El pic de la pand\u00e8mia es va assolir el 29 de gener amb una incid\u00e8ncia acumulada en 14 dies de 1.669 casos per 100.000 habitants. Durant el mes de gener, a Portugal van morir per Covid-19 fins a 5.576 persones, pr\u00e0cticament la meitat de totes les defuncions en aquest pa\u00eds des de l’inici de la pand\u00e8mia, situant-se com el pa\u00eds europeu amb la taxa de mortalitat m\u00e9s elevada.<\/p>\n L’inici de la pujada de la corba es va produir a finals d’octubre i principis de novembre. Davant l’augment de casos de Covid, el govern portugu\u00e8s va aplicar de nou l’estat d’alarma i un toc de queda segons la taxa de contagi per habitants. Els residents a les zones m\u00e9s afectades, com Lisboa, havien de romandre a casa a partir de les 23 hores els dies feiners i a partir de les 13 hores els caps de setmana, a no ser que tinguessin un motiu justificat per estar al carrer, com la compra d’aliments o medicaments o assistir al lloc de feina.<\/p>\n Durant el mes de gener, a Portugal van morir per Covid-19 fins a 5.576 persones, pr\u00e0cticament la meitat de totes les defuncions en aquest pa\u00eds des de l’inici de la pand\u00e8mia.<\/p><\/blockquote>\n Una de les causes a les quals s’atribueix l’augment de contagis durant les darreres setmanes \u00e9s l’impacte de les festes nadalenques. A difer\u00e8ncia d’altres pa\u00efsos europeus, que van endurir les restriccions a les festes, Portugal va decidir relaxar les normes. Aix\u00ed, entre el 23 i el 26 de desembre no es van imposar restriccions ni en els despla\u00e7aments entre regions del pa\u00eds ni en el nombre de persones reunides.<\/p>\n \u00abLes mesures es van relaxar durant el Nadal, per\u00f2 tamb\u00e9 la poblaci\u00f3 en general\u00bb, diu la Catarina Nunes, infermera portuguesa que treballa a l’Instituto Portugu\u00eas de Oncologia Francisco Gentil (IPO). \u00abEs tracta de responsabilitat c\u00edvica: no hem d’esperar que ens prohibeixin fer determinades activitats si sabem que s\u00f3n un perill per la salut p\u00fablica. Aquesta irresponsabilitat social es va agreujar durant el Nadal i ara hem arribat a una situaci\u00f3 de cat\u00e0strofe\u00bb, explica.<\/p>\n Segons Veronica Garc\u00eda de Castro, infermera asturiana que treballa a l’Hospital Egas Moniz de Lisboa, hi ha hagut una falsa sensaci\u00f3 de seguretat per part dels ciutadans. A m\u00e9s, explica, durant setmanes, la fiscalitzaci\u00f3 per part de la policia ha estat molt baixa. \u00abQuan es va prohibir circular entre regions els caps de setmana, si s’enganxava a alg\u00fa incomplint la mesura, se’l convidava a tornar a casa, per\u00f2 no rebia cap multa. Sense una penalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, la gent no sent tanta pressi\u00f3 per complir les mesures\u00bb, apunta.<\/p>\n Davant l’advert\u00e8ncia del govern brit\u00e0nic sobre la nova variant del coronavirus, durant les festes nadalenques, el govern portugu\u00e8s va permetre entrar al pa\u00eds a trav\u00e9s de vols provinents del Regne Unit nom\u00e9s a portuguesos o estrangers amb autoritzaci\u00f3 de resid\u00e8ncia a Portugal. Malgrat que aquests visitants havien de presentar un test negatiu, aquest fet podria haver ocasionat una major incid\u00e8ncia de la variant brit\u00e0nica, que \u00e9s m\u00e9s contagiosa. S’estima que la prevalen\u00e7a d’aquesta soca al pa\u00eds lus\u00f2fon durant el mes de gener va ser del voltant d’un 20%.