![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/01\/Captura-de-pantalla-2021-01-08-a-las-11.09.23.jpg\")
<\/a>El que hem apr\u00e8s amb la pand\u00e8mia de Covid-19<\/h3>\n
El nou virus que ha aparegut el 2019 no porta un llibre d’instruccions sota de el bra\u00e7. Anem aprenent a mesura que es desenvolupa la pand\u00e8mia i anem millorant la nostra resposta.<\/p>\n
Els nostres coneixements m\u00e8dics, cada vegada m\u00e9s profunds, ens estan permetent millorar l’atenci\u00f3 i obtenir millors r\u00e0tios<\/a>: si la taxa de mortalitat dels que ingressaven a les UCI en la primera onada de primavera del 2020, era del 42%, en aquesta segona onada de tardor de 2020 ha baixat ostensiblement al 25%.<\/p>\n Coneixem millor aquest coronavirus i les m\u00faltiples manifestacions cl\u00edniques que produeix en l’organisme. Comencem a entendre com actua i qu\u00e8 seq\u00fceles deixa. Els metges tamb\u00e9 vam comen\u00e7ar a preocupar-nos per l’enorme cost que suposa: cada pacient que sobreviu a l’UCI ens costa tres milions d’euros.<\/p>\n L’an\u00e0lisi de tots els efectes d’aquesta pand\u00e8mia \u00e9s cada vegada m\u00e9s complex. Ens portar\u00e0 anys valorar correctament quins sectors han resultat m\u00e9s perjudicats i quins s’han beneficiat d’aquest canvi de paradigma que s’est\u00e0 produint.<\/p>\n Durant el Nadal de 2020 hem estat a la fi de la segona onada de la Covid-19, que ha provocat a Espanya m\u00e9s casos que la primera, per\u00f2 menys morts<\/a>.<\/p>\n En altres pa\u00efsos d’Europa, com era d’esperar, ha provocat m\u00e9s casos i m\u00e9s morts que en la primera, pel que han pres mesures molt radicals. Han hagut de paralitzar l’activitat econ\u00f2mica i social durant el per\u00edode de vacances. Possiblement a Espanya, a principis de 2021, trobarem a faltar aquestes mesures que no es van voler prendre per \u00absalvar el Nadal\u00bb.<\/p>\n De fet, ja podem fer-nos una idea de com ser\u00e0 l’evoluci\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2xima de la Covid-19 i el que ens espera en els propers mesos i anys, ja que comptem com a refer\u00e8ncia la pand\u00e8mia de grip espanyola. En aquell moment, la primera onada lleu, a la primavera de 1918, va ser seguida d’una segona onada molt greu, a la tardor de 1918.<\/p>\n Llavors, quan semblava que aquell malson, igual que la Gran Guerra, havia passat, es va presentar una tercera ona en els primers mesos de 1919, que va afectar especialment a l’hemisferi sud.<\/p>\n I no va acabar tot, perqu\u00e8 a Europa tamb\u00e9 hem documentat fins a una quarta onada que va oc\u00f3rrer el 1920. En altres parts de m\u00f3n podem parlar, fins i tot, d’una cinquena onada i, per descomptat, de comportaments diferenciats en els pa\u00efsos de tots dos hemisferis.<\/p>\n Sobre l’evoluci\u00f3 d’aquestes ones i la seva incid\u00e8ncia a nivell local a Europa Occidental, recentment hem publicat el llibre: Una nova hist\u00f2ria de la grip espanyola. Paral\u00b7lelismes amb la Covid-19.<\/em><\/a><\/p>\n Seguint amb les similituds de la pand\u00e8mia de la grip espanyola, recordem que en els primers mesos de 1919 va brollar la tercera onada epid\u00e8mica amb alguns elements que la diferenciaven respecte a les anteriors. L’edat de les v\u00edctimes va comen\u00e7ar a variar, van disminuir els adults joves i augmentar la gent gran.<\/p>\n A m\u00e9s, no va tenir un pic o zenit sin\u00f3 que va ser un degoteig de casos i morts, com pluja fina, que va durar entre 3 i 4 mesos. Es va presentar dispersa, irregular, sense direcci\u00f3, com si es tract\u00e9s de simples rebrots. Va durar diversos mesos i va variar segons els territoris d’Europa entre gener i maig de 1919.<\/p>\n Els certificats de defunci\u00f3 reflectien la percepci\u00f3 dels metges que es tractava de \u00abgrippe complicada<\/em>\u00ab, perqu\u00e8 els pacients presentaven manifestacions respirat\u00f2ries, digestives i d’altres \u00f2rgans i sistemes.<\/p>\n En aquest moment, en qu\u00e8 les onades epid\u00e8miques avancen i s’entrecreuen, \u00e9s molt complicat fer-ne el seguiment. La primera onada es pot seguir, fins i tot, espacialment. Per exemple, la de la Covid-19 a la Xina-Orient Mitj\u00e0-Europa-Am\u00e8rica.<\/p>\n Per\u00f2 en la tercera onada el virus est\u00e0 a tot arreu, es produeixen variants, les mesures de contenci\u00f3 s\u00f3n diferents segons territoris i pa\u00efsos, per la qual cosa predir la seva evoluci\u00f3 sol resultar cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n Si el coronavirus segu\u00eds les pautes de les pand\u00e8mies hist\u00f2riques, prendria forma de degoteig de casos i morts per Covid-19, com pluja fina, que s’estendria entre els tres o quatre primers mesos de 2021.<\/p><\/blockquote>\nRes de nou sota el sol<\/h3>\n
Tercera onada, a tocar<\/h3>\n