{"id":25432,"date":"2020-12-29T06:30:26","date_gmt":"2020-12-29T05:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=25432"},"modified":"2020-12-29T06:30:26","modified_gmt":"2020-12-29T05:30:26","slug":"que-val-mes-la-pena-arribar-cinc-minuts-abans-a-casa-o-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/12\/29\/que-val-mes-la-pena-arribar-cinc-minuts-abans-a-casa-o-la-salut\/","title":{"rendered":"David Rojas: \u201cLa mortalitat es redueix un 4% per cada increment de vegetaci\u00f3 a 500 metres de casa\u201d"},"content":{"rendered":"

L’expert en disseny urb\u00e0 saludable i doctor en Biomedicina \u00e9s un dels autors d’un estudi<\/a>, potenciat per l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que analitza la relaci\u00f3 entre la proximitat a la vegetaci\u00f3 i el seu efecte positiu en la salut.<\/p>\n

Rojas assumeix que el creixement infinit no \u00e9s possible ni sostenible, per\u00f2 defensa que \u00e9s compatible el desenvolupament econ\u00f2mic amb el respecte al medi ambient i amb la creaci\u00f3 de llocs de treball verds.<\/p>\n

Amb tot, reconeix que la velocitat amb qu\u00e8 es prenen les decisions pol\u00edtiques en aquesta l\u00ednia \u00e9s molt lenta, i insta la poblaci\u00f3 a posar de la seva part canviant la mentalitat i prenent decisions individuals en pro de la salut global a mitj\u00e0 i llarg termini.<\/p>\n

Quina relaci\u00f3 ha trobat el seu metaestudi entre l’exposici\u00f3 a la vegetaci\u00f3 i la longevitat?<\/strong><\/p>\n

Hem incl\u00f2s nou estudis, que van seguir m\u00e9s de vuit milions de persones en set pa\u00efsos i en diferents per\u00edodes de temps, i trobem que l’exposici\u00f3 a m\u00e9s verdor al voltant de les cases redueix el risc de mortalitat.<\/p>\n

La relaci\u00f3 dep\u00e8n molt de com de prop es visqui de la vegetaci\u00f3. Trobem que, a m\u00e9s verdor en 500 metres al voltant de la llar, menys probabilitat hi ha de morir en comparaci\u00f3 amb els que tenen menor vegetaci\u00f3 a aquesta mateixa dist\u00e0ncia.<\/p>\n

El resultat \u00e9s un gradient en el qual si vas incrementant la concentraci\u00f3 de verdor hi ha menys mortalitat, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de traduir a xifres. El missatge f\u00e0cil \u00e9s que a m\u00e9s vegetaci\u00f3 prop de casa la possibilitat de morir es redueix. S’ha trobat aquesta relaci\u00f3 en diferents pa\u00efsos i ecosistemes del m\u00f3n.<\/p>\n

No \u00e9s possible anunciar una relaci\u00f3 m\u00e9s exacta de la relaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Si es fa la lectura del resultat combinat, la relaci\u00f3 \u00e9s que la mortalitat es redueix un 4% per cada increment en l’\u00edndex de vegetaci\u00f3 a 500 metres de casa.<\/p>\n

No sabem exactament les vies en les quals la vegetaci\u00f3 afavoreix la longevitat<\/p><\/blockquote>\n

D’aix\u00f2 traiem que no sols cal demanar que s’incrementi la verdor en general a la ciutat, sin\u00f3 que cal intentar una promoci\u00f3 individual. Dins del que \u00e9s a les nostres mans, cal incrementar o promoure la vegetaci\u00f3 prop de casa, en el barri o el nostre carrer.<\/p>\n

