Deu anys de maltractament a la protecci\u00f3 social, de la sanitat p\u00fablica, de l’educaci\u00f3 p\u00fablica i de l’habitatge p\u00fablic a Catalunya ens han deixat sense protecci\u00f3 davant de les car\u00e8ncies i l’infortuni. Desprotecci\u00f3 p\u00fablica que resulta menys tolerable quan es produeix en un pa\u00eds on la pressi\u00f3 fiscal representa el 34,2 % del PIB, considerablement inferior al 41,6 % de mitjana a la zona euro. Deu anys durant els quals s’ha gripat el motor de la igualtat d’oportunitats i s’ha incrementat el privat en detriment del p\u00fablic. Deu anys de privatitzaci\u00f3 del risc social que ens deixa davant una doble recuperaci\u00f3: la de tot all\u00f2 perdut en l’\u00faltima d\u00e8cada i la d’all\u00f2 destru\u00eft per la pand\u00e8mia.<\/p>\n
L’aplicaci\u00f3 persistent de pol\u00edtiques austericides d’ajust fiscal han desballestat el servei de sanitat p\u00fablica a Catalunya. Cal superar aquesta fase de retallada dels recursos p\u00fablics destinats a la salut, de reduir la capacitat de la prestaci\u00f3 sanit\u00e0ria p\u00fablica, del maltractament als professionals, de malbaratar la confian\u00e7a que els ciutadans havien dipositat a la sanitat p\u00fablica i de propiciar l’expansi\u00f3 substitutiva de la sanitat privada en detriment de la p\u00fablica. Cal superar l’ampliaci\u00f3 provocada de la cr\u00f2nica infrafinanciaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica. S\u00f3n raons per obrir una nova etapa de reconstrucci\u00f3, una tasca que nom\u00e9s ser\u00e0 possible amb la m\u00e9s \u00e0mplia participaci\u00f3, on tothom hi c\u00e0piga i comporti la constituci\u00f3 d’un pacte nacional per la sanitat a Catalunya.<\/p>\n
Durant aquests anys, moltes veus han advertit que la crisi econ\u00f2mica i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies no es podien considerar cat\u00e0strofes naturals, a difer\u00e8ncia de la sind\u00e8mia (terme que el 1990 va aportar Merrill Singer, fen refer\u00e8ncia als efectes socials derivats d’una causa biol\u00f2gica) provocada per la Covid-19. La crisi de 2008 i la recessi\u00f3 de 2010 tenen una causalitat humana, deriven de decisions pol\u00edtiques i, per tant, evitables i reversibles. Cal cercar un gran acord del m\u00e9s ampli abast pol\u00edtic i social per la reconstrucci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica a Catalunya. Un acord sustentat en el coneixement de qu\u00e8 ha passat i dels resultats que se n’han derivat. Amb l’\u00e0nim d’una aproximaci\u00f3 a aquesta q\u00fcesti\u00f3, assenyalar\u00e9 alguns aspectes, de ben segur parcials i molt incomplets, per\u00f2 que poden contribuir al necessari diagn\u00f2stic.<\/p>\n
Qu\u00e8 han fet?<\/h3>\n
La primera constataci\u00f3 \u00e9s el desballestament de la protecci\u00f3 comunit\u00e0ria als ciutadans. Si prenen com a refer\u00e8ncia la despesa p\u00fablica en salut, educaci\u00f3 i habitatge acumulada des de l’any 2010 fins al pressupost de la Generalitat de 2020 (Llei 4\/2020, de 29 d’abril) i a partir de la informaci\u00f3 dels Comptes Generals de cada any i dels estats mensuals d’execuci\u00f3 del Pressupost del Departament d’Economia i Hisenda, revaluada en termes d’euros de valor constant de 2020, s’observa que durant aquesta d\u00e8cada s’han redu\u00eft els recursos destinats a aquesta finalitat en 14.724 milions d’euros. Entre 2010 i 2014, amb govern de CiU i suport del PP, es va reduir l’equivalent a 6.494 milions d’euros i, entre 2015 i 2020, amb governs de CiU\/JxC i ERC s’han redu\u00eft 8.230 milions d’euros.<\/p>\n
En segon lloc, les prioritats d’aquests governs han estat lluny de les necessitats dels ciutadans m\u00e9s afectats per la creixent i intolerable desigualtat social. De la comparaci\u00f3 entre la despesa de 2010 i la proposta de pressupost per 2020 es pot observar una aplicaci\u00f3 de criteris diferents dels recursos destinats a benestar social que a la resta de finalitats p\u00fabliques.<\/p>\n
De tal manera que la previsi\u00f3 inicial de cost per la Protecci\u00f3 i Promoci\u00f3 Social per 2020 \u00e9s nom\u00e9s un 0,96% superior a la de 2010, \u00e9s a dir, els recursos destinats a la poblaci\u00f3 m\u00e9s afectada per la crisi estaran pr\u00e0cticament bloquejats. Situaci\u00f3 que contrasta amb qu\u00e8, entre 2010 i 2018 (\u00faltima dada), la taxa AROPE de risc de pobresa a Catalunya que va passar del 19,2 % de la poblaci\u00f3 al 24,7 %. El mateix trobem en comparar les dotacions per educaci\u00f3 de l’any 2010 amb les de 2020, que s\u00f3n similars: un increment del 0,16% per l’any 2020. El pressupost de 2020 va destinar a salut un 5,6 % menys que la despesa en salut de l’any 2010. El conjunt de prestacions vinculades al benestar social durant aquesta d\u00e8cada es va reduir un 1,96%.<\/p>\n
