La col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada en l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica fa tants anys que \u00e9s present a Catalunya que ens hem acostumat a la pres\u00e8ncia al seu costat d’unes associacions patronals de la sanitat concertada, \u00e9s a dir, no gestionada operativament per l’administraci\u00f3 sanit\u00e0ria de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS), sense con\u00e8ixer-les massa b\u00e9. Aquestes associacions ofereixen serveis sobre temes d’assessorament, informaci\u00f3, formaci\u00f3, di\u00e0leg amb l’Administraci\u00f3, els mitjans i altres prove\u00efdors del sector. Naturalment, actuen en el debat amb els representants dels treballadors sobre els salaris i les seves obligacions contractuals, encara que alguns associats com els grans hospitals tenen convenis propis i alguns prove\u00efdors estan associats a dues de les entitats. Creiem que pot tenir inter\u00e8s una descripci\u00f3 de qui s\u00f3n, la seva traject\u00f2ria i activitats, ja que passen desapercebudes per la majoria i tenen gran influ\u00e8ncia en l’\u00e0mbit sanitari participant, per exemple, al Consell de Direcci\u00f3 del CatSalut, entre altres.<\/p>\n
La sanitat p\u00fablica concertada de Catalunya no \u00e9s un sector petit: \u00e9s el 23% dels equips de prim\u00e0ria i 88% dels hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilitzaci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya (SISCAT). En xifres globals, la concertaci\u00f3, l’any 2015, representava un 62,3% de la despesa en provisi\u00f3 de serveis del CatSalut. Fins i tot ha crescut si la comparem amb les xifres de l’any 2010 del gr\u00e0fic, quan van comen\u00e7ar les retallades pressupost\u00e0ries.<\/p>\n
\u00c9s notable la mobilitat entre els c\u00e0rrecs responsables d’aquestes associacions patronals i el seu nomenament a c\u00e0rrecs de responsabilitat en el Departament de Salut i en el Govern, aix\u00ed com els alts salaris d’alguns. Investigacions per sospita d’irregularitats i alguna sent\u00e8ncia els ha tingut com a protagonistes amb ress\u00f2 medi\u00e0tic i de contestaci\u00f3 de la ciutadania en algun cas.<\/p>\n
Aquestes associacions s\u00f3n, per ordre d’antiguitat, segons l’any de creaci\u00f3: la Uni\u00f3 Catalana d’Hospitals (La Uni\u00f3) <\/strong>el 1975, l’Associaci\u00f3 Catalana d’Entitats de Salut (ACES)<\/strong> el 1977 i el Consorci de Salut i Atenci\u00f3 Social de Catalunya (CSC)<\/strong> el 1983.<\/p>\n La Uni\u00f3<\/strong>, creada com a Uni\u00f3 Catalano-Balear d’Hospitals, compr\u00e8n avui dia 113 entitats associades, sanit\u00e0ries, socials i d’atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia. Entre elles, 24 de titularitat p\u00fablica, 35 fundacions, 2 mutualitats, 8 ordes religiosos i 35 societats mercantils. Moltes d’elles reben contractes del CatSalut i d’Afers Socials. A Catalunya aglutinen uns 751 dispositius assistencials, representen m\u00e9s de 60.000 llocs de treball i el 95% de la sanitat concertada. Tamb\u00e9 en formen part 38 empreses de b\u00e9ns i serveis associades com a entitats col\u00b7laboradores.<\/p>\n A Barcelona s’hi troben associats molts dels centres Hospitalaris no gestionats operativament per l’ICS i els centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (CAP) \u00abno ICS\u00bb, incloent-hi els gestionats per les Entitats de Base Associativa (EBA) i els centres d’Atenci\u00f3 Sociosanit\u00e0ria i a la Depend\u00e8ncia, a m\u00e9s dels Equips d’atenci\u00f3 a les Resid\u00e8ncies (EAR) de MUTUAM, atenci\u00f3 de Salut Mental i Addiccions, Fisioter\u00e0pia i Rehabilitaci\u00f3, centres Diagn\u00f2stics i Laboratoris i algunes Cl\u00edniques.