En l’estudi useu l’\u00edndex de vegetaci\u00f3 Normalized Difference Vegetation Index (NDVI). \u00c9s consultable? Com es calcula?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s accessible a tothom, es basa en dades de diferents sat\u00e8l\u00b7lits i est\u00e0 la p\u00e0gina de la NASA. Aix\u00ed i tot, no \u00e9s f\u00e0cil d’entendre i interpretar com Google Maps, sin\u00f3 que requereix programes per a llegir i interpretar la informaci\u00f3. S\u00f3n imatges satel\u00b7lit\u00e0ries de verdor, en les quals s’estandaritza la quantitat de verd o de clorofil\u00b7la del terreny visualitzat.<\/p>\n

Ha de trobar-se una forma publicoprivada per a absorbir l’impacte social negatiu dels productes contaminants<\/p><\/blockquote>\n

Es podrien trobar mitjanes d’una ciutat, per\u00f2 l’important no \u00e9s aquesta dada, sin\u00f3 l’individual de cada llar, perqu\u00e8 el risc que estudiem i la relaci\u00f3 oposada \u00e9s al voltant de la casa.<\/p>\n

En l’estudi reconeixen que hi ha una certa dificultat, en els diferents treballs previs, de definir qu\u00e8 es considera \u201cespai verd\u201d. Com ho han solucionat en el seu treball?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt dif\u00edcil. Hi ha molts estudis i cadascun defineix la verdor de manera diferent: un parc, un arbust al carrer, un tros de gespa, un arbre a\u00efllat\u2026 Hi ha moltes definicions que els estudis utilitzen per a classificar l’exposici\u00f3. L’\u00edndex inclou qualsevol mena de vegetaci\u00f3. No sols que estigui en el s\u00f2l, sin\u00f3 tamb\u00e9 jardins en terrats d’edificis encara que la gent no estigui exposada a aix\u00f2. Per aix\u00f2 tractem de combinar estudis amb la mateixa definici\u00f3 de verdor.<\/p>\n

La soluci\u00f3 arriba en usar imatges satel\u00b7lit\u00e0ries, perqu\u00e8 s\u2019homogenitza la definici\u00f3 i usem la mateixa definici\u00f3 de verdor per a cada foto satel\u00b7lit\u00e0ria.<\/p>\n

De fet, tamb\u00e9 alerten de \u201cla baixa disponibilitat i qualitat de l’evid\u00e8ncia publicada sobre estudis longitudinals entre espais verds i mortalitat\u201d. Fan falta m\u00e9s dades per a l’estudi cient\u00edfic?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. De fet, ara estem treballant en pa\u00efsos en vies de desenvolupament.<\/p>\n

En l’estudi reconeixen que pr\u00e0cticament totes les dades en els quals es basen s\u00f3n de pa\u00efsos del primer m\u00f3n i rics i aix\u00f2 comporta un biaix. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Que siguin la gran majoria d’Am\u00e8rica del Nord, Europa i Austr\u00e0lia pot comportar un biaix de comportament. La forma en la qual s’usa o es veu l’espai verd en pa\u00efsos desenvolupats \u00e9s molt diferent. Qui t\u00e9 les necessitats cobertes veu la vegetaci\u00f3 com una font d’oci.<\/p>\n

La mortalitat es redueix un 4% per cada increment en l’\u00edndex de vegetaci\u00f3 a 500 metres de casa<\/p><\/blockquote>\n

No sabem exactament les vies en les quals la vegetaci\u00f3 afavoreix la longevitat, per\u00f2 una podria ser simplement relaxar-se, conviure amb altres persones utilitzant els espais verds o sortir a fer exercicis. Als pa\u00efsos en vies de desenvolupament, el fet d’anar a c\u00f3rrer o passejar no \u00e9s una quelcom que estigui molt en la seva cultura, possiblement per falta de temps.<\/p>\n

Partint del fet que l’\u00fas de l’espai p\u00fablic i les \u00e0rees verdes \u00e9s diferent, volem veure si l’associaci\u00f3 entre verdor i longevitat \u00e9s igual en pa\u00efsos en desenvolupament. Pel que sembla, per les dades de la Xina incloses en l’estudi, la verdor tamb\u00e9 \u00e9s un factor protector, per\u00f2 queda molt per entendre d’aquest proc\u00e9s en aquests pa\u00efsos.<\/p>\n

