Jo crec que la valoraci\u00f3 nom\u00e9s pot ser positiva. Una pand\u00e8mia \u00e9s la pitjor situaci\u00f3 que pot viure el col\u00b7lectiu sanitari, perqu\u00e8 altera molt les organitzacions, el ritme de treball i les condicions dels sanitaris si \u00e9s de la magnitud com la que estem vivint. Aquesta alteraci\u00f3 sol comportar moltes dificultats per oferir bones respostes i jo crec que les organitzacions prove\u00efdores del sistema de salut i el conjunt dels professionals sanitaris han fet no nom\u00e9s un esfor\u00e7, sin\u00f3 que han aplicat molta intel\u00b7lig\u00e8ncia, innovaci\u00f3 i determinaci\u00f3 perqu\u00e8 la resposta en una situaci\u00f3 tan dura fos la millor possible. Per tant, estem molt satisfets. La sensaci\u00f3 que tenen els sanitaris \u00e9s la mateixa. Tenen una doble sensaci\u00f3: de feina ben feta, malgrat que estem parlant de moltes morts i de molt patiment, per\u00f2 tamb\u00e9 de molt cansament, a causa de la magnitud d’aquesta situaci\u00f3. Els sanitaris estan molt cansats emocionalment i f\u00edsicament.<\/p>\n
Que en podem extreure de bo d’aquesta situaci\u00f3? La pand\u00e8mia ha servit perqu\u00e8 el sistema guanyi m\u00fascul?<\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia ha perm\u00e8s accelerar coses que feia temps que s’estava valorant si valia la pena fer-les o no, ha servit de catalitzador perqu\u00e8 hi hagi millores en el sistema de salut. Per exemple, en l’\u00e0mbit dels sistemes d’informaci\u00f3 hem avan\u00e7at molt\u00edssim en noves tecnologies, s’ha pogut renovar i innovar molt equipament tecnol\u00f2gic, i aix\u00f2 no s’aturar\u00e0. La crisi sanit\u00e0ria ha servit per sacsejar aquesta necessitat, posar-la damunt la taula i comprometre els recursos perqu\u00e8 aquesta renovaci\u00f3 sigui un fet.<\/p>\n Qu\u00e8 cal fer respecte a la prim\u00e0ria? Cap on ha d’anar la transformaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia ha servit tamb\u00e9 per entomar molt a fons la transformaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, el primer nivell assistencial que tenim, i aquesta s’ha refor\u00e7at molt\u00edssim a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi sanit\u00e0ria. Pr\u00e0cticament han crecut en un 20% els recursos humans destinats a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Hem contractat aproximadament 4.500 persones en aquest \u00e0mbit, que estan fent una tasca de suport epidemiol\u00f2gic, en la identificaci\u00f3 i seguiment dels contactes i altres tasques relacionades amb la Covid. La nostra idea \u00e9s que puguin tenir una continuaci\u00f3 en el temps en el sistema per refor\u00e7ar la prim\u00e0ria. Al cap i a la fi, es tracta d’aprendre del que ens ha fet viure l’epid\u00e8mia, i el que aprenem \u00e9s que segurament ens hem d’organitzar d’una manera diferent.<\/p>\n La forma de treballar dins d’una consulta per part dels metges, infermeres, personal administratiu… pot ser diferent per assegurar que rebem abans l’usuari, ser m\u00e9s resolutius i que cadascuna de les persones que configuren la consulta faci la feina per la qual est\u00e0 format. Un dels problemes de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s que sovint els metges fan m\u00e9s d’administratius que de metges o que les infermeres fan m\u00e9s tasques burocr\u00e0tiques que de cures. La transformaci\u00f3 iniciada amb l’epid\u00e8mia ens permetr\u00e0 avan\u00e7ar dins d’aquest mateix any 2021 perqu\u00e8 es pugui fer una transformaci\u00f3 de tots els equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria del pa\u00eds, per avan\u00e7ar en la idea que el metge o metgessa faci m\u00e9s de metge o metgessa, l’infermer o infermera faci m\u00e9s d’infermer\/a, etc. A m\u00e9s, introduirem figures noves, de manera que, subsidi\u00e0riament, tothom faci la feina que li correspon. Ben aviat, en 15 o 18 mesos, esperem que els usuaris puguin percebre un canvi qualitatiu rellevant en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Estem tamb\u00e9 ajudant a la prim\u00e0ria a cr\u00e9ixer en espais f\u00edsics. En total, es muntaran m\u00e9s de 120 m\u00f2duls al costat dels CAP del pa\u00eds perqu\u00e8 la prim\u00e0ria tingui un espai per fer diagn\u00f2stic de malalties respirat\u00f2ries i separar el circuit Covid del no Covid en els casos on l’espai actual del CAP no ho permet. La pand\u00e8mia ha perm\u00e8s fer inversions que han de servir per construir un sistema m\u00e9s encara potent.