<\/p>\n L’impacte de la tercera onada ha colpejat durament els hospitals portuguesos, i especialment a la zona de Lisboa i Vall del Tejo, on els centres hospitalaris s’han vist en una situaci\u00f3 extrema. Igual que s’ha fet en altres pa\u00efsos, s’han hagut de suspendre consultes i cirurgies no urgents i mobilitzar professionals d’altres serveis, especialment aquells que estan acostumats a utilitzar ventiladors i altres aparells m\u00e8dics, per atendre els pacients de Covid-19 i refor\u00e7ar els equips. Tamb\u00e9 s’han hagut d’instal\u00b7lar hospitals de campanya per esponjar la pressi\u00f3 hospital\u00e0ria.<\/p>\n Sorties de l’hospital i veies una vintena d’ambul\u00e0ncies parades, amb pacients que no podien entrar a l’hospital perqu\u00e8 estava ple.<\/p><\/blockquote>\n A l’Hospital de Santa Maria de Lisboa, el m\u00e9s important i gran del pa\u00eds, durant unes setmanes va haver-hi cues de nombroses ambul\u00e0ncies amb pacients que esperaven durant hores per ser atesos, alguns que requerien ser ingressats i, d’altres, que simplement esperaven per accedir a un primer triatge. El Jo\u00e3o, metge resident de l’Hospital de Santa Maria, que ha preferit l’anonimat per a participar en aquest reportatge, explica que la situaci\u00f3 a l’hospital on treballa ha sigut molt \u00abcr\u00edtica i ca\u00f2tica\u00bb. \u00abSorties de l’hospital i veies una vintena d’ambul\u00e0ncies parades, amb pacients que no podien entrar a l’hospital perqu\u00e8 estava ple\u00bb, relata.<\/p>\n Durant aquestes setmanes de m\u00e0xima c\u00e0rrega assistencial, l’Hospital de Santa Maria ha rebut pacients provinents d’altres hospitals de la regi\u00f3 que estaven completament col\u00b7lapsats. \u00ab\u00c9s com passar la patata calenta, perqu\u00e8 Santa Maria tamb\u00e9 t\u00e9 un l\u00edmit\u00bb, explica el Jo\u00e3o. El jove, que es troba ara en el servei de medicina interna, explica que ell arriba a l’hospital amb energia, perqu\u00e8 tot just est\u00e0 comen\u00e7ant, per\u00f2 que els \u00e0nims entre el personal sanitari estan molt baixos. \u00abEls sanitaris estan esgotats i sempre pendents de l’evoluci\u00f3 del virus, amb l’amena\u00e7a constant que la situaci\u00f3 empitjori. Els professionals d’altres \u00e0rees no Covid tenen por que els envi\u00efn de refor\u00e7 a \u00e0rees Covid o que tanquin el seu servei\u00bb, assenyala.<\/p>\n El principal problema, segons explica la Veronica, \u00e9s que no hi ha suficients llits d’UCI. \u00abFa pocs dies, en molts hospitals les UCI estaven al 100%. En alguns casos, fins i tot, al 150%, perqu\u00e8 estaven plenes i a les plantes d’hospitalitzaci\u00f3 hi havia pacients que estaven esperant a entrar a l’UCI per ser ventilats\u00bb, explica la infermera, que treballa al servei de malalties infeccioses i tropicals de l’Hospital Egas Moniz.<\/p>\n Centres m\u00e8dics especialitzats, com l’Instituto Portugu\u00eas de Oncologia Francisco Gentil, on treballa la Catarina, tamb\u00e9 han vist alterada la seva activitat a causa de la duresa d’aquesta tercera onada. \u00abDes de l’inici de la pand\u00e8mia, tenim una \u00e0rea d’a\u00efllament i una que no ho \u00e9s. Sempre que rebem un pacient, es queda en aquesta \u00e0rea d’a\u00efllament, fins que es confirma, per mitj\u00e0 de diverses proves, que no \u00e9s positiu en coronavirus. Aleshores ja passen a l’altra \u00e0rea\u00bb, relata la Catarina. Abans d’aquesta tercera onada, quan algun pacient de l’IPO donava positiu, era traslladat cap a un altre hospital. Ara, per\u00f2, la gravetat de la situaci\u00f3 ha fet canviar el protocol.