En l’estudi matisen que els resultats nom\u00e9s s\u00f3n aplicables a adults. Aix\u00ed i tot, es pot esperar que siguin extrapolables als nens i nenes? Per exemple, un estudi de la Universitat d\u2019Aarhus, a Dinamarca, troba que qui creix sense un entorn verd t\u00e9 fins a un 55% m\u00e9s de risc de desenvolupar diversos trastorns mentals en el futur.<\/strong><\/p>\n

L’estudi que esmenta no segueix espec\u00edficament a l’individu en el temps, \u00e9s transversal. Per a arribar a una conclusi\u00f3 s\u00f2lida necessitar\u00edem diversos per\u00edodes de temps, per tal de saber si \u00e9s que els que estan sans mentalment poden viure prop de la vegetaci\u00f3 o \u00e9s perqu\u00e8 viuen en aquest lloc que tenen millor salut mental.<\/p>\n

Sobre el nostre estudi, la possibilitat biol\u00f2gica que els nens tamb\u00e9 es benefici\u00efn existeix. Per\u00f2 com encara no coneixem qu\u00e8 t\u00e9 la vegetaci\u00f3 que millora la salut i no sabem la interacci\u00f3 dels nens amb la verdor, no ens aventurem.<\/p>\n

Hi ha altres mostres d’afectaci\u00f3 positiva de la vegetaci\u00f3 en els nens. A les escoles de Barcelona amb m\u00e9s \u00e0rees verdes els estudiants tenen millors resultats en tests neurol\u00f2gics de desenvolupament de resoluci\u00f3 de problemes complexos. Hi ha suggeriments que la verdor pot millorar la salut infantil. Per\u00f2 com s\u00f3n estudis espor\u00e0dics, seria aventurat dir que aix\u00f2 passa en nens tamb\u00e9. Es pot suggerir, per\u00f2 no afirmar.<\/p>\n

Com diu, no han trobat el motiu exacte pel qual les zones verdes milloren la longevitat. Pot ser una combinaci\u00f3 de factors?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s clar. S\u00f3n l\u00ednies de relacions o diferents vies. Podria ser l’activitat f\u00edsica, encara que en casos on la verdor no \u00e9s espai p\u00fablic, com el fet que un ve\u00ed tingui verdor, tamb\u00e9 beneficia. Aix\u00ed, l’activitat f\u00edsica no \u00e9s l’\u00fanic factor o el primordial.<\/p>\n

Hi ha altres possibilitats com la millora de la qualitat de l’aire, una millor regulaci\u00f3 de la temperatura i humitat de l’ambient, una atenuaci\u00f3 del soroll del tr\u00e0nsit, l’abast de microorganismes de la vegetaci\u00f3 pr\u00f2xima o el color verd com a pal\u00b7liatiu de l’estr\u00e8s.<\/p>\n

No pot ser que hagis d’anar lluny de la ciutat pel fet de tenir menys diners<\/p><\/blockquote>\n

Hi ha bastants raons per a creure que qualsevol d’aquestes raons pot millorar la salut, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil saber exactament quina \u00e9s la que millora. La meva recomanaci\u00f3 \u00e9s incrementar la verdor prop de casa, que el toquis, que surtis a c\u00f3rrer\u2026 nom\u00e9s tenir-lo a prop est\u00e0 millorant la salut de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s un perill la concentraci\u00f3 de persones en ciutats amb alta densificaci\u00f3? Un estudi de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona xifra en 2.100 les morts anuals per contaminaci\u00f3 a la capital catalana<\/a>.<\/strong><\/p>\n

La densitat no \u00e9s el problema. Hi ha estudis que suggereixen que en \u00e0rees m\u00e9s denses viuen persones amb menor probabilitat de morir. El problema no \u00e9s la densitat sin\u00f3 la contaminaci\u00f3. Hi ha gent que diu que la soluci\u00f3 \u00e9s treure les escoles de les zones amb m\u00e9s tr\u00e0nsit, per\u00f2 no, el que cal fer \u00e9s treure els cotxes d’all\u00ed.<\/p>\n

