Josep Maria Serra Grabulosa \u00e9s professor del Departament de Psicologia Cl\u00ednica i Psicobiologia de la UB i fa anys que la recerca l\u2019ha dut a convertir-se en un dels principals referents a Catalunya en discalc\u00falia, i per extensi\u00f3 tamb\u00e9 en disl\u00e8xia i TDAH. En associaci\u00f3 amb un altre professor de la UVic, fa uns mesos va posar en marxa NeurekaLAB, que es defineix com \u201cuna empresa social, constitu\u00efda com a spin-off de la UB i la UVic, que neix amb el comprom\u00eds d\u2019investigar el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge aix\u00ed com les dificultats associades per tal d\u2019anticipar les necessitats dels nens i nenes en edat escolar\u201d. La web de NeurekaLAB permet accedir a uns tests (diferenciats per cursos, de 1r a 6\u00e8) perqu\u00e8 les escoles i les fam\u00edlies puguin veure si es dona un cas de discalc\u00falia, i que tamb\u00e9 permet accedir a un primer tractament de reeducaci\u00f3 sobretot pensat pels infants de 6 a 8 anys. Tant el diagn\u00f2stic com el tractament sorgeixen d\u2019anys de recerca de Serra, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diverses escoles. L\u2019acc\u00e9s a aquests materials t\u00e9 un petit cost econ\u00f2mic, que \u00e9s \u00ednfim al costat del que diu Serra que cobren les editorials que venen proves d\u2019avaluaci\u00f3, i la idea \u00e9s que aquests diners serveixin per seguir millorant l\u2019eina.<\/p>\n
Crec que he de comen\u00e7ar preguntant-li pel que vol dir discalc\u00falia, ja que suposo que encara \u00e9s un concepte poc conegut.<\/strong><\/p>\n Davant d\u2019aquesta pregunta sempre dic que la definici\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que \u00e9s la disl\u00e8xia de les matem\u00e0tiques. De la mateixa manera que hi ha nens i nenes que a l\u2019hora de llegir s\u2019entrebanquen o van molt a poc a poc, n\u2019hi ha d\u2019altres que amb les matem\u00e0tiques no se\u2019n surten, i que per molt que els hi expliquis del dret i del rev\u00e9s no hi ha manera que ho acabin entenent. I no \u00e9s un problema de qui ho explica, sin\u00f3 que l\u2019origen del problema, com en el cas de la lectura, \u00e9s que el seu cervell no est\u00e0 preparat per interioritzar tot all\u00f2 en el moment i de la manera que ho estem explicant.<\/p>\n Com i quan es detecta?<\/strong><\/p>\n Normalment ho detecten molt les fam\u00edlies, perqu\u00e8 veuen que coses que hi ha coses que hauria de saber per la seva edat, que els seus amics ja saben, o fins i tot que sap fer la seva germana petita i ell no se\u2019n surt. A l\u2019escola tamb\u00e9 se n\u2019adonen, perqu\u00e8 veuen que hi ha nens i nenes que van m\u00e9s endarrerits que altres, i en canvi en altres mat\u00e8ries van b\u00e9. Per\u00f2 al final cal una visita a un professional, ja sigui a dins o fora de l\u2019escola, per passar unes proves i veure que el rendiment d\u2019aquell infant no \u00e9s el que li tocaria ni per l\u2019edat ni pel temps que porta a l\u2019escola.<\/p>\n Per\u00f2 la idea que es defensa des de la neuroeducaci\u00f3 \u00e9s que no tothom t\u00e9 el mateix ritme d\u2019aprenentatge i que s\u2019han de respectar els diversos ritmes. Aix\u00f2 no dificulta la detecci\u00f3 preco\u00e7 de la discalc\u00falia?