Vivim temps contradictoris. Les receptes contra les diferents crisis que conformen l’emerg\u00e8ncia global que vivim s’oposen les unes a les altres, i amenacen d’anorrear-se. Tamb\u00e9 les necessitats que ens acuiten topen per antit\u00e8tiques. Com els coneixements que sustenten les nostres vides i els que ens caldrien per viure diferent i assolir un nou estat de benestar. Mat\u00e8ria i antimat\u00e8ria a punt de col\u00b7lisionar i desencadenar un col\u00b7lapse planetari: econ\u00f2mic, ecol\u00f2gic, de salut global.<\/p>\n
Recuperar el creixement reclamat per la majoria de persones com a salvavides de la inequ\u00edvoca crisi socioecon\u00f2mica que patim, creixement convenientment reanomenat (el llenguatge importa) \u00abrecuperaci\u00f3 de la normalitat\u00bb, \u00e9s la pitjor soluci\u00f3 per a la crisi global que ja ens amena\u00e7ava abans de la pand\u00e8mia. Al cap i a la fi, \u00e9s la ‘normalitat’ que ja habitava entre nosaltres i ens ha dut fins aqu\u00ed.<\/p>\n
Som v\u00edctimes d’una pand\u00e8mia, la biosfera no para d’escalfar-se i el 2020 ha estat, globalment, l’any m\u00e9s c\u00e0lid de la hist\u00f2ria, empatat amb el 2016. I el 2021 comen\u00e7a amb un mes de gener en qu\u00e8, mentre a l’\u00c0rtic la temperatura s’ha situat 20\u202f\u00b0C per sobre de la mitjana<\/a>, i a Gr\u00e8cia han viscut una onada de calor amb Atenes a 22\u202f\u00b0C i Creta a 28\u202f\u00b0C, temperatures que van portar la gent a la platja, a Espanya, pa\u00eds tamb\u00e9 mediterrani, s’han produ\u00eft onades de fred i nevades hist\u00f2riques, compatibles amb el canvi clim\u00e0tic, que han col\u00b7lapsat la capital i causat temperatures extremes de fins a -25\u202f\u00b0C. Un bon exemple del que est\u00e0 per venir i cal preveure.<\/p>\n A Catalunya, on la previsi\u00f3 tampoc abunda, any rere any, tempestes cada cop m\u00e9s fortes colpegen el litoral, s’emporten platges, deterioren infraestructures costaneres i es mengen el Delta de l’Ebre, un territori que expressa perfectament el que suposa el canvi clim\u00e0tic associat a la mala gesti\u00f3 del riu (manca de cabal ecol\u00f2gic -exc\u00e9s de regadiu- i manca de sediments retinguts als embassaments).<\/p>\n Si mirem al sud global, observem com augmenten els processos migratoris a causa del canvi clim\u00e0tic (m\u00e9s de 25 milions de despla\u00e7ades el 2019 per ciclons, tempestes, inundacions, esllavissades, sequeres, incendis forestals, p\u00e8rdua de territori per l’avan\u00e7ament del mar…), guerres pels recursos i la seva explotaci\u00f3 a benefici dels pa\u00efsos rics (extractivisme, apoderament energ\u00e8tic, exhauriment de la pesca…) que s\u00f3n, a m\u00e9s, els principals responsables de les emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH).<\/p>\n Segons Oxfam, el grup de pa\u00efsos anomenats per Nacions Unides com menys desenvolupats, que inclou els 47 m\u00e9s pobres del planeta i amb menys desenvolupament hum\u00e0, nom\u00e9s \u00e9s responsable d’un 0,8% de les emissions totals de GEH. En canvi, des de 1960, el 50% del CO\u2082 expulsat a l’atmosfera prov\u00e9 de pa\u00efsos industrialitzats membres de l’OCDE.<\/p>\n La crisi global, doncs, est\u00e0 lligada a l’excessiu consum, derivada d’un estil de vida ric de persones que habiten pa\u00efsos rics (no totes, perqu\u00e8 la desigualtat i la despossessi\u00f3 estan augmentant al nord global). Resultat: 46 milions de despla\u00e7ats a altres \u00e0rees dels seus propis pa\u00efsos del sud global i fins a 80 milions de persones que han hagut d’abandonar el seu lloc de naixement. I augmentant<\/a>.<\/p>\n Socialment, tot plegat suposa m\u00e9s difer\u00e8ncies socials, m\u00e9s exclusi\u00f3, que els rics siguin m\u00e9s rics i els pobres m\u00e9s pobres (antigues classes mitjanes incloses) i, en definitiva, m\u00e9s desigualtats, m\u00e9s despossessi\u00f3 i menys equitat. Desavantatges, totes ells, evitables. M\u00e9s aguditzats al sud i cada cop m\u00e9s quotidians i durs al nord.