\u00c9s la contaminaci\u00f3, amb el perm\u00eds de la Covid-19, el problema m\u00e9s gran de salut actual?<\/strong><\/p>\n

En casos com Barcelona, on es pateix de contaminants a nivells alts, s\u00ed. La contaminaci\u00f3 en \u00e0rees urbanes \u00e9s el principal factor de risc ambiental. Per descomptat que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s m\u00e9s important, per\u00f2 \u00e9s un problema a mitj\u00e0 i llarg termini. Ara mor m\u00e9s gent per contaminaci\u00f3 de l’aire que per altres causes ambientals. I \u00e9s quelcom que podr\u00edem prevenir i no ho estem fent.<\/p>\n

L’ampliaci\u00f3 de zones verdes a les ciutats i la reducci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 pot ser contradict\u00f2ria amb la producci\u00f3 econ\u00f2mica d’un sistema capitalista que sempre busca el m\u00e0xim benefici. \u00c9s necess\u00e0ria una desacceleraci\u00f3 econ\u00f2mica?<\/strong><\/p>\n

El missatge no \u00e9s exactament competir contra el creixement econ\u00f2mic, sin\u00f3 apostar per un desenvolupament diferent. Cal fomentar un disseny urb\u00e0 sostenible i saludable que inclogui \u00e0rees verdes o vegetaci\u00f3, i aix\u00f2 va de la m\u00e0 amb el desenvolupament econ\u00f2mic. No amb el creixement, perqu\u00e8 el creixement infinit no \u00e9s fiable, no existeix i no \u00e9s possible. La mentalitat seria buscar un desenvolupament econ\u00f2mic, una progressi\u00f3 sostenible. Potser no cal posar m\u00e9s cases i oficines en cada cantonada, sin\u00f3 repensar l’espai.<\/p>\n

A m\u00e9s, quan es parla d’ampliar la verdor no fa falta tenir un parc urb\u00e0 enorme en cada barri com el de la Ciutadella de Barcelona. Es pot incrementar amb petites \u00e0rees sense haver de competir amb el desenvolupament de l’\u00fas del s\u00f2l. La regulaci\u00f3 i zonificaci\u00f3 de l’\u00fas del s\u00f2l hauria d’obligar a dedicar un percentatge del s\u00f2l a verdor.<\/p>\n

Hi ha espai per al desenvolupament econ\u00f2mic usant l’alternativa de verdor i vegetaci\u00f3. Es poden generar ocupacions verdes i la proposta \u00e9s regular millor l’\u00fas del s\u00f2l i el mercat immobiliari perqu\u00e8 funcioni d’una forma m\u00e9s adequada i sense que generi despla\u00e7ament de poblaci\u00f3 vulnerable socialment.<\/p>\n

A l’estudi reconeixen que l’augment de zones verdes de grand\u00e0ria gran, com ara parcs, pot augmentar el crim i la gentrificaci\u00f3. Demanen que s’acompanyin les pol\u00edtiques amb regulacions per a reduir els possibles efectes negatius. Com?<\/strong><\/p>\n

Hi ha intervencions provades per a reduir la criminalitat en espais p\u00fablics. El disseny influeix molt. En un parc, la il\u00b7luminaci\u00f3, l’est\u00e8tica, la visibilitat i el manteniment serien les claus. Un lloc fosc, mal mantingut i sense visibilitat permet espais perqu\u00e8 algunes persones facin activitats que afavoreixin el crim.<\/p>\n

Nova York invertia molt en el manteniment dels parcs perqu\u00e8 la gent vei\u00e9s que la ciutat estava en bones condicions i no es degrad\u00e9s. Amb aix\u00f2 es genera m\u00e9s sentiment d’apropiaci\u00f3, pertinen\u00e7a i interacci\u00f3 amb l’espai p\u00fablic per part de la ciutadania.<\/p>\n