<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s un argument de doble fil, perqu\u00e8 evidentment tothom t\u00e9 un ritme de creixement diferent, per\u00f2 estem posant a tots els nens i nenes des de P3 en un sistema est\u00e0ndard. Per tant, per molt ritme que tinguis diferent t\u2019acabes adaptant al que hi ha. Per\u00f2 si, per exemple, en una escala de 100 punts hi ha una dist\u00e0ncia de 30 i 40 punts, aix\u00f2 ja no dep\u00e8n dels ritmes de creixement, sin\u00f3 que un t\u00e9 una dificultat i l\u2019altre no la t\u00e9. El ritme de creixement diferent es compensa amb les explicacions addicionals que dona el mestre, amb el refor\u00e7, hi ha moltes estrat\u00e8gies per intentar compensar aquest menor ritme. Per\u00f2 en el cas dels nens i nenes amb discalc\u00falia aix\u00f2 no s\u2019acaba compensant, com tampoc passa amb la disl\u00e8xia. I, per tant, ens trobem que si posem l\u2019excusa que \u201cja ho aprendr\u00e0\u201d o \u201cja canviar\u00e0\u201d el que fem \u00e9s anar dilatant aquella detecci\u00f3 i intervenci\u00f3 que necessita aquell nen o aquella nena.<\/p>\n Es troben casos de \u2018falsa discalc\u00falia\u2019? Em refereixo a fam\u00edlies alarmades perqu\u00e8 el nen no sap fer encara segons quines operacions, per\u00f2 en realitat no t\u00e9 cap problema.<\/strong><\/p>\n Sobre aix\u00f2, dues coses: si amb el ritme de creixement diferent i amb la pressi\u00f3 de l\u2019escola un infant comen\u00e7a a quedar-se endarrerit, si no fem una intervenci\u00f3 en aquell moment aquesta dist\u00e0ncia \u00e9s cada vegada m\u00e9s gran, i aix\u00f2 pot acabar sent pr\u00e0cticament igual a una discalc\u00falia. En canvi si ho veiem i comencem a intervenir, ho podrem recuperar. De vegades es parla en termes d\u2019una veritable discalc\u00falia o una veritable disl\u00e8xia. Doncs dep\u00e8n. Tots els nens i nenes inicialment mostren dificultats, si les intervenim podrem recuperar. Aquells amb els quals recuperarem poc s\u00f3n els que diagnostiquem com a discalc\u00falics o disl\u00e8xics. Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s ho podem saber si fem detecci\u00f3 preco\u00e7 i intervenci\u00f3 preco\u00e7; si no, arribar\u00e0 un moment que les dificultats seran tan severes que no sabr\u00e9 si aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 no he fet la intervenci\u00f3 que hauria d\u2019haver fet o perqu\u00e8 encara que l\u2019hagu\u00e9s fet aquell nen o nena no se n\u2019hagu\u00e9s sortit.<\/p>\n I l\u2019altra cosa que ens trobem \u00e9s que la discalc\u00falia \u00e9s molt com\u00f2rbida, es dona simult\u00e0niament amb les dificultats lectores o les dificultats atencionals o el TDAH. Aquests nens i nenes tant amb TDAH com amb disl\u00e8xia ens trobem que intr\u00ednsecament tamb\u00e9 presenten dificultats num\u00e8riques.<\/p>\n En el cas del TDAH hi ha la sospita que hi ha molta sobrediagnosticaci\u00f3. Per no dir que hi ha un sector de la pedagogia que considera que la tend\u00e8ncia a posar etiquetes als infants no els ajuda. No s\u00e9 com ho veu\u2026<\/strong><\/p>\n \u00c9s un tema complex. El TDAH \u00e9s un trastorn que est\u00e0 descrit i hi ha molta evid\u00e8ncia cient\u00edfica. El diagn\u00f2stic del TDAH \u00e9s cl\u00ednic. Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Que s\u2019han de passar un seguit de proves, s\u2019ha d\u2019obtenir informaci\u00f3 de la fam\u00edlia, de l\u2019escola\u2026 i al final \u00e9s l\u2019ull cl\u00ednic el qui acaba fent el diagn\u00f2stic. Jo crec que barregem la idea de sobrediagn\u00f2stic amb quin tipus de diagn\u00f2stic es fa. El problema que tenim \u00e9s que de vegades hi pot haver alg\u00fa que vol fer un diagn\u00f2stic determinat i potser no t\u00e9 prou formaci\u00f3 per fer un diagn\u00f2stic de TDAH. No cal nom\u00e9s enumerar quins \u00edtems s\u00f3n els del diagn\u00f2stic, i veure quants es compleixen o no, sin\u00f3 que calen anys d\u2019haver estat en contacte amb aquests nens i nens, cal poder relacionar aquella simptomatologia amb altres possibles disfuncions que hi hagi, i aix\u00f2 nom\u00e9s t\u2019ho dona una formaci\u00f3 molt espec\u00edfica i una experi\u00e8ncia treballant al costat de gent que estigui molt ben formada en aix\u00f2, i no tothom ho est\u00e0.