<\/p>\n Cr\u00e9ixer, tal com es contempla en les pol\u00edtiques empeses pel sistema econ\u00f2mic vigent, significa reactivar l’\u00fas de les energies f\u00f2ssils i suposa abocar m\u00e9s quantitat de subst\u00e0ncies que, per si soles o per reaccions qu\u00edmiques, contaminen i escalfen la biosfera: litosfera (vivim a la superf\u00edcie emergida de la capa s\u00f2lida m\u00e9s externa), hidrosfera (totes les aig\u00fces) i l’atmosfera (gasos que envolten la Terra i d’on obtenim l’aire per respirar), i tots els organismes vius. I maten prematurament.<\/p>\n La prova la tenim en el G20 (80% de les emissions mundials) que ha decidit dedicar, des del comen\u00e7ament de la COVID-19 fins ara, 242.300 milions de d\u00f2lars en el foment de les energies f\u00f2ssils, per tan sols 180.620 milions per a les renovables. Un total de 52,84 d\u00f2lars per c\u00e0pita per energies f\u00f2ssils, sense cap condici\u00f3 limitadora, enfront de tan sols 39,39 per renovables. [Dades proporcionades per EnergyPolicyTracker el 6\/1\/21<\/a>]<\/p>\n Les part\u00edcules (PM2,5 – les pitjors – i PM10), l’oz\u00f3 troposf\u00e8ric (03), els \u00f2xids de Nitrogen (NOX) i di\u00f2xid de sofre (SO2), que es generen en cremar combustibles f\u00f2ssils, contaminen l’atmosfera i en afegir-se a l’aire que respirem, causen la mort prematura i evitable d’entre mig mili\u00f3 i 800.000 persones a Europa (30.000 a Espanya). Al m\u00f3n, on 9 de cada 10 persones respiren aire contaminat, nom\u00e9s les part\u00edcules fines (PM2,5) causen set milions de morts abans d’hora. L’exc\u00e9s d’oz\u00f3 troposf\u00e8ric mata entre 1.500 i 1.800 persones cada any a Espanya. A Catalunya, afecta m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 i el 90% del territori. Podeu consultar l’estudi de ISGlobal sobre contaminaci\u00f3 a les ciutats i morts evitables.<\/a><\/p>\n Els Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) han estat sempre presents en l’atmosfera i de manera natural. S\u00f3n transparents a la llum solar: la radiaci\u00f3 passa en la seva major part, a trav\u00e9s de l’atmosfera i escalfa la superf\u00edcie de la litosfera, energia que despr\u00e9s emet parcialment en forma de radiaci\u00f3 t\u00e8rmica. Els GEH acumulats impedeixen que l’energia torni a l’espai exterior, en absorbir-ne una bona part i reemetre-la en totes direccions, escalfant aix\u00ed la superf\u00edcie de la terra i els oceans: \u00e9s l’efecte hivernacle.<\/p>\n En cremar combustibles f\u00f2ssils, aboquem m\u00e9s GEH a l’atmosfera (di\u00f2xid de carboni (CO\u2082), met\u00e0 (CH4), gasos fluorats o generar oz\u00f3 troposf\u00e8ric) que se sumen a les emissions naturals \u2013 entre les quals el vapor d’aigua \u2013 i alterem l’equilibri que ha perm\u00e8s la vida tal com la coneixem, harmonia sustentada en els acollidors 15\u202f\u00b0C de mitjana de l’atmosfera inferior.<\/p>\n Malgrat la disminuci\u00f3 de CO\u2082 (d’un 7% aprox.), derivada de la baixa activitat econ\u00f2mica causada per la pand\u00e8mia, els \u00edndexs de concentraci\u00f3 de CO\u2082 a l’atmosfera han continuat pujant<\/a> i aquest gener \u00e9s de 2,20 ppm superiors a fa un any (+ 0,53%). El moment m\u00e9s alt fou el dia 1 de juny del 2020, amb 418,32ppm.<\/p>\n Recordem que el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient, en l’informe sobre la disparitat en les emissions, presentat el novembre de 2019, recomanava, per evitar l’augment d’un grau i mig de la temperatura mitjana del planeta, que les emissions s’havien de reduir d’un 7,6% cada any i fins a 2030. I que ha calgut un any com aquest 2020, amb l’aturada de l’economia per la pand\u00e8mia, per aconseguir-ho. Aquesta \u00e9s la magnitud de l’esfor\u00e7.<\/p>\n A la magnitud de l’esfor\u00e7 se li afegeixen dificultats objectives per aconseguir-ho. Jason Hickel, de la Goldsmits University de Londres, i Giorgos Kallis, de l’Institut de Ci\u00e8ncia i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB, van publicar un article a ‘New Political Economy’<\/a> titulat: ‘\u00c9s possible el creixement verd\u2019? I es van respondre que no. Argumentaven: si el sistema econ\u00f2mic vol evitar que la temperatura no pugi m\u00e9s de 2 \u00baC, el Producte Interior Brut (PIB) no pot cr\u00e9ixer m\u00e9s de l’0,5%. (Percentatge insuficient per ser considerat creixement). Per\u00f2 si el que es vol \u00e9s evitar l’augment de la temperatura a 1,5\u00baC, llavors el decreixement \u00e9s inevitable.