{"id":25890,"date":"2021-02-05T12:30:39","date_gmt":"2021-02-05T11:30:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=25890"},"modified":"2021-02-05T12:30:39","modified_gmt":"2021-02-05T11:30:39","slug":"mutilacio-genital-femenina-200-milions-de-dones-afectades-arreu-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/02\/05\/mutilacio-genital-femenina-200-milions-de-dones-afectades-arreu-del-mon\/","title":{"rendered":"La lluita contra la mutilaci\u00f3 genital femenina: prevenci\u00f3 i empoderament"},"content":{"rendered":"

La Fatou (nom fictici) va n\u00e9ixer al Senegal i tenia tan sols uns mesos de vida quan li van practicar la mutilaci\u00f3 genital femenina. \u00abMalgrat que no recordi el moment en qu\u00e8 m’ho van fer, vaig cr\u00e9ixer sabent que m’havien practicat l’ablaci\u00f3. Aix\u00f2 se sap, perqu\u00e8 forma part de la nostra cultura\u00bb, diu. \u00abJo em pensava que era normal no tenir cl\u00edtoris\u00bb, afegeix.<\/p>\n

No va ser fins que va comen\u00e7ar a ser sexualment activa quan es va adonar de la repercussi\u00f3 que va tenir l’ablaci\u00f3. \u00abCada dona \u00e9s un m\u00f3n i l’afecta de manera diferent. Tamb\u00e9 dep\u00e8n del tipus d’ablaci\u00f3 que t’hagin fet. En el meu cas, jo s\u00ed que sentia plaer en el moment de tenir relacions sexuals, per\u00f2 sentia que tenia limitacions. Que no sentia tot el que podia sentir. Altres noies que conec no han tingut mai un orgasme per culpa d’aix\u00f2\u00bb, explica.<\/p>\n

Davant les limitacions que tenia a l’hora de gaudir plenament de les seves relacions sexuals, la Fatou va comen\u00e7ar a informar-se sobre les operacions de reconstrucci\u00f3 genital postablaci\u00f3. Aix\u00ed va descobrir el programa de la Fundaci\u00f3 Dexeus Dona, que ofereix aquesta operaci\u00f3 de forma gratu\u00efta des de l’any 2007, i el passat mes de novembre es va operar. Es tracta d’una intervenci\u00f3 quir\u00fargica que dura uns 45 minuts i el seu objectiu \u00e9s restituir anat\u00f2micament el cl\u00edtoris i altres \u00f2rgans afectats, aix\u00ed com recuperar el seu aspecte i capacitat sensitiva, cosa que s’aconsegueix en m\u00e9s del 75% dels casos.<\/p>\n

La Fatou encara no ha tingut relacions sexuals des de l’operaci\u00f3, i no sap quins canvis li haur\u00e0 suposat, per\u00f2 encoratja a qu\u00e8 facin el que va fer ella les dones que pateixen limitacions en l’aspecte sexual i que no puguin fer una vida completament normal a causa de l’ablaci\u00f3. \u00abSi abans no senties res, sempre anir\u00e0 a millor\u00bb, diu.<\/p>\n

116 dones s’han beneficiat de la reconstrucci\u00f3 postablaci\u00f3<\/h3>\n

Des de la seva posada en marxa i fins al gener de 2021, la Fundaci\u00f3 Dexeus Dona ha at\u00e8s 173 pacients, i ha practicat la reconstrucci\u00f3 a un total de 116 dones. El Programa est\u00e0 liderat pel Dr. Pere Barri Soldevila, que va ser el primer metge que va realitzar aquest tipus d\u2019intervenci\u00f3 a Espanya. Segons explica Barri, l’operaci\u00f3 de reconstrucci\u00f3 suposa un gran pas perqu\u00e8 les dones que han patit ablaci\u00f3 se sentin millor amb el seu cos i guanyin confian\u00e7a i autoestima en les seves relacions.<\/p>\n

\u00abMoltes vegades, ens trobem que les dones que atenem tenen una afectaci\u00f3 psicol\u00f2gica a causa de l’ablaci\u00f3. Al voltant d’un 30% de les dones que ens visiten pateixen depressi\u00f3, insatisfacci\u00f3 sexual o inadaptaci\u00f3 social, entre altres\u00bb, explica. Aquestes afectacions, diu, cauen de forma significativa despr\u00e9s de l’operaci\u00f3.<\/p>\n