En aquest context de contracci\u00f3 pressupostaria, es produeix la paradoxa de la simultane\u00eftat de retallades en benestar social contemporitzant amb un increment de les altres despeses de la Generalitat de Catalunya no vinculades al deute p\u00fablic, \u00e9s a dir, sense computar interessos ni amortitzaci\u00f3 de deutes, que per l’any 2020 experimentaren un increment del 28,34 %. L’assignaci\u00f3 a salut per l’any 2020 \u00e9s 520 milions d’euros inferiors al que es va gastar l’any 2010, en tant que les altres despeses no financeres s\u00f3n superiors en 3.399 milions a les de l’any 2010.<\/p>\n
Aquesta circumst\u00e0ncia es fa dif\u00edcilment compatible atribuir a les restriccions en les pol\u00edtiques socials nom\u00e9s i exclusivament a causes externes al govern, per\u00f2 podria indicar un ordre de prioritats poc vinculat al consens i a promoure l’equitat social.<\/p>\n
En tercer lloc, hi ha hagut decisions tribut\u00e0ries poc responsables que han condicionat la capacitat financera. El mes de maig de 2011, a proposta de CiU i PP, el Parlament de Catalunya va aprovar una modificaci\u00f3 de l’impost de successions, un dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya i dels m\u00e9s progressius (al Regne Unit en la d\u00e8cada dels 1980 el tipus m\u00e0xim va arribar al 72 %). La projecci\u00f3 de la imposici\u00f3 sobre successions i donacions mostra com en euros de valor constant a 2020, la recaptaci\u00f3 per aquests conceptes entre 2010 i 2020 hauria estat aproximadament de 6.230 milions d’euros superiors a la de la mitjana de 2009 i 2010. \u00c9s a dir, sense aquesta reducci\u00f3 impositiva no hauria estat necess\u00e0ria la retallada en la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n
En quart lloc, el proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 de la sanitat. Si adoptem com a criteri de privatitzaci\u00f3 de la sanitat el requeriment que el creixement de la sanitat privada sigui superior al de la sanitat p\u00fablica, aquesta ha estat una d\u00e8cada de privatitzaci\u00f3. Segons les dades del Servei Catal\u00e0 de la Salut sobre sanitat p\u00fablica i sanitat privada del per\u00edode 2010 a 2018 (\u00faltimes dades) en euros de valor constant 2020, la sanitat p\u00fablica amb concertada va disminuir 7,8 per cent en tant que la despesa en sanitat privada no concertada va augmentar el 17,3 per cent, passant del 27,2 per cent la despesa total en Sanitat a Catalunya al 32 per cent.<\/p>\n En aquest context, \u00e9s significatiu subratllar, segons les dades de la Uni\u00f3n Espa\u00f1ola de Entidades Asegurdoras i Reaseguradoras (UNESPA), que a Espanya entre 2011 i 2017 el nombre d’assegurats en sistemes privats ha augmentat el 10,9 per cent, que el valor de la prestaci\u00f3 mitjana ha augmentat el 6,7 %, per\u00f2 l’\u00edndex de preus mitjans de l’INE d’assegurances privades de salut ha augmentat el 36,6 %.<\/p>\n Aquestes pol\u00edtiques han tingut conseq\u00fc\u00e8ncies en la reducci\u00f3 dels recursos humans i materials a disposici\u00f3 de la sanitat p\u00fablica, de les que en destacar\u00e9 algunes. En primer lloc, sobre els efectius de personal. Segons les dades del Servei Catal\u00e0 de la Salut (SCS), entre 2010 i 2017 els efectius de personal de la sanitat p\u00fablica, amb concerts, s’han incrementat en un 3,5 per cent. El 8,1 per cent en personal facultatiu i el 5,8 en personal d’infermeria. Evoluci\u00f3 allunyada del 17,8 per cent i el 18 per cent respectivament d’increment en la sanitat privada sense concert.<\/p>\n Caldria con\u00e8ixer el m\u00e8tode de c\u00e0lcul d’aquest indicador, \u00e9s a dir, si es refereix a persones equivalents en jornada completa, que evita la distorsi\u00f3 que genera la precarietat laboral en aquests c\u00e0lculs, o es refereix a un nombre de persones ocupades sense cap ajust. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 rellevant, ja que, segons les dades de l’Estadistica de Gasto Sanitario P\u00fablico (EGSP) la despesa de personal del sector sanitari p\u00fablic de Catalunya durant aquest per\u00edode, en euros de valor constant 2020, disminueix el 8,4 per cent, en tant que la mitjana de reducci\u00f3 en el conjunt de les CCAA \u00e9s d’una reducci\u00f3 del 5,7%.