L’Esperanza Mart\u00edn, metgessa de fam\u00edlia i comunit\u00e0ria del CAP Maragall, es va contagiar de Covid-19 la setmana del 9 de mar\u00e7. Aquells dies, havia visitat cinc pacients a domicili que, posteriorment, es van confirmar com a positius en coronavirus. Aquella setmana, abans que es decret\u00e9s l’estat d’alarma, els professionals encara no visitaven amb equips de protecci\u00f3 individual i moltes vegades tamb\u00e9 ho feien sense mascareta, perqu\u00e8 no hi havia una diferenciaci\u00f3 entre pacients Covid i no Covid. El 12 de mar\u00e7 el centre va rebre l’alerta que havien ingressat per Covid dos pacients que havia at\u00e8s l’Esperan\u00e7a, aix\u00ed que ella es va haver d’a\u00efllar a casa.<\/p>\n
Durant els primers dies d’a\u00efllament va estar asimptom\u00e0tica, per\u00f2 el vuit\u00e8 dia va comen\u00e7ar a tenir febre. \u00abAleshores va comen\u00e7ar la meva agonia\u00bb, explica. \u00abVaig tenir febre durant tres dies i despr\u00e9s vaig comen\u00e7ar amb un quadre respiratori d’ofec, un ofec que no havia tingut mai. No podia ni seure’m al llit, havia d’estar estirada, no podia ni parlar perqu\u00e8 si ho feia m’ofegava. Notava un ofec horror\u00f3s i una pressi\u00f3 al pit brutal\u00bb, relata. \u00abNo volia adormir-me a les nits, perqu\u00e8 pensava que si no era conscient de fer el proc\u00e9s de respiraci\u00f3, m’ofegaria\u00bb, continua.<\/p>\n
L’Esperanza explica que aquells dies els va viure amb molta agonia i incertesa. \u00abEra una malaltia nova i no en sab\u00edem gaireb\u00e9 res. Les \u00faniques not\u00edcies que ten\u00edem en aquell moment eren sobre l’alta mortalitat que tenia el virus\u00bb, explica. En aquell moment ca\u00f2tic, diu, se li ajuntava tot. \u00abEra una situaci\u00f3 molt angoixant. Estava a\u00efllada a la meva habitaci\u00f3 sense veure els meus fills i el meu marit, amb por de sortir de les quatre parets perqu\u00e8 no sabia fins a quin punt contagiava, amb por de moure’m perqu\u00e8 m’ofegava…i amb por a morir.<\/p>\n
Despr\u00e9s de fer-se proves al seu CAP i a l’Hospital de Sant Pau, va ser diagnosticada amb una pneum\u00f2nia bilateral, fet que li causava aquell fort ofec. Tot i aix\u00f2, a causa de l’estr\u00e8s que vivia el sistema sanitari, que havia de prioritzar qui ingressava i qui no, la van enviar cap a casa. \u00abEm deien que torn\u00e9s si empitjorava. Per mi aquella frase va ser horrorosa, perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil decidir quan empitjores si t’est\u00e0s ofegant en nom\u00e9s asseure’t\u00bb, diu.<\/p>\n
Al cap de tres setmanes d’a\u00efllament, l’Esperanza va comen\u00e7ar a millorar, pensant-se que ja s’hauria curat. \u00abVaig comen\u00e7ar a fer exercicis de rehabilitaci\u00f3 respirat\u00f2ria amb l’ajuda de persones que coneixia, ja que en aquell moment no hi havia res protocol\u00b7litzat per persones com jo\u00bb. Al cap de sis setmanes d’a\u00efllament, es va reincorporar a la feina, per\u00f2 nom\u00e9s hi va poder anar durant cinc dies. En el trajecte des de casa seva fins a l’ambulatori on treballa, que est\u00e0 nom\u00e9s a una illa de cases, s’havia d’asseure tres o quatre vegades als portals de les cases perqu\u00e8 no podia respirar. Un cop a la feina, explica, tenia un cansament i un ofec tan gran que s’havia d’estirar a una llitera per poder descansar. Al cap de cinc dies va tornar a apar\u00e8ixer la febre, va agafar la baixa i va comen\u00e7ar un nou proc\u00e9s del qual encara no n’ha sortit.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’haver passat la malaltia, l’Esperanza va comen\u00e7ar a experimentar diversos s\u00edmptomes de Covid a tot el cos, a banda dels s\u00edmptomes respiratoris que ja havia tingut, que havien millorat per\u00f2 no cessat. \u00abSe’m va inflar molt la panxa, com si estigu\u00e9s embarassada, i vaig comen\u00e7ar amb unes fortes diarrees, que em van tenir un mes sense menjar. Sentia un dolor molt fort a la panxa, no ho podia aguantar\u00bb. Davant aquella situaci\u00f3, va tornar a anar a l’Hospital de Sant Pau, on la van ingressar. Li van fer tota mena de proves, per\u00f2 no van sortir alterades. \u00abA les 24 hores em van donar l’alta dient-me que estava molt nerviosa i que, probablement, tot el que em passava era fruit del meu nerviosisme i de la meva por\u00bb. Despr\u00e9s de set mesos, continua tenint diarrees di\u00e0riament. \u00abTinc una panxa que no \u00e9s la meva panxa. I aix\u00f2 no s\u00f3n hipocondries meves, \u00e9s arran de la infecci\u00f3\u00bb, diu.<\/p>\n