<\/p>\n \u00abCom que els hospitals estan plens i la situaci\u00f3 est\u00e0 sent terrible, quan un pacient nostre dona positiu, es queda a l’hospital, a l’\u00e0rea que hem obert per a pacients Covid, i el tractem el mateix personal. En el cas que un pacient es pos\u00e9s cr\u00edtic, seria el bloc operatori qui es quedaria amb ell, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00e0rea de l’hospital que t\u00e9 ventiladors\u00bb, explica la Catarina. Aquest canvi va entrar en funcionament la setmana passada. A m\u00e9s, el pla de conting\u00e8ncia tamb\u00e9 contempla reduir les cirurgies que poden esperar. \u00abLa situaci\u00f3 \u00e9s preocupant. Tot s’est\u00e0 allargant i l’endarreriment dels diagn\u00f2stics i operacions pot provocar una major mortalitat i morbilitat\u00bb, assenyala la infermera.<\/p>\n Davant el col\u00b7lapse del sistema sanitari, Portugal ha precisat d’ajuda internacional per pal\u00b7liar la situaci\u00f3. Alemanya va enviar 26 professionals de la salut especialistes en cures intensives, entre ells vuit metges, a m\u00e9s de subministraments hospitalaris, bombes d’oxigen i aparells de ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica. A m\u00e9s, Portugal ha enviat a \u00c0ustria pacients cr\u00edtics dels seus hospitals. Tamb\u00e9 s’han hagut de traslladar pacients de coronavirus a altres centres hospitaris del pa\u00eds, com a l’Illa de Madeira, on la incid\u00e8ncia de la Covid \u00e9s for\u00e7a lleu.<\/p>\n L’impacte de la tercera onada va portar a la declaraci\u00f3 de l’estat d’emerg\u00e8ncia del 31 de gener fins al 14 de febrer. Com que la situaci\u00f3 \u00e9s encara greu, la setmana passada es va prorrogar uns altres quinze dies, fins a l’1 de mar\u00e7. Amb l’estat d’emerg\u00e8ncia s’ha imposat un confinament domiciliari a tota la poblaci\u00f3, que nom\u00e9s podr\u00e0 sortir per raons justificades.<\/p>\n El teletreball s’ha imposat com a obligatori sempre que sigui possible i tamb\u00e9 s’ha tancat tot el comer\u00e7 no essencial, mantenint els restaurants oberts nom\u00e9s per servir menjar per emportar-se. Malgrat que en un inici les escoles van continuar obertes, el govern va rectificar i ara es mantenen tancades, aix\u00ed com les universitats. El primer ministre portugu\u00e8s, despr\u00e9s d’escoltar el comit\u00e8 d’experts del govern, ja ha mencionat la conveni\u00e8ncia d’allargar el confinament domiciliari fins a Setmana Santa.<\/p>\n Aquestes mesures han comen\u00e7at a tenir un cert resultat i la corba comen\u00e7a a aplanar-se. La situaci\u00f3 actual \u00e9s for\u00e7a menys greu que fa unes setmanes, per\u00f2 encara \u00e9s complicada. Un indicador de l’encara gravetat del moment s\u00f3n les dades oficials de la Dire\u00e7\u00e3o Geral da Sa\u00fade del Ministeri de Salut portugu\u00e8s<\/a> del passat diumenge dia 14 de febrer. El nombre de morts diaris encara es troba en la xifra de 138, el de persones hospitalitzades \u00e9s de 4.826 i el de persones a les UCI de 795. Les xifres acumulades durant tota la pand\u00e8mia arriben gaireb\u00e9 als 800.000 infectats i m\u00e9s de 15.000 defuncions, en un pa\u00eds de poc m\u00e9s de 10 milions d’habitants. Segons el Ministeri de Salut portugu\u00e8s, els experts calculen que amb dos mesos de confinament ser\u00e0 possible tenir ocupats menys de 200 llits de cures intensives i 60 casos per cada 100.000 habitants.<\/p>\n Pels sanitaris entrevistats, m\u00e9s enll\u00e0 de la falta de llits de cr\u00edtics, el principal problema \u00e9s la falta de professionals en el sistema sanitari p\u00fablic portugu\u00e8s. \u00abEl col\u00b7lapse del sistema s’ha produ\u00eft perqu\u00e8, durant els darrers vint anys, hi ha hagut una reestructuraci\u00f3 del sistema nacional de salut. El nombre de professionals \u00e9s completament insuficient i falten recursos\u00bb, afirma, contundent, la Veronica. \u00abSi tingu\u00e9ssim un sistema de salut sa, no tindr\u00edem aquest problema. No hi ha capacitat de resposta\u00bb, afegeix.