Des de l’inici de la pand\u00e8mia de la Covid-19, les p\u00e0gines dels diaris i els informatius de les televisions i r\u00e0dios s’han omplert de xifres de contagis, de corbes que pugen i baixen, i de dades de defuncions i altes hospital\u00e0ries. El documental ‘Vitals’ vol precisament fugir de totes aquestes xifres. \u00abVol posar cara, veu, ulls i mirada a totes aquelles persones de les quals en parlem molt, per\u00f2 de forma tan gen\u00e8rica que sembla que se’ns oblidi qui s\u00f3n realment\u00bb, explica el seu director, el documentalista F\u00e8lix Colomer. La s\u00e8rie documental, de tres cap\u00edtols, es va estrenar el passat diumenge a HBO i est\u00e0 produ\u00efda per El Terrat i Forest Film Studios.<\/p>\n
‘Vitals’ \u00e9s el resultat de dos mesos de rodatge durant 12 hores al dia a l’Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell, durant la primera onada de la pand\u00e8mia. El documental plasma el dia a dia a l’hospital i, sobretot, les hist\u00f2ries humanes que hi ha al darrere, tant en les vides del personal sanitari que hi treballa com en les dels pacients que es troben ingressats. \u00abLa idea neix d’un amic meu, que \u00e9s metge a l’Hospital del Mar, que em va dir que havia de documentar d’alguna manera la situaci\u00f3, perqu\u00e8 el que estava passant era molt b\u00e8stia\u00bb, explica Colomer. A partir d’aqu\u00ed, va contactar amb el Parc Taul\u00ed de Sabadell, la seva ciutat natal, i li van obrir les portes \u00abamb llibertat absoluta\u00bb.<\/p>\n
La s\u00e8rie documental es diu ‘Vitals’ com a sin\u00f2nim d’imprescindibles, explica el creador. \u00abHo s\u00f3n tant els sanitaris com els pacients, que s\u00f3n imprescindibles en les vides dels seus familiars. Alhora, es diu aix\u00ed com una oda a la vida, fent refer\u00e8ncia a l’esperan\u00e7a i les ganes de viure\u00bb, diu Colomer. En aquest sentit, l’equip ha volgut mostrar les vides d’aquests ‘imprescindibles’ i el seu dia a dia a l’hospital, mostrant la realitat tal com era. \u00abEstic molt conven\u00e7ut que s’ha de poder parlar de tot i de la forma m\u00e9s real possible. L’\u00e8tica es perd quan s’agafa la realitat i es manipula. El que ha passat \u00e9s real i, per tant, s’ha d’ensenyar\u00bb, defensa el documentalista.<\/p>\n
Seguint la idea de centrar-se en el relat m\u00e9s hum\u00e0, l’acci\u00f3 del documental succeeix tamb\u00e9 a les cases dels sanitaris i pacients i es recull tamb\u00e9 les viv\u00e8ncies dels seus familiars. \u00abEvidentment, un sanitari no \u00e9s tan sols un sanitari. Si parlem de persones, hem de parlar del marit d’aquella infermera, dels seus fills, de la relaci\u00f3 que tenen i de com estan vivint la situaci\u00f3 de la pand\u00e8mia. Tot aix\u00f2 forma part de la vida d’aquestes persones i, per tant, \u00e9s important plasmar-ho\u00bb, explica Colomer.
\n