Quant a la gentrificaci\u00f3, hi ha una necessitat de regulaci\u00f3 del preu per als desenvolupaments urban\u00edstics. El mercat per si sol no es controlar\u00e0 i necessita ajuda de certa regulaci\u00f3. Cal pensar en la necessitat de combinaci\u00f3 de negocis, habitatges d’inter\u00e8s social i del sector privat. Barrejar tot aix\u00f2 \u00e9s la idea. Aix\u00ed com que visqui gent de diferents edats i no es desplaci a la gent gran; barrejar la poblaci\u00f3 \u00e9s important.<\/p>\n

Com es pot implicar la ciutadania en decisions molt positives per al conjunt de la societat a mitj\u00e0 o llarg termini per\u00f2 negatives a escala individual a curt termini? Per exemple, a deixar d’usar el cotxe antic i passar-se al transport p\u00fablic o comprar un vehicle m\u00e9s ecol\u00f2gic per\u00f2 molt m\u00e9s car.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s important la informaci\u00f3 de les bones decisions individuals. Viatjar amb cotxe no sempre \u00e9s el m\u00e9s saludable, no sols ambientalment, sin\u00f3 per a les persones. S’ha comprovat que el despla\u00e7ament en transport p\u00fablic, amb bici o a peu s\u00f3n de lluny millors per a la salut individual que el cotxe. I econ\u00f2micament \u00e9s molt m\u00e9s cost\u00f3s mantenir un vehicle privat. Abans de fer la inversi\u00f3, \u00e9s important que la gent conegui el cost i el benefici dels seus actes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 fa falta que la gent tingui m\u00e9s informaci\u00f3, a les grans ciutats, del transport p\u00fablic, que ofereix moltes opcions. Pot ser que no sigui el m\u00e9s r\u00e0pid, per\u00f2 hi ha opcions. Qu\u00e8 val m\u00e9s la pena, arribar cinc minuts abans a casa pel plaer de sentir que arribo abans o la salut? El valor del temps est\u00e0 una mica sobrevalorat.<\/p>\n

El despla\u00e7ament en transport p\u00fablic, amb bici o a peu s\u00f3n millors per a la salut individual que el cotxe<\/p><\/blockquote>\n

A m\u00e9s, el govern hauria d’ajudar a fer la transici\u00f3 de qui ha comprat un vehicle que ja no pot usar. I tamb\u00e9 s’ha d’implicar la ind\u00fastria, que hauria de fer un pas endavant. Normalment espera al fet que el govern compensi les externalitats negatives de les seves actuacions, per\u00f2 no sempre podr\u00e0 ser. Ha de trobar-se una forma publicoprivada per a absorbir l’impacte social negatiu dels productes contaminants.<\/p>\n

Com es pot trencar la din\u00e0mica negativa de la gent que no usa el transport p\u00fablic perqu\u00e8 \u00e9s poc eficient si fins que no hi hagi demanda no se n\u2019augmentar\u00e0 la freq\u00fc\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 succeeix per un problema del mercat, que ha trobat l’alternativa de vendre terra allunyada dels centres urbans m\u00e9s barata. Aix\u00ed es redueix la densitat de poblaci\u00f3 a les ciutats, per\u00f2 es deixa la gent a\u00efllada. \u00c9s un problema de disseny que cal evitar que es perpetu\u00ef. No pot ser que hagis d’anar lluny de la ciutat pel fet de tenir menys diners.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal canviar la mentalitat: qu\u00e8 volem? Una casa o un pis s\u00faper gran per\u00f2 haver de fer viatges constants al centre de la ciutat? O viure al centre en un lloc petit per\u00f2 que ens doni els beneficis de ser a la ciutat?<\/p>\n

Existeix una demonitzaci\u00f3 del cotxe? Per a gent en zones a\u00efllades, comarques menys poblades o sense recursos pot ser l’\u00fanica opci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Alg\u00fa ens va inculcar socialment que l’estatus econ\u00f2mic i que la felicitat s’obt\u00e9 tenint una casa gran, amb jard\u00ed gran i amb p\u00e0rquing per a dos cotxes en l’entrada. Aix\u00f2 \u00e9s insostenible. Hem de canviar aquests desitjos socials i alterar els usos i costums, perqu\u00e8 les alternatives no s\u00f3n tan dolentes.<\/p>\n