<\/p>\n Quan surts del Grau de Psicologia t\u2019especialitzes en un m\u00e0ster en Psicologia General Sanit\u00e0ria, i aix\u00f2 vol dir que ja pots fer diagn\u00f2stics de TDAH i altres trastorns, per\u00f2 quina formaci\u00f3 tens en realitat? I \u00e9s clar, si tens un diagn\u00f2stic mal fet s\u00ed que pot causar la impressi\u00f3 que hi ha molt sobrediagn\u00f2stic. Diagnosticar no \u00e9s f\u00e0cil i s\u2019ha d\u2019anar molt amb compte. No tots els nens i nenes que s\u00f3n moguts s\u00f3n TDAH i no tots els nens i nenes amb TDAH s\u00f3n moguts. Hi ha molta variabilitat amb els s\u00edmptomes. I tampoc hi juga a favor que la medicaci\u00f3 malauradament encara no \u00e9s prou fina com per poder garantir que amb tots aquests nens i nenes els ajuda al 100%. O sigui que, quan no els ajuda, es refor\u00e7a aquesta idea del sobrediagn\u00f2stic. Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s t\u00e9 una soluci\u00f3, que \u00e9s seguir investigant.<\/p>\n Per qu\u00e8 TDAH i discalc\u00falia estan tan relacionats?<\/strong><\/p>\n Entre ells i amb la disl\u00e8xia. Per entendre-ho hem de pensar en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie humana. L\u2019origen del llenguatge \u2013les primeres vocalitzacions, els primers sons\u2013 alguns autors el situen fa dos milions d\u2019anys. Des d\u2019aleshores fins ara, el cervell ha tingut temps de reconfigurar-se per crear unes \u00e0rees que s\u00f3n exclusives del llenguatge hum\u00e0. En el cas dels nadons, tenen unes \u00e0rees de llenguatge que s\u00f3n sensibles a tots els sons de la parla de qualsevol idioma, i a mesura que creixen i estan en una cultura determinada aquella finestra tan \u00e0mplia es va restringint i va sent selectiva pel seu propi idioma.<\/p>\n En canvi, l\u2019escriptura, la lectura i les matem\u00e0tiques s\u00f3n molt m\u00e9s recents. Com a molt ens haur\u00edem de remuntar 10.000 anys enrere. I, en aquest temps, el cervell no ha creat una zona que estigui especialitzada \u00fanicament i exclusivament en el procediment num\u00e8ric. Qu\u00e8 hem fet per dotar l\u2019esp\u00e8cie humana d\u2019aquesta capacitat, igual que la lectura? El cervell ha agafat format una xarxa entre diverses \u00e0rees per sustentar la lectura i les matem\u00e0tiques. Per\u00f2 el fet que sigui una xarxa, que no sigui propi intr\u00ednsecament, vol dir que utilitza zones implicades en altres funcions, i una d\u2019aquestes \u00e0rees \u00e9s l\u2019escor\u00e7a prefrontal, que \u00e9s la regi\u00f3 que es dedica a solucionar les coses, que analitza l\u2019origen dels problemes, comprova si s\u2019ha equivocat\u2026<\/p>\n El procediment num\u00e8ric, en la seva forma m\u00e9s simple (per exemple, jo tinc tres elements a la dreta i un a l\u2019esquerra, on n\u2019hi ha m\u00e9s?), els beb\u00e8s de pocs mesos ja ho saben nom\u00e9s mirant. Per\u00f2 el coneixement matem\u00e0tic, que parteix d\u2019aqu\u00ed, s\u2019est\u00e9n molt m\u00e9s enll\u00e0. I aix\u00f2 vol dir que la part del cervell que intr\u00ednsecament est\u00e0 relacionada d\u2019alguna manera amb el procediment num\u00e8ric \u00e9s una part tan simple a la qual no li ha donat