<\/p>\n L’any 2020 ha culminat el decenni m\u00e9s c\u00e0lid des que es disposa de registres. Ara, la temperatura de la biosfera \u00e9s 1,25\u202f\u00b0C m\u00e9s alta que la mitjana de l’era preindustrial (promig 1850\/1900). Si calculem que la temperatura est\u00e0 pujant un quart de grau cada decenni (+0,25\u202f\u00b0C\/decenni), estem, com a molt, a una d\u00e8cada de superar el grau i mig (+1,5\u202f\u00b0C) que mai s’hauria de sobrepassar. I a dues d\u00e8cades d’excedir els + 1,7\u202f\u00b0C, punt que l’Informe Especial de l’IPCC presentat a Incheon, Corea del Sud, el 8 d’octubre del 2018 [apartat D.1,2<\/a>] situava el Tipping Point, el punt de no retorn, aquell moment en qu\u00e8 ja no hi ha capacitat de revertir: \u00abSi la temperatura excedeix de 0,20\u202f\u00b0C els +1,5\u202f\u00b0C, si arriba a ser 1,7\u202f\u00b0C m\u00e9s alta que la mitjana de l’era preindustrial, tornar enrere, revertir-la, suposaria, amb tota probabilitat, un esfor\u00e7 de captura de carboni, econ\u00f2micament i t\u00e8cnica, impossible d’aconseguir\u00bb. Els + 2\u202f\u00b0C s’assoliran abans de mitjan segle.<\/p>\n A Catalunya (no pot ser massa diferent a Espanya) l’escalfament \u00e9s summament preocupant. 2020 ha estat l’any m\u00e9s c\u00e0lid de la hist\u00f2ria empatat, en aquest cas, amb 2017. La temperatura ha pujat quasi 2\u202f\u00b0C des del per\u00edode preindustrial de refer\u00e8ncia. Diu Marc Prohom, cap de l’\u00c0rea de Climatologia del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya: \u00ab2020 ha tingut una anomalia de temperatura propera als 2\u202f\u00b0C respecte de la mitjana del per\u00edode preindustrial\u00bb I no \u00e9s exagerat afirmar que s’incrementa a un ritme de 0,40\u202f\u00b0C el decenni. (+ 3\u202f\u00b0C poc despr\u00e9s de 2040). Fa feredat!<\/p>\n Amb molta probabilitat, hem superat els ‘Tipping Point’, els llindars que si es depassen alteren l’equilibri de la biosfera, la gota que fa vessar el got en llenguatge popular, pel que fa al desgla\u00e7 del permafrost de l’\u00c0rtic en general i de Grenl\u00e0ndia en particular. L’augment significatiu del nivell del mar \u00e9s inevitable.<\/p>\n Augmentant com ho estem fent la temperatura mitjana de l’atmosfera i els oceans (absorbeixen el 90% de la calor addicional derivat de l’abocament de GEH), estem posant les bases d’un nou estadi clim\u00e0tic ‘hivernacle’, menys habitable en general, que convertir\u00e0 en inh\u00f2spites moltes parts del planeta (ja est\u00e0 passant), i far\u00e0 la vida m\u00e9s dif\u00edcil arreu.<\/p>\n \u00abLa salut dels ecosistemes dels quals nosaltres i totes les altres esp\u00e8cies depenen s’est\u00e0 deteriorant a una velocitat mai vista. Estem erosionant els fonaments de les economies, els mitjans de vida, la seguretat aliment\u00e0ria, la salut i la qualitat de vida de tot el m\u00f3n\u00bb.<\/p>\n Aquestes paraules les va pronunciar Robert Watson, president de la Plataforma Intergovernamental Independent de Ci\u00e8ncia i Pol\u00edtica sobre Biodiversitat i Serveis Ecosist\u00e8mics, IPBES. S\u00f3n serveis ecosist\u00e8mics els beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia real i la qualitat de vida de les persones.<\/p>\n Totes aquestes realitats s’agreujaran, remarca IPBES, tret que s’adoptin mesures per reduir dr\u00e0sticament la intensitat dels impulsors de la p\u00e8rdua de biodiversitat (directament relacionada amb la p\u00e8rdua de salut): canvi d’\u00fas de la terra i el mar, explotaci\u00f3 directa dels organismes, canvi clim\u00e0tic, contaminaci\u00f3, i l’ocupaci\u00f3 per esp\u00e8cies invasores. La pand\u00e8mia de COVID-19 t\u00e9, molt probablement, el seu origen en la mala gesti\u00f3 dels ecosistemes. La colonitzaci\u00f3 de nous territoris posa en contacte els animals amb virus amb els quals no havien interaccionat. Despr\u00e9s, aquests animals infectats encomanen el virus als humans.<\/p>\nL’efecte hivernacle<\/h3>\n
L’escalfament<\/h3>\n
L’alimentaci\u00f3<\/h3>\n
\n[IPBES<\/a>] [Resum pels encarregats de formular pol\u00edtiques<\/a>]<\/p>\nLa pand\u00e8mia i els ecosistemes<\/h3>\n