Per a gent que ha nascut en pobles petits, la idea \u00e9s que es millori la connectivitat amb el transport p\u00fablic amb els nodes m\u00e9s grans. Tamb\u00e9 cal pensar alternatives innovadores per a oferir serveis b\u00e0sics a les zones rurals.<\/p>\n

El problema \u00e9s que anem en aquesta direcci\u00f3, per\u00f2 no a la velocitat a qu\u00e8 deur\u00edem. Quan parlen els pol\u00edtics tot sona molt bonic, per\u00f2 no veiem que estiguem arribant-hi perqu\u00e8 la velocitat d’intervenci\u00f3 \u00e9s molt lenta.<\/p>\n

Les modificacions urbanes del govern municipal de Barcelona, que busquen pacificar la ciutat cap a una mobilitat m\u00e9s sostenible, genera molta divisi\u00f3 ciutadana. Quina opini\u00f3 en t\u00e9?<\/strong><\/p>\n

Hem fet estudis de valoraci\u00f3 de les superilles i el canvi d’\u00fas de l’espai p\u00fablic que suposen. Si s’apliquessin totes les que hi ha previstes dem\u00e0 mateix, milloraria la qualitat de l’aire i tindria un gran impacte positiu en la salut p\u00fablica.<\/p>\n

A ning\u00fa li agraden els canvis. I si ens agraden, que passin, per\u00f2 no al nostre carrer. I aquest \u00e9s el problema: haur\u00edem de ser m\u00e9s conscients del positiu que comporta. Com a investigadors no hem estat prou reeixits perqu\u00e8 la gent entengui de manera clara els beneficis. Continuem veient el gust i el plaer de tenir cotxes, perqu\u00e8 d\u00f3na estatus.<\/p>\n

Cal incrementar o promoure la vegetaci\u00f3 prop de casa, en el barri o el nostre carrer<\/p><\/blockquote>\n

La majoria dels joves encara continuen desitjant un cotxe que sigui guai, que faci molt de soroll, que sigui esportiu\u2026 Existeix una sensaci\u00f3 que \u00e9s quelcom a completar en la seva vida. Els mitjans de comunicaci\u00f3, l’educaci\u00f3 i la societat ens ho inculca i t\u00e9 molts impactes negatius en la societat.<\/p>\n

Com vam fer campanyes amb el tabac dient \u201caix\u00f2 no \u00e9s alguna cosa guai per a la vida\u201d, haur\u00edem d’evitar que els que creen vehicles tinguin campanyes publicit\u00e0ries que diguin \u201ctenir aquest cotxe \u00e9s guai\u201d. T\u00e9 molt detriment per a la societat i per a la salut individual. Canviar la cultura sobre l’aspiraci\u00f3 social que tenim seria de gran ajuda.<\/p>\n

Entenc que molta gent ha invertit temps i diners en l’estatus que t\u00e9: per a la casa amb p\u00e0rquing, per als cotxes\u2026 Entenc que hi hagi rebuig. La gent pot pensar que els haurien d’haver avisat abans perqu\u00e8 no invertissin mitja vida en una aspiraci\u00f3 que ara va en contra del correcte. Per\u00f2 si no canviem les aspiracions ara, tindrem un conflicte durant generacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’expert en disseny urb\u00e0 saludable i doctor en Biomedicina \u00e9s un dels autors d’un estudi, potenciat per l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que analitza la relaci\u00f3 entre la proximitat a la vegetaci\u00f3 i el seu efecte positiu en la salut. Rojas assumeix que el creixement infinit no \u00e9s possible ni sostenible, per\u00f2 defensa […]<\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":25433,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,14],"tags":[2517],"class_list":["post-25432","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-salut-bcn","tag-ecologisme-urba"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25432"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25432\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}