Comparteixo l’habitaci\u00f3 on visc amb la meva filla i no vull que s\u00e0piga a qu\u00e8 em dedicava. \u00c9s molt complicat tenir una doble vida en tan poc espai.<\/p><\/blockquote>\n
Va aconseguir fer algunes hores en una casa de noies, per\u00f2 aviat ho va deixar. \u201cEns van entrar a robar a punta de pistola i ens van emmanillar a totes. El risc no compensa el poc que es guanya en aquests llocs\u201d, diu Luisa Maria, qui tampoc vol arriscar-se a contagiar-se de Covid. A m\u00e9s, fa poc la seva filla de 16 anys ha arribat a Barcelona i comparteixen la petita habitaci\u00f3 que lloga. \u201cNo vull que la meva filla s\u00e0piga a qu\u00e8 em dedicava, i \u00e9s molt complicat tenir una doble vida en tan poc espai\u201d, compte.<\/p>\n
Els intents de Luisa Mar\u00eda d’aconseguir treball no donen fruits perqu\u00e8, al dur de la crisi, se li suma que sofreix una baixa per ansietat, derivada de la seva situaci\u00f3. Va perdre l’habitaci\u00f3 que tenia per no poder pagar-la i va trobar una altra m\u00e9s barata, per\u00f2 que se li enduu tots els estalvis que t\u00e9. \u201cSi pago l’habitaci\u00f3 no tinc per a comprar menjar. Tampoc he pogut pagar una escola per a que la meva filla continu\u00ef estudiant\u201d, es lamenta. La situaci\u00f3 d’aquesta jove colombiana \u00e9s la de centenars de treballadores sexuals que, a causa de la crisi de la Covid, s’han quedat sense font d’ingressos. Tampoc compten amb dret a una prestaci\u00f3 per desocupaci\u00f3 que les ajudi a sobrevenir el sot.<\/p>\n Davant aquesta situaci\u00f3, l’Ajuntament de Barcelona va signar un conveni amb Creu Roja per a atorgar bons alimentaris a treballadores sexuals que han perdut les seves ocupacions. Aquesta iniciativa s’ha finan\u00e7at amb els fons d’ajudes post Covid de l’\u00e0rea de Drets Socials i Feminismes amb un total de 180.000 euros que s’han transformat en ajudes a m\u00e9s de 340 dones que han rebut dos bons mensuals per valor d’entre 150 i 200 euros a canviar per menjar. Luisa Mar\u00eda va rebre la seva ajuda els mesos de novembre i desembre: \u201cva ser un respir enorme, per\u00f2 ja va acabar. Just avui he pagat el lloguer i ja no tinc per a menjar\u201d, diu.<\/p>\n La situaci\u00f3 de les treballadores sexuals ja era prec\u00e0ria abans de la crisi, pel fet que no es tracta d’una professi\u00f3 regularitzada, la qual cosa exposa a les dones a una situaci\u00f3 de vulnerabilitat, clandestinitat i solitud. Aix\u00f2 s’ha agreujat amb les restriccions de mobilitat i les normatives que els impedeixen exercir al carrer, fet que les obliga a treballar en clubs i cases, de manera que s\u00f3n menys visibles i les exposa a condicions laborals molt diverses.<\/p>\n Les treballadores sexuals sofreixen una gran vulnerabilitat a causa de la falta de reconeixement de la seva ocupaci\u00f3, que les nega l’acc\u00e9s als seus drets socials i laborals. Tot aix\u00f2, se suma a l’estigma de la seva professi\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n \u201cLes treballadores sexuals sofreixen una gran vulnerabilitat a causa de la falta de reconeixement de la seva ocupaci\u00f3, que les nega l’acc\u00e9s als seus drets socials i laborals. Tot aix\u00f2, se suma a l’estigma de la seva professi\u00f3, la qual cosa provoca que moltes administracions no les tinguin en compte per a evitar-se el soroll medi\u00e0tic o, encara pitjor, obstaculitzin les seves formes de subsist\u00e8ncia\u201d, afirma Laura P\u00e9rez Casta\u00f1o, regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n Des del consistori asseguren estar molt compromeses amb \u201cla defensa d’aquestes dones a les quals la societat durant tant de temps ha donat l’esquena\u201d. Reconeixen que les ajudes s\u00f3n \u201cinsuficients, per\u00f2 s\u00f3n un pas endavant\u201d. Encara que \u00e9s el primer any que l’Ajuntament concedeix aquest bo per a alimentaci\u00f3, el seu company en la iniciativa, Creu Roja, ja fa 8 anys que treballa en projectes d’ajuda per a les treballadores sexuals. \u201cAbans de la pand\u00e8mia ens plant\u00e0vem als locals i, des de la bona fe, establ\u00edem vincles amb les noies\u201d, explica Maria Blasco, t\u00e8cnica de la Creu Roja.