<\/p>\n La Uni\u00f3 no gestiona ni directament ni indirectament cap centre ni cap mena d’entitat; es finan\u00e7a a trav\u00e9s de les quotes dels seus associats en un 96% (1.517.997,26 euros) i un 4% a trav\u00e9s d’ingressos per prestaci\u00f3 de serveis (71.332,27 euros). La missi\u00f3 de La Uni\u00f3 \u00e9s servir als associats defensant els seus interessos. Defensa un model sanitari i social p\u00fablic participat per la societat civil sobre la base de l’autonomia de gesti\u00f3 empresarial dels centres. Tanmateix, a trav\u00e9s de la Fundaci\u00f3 Uni\u00f3 ofereix diferents serveis d’assessorament, consultoria i formaci\u00f3.<\/p>\n La Uni\u00f3 el 2011 va contribuir al Govern de les retallades d’Artur Mas amb el president de l’entitat, Boi Ruiz, que va passar a conseller, per\u00f2 tamb\u00e9 amb la directora general Roser Fern\u00e0ndez passant a secretaria eneral del Departament de Salut, Xabier Gibert, director de relacions laborals que va passar a secretari ggeneral del Departament d’Interior i el membre de la Junta Josep Maria Padrosa, nomenat director del CatSalut, que va deixar l’empresa Fisiogesti\u00f3n sancionada per l’Autoritat Catalana de la Compet\u00e8ncia, per l’adjudicaci\u00f3 d’un contracte despr\u00e9s que ell acced\u00eds al c\u00e0rrec.<\/p>\n La relaci\u00f3 dels alts c\u00e0rrecs del Departament de Salut amb La Uni\u00f3 ja venia d’abans de les retallades. Entre 2003 i 2009, l’actual president de La Uni\u00f3 i director general del Parc Sanitari Sant Joan de D\u00e9u, Enric Mangas, havia sigut director del CatSalut i gerent de la Regi\u00f3 Sanit\u00e0ria de Barcelona.<\/p>\n ACES<\/strong> va ser fundada com Agrupaci\u00f3 Catalana d’Establiments Sanitaris per destacats empresaris de cl\u00edniques privades de Barcelona per defensar drets i interessos dels centres empresarials sanitaris privats en els \u00e0mbits de la negociaci\u00f3 de convenis laborals i de la pol\u00edtica sanit\u00e0ria de cada moment. ACES s’ha manifestat contr\u00e0ria a la promoci\u00f3 d’activitat privada en hospitals p\u00fablics. Representa m\u00e9s de 370 centres del sector sanitari, sociosanitari i social, que engloba a m\u00e9s de 23.500 treballadors. Abasta des de centres d’hospitalitzaci\u00f3 d’aguts a policl\u00edniques, centres monogr\u00e0fics, centres de proves diagn\u00f2stiques i transport sanitari. Alguns centres reben contractes del CatSalut. Es finan\u00e7a en un 67% (506.895 euros) mitjan\u00e7ant quotes d’associats i la resta per subvencions a la formaci\u00f3 i serveis diversos.<\/p>\n El CSC<\/strong>, associaci\u00f3 creada com Consorci Hospitalari de Catalunya, t\u00e9 el seu origen en el moviment municipalista. El seu objectiu \u00e9s impulsar models de salut i socials excel\u00b7lents i sostenibles i oferir serveis d’alt valor afegit als associats.<\/p>\n El CSC aplega 105 entitats p\u00fabliques o privades sense \u00e0nim de lucre (9 d’elles participades pel mateix CSC): 2 Diputacions, 27 Ajuntaments, 23 entitats del sector p\u00fablic local, 21 empreses p\u00fabliques, consorcis, entitats del sector p\u00fablic de la Generalitat i 32 entitats sense afany de lucre. Aglutina 198 dispositius assistencials sanitaris i socials. Tamb\u00e9, a trav\u00e9s de diferents empreses instrumentals proveeix serveis de consultoria, formaci\u00f3, recerca, assessorament i contractaci\u00f3 administrativa.<\/p>\n A Barcelona, entre els seus associats es troben entitats associades al mateix temps a Uni\u00f3, com els Hospitals Cl\u00ednic, Sant Pau, Dos de Maig, entitats p\u00fabliques d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria \u00abno ICS\u00bb i Atenci\u00f3 Sociosanit\u00e0ria i Social.<\/p>\n Es finan\u00e7a, en part, per quotes dels seus associats (722.797,74 euros), subvencions i, sobretot, de la prestaci\u00f3 de serveis a CatSalut, Afers Socials i a les mateixes entitats associades. La part m\u00e9s significativa d’aquests ingressos correspon a contractes amb el CatSalut i els m\u00e9s importants s\u00f3n els generats per CSC Vitae SA (mitj\u00e0 propi), que ostenta la concessi\u00f3 administrativa a 30 anys del CIS Cotxeres. Ara fa 10 anys de la inauguraci\u00f3 del Complex Assistencial al terreny de les antigues cotxeres de Borb\u00f3 gestionat pel CSC Vitae, SA. Res a celebrar, diuen els usuaris. Denuncien la disminuci\u00f3 progressiva de les dotacions de tota mena de professionals i de serveis i l’accentuaci\u00f3 d’una rotaci\u00f3 continua del personal i directius en els darrers anys.