temps a evolucionar per explicar tot all\u00f2 que hem apr\u00e8s. Quan aquesta zona prefrontal falla, ho fa la planificaci\u00f3 en general, que \u00e9s el que passa amb el TDAH, per\u00f2 falla tamb\u00e9 la planificaci\u00f3 en matem\u00e0tiques. I les matem\u00e0tiques, sobretot a partir del cicle mitj\u00e0 de l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, requereixen molta activitat prefrontal. Com que en el TDAH fallen les q\u00fcestions relacionades amb planificar, buscar solucions, buscar comparacions, aix\u00f2 s\u2019est\u00e9n a tota l\u2019\u00e0rea de les matem\u00e0tiques. No podem fer matem\u00e0tiques si no ens organitzem, per\u00f2 com que qui ens organitza \u00e9s el prefrontal, si aquest falla, les matem\u00e0tiques quedaran tocades. I aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual intr\u00ednsecament en el TDAH hi ha dificultats matem\u00e0tiques.<\/p>\n Hi ha alguna estimaci\u00f3 sobre el percentatge d\u2019alumnat que deu tenir discalc\u00falia i no ho sap? Imagino que no saber-ho deu estar tamb\u00e9 lligat a un possible cas de futur frac\u00e0s escolar\u2026<\/strong><\/p>\n El problema que tenim \u00e9s precisament aquest, que no ho sabem. Hi ha estudis epidemiol\u00f2gics fets en altres pa\u00efsos que ens diuen que entre un 3 i un 5% de nens i nenes en edat escolar presenten discalc\u00falia i entre el 5 i el 7% disl\u00e8xia. Nosaltres en trobem entre un 3 i un 5% a totes les aules? No. I per qu\u00e8 no els trobem? Perqu\u00e8 no s\u2019han fet les proves adequades. \u00c9s a dir, pr\u00e0cticament a cap escola es fan avaluacions cognitives per saber quins s\u00f3n els punts forts o febles de cadascun dels alumnes. En canvi, de tant en tant agafem el cotxe i li fem una revisi\u00f3, per veure si falla alguna cosa. I aqu\u00ed estem parlant dels nens i les nenes. Penso que valdria la pena fer una avaluaci\u00f3 cognitiva per veure punts forts i punts febles, i aix\u00f2 permetria una educaci\u00f3 molt m\u00e9s fina.<\/p>\n Li poso un exemple: jo vaig estar fa un temps a Finl\u00e0ndia, i all\u00e0 em deien que nom\u00e9s tenen un 1% de disl\u00e8xia i quelcom semblant de discalc\u00falia. Qu\u00e8 fan els finlandesos? Detecci\u00f3 preco\u00e7 des del moment que comencen l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, que ho fan als 7 anys. I amb aquests nens i nenes que els costa m\u00e9s ja fan de seguida una intervenci\u00f3.<\/p>\n L\u2019edat ideal de la detecci\u00f3 s\u00f3n els 7 anys?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 dep\u00e8n del sistema educatiu. En el nostre cas, a partir de P3 ja comencem a ensenyar les lletres i els n\u00fameros, a fer \u201c1, 2, 3\u2026\u201d, o sigui que a finals de P5 ja podrien passar una petita prova, un q\u00fcestionari de 10 \u00edtems, i nom\u00e9s amb aix\u00f2 (per exemple, posar un 7 i un 3 i preguntar quin n\u00famero \u00e9s m\u00e9s alt) ja podem saber quins nens i nenes van millor i quins van pitjor. I els que estan a la cua s\u00f3n els que, comen\u00e7ant 1r, ja haurien de tenir una atenci\u00f3 especial. Si aconsegu\u00edssim aix\u00f2 veur\u00edem que potser al voltant d\u2019un 3% tenen moltes dificultats amb les matem\u00e0tiques. Si ens esperem a 4t, 5\u00e8 o 6\u00e8 de prim\u00e0ria per mirar-ho ens podem trobar amb un 20% de nens i nenes amb dificultats matem\u00e0tiques. Sense arribar al diagn\u00f2stic, per\u00f2 amb dificultats.