L’ombra de la pand\u00e8mia \u00e9s allargada. Entre les seves m\u00faltiples seq\u00fceles, tamb\u00e9 est\u00e0 com ha afectat als pacients d’altres malalties, com el c\u00e0ncer, que han vist com el seu diagn\u00f2stic i tractament s’han retardat per la urgent necessitat de tractar a les persones infectades per coronavirus.<\/p>\n
Segons un treball publicat al novembre<\/a> al British Medical Journal<\/em>, a les persones que se’ls retarda el tractament oncol\u00f2gic, fins i tot nom\u00e9s un mes, tenen un risc de morir entre un 6 i un 13% m\u00e9s alt. Per descomptat, els investigadors van calcular que el risc segueix augmentant com m\u00e9s temps es trigui a comen\u00e7ar el seu tractament. Aix\u00ed, una demora de vuit setmanes en la cirurgia de c\u00e0ncer de mama incrementaria el risc de mort en un 17%, i un retard de 12 setmanes, en un 26%.<\/p>\n Ara, el primer estudi que quantifica la magnitud a Espanya de l’impacte de la primera onada de la pand\u00e8mia en els pacients oncol\u00f2gics i oncohematol\u00f2gics revela que el nombre de pacients de c\u00e0ncer nous va baixar un 21% durant el confinament. Igualment, els experts observen una disminuci\u00f3 de l’activitat diagn\u00f2stica de c\u00e0ncer en citologies (30%) i bi\u00f2psies (23,5%), el que reflecteix la disminuci\u00f3 d’aquest tipus de diagnosi en tots els pacients no-covid.<\/p>\n L’informe, realitzat per les societats dels professionals sanitaris que atenen pacients amb c\u00e0ncer (com l’AECC, la SEAP, la SEEO, la SEHH, la SEOM i la SEOR), analitza els mesos de confinament, de mar\u00e7 a juny, comparant els resultats amb el mateix per\u00edode de 2019.<\/p>\n \u00abEra necessari tenir aquestes dades per calibrar l’impacte sofert pels pacients en l’\u00e0mbit hospitalari, saber qu\u00e8 es necessita perqu\u00e8 en les seg\u00fcents onades aquests no es vegin relegats i per preveure les necessitats d’atenci\u00f3 que hauran generat els retards dels diagn\u00f2stics en la primera onada\u00bb, afirma Ramon Reis, president de l’Associaci\u00f3 Espanyola Contra El C\u00e0ncer.<\/p>\n \u00abA la primera onada s’ha produ\u00eft una franca disminuci\u00f3 dels diagn\u00f2stics i d’alguns tipus de tractaments com els quir\u00fargics, que han arribat fins i tot a un descens del 50%. Tamb\u00e9 hi ha hagut un clar impacte en el nombre de pacients inclosos en assaigs cl\u00ednics, ja que molts d’ells es van suspendre temporalment\u00bb, explica a SINC Luis Paz-Ares, vicepresident d’ASEICA i cap de Servei d’Oncologia M\u00e8dica Hospital Universitari 12 d’Octubre. \u00abAra ens queda el que podr\u00edem anomenar la ressaca: tot el que no s’ha diagnosticat, tractat o operat exigeix \u200b\u200bara un esfor\u00e7\u00bb.<\/p>\n Pels experts, la primera onada de la pand\u00e8mia ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagn\u00f2stics com en l’inici de nous tractaments en la poblaci\u00f3 amb c\u00e0ncer a causa, en la major part dels casos, a la suspensi\u00f3 de l’activitat assistencial durant aquest per\u00edode de temps. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 ha influ\u00eft en la disminuci\u00f3 del nombre de diagn\u00f2stics el temor per part dels pacients a acudir als seus centres hospitalaris per por de la infecci\u00f3 per coronavirus.<\/p>\n Per realitzar aquest estudi es va enviar una enquesta als Serveis d’Anatomia Patol\u00f2gica, Hematologia, Oncologia M\u00e8dica i Oncologia Radioter\u00e0pica de 37 centres terciaris distribu\u00efts per diferents comunitats, tenint en compte l’impacte sanitari del coronavirus a Espanya.