<\/p>\n Pels \u00f2rgans directius del CSC han passat persones vinculades al Departament de Salut. Josep Maria Via, cap del Gabinet del Departament de Salut amb Xavier Trias, despr\u00e9s d’ocupar c\u00e0rrecs directius a l’ICS i al CatSalut, va ser conseller delegat de l’empresa del CSC, Consultoria i Gesti\u00f3 SA, dedicada a assessorament sobre disseny de serveis p\u00fablics i gesti\u00f3. Va tornar a la Generalitat com a secretari de Govern entre els anys 1997 i 2000. Despr\u00e9s va ser president del Parc Salut Mar, d’on va dimitir en guanyar les eleccions municipals Ada Colau.<\/p>\n Alguns c\u00e0rrecs del CSC han sigut investigats per possible corrupci\u00f3. Ram\u00f3n Bag\u00f3, president del CSC, SA entre 1983 i 1991 i alcalde de Calella, va ser investigat per adjudicacions a la seva empresa SEHRS, de contractes irregulars per serveis de cuina a hospitals, majorit\u00e0riament associats al CSC. SAGESSA, holding<\/em> d’empreses lligades a l’Ajuntament de Reus, ha donat lloc al conegut com cas Innova, <\/a>encara en litigi, on han sigut condemnats pel Tribunal de Comptes de Catalunya dos antics alts c\u00e0rrecs del CSC: Carles Mant\u00e9 exgerent i Josep Prat, que havien ocupat c\u00e0rrecs del CatSalut (director del CatSalut i president de l’ICS, respectivament). Tamb\u00e9 va ser gerent de l’ICS l’advocat Francesc Jos\u00e9 Maria, secretari del CSC entre 1993 i 2006 investigat per rebre enc\u00e0rrecs jur\u00eddics al seu bufet i d’organismes del CatSalut per valor d’1,7 milions d’euros entre 2011-2016. \u00c9s actualment assessor de la patronal CAPSS i d’altres entitats vinculades al CSC.<\/p>\n El director general actual del CSC, des del 2013, Jos\u00e9 Augusto Garcia Navarro, havia estat director general del grup SAGESSA fins a 2012 i, anteriorment, Gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus, recentment rescatat pel CatSalut. Els honoraris anuals de la Direcci\u00f3 General del CSC s\u00f3n 140.000 euros.<\/p>\n Amb aquest model organitzatiu que t\u00e9 tend\u00e8ncia a centrar-se en l’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria, creiem que la Salut P\u00fablica i l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria han perdut pres\u00e8ncia com a eines necess\u00e0ries per a la direcci\u00f3 i renovaci\u00f3 del Sistema.<\/p><\/blockquote>\n El desenvolupament i influ\u00e8ncia d’aquestes associacions de la patronal de la Sanitat Concertada de Catalunya acompanya el model sanitari resultant l’any 1995 de la modificaci\u00f3 de la Llei anterior d’Ordenaci\u00f3 Sanit\u00e0ria de Catalunya (LOSC), aprovada per consens de totes les forces pol\u00edtiques l’any 1990. A partir del 1990, el Departament de Salut ja va comen\u00e7ar a constituir Consorcis als quals se cedia la gesti\u00f3 operativa dels hospitals i consultes, amb fons de la Generalitat. Entre 1991 i 1995 van apar\u00e8ixer 9 nous consorcis que han arribat a 16 en l’actualitat i es van crear les Entitats de Base Associativa (EBAs) societats privades limitades contractades per gestionar l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria en locals del mateix CatSalut.