A banda dels s\u00edmptomes estomacals, tamb\u00e9 ha patit durant aquests mesos dolors en molts punts del cos: al pit, com si una espasa l’estigu\u00e9s travessant, segons explica, a les articulacions… \u00abJo mai prenia medicaments i, ara, si no prenc quatre o cinc analg\u00e8sics al dia molts cops no puc sortir de casa\u00bb, explica. Tamb\u00e9 ha patit afectacions cognitives. \u00abNo puc llegir, perqu\u00e8 no em puc concentrar, faig faltes d’ortografia quan mai abans n’havia fet, no em surten les paraules, em desoriento en llocs on passo habitualment…\u00bb.<\/p>\n
La metgessa de fam\u00edlia explica que abans d’emmalaltir era una persona molt activa i feia molt d’esport. Ara, per\u00f2, tot ha canviat. \u00abLa meva vida ha canviat completament, ara depenc absolutament del meu cos. Comen\u00e7o cada dia escoltant el meu cos i, en funci\u00f3 de com estic, decideixo qu\u00e8 puc fer i que no\u00bb, explica. \u00abNo puc fer plans amb antelaci\u00f3, perqu\u00e8 no s\u00e9 com estar\u00e9 l’endem\u00e0. Tinc una fatiga constant que impedeix que la meva voluntat pugui amb el meu cos\u00bb, continua.<\/p>\n
El col\u00b7lectiu de persones amb Covid persistent ja fa mesos que denuncia que s’han sentit desatesos des del sistema sanitari. Segons l’Esperanza, hi ha hagut una gran falta de credibilitat cap al que els pacients expliquen. \u00abMolts professionals sanitaris han atribu\u00eft els nostres s\u00edmptomes a l’angoixa o a la hipocondria\u00bb, diu. La metgessa de fam\u00edlia considera que aquesta desatenci\u00f3 ve, en primer lloc, perqu\u00e8 els s\u00edmptomes de Covid persistent no estan inclosos als protocols sanitaris. \u00abCom que nosaltres no hem estat estudiats, com s\u00ed que ho han estat les persones que han estat ingressades, la ci\u00e8ncia no recull el que ens passa. No constem en els estudis perqu\u00e8 no se’ns ha observat, de manera que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil augmentar el descr\u00e8dit cap a nosaltres\u00bb, assenyala.<\/p>\n
Segons l’Esperanza, quan no hi ha un tractament a oferir, la medicina no sap qu\u00e8 fer. \u00abEls professionals no saben qu\u00e8 fer amb nosaltres i per aix\u00f2 hi ha aquesta desatenci\u00f3, que fa que els pacients empitjorin. Sabem que no ens podem curar a curt termini, per\u00f2 el fet que no se’ns acompanyi empitjora la nostra malaltia, perqu\u00e8 ens fa pensar que estem boges, i aix\u00f2 s’afegeix al malestar que tenim de base\u00bb, remarca. \u00abSi no acceptes la premissa que els pacients no estan b\u00e9, \u00e9s molt dif\u00edcil que ampli\u00efs la mirada com a professional sanitari\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Per la metgessa de fam\u00edlia, el que cal fer \u00e9s m\u00e9s recerca des de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00abNosaltres som malalts que no estem als hospitals, som pacients que tenim una afectaci\u00f3 moderada, compatible amb la vida\u00bb, diu. Per aquest motiu, considera que els pacients amb Covid persistent han de ser estudiats des de la prim\u00e0ria, amb el suport dels hospitals en els casos necessaris. Aix\u00f2, per\u00f2, no s’est\u00e0 fent, ja que, segons l’Esperanza, \u00abl’atenci\u00f3 prim\u00e0ria est\u00e0 desbordada, i la recerca necessita recursos econ\u00f2mics i humans que la prim\u00e0ria no t\u00e9\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’Esperanza Mart\u00edn, metgessa de fam\u00edlia i comunit\u00e0ria del CAP Maragall, es va contagiar de Covid-19 la setmana del 9 de mar\u00e7. Aquells dies, havia visitat cinc pacients a domicili que, posteriorment, es van confirmar com a positius en coronavirus. Aquella setmana, abans que es decret\u00e9s l’estat d’alarma, els professionals encara no visitaven amb equips de […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":25622,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2179],"class_list":["post-25621","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-covid-persistent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25621"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25621\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}