Segons el ginec\u00f2leg que lidera la iniciativa, la dona mutilada que viu aqu\u00ed est\u00e0 m\u00e9s afectada psicol\u00f2gicament que la dona que viu en un estat afric\u00e0 envoltat de situacions id\u00e8ntiques o similars a la seva. En aquest sentit, Barri destaca la import\u00e0ncia de fer un bon acompanyament psicol\u00f2gic. \u00abFem una avaluaci\u00f3 psicol\u00f2gica de la pacient abans i despr\u00e9s de l’operaci\u00f3, al cap d’uns 4 o 6 mesos de la intervenci\u00f3 quir\u00fargica\u00bb, explica.<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Dexeus Dona rep cada any peticions de pacients procedents d’altres comunitats aut\u00f2nomes, com ara Madrid, Arag\u00f3, Can\u00e0ries, Val\u00e8ncia i Pa\u00eds Basc, encara que un 65% de les pacients resideixen a Catalunya, i viuen majorit\u00e0riament a Barcelona o Girona. Per pa\u00efsos d’origen, un 25% han nascut a Espanya, un 25% al Senegal, un 10% s\u00f3n de G\u00e0mbia i un 9% de Mali. La resta de pacients procedeixen majorit\u00e0riament d’altres pa\u00efsos africans, com Costa d’Ivori, Guinea, Guinea Bissau, Nig\u00e8ria, Burkina Faso, Eti\u00f2pia, Egipte, Ghana i K\u00e8nia.<\/p>\n

La MFG, en xifres<\/h3>\n

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) estima que actualment hi ha al m\u00f3n m\u00e9s de 200 milions de dones i nenes que han estat objecte de la mutilaci\u00f3 genital femenina (MGF) en els 30 pa\u00efsos de l’\u00c0frica, Orient Mitj\u00e0 i \u00c0sia on es concentra aquesta pr\u00e0ctica, que es considera una violaci\u00f3 dels drets humans. Tot i que la MGF est\u00e0 prohibida en alguns d\u2019aquests pa\u00efsos, com el Senegal, Sierra Leone, Uganda o K\u00e8nia, aquest prohibici\u00f3 moltes vegades \u00e9s m\u00e9s te\u00f2rica que efectiva. En la majoria dels casos, l’ablaci\u00f3 es practica en la inf\u00e0ncia, en algun moment entre la lact\u00e0ncia i els 15 anys.<\/p>\n

L’OMS indica que la MGF no aporta cap benefici i que pot provocar dolor intens, febre, inflamaci\u00f3 dels teixits genitals, hemorr\u00e0gies greus, problemes urinaris, infeccions com el t\u00e8tanus, problemes menstruals, problemes vaginals i problemes sexuals, a m\u00e9s de trastorns psicol\u00f2gics. A llarg termini, tamb\u00e9 pot causar problemes de fertilitat, complicacions durant el part i, fins i tot, la mort de l’infant.<\/p>\n

Segons l’informe La Mutilaci\u00f3 Genital Femenina a Espanya<\/em><\/a> del 2020, promogut per la delegaci\u00f3 del Govern contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nero i elaborat per la Fundaci\u00f3 Wassu-UAB, m\u00e9s de 3.600 nenes que resideixen a l’estat espanyol es troben en risc de patir la mutilaci\u00f3 genital. Un xifra que ha augmentat un 5% en els \u00faltims quatre anys, i que afecta fonamentalment a nenes procedents de pa\u00efsos com Nig\u00e8ria, Senegal, G\u00e0mbia, Guinea o Ghana.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s una pr\u00e0ctica que al principi es feia a escala local, segons el grup \u00e8tnic, per\u00f2 en els darrers anys ha passat a ser global, i amb els moviments migratoris s’ha anat estenent\u00bb, destaca Neus Aliaga, coordinadora de projectes de la Fundaci\u00f3 Wassu. Aquesta Fundaci\u00f3 \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre que treballa en l’\u00e0mbit transnacional, tant a pa\u00efsos d’origen com G\u00e0mbia, Senegal o K\u00e8nia, com a Catalunya, que \u00e9s un dels principals destins migratoris a Espanya de la poblaci\u00f3 procedent d’aquests pa\u00efsos. \u00abDel total de poblaci\u00f3 d’aquests pa\u00efsos on es practica la mutilaci\u00f3 genital femenina, el 39% es troba a Catalunya, seguit de Madrid i Andalusia\u00bb, assenyala Aliaga.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Preval\u00e8ncia de la MGF en els diversos pa\u00efsos africans \/ Font: Fundaci\u00f3 Wassu-UAB, amb dades d’UNICEF del 2020<\/figcaption><\/figure>\n