<\/p>\n Les primeres conclusions assenyalen que durant els mesos de confinament hi va haver menys activitat diagn\u00f2stica, menys pacients nous, per\u00f2 m\u00e9s atenci\u00f3 telef\u00f2nica. En aquest sentit, es van multiplicar gaireb\u00e9 per tres les consultes de seguiment fetes telef\u00f2nicament i es va produir un descens del voltant d’un ter\u00e7 en les consultes presencials respecte a 2019. Aix\u00f2 s\u00ed, durant el juny les consultes presencials van tornar als n\u00fameros de l’any anterior.<\/p>\n El president de SEOM, \u00c1lvaro Rodr\u00edguez-Lescure subratlla que \u00abcal prioritzar la via telef\u00f2nica, sempre que aix\u00f2 no suposi un perjudici en l’atenci\u00f3 dels pacients, i organitzar sempre les proves complement\u00e0ries pertinents i seg\u00fcents revisions. La telemedicina en c\u00e0ncer no pot ser una estrat\u00e8gia a llarg termini ni constant, per\u00f2 s\u00ed una eina per als pacients molt estables o aquells que nom\u00e9s requereixen un resultat puntual despr\u00e9s d’una visita presencial\u00bb.<\/p>\n Pel que fa a les noves consultes, es va observar que el nombre de pacients nous decr\u00e9ixer un 21% amb relaci\u00f3 al mateix per\u00edode de l’any anterior, sent la major caiguda els mesos d’abril i maig, amb un 32% menys que en 2019. El nombre de pacients atesos en hospitals de dia descendeix una mitjana del 14%, mentre que el nombre de pacients que reben tractament amb quimioter\u00e0pia descendeix una mitjana d’un 9,5%.<\/p>\n \u00abFins i tot en els pitjors moments de la primera onada, es va mantenir l’atenci\u00f3 dels pacients oncol\u00f2gics i els seus tractaments, tot i el col\u00b7lapse dels hospitals i baixes en els serveis. Es va valorar en cada cas quins tractaments podien suspendre, canviar-se o retardar-se, sense efecte perjudicial per als pacients, i quins tractaments eren necessaris per no afectar l’evoluci\u00f3 de la malaltia oncol\u00f2gica\u00bb, afegeix Rodr\u00edguez-Lescure. El mateix opina Paz-Ares: \u00abHem intentat tractaments que fessin venir el menys nombre de dies a l’hospital, per\u00f2 tractant de no suspendre aquells que eren necessaris\u00bb.<\/p>\n A la vista d’aquestes dades, totes les associacions participants sol\u00b7liciten que les autoritats posin en marxa mesures que evitin la suspensi\u00f3 de l’activitat diagn\u00f2stica, terap\u00e8utica i assistencial en general en les seg\u00fcents onades de la pand\u00e8mia.<\/p>\n Tamb\u00e9 creuen que cal que els pacients no demorin les consultes ni abandonin tractaments per por de la infecci\u00f3 per coronavirus. El 100% dels serveis que han participat en aquest estudi afirmen haver posat mesures de control ja durant el mar\u00e7 de 2020.<\/p>\n \u00abAra sabem m\u00e9s, tenim millors circuits i protocols perqu\u00e8 els pacients no s’infectin a l’hospital. No obstant aix\u00f2, probablement el coronavirus seguir\u00e0 afectant d’alguna manera a la diagnosi i els tractaments\u00bb, indica Paz-Ares. \u00abEl fonamental \u00e9s reaccionar el m\u00e9s aviat possible. Segur que a pacients individuals els ha afectat, per\u00f2 cal intentar que no pertorbi a molts\u00bb.<\/p>\n El passat novembre, els onc\u00f2legs del Grup Espanyol de C\u00e0ncer de Pulm\u00f3 (GECP) van advertir que la crisi sanit\u00e0ria provocada per la Covid-19 llastar\u00e0 fins a un 5% la superviv\u00e8ncia en c\u00e0ncer de pulm\u00f3, el que suposaria 1.300 morts addicionals, revertint el progr\u00e9s aconseguit en aquesta malaltia en els \u00faltims anys. El c\u00e0ncer de pulm\u00f3 \u00e9s responsable d’unes 28.000 morts anuals a Espanya.<\/p>\nMenor diagn\u00f2stic per\u00f2 m\u00e9s atenci\u00f3 telef\u00f2nica<\/h3>\n
Lli\u00e7ons apreses en la segona onada<\/h3>\n
1.300 morts m\u00e9s en c\u00e0ncer de pulm\u00f3 per la Covid 19<\/h3>\n