<\/p>\n A un amic del meu fill li van detectar la disl\u00e8xia quan estava acabant la prim\u00e0ria. Pot ser que la disl\u00e8xia tamb\u00e9 es vagi tard en la detecci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Tant amb la disl\u00e8xia com amb la discalc\u00falia hem de ser capa\u00e7os de detectar-la al llarg de 1r de prim\u00e0ria. Perqu\u00e8 al principi de l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria veiem quin \u00e9s el nivell lector, la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica, la identificaci\u00f3 de lletres, la manipulaci\u00f3 de lletres\u2026 i el mateix amb els n\u00fameros, identificaci\u00f3 de xifres de l\u20191 al 10, comparaci\u00f3 de l\u20191 al 10, que s\u00f3n coses que la majoria d\u2019escoles han fet. Jo no demanar\u00e9 que quan comencen 1r ja s\u00e0piguen sumar i restar, per\u00f2 s\u00ed que s\u00e0piguen identificar el n\u00famero 7. Molts nens a aquesta edat ja saben fer sumes per sota de cinc, saben fer comparacions (quina \u00e9s m\u00e9s gran, quina \u00e9s m\u00e9s petita), a finals de P5 i principis de prim\u00e0ria, en aquesta avaluaci\u00f3 qualitativa ja podem saber a qui hem de prestar una mica m\u00e9s d\u2019atenci\u00f3, i a finals de 1r, com que has estat m\u00e9s per ells, han de ser capa\u00e7os de fer el que fa la resta de nens i nenes. I els que no ho siguin ja els pots fer una avaluaci\u00f3 completa i a partir d\u2019aqu\u00ed ja poder fer el diagn\u00f2stic. I amb la lectura igual, sobretot en termes de velocitat lectora, no hem d\u2019esperar a 3r de prim\u00e0ria, a finals de 1r ja et podria dir quins nens i nenes tenen risc de tenir disl\u00e8xia. I molt clarament.<\/p>\n El proc\u00e9s de reeducaci\u00f3 que necessita un infant amb discalc\u00falia o disl\u00e8xia el troba fora de l\u2019escola. No est\u00e0 previst. Quines passes ha de fer un mestre quan sap que t\u00e9 un alumne amb el diagn\u00f2stic de discalc\u00falia?<\/strong><\/p>\n Nosaltres apostem perqu\u00e8 es cre\u00ef un triangle entre fam\u00edlia, escola i professional. L\u2019ideal seria que aquesta intervenci\u00f3 es fes a l\u2019aula. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que aix\u00f2 no passa. Els EAP validen el diagn\u00f2stic, fan avaluacions i proposen un seguit d\u2019adaptacions, de vegades metodol\u00f2giques i de vegades curriculars en funci\u00f3 del tipus d\u2019infant i el tipus de dificultat. Per aix\u00f2 creiem que hi hauria d\u2019haver aquest triangle i s\u2019hauria de treballar en funci\u00f3 de les dificultats d\u2019aquell nen o nena: s\u2019ha de seguir treballant al ritme de classe, per\u00f2 s\u2019ha de complementar amb all\u00f2 que no ha apr\u00e8s fins llavors aquell nen o nena. Poso un exemple: podem comen\u00e7ar a fer multiplicacions sense haver ent\u00e8s el sistema de base 10? No. Hem de refor\u00e7ar el sistema de base 10, les unitats, les desenes, les centenes, els milers\u2026 ho hem de treballar molt b\u00e9 per poder passar a les multiplicacions.<\/p>\n Una altra cosa que \u00e9s molt important \u00e9s quants deures se li han de posar a aquest alumne. Perqu\u00e8 els que tenen dificultats moltes vegades no acaben les tasques a classe i se les han d\u2019emportar a casa, i a sobre tenen els deures. Potser val la pena, en comptes de fer tres activitats diferents i tres exercicis de cada cosa, fer les tres activitats i un exercici \u00fanicament de cada cosa.