<\/p>\n A m\u00e9s, afegeix la infermera asturiana resident a Lisboa, els pacients amb Covid necessiten una vigil\u00e0ncia constant que es fa dif\u00edcil de dur a terme amb el personal disponible. \u00abEls pacients de coronavirus s\u00f3n molt inestables. Potser ara poden estar b\u00e9, per\u00f2 al cap de poca estona la situaci\u00f3 pot empitjorar molt. Cal fer una gesti\u00f3 de recursos humans, que no hi ha en aquest moment. La realitat \u00e9s que el personal acaba doblant, i est\u00e0 cremat\u00bb, indica la Veronica.<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia s’expressa la Catarina, qui considera que les r\u00e0tios per pacients s\u00f3n insuficients. \u00abCom podem donar cures de qualitat si un o dos metges o infermers tenen a c\u00e0rrec seu trenta pacients? Nosaltres podem adquirir m\u00e9s ventiladors, m\u00e9s llits cr\u00edtics… per\u00f2 si no hi ha m\u00e9s professionals aix\u00f2 no serveix de res\u00bb, assenyala la infermera portuguesa. El mateix opina el Jo\u00e3o, qui afegeix que hi ha una gran manca de personal especialitzat per a treballar les unitats de cures intensives.<\/p>\n Segons l’informe World health statistics 2020: monitoring health for the SDGs, sustainable development goals<\/em><\/a> elaborat per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, Portugal assoleix els 5,12 metges per cada 1.000 habitants, 1,4 m\u00e9s que Espanya. Respecte a la r\u00e0tio d’infermeres, l’\u00faltim informe de l’Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE)<\/a> indica que a Portugal hi ha 6,9 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya la r\u00e0tio se situa en 5,9.<\/p>\n Tanmateix, la greu situaci\u00f3 viscuda durant les darreres setmanes a Portugal ha evidenciat que el nombre de professionals no \u00e9s suficient per fer front a l’impacte d’aquesta tercera onada de la Covid. A aix\u00f2 se li suma el nombre de professionals sanitaris infectats, que a principis de mes assolia els 10.000. Des de l’inici de la pand\u00e8mia, m\u00e9s de 22.000 sanitaris de Portugal han donat positiu per coronavirus.<\/p>\n Davant la falta de personal, el govern portugu\u00e8s ha perm\u00e8s la contractaci\u00f3 de personal ja jubilat i tamb\u00e9 de metges sense l’especialitat finalitzada. A m\u00e9s, s’ha accelerat el proc\u00e9s de validaci\u00f3 dels t\u00edtols dels professionals sanitaris estrangers per poder incorporar-se als equips de salut el m\u00e9s aviat possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant la primera onada, Portugal es va erigir com un dels pa\u00efsos europeus que estava gestionant millor la pand\u00e8mia, a causa de la poca incid\u00e8ncia que estava tenint la Covid-19. Per la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica, va ser un dels darrers pa\u00efsos europeus en comen\u00e7ar a tenir casos de coronavirus i el govern portugu\u00e8s, amb el […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26090,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2181],"class_list":["post-26052","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-la-covid-19-a-portugal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26052","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26052"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26052\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26052"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26052"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26052"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/02\/Captura-de-pantalla-de-2021-02-15-16-06-16.jpg\")
<\/a>L’arribada del Nadal<\/h3>\n
El col\u00b7lapse dels hospitals<\/h3>\n
Mesures severes per frenar els contagis<\/h3>\n
La falta de personal<\/h3>\n