La import\u00e0ncia de la prevenci\u00f3<\/h3>\n

La Fundaci\u00f3 Wassu s’encarrega de formar professionals d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria arreu de l’estat en mat\u00e8ria de prevenci\u00f3 davant la mutilaci\u00f3 genital femenina. \u00abS\u00f3n els que estan a primera l\u00ednia i tenen una relaci\u00f3 de confian\u00e7a amb les pacients. En ells tamb\u00e9 recau la tasca de prevenci\u00f3 en altres temes de salut p\u00fablica. Per tant, pensem que no cal inventar cap circuit nou, sin\u00f3 utilitzar els circuits ja existents, com \u00e9s la visita d’un pediatre, d\u2019un metge de fam\u00edlia o d\u2019un treballador social\u00bb, explica la coordinadora de projectes de l’entitat.<\/p>\n

En aquest sentit, des de la Fundaci\u00f3 es promou una formaci\u00f3 constant dels professionals, ajudant-los a desenvolupar habilitats interculturals i a saber com abordar correctament el tema, aix\u00ed com entendre qu\u00e8 significa fer prevenci\u00f3. \u00abMolts cops, es pensa que la prevenci\u00f3 es fa en el moment que es detecta un viatge al pa\u00eds d’origen per practicar l’ablaci\u00f3, i no \u00e9s aix\u00ed, en aquest moment ja hem fet tard. La prevenci\u00f3 ha de comen\u00e7ar quan una dona es queda embarassada d’una nena\u00bb, explica Aliaga.<\/p>\n

Segons explica la coordinadora de projectes de la Fundaci\u00f3 Wassu, tant en l’\u00e0mbit catal\u00e0 com en l\u2019estatal hi ha un protocol que marca les l\u00ednies de coordinaci\u00f3 entre els serveis que intervenen en la prevenci\u00f3, per\u00f2 el contingut qualitatiu d’aquest protocol es basa en la formaci\u00f3 dels professionals d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00abSi els professionals no estan formats o la formaci\u00f3 no \u00e9s la correcta, les actuacions poden ser de car\u00e0cter m\u00e9s punitiu o actuant des de la por, i no des de la comprensi\u00f3\u00bb, assenyala.<\/p>\n

\u00abLa prevenci\u00f3 implica escoltar a la persona que hi ha al davant, que \u00e9s una dona, un pare, una nena. Escoltar els motius que els porten a perpetuar la pr\u00e0ctica, entendre’ls, intentar no caure en prejudicis ni estigmes i, a partir d’aqu\u00ed, establir aquest di\u00e0leg intercultural d’escolta activa i intentar canviar aquesta percepci\u00f3\u00bb, afegeix Aliaga. La prevenci\u00f3 no \u00e9s una tasca que es pugui fer de la nit al dia. \u00abPer molt que nosaltres veiem clarament que aquesta pr\u00e0ctica \u00e9s perjudicial per a les nenes i les dones, potser la percepci\u00f3 de la fam\u00edlia no \u00e9s aquesta. La prevenci\u00f3 \u00e9s un treball de llarg recorregut\u00bb, destaca.<\/p>\n