<\/p>\n I una cosa que s\u2019ha de demanar \u00e9s que el mestre o la mestra de refor\u00e7 estigui a l\u2019aula. Perqu\u00e8 de vegades ens diuen que tenen 24 alumnes m\u00e9s, amb altres casu\u00edstiques diferents. El que no podem pretendre \u00e9s que siguin supermans o superwomens que ho controlin tot. Hi ha d\u2019haver la figura del refor\u00e7 i sense treure el nen de l\u2019aula. Perqu\u00e8 un dels problemes que tenim \u00e9s que constantment l\u2019estem traient de l\u2019aula. I posem en una aula a 4 o 5 que van malament en matem\u00e0tiques per\u00f2 per raons diferents. Potser un \u00e9s perqu\u00e8 acaba d\u2019arribar, un altre potser perqu\u00e8 t\u00e9 una discapacitat intel\u00b7lectual\u2026 el treball ha de ser espec\u00edfic per cadasc\u00fa segons les seves caracter\u00edstiques i aix\u00f2 es pot aconseguir amb el mestre de refor\u00e7 a l\u2019aula, que \u00e9s el que fan a Finl\u00e0ndia.<\/p>\n I un dels problemes quan intentem establir aquests triangles \u00e9s que els equips docents veuen al professional com alg\u00fa que ens intenta explicar qu\u00e8 hem de fer, i el miren malament, per\u00f2 de vegades tamb\u00e9 \u00e9s el professional qui diu \u201chas de fer aix\u00f2, aix\u00f2 i aix\u00f2\u201d, sense tenir en compte la realitat de l\u2019aula. Cal m\u00e9s di\u00e0leg perqu\u00e8 aquest triangle \u00e9s clau perqu\u00e8 la informaci\u00f3 flueixi.<\/p>\n Funciona la reeducaci\u00f3? Per exemple, quant de temps pot trigar un infant de 8 anys amb discalc\u00falia per tornar al nivell del seu grup?<\/strong><\/p>\n La reeducaci\u00f3 cognitiva funciona, per\u00f2 t\u00e9 les seves limitacions. Un nen discalc\u00falic \u00e9s alg\u00fa amb dificultats severes amb les matem\u00e0tiques, aix\u00f2 vol dir que si agafem tots els nens i nenes i els posem en una escala de 0 a 100, tots els qui tenen discalc\u00falia estan en el valor 7 i cap a baix. Els hi costa molt\u00edssim. Nosaltres els reeduquem\u2026 fins a on? Tenint en compte que el rendiment normal i esperable est\u00e0 entre el 25-30 i cap amunt, podem fer un salt des del punt 5 al 35? Ja et dic que no, fem salts de deu-quinze punts, no de trenta. Si l\u2019aconseguim fer saltar fins al 15 o el 18 segueix estant per sota del 25 i per tant segueix tenint dificultats. La discalc\u00falia \u00e9s com la disl\u00e8xia o com el TDAH, \u00e9s intr\u00ednsec a un mateix i el tens de per vida. El que hem de fer \u00e9s intentar minimitzar-la, i la reeducaci\u00f3 aconsegueix estirar aquest rendiment de tal manera que en algunes coses millores molt i en altres potser millores poc. Pensa que el nivell de l\u2019escola \u00e9s molt exigent. Quan saps A, et demanen A+B; quan saps A+B, et demanen AxB; i quan saps AxB et demanen AxB\/C; i aix\u00ed anem in crescendo. La dificultat de la discalc\u00falia \u00e9s tamb\u00e9 que a mi em costa generalitzar, i aix\u00f2 vol dir que la reeducaci\u00f3 ha d\u2019anar per objectius molt concrets, intentant modular cadascuna d\u2019aquelles \u00e0rees, per\u00f2 mentrestant el curs va avan\u00e7ant, per tant es forma una mena de carrera contrarellotge en la qual vas recuperant terreny per\u00f2 no arribes mai a recuperar-lo del tot. I amb aix\u00f2 no vull desanimar. Aquests petits canvis de 10-15 punts realment s\u00f3n molt positius. A nivell acad\u00e8mic i pel que fa a l\u2019autoestima, perqu\u00e8 veuen que hi havia coses que els costaven molt i que ja les poden fer.<\/p>\n Com funciona Neurekalab?