<\/p>\n La modificaci\u00f3 de 1995 de la LOSC especifica que l’administraci\u00f3 p\u00fablica sanit\u00e0ria podr\u00e0 establir convenis amb consorcis o f\u00f3rmules de gesti\u00f3 integrada o compartida amb entitats p\u00fabliques o privades. Aquesta llei catalana va consolidar un sistema de provisi\u00f3 mixt, publicoprivat, en qu\u00e8 el CatSalut es reserva la compra i un suposat control dels serveis sanitaris i deixa en mans dels prove\u00efdors la gesti\u00f3 operativa. Actualment, existeix una gran fragmentaci\u00f3 d’entitats i institucions vinculades a la provisi\u00f3 d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. Nom\u00e9s a una de les 4 \u00c0rees Integrals de Salut de Barcelona treballen 8 prove\u00efdors d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i 9 de Salut Mental. En una altra de les \u00e0rees, el nombre de prove\u00efdors de Salut Mental arriba a 18. Amb aquest model organitzatiu que t\u00e9 tend\u00e8ncia a centrar-se en l’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria, creiem que la Salut P\u00fablica i l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria han perdut pres\u00e8ncia com a eines necess\u00e0ries per a la direcci\u00f3 i renovaci\u00f3 del Sistema.<\/p>\n Veient la import\u00e0ncia de la contractaci\u00f3 en el nostre sistema, la debilitat en l’avaluaci\u00f3 de resultats en Salut P\u00fablica i la manca de transpar\u00e8ncia aportada per l’autogesti\u00f3, es fa necessari recon\u00e8ixer l’error com\u00e8s amb l’aprovaci\u00f3 de la llei de 1990. Aquesta llei, contradict\u00f2ria amb l’esperit de la Llei General de Sanitat i potser tamb\u00e9 amb la lletra, ha facilitat la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’administraci\u00f3 p\u00fablica i l’activitat privada sense el control necessari, quan per llei hauria d’optimitzar els recursos propis. Quan es parla d’efici\u00e8ncia de gesti\u00f3 en la provisi\u00f3, sovint es limita a comparar indicadors de costos entre centres p\u00fablics i privats i caldria tenir en compte tots els impactes directes i indirectes que incorporen les decisions d’externalitzar la producci\u00f3 de serveis; fer-ho en clau sist\u00e8mica, d’efici\u00e8ncia global del sistema de salut i d’efici\u00e8ncia social.<\/p>\n Ara toca enfortir la sanitat p\u00fablica, els sistemes de rectoria (planificaci\u00f3, avaluaci\u00f3) amb la gesti\u00f3 \u00e8tica dels recursos p\u00fablics, amb transpar\u00e8ncia i participaci\u00f3 ciutadana efectiva en tots els espais de decisi\u00f3 del sistema. Cal revertir el model de provisi\u00f3 mixt fragmentat que incentiva l’oferta de serveis hospitalaris i implementar els principis de Salut P\u00fablica en tots els \u00e0mbits. La superaci\u00f3 de l’actual pand\u00e8mia ho fa encara m\u00e9s necessari.<\/p>\n Aquestes lleis dels anys 90 i 95 no es van quedar a Catalunya, van ser les precursores de la Llei estatal 15\/97 que obriria la sanitat p\u00fablica a la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada a tot el pa\u00eds. La reflexi\u00f3 sobre la seva revocaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de l’esperit de la LGS, caldria fer-la a tot l’estat.<\/p>\n Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n La col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada en l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica fa tants anys que \u00e9s present a Catalunya que ens hem acostumat a la pres\u00e8ncia al seu costat d’unes associacions patronals de la sanitat concertada, \u00e9s a dir, no gestionada operativament per l’administraci\u00f3 sanit\u00e0ria de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS), sense con\u00e8ixer-les massa b\u00e9. Aquestes associacions ofereixen […]<\/p>\n","protected":false},"author":297,"featured_media":23848,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2174],"class_list":["post-25498","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-sistema-publicoprivat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25498","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/297"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25498"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25498\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25498"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25498"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25498"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n