<\/p>\n A trav\u00e9s d’aquestes accions, l’entitat recomanava tallers de salut, les assessorava per a aconseguir ajudes o facilitava targetes sanit\u00e0ries a aquelles dones que no estaven empadronades. Despr\u00e9s de la Covid, el treball de carrer es dificulta, per\u00f2 aix\u00f2 no ha estat impediment: el boca orella ha fet la seva funci\u00f3 i Creu Roja s’ha erigit com un actor reconegut. Ara, sabedors de la situaci\u00f3 de precarietat de moltes treballadores sexuals que s’han quedat sense ingressos, ofereixen suport per a la reinserci\u00f3 laboral, ajudes per a finan\u00e7ar escoles bressol i, fins i tot, bitllets de tren per a aquelles que, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, van voler retrobar-se amb amics o familiars que es troben en altres ciutats.<\/p>\n \u201cElles saben que no som agents fiscalitzadors, sin\u00f3 una entitat d’ajuda humanit\u00e0ria, i confien en nosaltres\u201d, explica Blasco. Jenny Paola \u00e9s una d’aquestes dones que fa anys que est\u00e0 en contacte amb la Creu Roja. Va arribar fa dos anys de Col\u00f2mbia. \u201cVaig venir amb la promesa d’un treball que va resultar ser en la prostituci\u00f3. Vaig durar tres mesos i va ser terrible\u201d, relata. Jenny Paola va aconseguir, pel boca orella, el tel\u00e8fon de Mar\u00eda Blasco, de Creu Roja. \u201cEm va col\u00b7laborar molt i em vaig estabilitzar en una habitaci\u00f3 i vaig aconseguir un treball per dies cuidant d’un nen\u201d, explica.<\/p>\n Em passo el dia penjant anuncis de nanny o netejadora, per\u00f2 totes les respostes que he rebut han estat per a oferir-me treballs sexuals. No vaig a les entrevistes per por.<\/p><\/blockquote>\n La Jenny tamb\u00e9 es va quedar a l’atur despr\u00e9s de la Covid. Des d’abril no rep m\u00e9s ingressos ni ajudes que el bo alimentari que li van donar Creu Roja i l’Ajuntament. \u201cEm passo el dia posant anuncis de nanny o netejadora, per\u00f2 totes les respostes que he rebut han estat per a oferir-me treballs sexuals. No vaig a les entrevistes per por\u201d, explica. Jenny \u00e9s conscient que per a trobar un treball \u201cseri\u00f3s\u201d necessita regularitzar la seva situaci\u00f3, per\u00f2 li preocupa el mentrestant fins que no aconsegueixi els papers. Tant Jenny com Luisa Mar\u00eda descriuen com a traum\u00e0tiques les seves visites a Serveis Socials.<\/p>\n Maria Blasco explica que a moltes treballadores sexuals els costa acudir a demanar ajuda; de fet, moltes d’elles no han rebut cap mena de suport fins que van arribar els bons alimentaris. \u201cSaben de l’estigma que t\u00e9 la seva professi\u00f3, no saben com plantar-se all\u00ed, explicar com es guanyen la vida i en qu\u00e8 inverteixen els diners\u201d, apunta. Aix\u00ed que des de Creu Roja es posen en contacte amb Serveis Socials per a assessorar-los en l’atenci\u00f3 a treballadores sexuals. \u201cEl personal de Serveis Socials t\u00e9 una c\u00e0rrega de feina incre\u00efble, aix\u00ed que els ajudem a entendre com \u00e9s millor atendre uns certs col\u00b7lectius\u201d, explica Blasco.<\/p>\n I \u00e9s que la situaci\u00f3 de moltes treballadores sexuals passa per la invisibilitzaci\u00f3. El focus d’atenci\u00f3 en el debat sobre la prostituci\u00f3 es posa en l’estigma cap a la seva professi\u00f3, mentre es passa per alt que es tracta d’un treball que no est\u00e0 regulat, en el qual no es gaudeix de drets laborals ni prestacions per baixa o desocupaci\u00f3. \u201cS’instrumentalitza les treballadores sexuals per a q\u00fcestions pol\u00edtiques i se les victimitza quan, en realitat, s\u00f3n supervivents\u201d, afirma Blasco.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Luisa Mar\u00eda fa una d\u00e8cada que va aterrar a Barcelona des de Col\u00f2mbia buscant una vida millor. Els treballs precaris, l’espera per a aconseguir regularitzar la seva situaci\u00f3 i el preu del lloguer eren problemes que s’amuntegaven en el seu dia a dia. La soluci\u00f3 que va trobar va ser dedicar-se a la prostituci\u00f3. Treballava […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":26042,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[2192],"class_list":["post-26041","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-treballadores-sexuals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26041","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26041"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26041\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26041"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26041"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26041"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/2019.06.11-UMS-29.jpg\")
<\/a>Bons per a omplir la nevera<\/h3>\n
<\/a>Ajuda per a demanar ajuda<\/h3>\n
<\/a>