Un tab\u00fa per la fam\u00edlia<\/h3>\n

Un dels objectius de la Fundaci\u00f3 Wassu tamb\u00e9 \u00e9s promoure l’empoderament de les dones i que aquestes no siguin vistes com a v\u00edctimes, sin\u00f3 com a supervivents. En aquest sentit, Aliaga destaca que cal trobar un espai on les dones es puguin obrir i se sentin c\u00f2modes. \u00abElles tenen un tab\u00fa, per\u00f2 els professionals tamb\u00e9 el tenim a l’hora de parlar d’aquesta pr\u00e0ctica. Cal veure quines s\u00f3n les mancances en l’acompanyament de les dones, com se les pot ajudar, com s’ha d’abordar el tema amb normalitat, sense culpabilitzar. Perqu\u00e8 moltes dones viuen amb la pr\u00e0ctica i amb la culpabilitat d’haver-ho fet a les seves filles perqu\u00e8 pensaven que era el millor\u00bb, explica.<\/p>\n

I \u00e9s que el tab\u00fa sobre l’ablaci\u00f3 est\u00e0 molt present a la fam\u00edlia. La Fatou explica que cap membre de la seva fam\u00edlia sap que ella s’ha fet la reconstrucci\u00f3 postablaci\u00f3. \u00abJo no ho he parlat amb ells ni ho far\u00e9 mai\u00bb, explica. \u00abDe portes enfora no tinc cap problema en parlar-ne, per\u00f2 amb la fam\u00edlia no ho faig. I crec que la majoria de dones tampoc ho fem. \u00c9s un tema molt inc\u00f2mode\u00bb, diu la Fatou, que considera que, si la seva fam\u00edlia sab\u00e9s que s’ha fet la intervenci\u00f3, els hi semblaria \u00abestrany\u00bb. \u00abHan crescut amb aquesta mentalitat des de ben petites. Aix\u00f2 no ho pots canviar en un tres i no res. Potser podries conv\u00e8ncer a la teva mare, per\u00f2 no pots conv\u00e8ncer a les teves \u00e0vies, a les teves tietes, a tota la comunitat… sempre hi haur\u00e0 gent que ho critiqui i ho vegi malament. Sempre t’assenyalaran amb el dit\u00bb, apunta. Per aix\u00f2, diu, l’\u00fanic que es pot fer \u00e9s \u00abmirar endavant\u00bb.<\/p>\n

Cada vegada m\u00e9s a prop de l’erradicaci\u00f3<\/h3>\n

Per la Fatou, l’erradicaci\u00f3 de la mutilaci\u00f3 genital femenina \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de temps. \u00ab\u00c9s una pr\u00e0ctica extremadament masclista. A l’\u00c0frica tenim molts problemes en aquest sentit. Tot el que sigui limitant per a la dona, tan intel\u00b7lectualment com des de l’\u00e0mbit del plaer, s’ha fet sempre. Tot i aix\u00f2, crec que cada vegada estem m\u00e9s a prop de l’erradicaci\u00f3\u00bb, explica. Segons ella, hi ha persones molt arrelades a aquesta cultura de l’ablaci\u00f3, a les quals costa molt fer canviar d’opini\u00f3, per\u00f2 \u00ables nenes i les mares estan despertant, hi ha molts moviments en contra d’aquesta pr\u00e0ctica\u00bb, afirma.<\/p>\n

\u00abLes que hem tingut la mala sort de passar per aix\u00f2 no ho podrem canviar. L’\u00fanic que podem fer \u00e9s evitar que les futures generacions passin pel mateix\u00bb, remarca la Fatou. \u00abI jo crec -afegeix- que estem anant pel bon cam\u00ed. Amb el temps, les persones amb una mentalitat m\u00e9s estancada veuran les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que t\u00e9 aquesta pr\u00e0ctica en les dones\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Fatou (nom fictici) va n\u00e9ixer al Senegal i tenia tan sols uns mesos de vida quan li van practicar la mutilaci\u00f3 genital femenina. \u00abMalgrat que no recordi el moment en qu\u00e8 m’ho van fer, vaig cr\u00e9ixer sabent que m’havien practicat l’ablaci\u00f3. Aix\u00f2 se sap, perqu\u00e8 forma part de la nostra cultura\u00bb, diu. \u00abJo em […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":25891,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47],"tags":[849],"class_list":["post-25890","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","tag-mutilacio-genital-femenina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25890"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25890\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}