<\/p>\n En segon lloc, es constata una assignaci\u00f3 de recursos en sentit contrari al necessari canvi de paradigma de la prioritat sanit\u00e0ria des de la cura de la malaltia a la prevenci\u00f3 i a la promoci\u00f3 de la salut, canvi que nom\u00e9s \u00e9s possible refor\u00e7ant els recursos d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Tamb\u00e9, i segons l’EGP, entre 2010 i 2018 s’ha prioritzat l’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria en detriment de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. A Catalunya, l’any 2010, el 14,4 per cent de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica es destinava a atenci\u00f3 prim\u00e0ria, proporci\u00f3 que es redueix al 13 per cent l’any 2018. Al mateix temps, la despesa en atenci\u00f3 hospital\u00e0ria s’expandia des del 59,2 per cent del total de la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica al 65,1 per cent.<\/p>\n Un tercer indicador \u00e9s la disposici\u00f3 de llits d’hospitals p\u00fablics (amb els concertats inclosos) que, segons el SCS, han passat de 14.072 l’any 2010 a 12.776 el 2019, una reducci\u00f3 del 9,2 per cent. Aquesta evoluci\u00f3 \u00e9s molt diferent de la dels llits hospitalaris privats sense concert. Entre 2010 i 2017, \u00faltima dada de llits privats del SCS, aquests augmenten l’11,4 per cent i els p\u00fablics amb concert es redueixen el 7,7 per cent.<\/p>\n Les retallades de pressupost que porten a la disminuci\u00f3 de mitjans personals i materials tenen una tercera conseq\u00fc\u00e8ncia: la reducci\u00f3 de l’activitat d’atenci\u00f3 assistencial i l’increment de les llistes d’espera. En primer lloc, cal assenyalar que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, malgrat el maltractament a qu\u00e8 ha estat sotmesa, ha mantingut l’activitat. Segons el SCS, l’any 2010 es van realitzar 48,3 milions de visites i 49,3 milions el 2019.<\/p>\n En segon lloc, les altes hospital\u00e0ries en la sanitat p\u00fablica, amb concerts, entre 2010 i 2017 han passat de 740.517 a 738.019 una reducci\u00f3 de nom\u00e9s el 0,3, per\u00f2 que contrasta amb l’augment del 8 % en les altes hospital\u00e0ries de la sanitat privada no concertada.<\/p>\n En tercer lloc, les estades hospital\u00e0ries, que s\u00f3n un indicador m\u00e9s significatiu, durant el mateix per\u00edode i amb dades del SCS van passar de 8.435.301 a 7.795.874, una reducci\u00f3 del 5,4 %. Res a veure amb l’increment del 15,6 % de les estades hospital\u00e0ries en centres privats no concertats durant el mateix per\u00edode.<\/p>\n Una evoluci\u00f3 semblant a les estades s’observa en l’activitat d’urg\u00e8ncies, que ha disminu\u00eft el 4 %. Ha passat de 3.697.430 l’any 2010 a 3.547.050 l’any 2019, a molta dist\u00e0ncia de l’augment del 44,3 % d’augment de l’activitat d’urg\u00e8ncies en la sanitat no concertada durant el per\u00edode de 2010 a 2017.<\/p>\n Finalment, la dificultat per obtenir dades homog\u00e8nies i coherents per observar l’evoluci\u00f3 cronol\u00f2gica de les llistes d’espera resumeix la sensaci\u00f3 de desgovern i de manca de transpar\u00e8ncia d’aquests anys de gesti\u00f3 de la sanitat p\u00fablica a Catalunya. El canvi de metodologia de c\u00e0lcul de les llistes d’espera, si \u00e9s que es tracta d’aix\u00f2, no justifica l’opacitat en la presentaci\u00f3 de la informaci\u00f3. Opacitat que va des d’anys en qu\u00e8 les dades es troben en fulls de c\u00e0lcul de 4.000 l\u00ednies sense totalitzar que ha de manipular qui fa la consulta, fins a la manca d’informaci\u00f3 en els accessos de consulta sobre per quina ra\u00f3 l’any 2010 la llista d’espera de cirurgia \u00e9s de 56.670, l’any 2013 puja a 75.075, l’any 2014 baixa a 57.191 i el 2015 torna a baixar a 31.018. La informaci\u00f3 m\u00e9s homog\u00e8nia \u00e9s la de proves diagn\u00f2stiques, quina llista d’espera augmenta entre 2010 i 2019 el 43,5 %, passant de 53 dies a 83. Una refer\u00e8ncia del nivell es pot apreciar a la comparaci\u00f3 de la llista d’espera el 2019 a Catalunya i a les altres Comunitats Aut\u00f2nomes. L’any 2019, la llista d’espera de cirurgia \u00e9s de 8,7 per 1.000 habitants sobre una mitjana de 5,5, i la de consultes externes en 90 per 1.000 habitants sobre una mitjana de 47.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/02\/foto1.png\")
<\/a><\/p>\nAmb quin resultat?<\/h3>\n
Amb quines conseq\u00fc\u00e8ncies?<\/h3>\n