<\/strong><\/p>\n Neix despr\u00e9s de molts anys de recerca i de col\u00b7laboraci\u00f3 amb cl\u00ednica. I sorgeix d\u2019adonar-te que les eines de detecci\u00f3 preco\u00e7 o d\u2019avaluaci\u00f3 disponibles no han evolucionat: s\u00f3n en format paper, tenen un cost molt elevat, i els barems que tenen alguna d\u2019aquestes proves s\u00f3n de comen\u00e7aments dels anys noranta o del 2000. I tamb\u00e9 neix d\u2019adonar-te que a l\u2019hora de corregir una avaluaci\u00f3 ens podem equivocar. Ens vam proposar fer una cosa que fos actualitzable peri\u00f2dicament, que fos de molt f\u00e0cil \u00fas, que fer la correcci\u00f3 autom\u00e0ticament\u2026 i a partir d\u2019aqu\u00ed va sortir NeurekaLAB. Vam comen\u00e7ar creant una s\u00e8rie de test per l\u2019avaluaci\u00f3 dels processos b\u00e0sics que integren l\u2019aprenentatge, que s\u00f3n la lectura, el processament num\u00e8ric, atenci\u00f3 i mem\u00f2ria de treball. I amb aix\u00f2 fer un perfil cognitiu: quins s\u00f3n els punts forts i els punts febles. Amb la qual cosa saps qu\u00e8 pots demanar a cada nen o nena. I en paral\u00b7lel, veient que per les dificultats lectores ja hi ha tecnologia (com el Glifing, el Binding o el GraphoGame, que han estat provats i funcionen), per matem\u00e0tiques pr\u00e0cticament no n\u2019hi ha. S\u00ed que hi ha programes que es comercialitzen, per\u00f2 normalment s\u2019orienten al curr\u00edculum escolar, i hi ha escoles que els utilitzen per substituir els llibres. Per\u00f2 per les dificultats en si, i espec\u00edficament per la discalc\u00falia, hi ha molt poc material. O sigui que vam dir: fem una plataforma on els professionals de les escoles i les fam\u00edlies podran fer una avaluaci\u00f3 r\u00e0pida i a partir d\u2019aqu\u00ed, si cal, ja comen\u00e7ar a intervenir.<\/p>\n Entenc que amb NeurekaLAB ja es pot fer aquesta detecci\u00f3 preco\u00e7 de finals de P5.<\/strong><\/p>\n Nosaltres proposem una bateria d\u2019aquestes proves per les escoles, perqu\u00e8 puguin avaluar els seus alumnes des de 1r a 6\u00e8 en uns 20-25 minuts. \u00c9s molt r\u00e0pid. Avalues processament num\u00e8ric, lectura, atenci\u00f3 i mem\u00f2ria prevalent. I ho tens a l\u2019ordinador, saps com ho va fer aquell alumne a 1r, llavors pots fer una intervenci\u00f3 i cada dos mesos tornar-lo a avaluar i comparar si hi ha hagut una evoluci\u00f3. Com a escola pots comparar l\u00ednies, i veure com van creixent al llarg dels cursos. Al final el que ens interessa \u00e9s el data mining, tenir molta informaci\u00f3 i poder saber a cada moment qu\u00e8 \u00e9s el millor segons les dificultats que t\u00e9 cadasc\u00fa. I aix\u00f2 qui ho pot fer? Les escoles, que \u00e9s on hi ha el gran gruix de nens i nenes.<\/p>\n Exactament qu\u00e8 s\u2019aconseguiria amb tota aquesta informaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n La idea seria que, m\u00e9s que passar les proves de compet\u00e8ncies b\u00e0siques cada cert temps, que tu a cada moment sabessis com tens cadascun dels teus alumnes. I fins i tot podries saber quins van millor per escoles o per \u00e0rees, i aix\u00f2 ho podries relacionar amb moltes altres variables sociodemogr\u00e0fiques. El data mining \u00e9s posar moltes i moltes dades, i veure com les relacionem. I de vegades surten coses que ens sorprenen. Per exemple, amb tota la bateria de tests que hem passat a 1.200 nens i nenes, hem agafat les dades de lectures i de processament num\u00e8ric i les hem correlacionat, i aix\u00f2 per cada curs, i ens hem adonat que el rendiment amb matem\u00e0tiques correlaciona molt amb el rendiment amb la lectura. \u00c9s a dir, s\u00f3n dues funcions que van de la m\u00e0, i aix\u00f2 explica tamb\u00e9 aquesta comorbiditat. Per qu\u00e8 quan vaig malament amb matem\u00e0tiques vaig tamb\u00e9 malament amb la lectura o vaig malament amb atenci\u00f3? No has d\u2019esperar a veure un trastorn, tot aix\u00f2 va creixent en paral\u00b7lel. Una altra cosa que ens