure l’equitat\u00bb<\/h3>\n