hem adonat \u00e9s que no hi ha difer\u00e8ncies entre nens i nenes. All\u00f2 que es diu \u201cels nens s\u00f3n m\u00e9s bons amb matem\u00e0tiques\u201d. De 1r a 6\u00e8, ni per c\u00e0lcul mental, ni per l\u00ednia num\u00e8rica mental ni per estimaci\u00f3 ni per resoluci\u00f3 de problemes ni per sistema en base 10 hi ha difer\u00e8ncies entre nens i nenes. Pot ser que en algun curs hi hagi difer\u00e8ncies m\u00ednimes, per\u00f2 a 6\u00e8 estan tots iguals. Per aix\u00f2 l\u2019educaci\u00f3 l\u2019hem d\u2019enfocar amb independ\u00e8ncia del g\u00e8nere, no t\u00e9 sentit pensar que els nens s\u00f3n m\u00e9s bons en les matem\u00e0tiques i les nenes amb les altres coses.<\/p>\n S\u00ed que hi ha aquest clix\u00e9, oi? Els nens s\u00f3n millors en ci\u00e8ncies i les nenes en lletres.<\/strong><\/p>\n Doncs \u00e9s un biaix que hem anat introduint perqu\u00e8 quan els avalues aix\u00f2 no surt. Els mateixos nens i nenes tenen la creen\u00e7a que les nenes s\u00f3n pitjors que els nens amb matem\u00e0tiques, i com que hi ha aquesta idea quan elles tenen dificultats ho viuen com que \u00e9s normal.<\/p>\n Un cop el vaig sentir parlant de l\u2019ansietat matem\u00e0tica, ens pot explicar aquest concepte?<\/strong><\/p>\n Anar desenvolupant cada cop ansietat cap a les matem\u00e0tiques, de tal manera que pot ser un quadre cl\u00ednic que impedeix als nens i nenes fer un examen de mates. Es queden bloquejats, es queden en blanc, presenten sudoraci\u00f3, es posen a plorar\u2026 Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019extrem. Entre aquest extrem i els qui es prenen tranquil\u00b7lament les matem\u00e0tiques, tamb\u00e9 n\u2019hi ha altres que tamb\u00e9 ho passen molt malament: diarrees, mals de panxa, mal de cap\u2026 \u00c9s a dir, un tipus de somatitzaci\u00f3 vinculat al fet que s\u2019adonen que fent poc esfor\u00e7 fan moltes coses i que en canvi aqu\u00ed fent molt esfor\u00e7 no arriben als m\u00ednims que es demanen. I aix\u00f2 un alumne de 2n de prim\u00e0ria no ho ent\u00e9n per qu\u00e8 li passa, i si a sobre en algunes ocasions es barreja amb comentaris, dels companys o fins i tot del mateix mestre, i no cal arribar al bullying, aix\u00f2 acaba generant aquesta por, una emoci\u00f3 negativa molt intensa que augmenta cap a l\u2019ansietat. Tamb\u00e9 hi ha tests per mesurar ansietat. I en el cas de nens i nenes amb reeducaci\u00f3 s\u2019ha vist que abans i despr\u00e9s hi ha una millora significativa, perqu\u00e8 l\u2019ansietat la vius com una cosa interna. Als adults ja ens costa tenir eines per redireccionar-la, doncs imagina\u2019t en el cas dels nens petits, se\u2019ls hi escapa del tot i aix\u00f2 se\u2019n va cap a altres \u00e0mbits de l\u2019esfera escolar f\u00e0cilment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Josep Maria Serra Grabulosa \u00e9s professor del Departament de Psicologia Cl\u00ednica i Psicobiologia de la UB i fa anys que la recerca l\u2019ha dut a convertir-se en un dels principals referents a Catalunya en discalc\u00falia, i per extensi\u00f3 tamb\u00e9 en disl\u00e8xia i TDAH. En associaci\u00f3 amb un altre professor de la UVic, fa uns mesos […]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":25352,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2519],"class_list":["post-25351","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-trastorns-de-neurodesenvolupament"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25351"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25351\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}