<\/p>\n S’haurien pogut fer algunes coses millor? Quina autocr\u00edtica en fa?<\/strong><\/p>\n Un element que va generar molta disconformitat fou la manca de materials de protecci\u00f3 a l’inici de la pand\u00e8mia. Des dels centres, institucions i el conjunt de la ciutadania va haver-hi un gran esfor\u00e7 per superar aquesta situaci\u00f3. Era complicat resoldre aquesta situaci\u00f3 i, personalment, \u00e9s el moment que m\u00e9s em va fer patir. Quan el material escassejava es va haver de fer trasllats de material, i recordo molta angoixa en aquell moment, per part dels professionals i per part nostra. Era molt dif\u00edcil anticipar aix\u00f2. De fet, vam intentar-ho i vam llen\u00e7ar comandes de compra el desembre, quan la crisi ja estava a Europa, per\u00f2 moltes no es van arribar a materialitzar. La compet\u00e8ncia entre pa\u00efsos per aquell material va ser ferotge. Va ser el moment m\u00e9s cr\u00edtic. Hi ha hagut altres moments en els quals hem patit, per\u00f2 hem anat remuntant.<\/p>\n Un altre moment que ens va fer patir molt ha estat la caiguda de l’activitat no Covid. En una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia, on els recursos s’han de destinar en gran part a aquesta nova malaltia, resulta dif\u00edcilment evitable. En aquest sentit, vam fer un pla d’activaci\u00f3 per tal de recuperar al m\u00e0xim aquesta activitat assistencial no Covid. Al final de la primera onada l’activat quir\u00fargica havia caigut un 40%. Ara b\u00e9, malgrat patir dues onades m\u00e9s, l’any el vam tancar recuperant la meitat d’aquesta activitat perduda. Hi ha molt d’esfor\u00e7 darrere per intentar aconseguir aquest equilibri entre assist\u00e8ncia Covid i no Covid. Segurament, a ulls de la ciutadania, es pot veure que s’ha demorat massa vegades l’activitat assistencial no Covid, per\u00f2 vull donar la garantia a la ciutadania que ni els sanitaris ni el CatSalut, en cap moment, s’han aturat per intentar recuperar l’activitat perduda i atendre tots els problemes de salut. Treballem molt sota el criteri dels cl\u00ednics. Estem gestionant el que es fa abans d’acord amb la gravetat del cas i la complicaci\u00f3 posteriors si es produeix un endarreriment.<\/p>\n Efectivament, concentrar molta part dels esfor\u00e7os en la Covid ha tingut efectes col\u00b7laterals en altres malalties. Com quedaran les llistes d’espera amb l’impacte de la Covid-19?<\/strong><\/p>\n El que hem fet \u00e9s assegurar-nos i garantir que tots els processos m\u00e9s greus se seguissin mantenint. Els processos vinculats amb el c\u00e0ncer i les malalties card\u00edaques, que s\u00f3n els m\u00e9s greus, estan prioritzats. En aquests processos estem treballant al mateix ritme que l’any 2019. Una altra cosa s\u00f3n els processos que generen un malestar en el pacient, que no s’han de menystenir, per\u00f2 que des d’un punt de vista cl\u00ednic tenen menys gravetat. Aqu\u00ed hi ha molts processos i aquests es poden veure demorats en el seu abordatge i soluci\u00f3 i, en aquest sentit, tenim programes preparats per resoldre’ls com m\u00e9s aviat millor. Jo crec que durant aquest any 2021, si aconseguim controlar l’epid\u00e8mia, podrem recuperar gran part de l’activitat. \u00d2bviament, si entra m\u00e9s gent al sistema i no en surt, el volum creix i la llista d’espera es pot incrementar. Pot haver-hi un moment que hi hagi molta gent esperant, per\u00f2 seguiran estant dins dels terminis cl\u00ednics d’espera. Recuperar l’activitat \u00e9s un tema prioritari. Aix\u00f2 \u00e9s un esfor\u00e7 extraordinari que ha fet el col\u00b7lectiu sanitari, i la ciutadania n’\u00e9s conscient de l’esfor\u00e7 que s’est\u00e0 fent. Aquest esfor\u00e7 extraordinari necessitar\u00e0 un cert temps per posar-se en un nivell de tensi\u00f3 m\u00e9s sa pels professionals.<\/p>\n Cada setmana estarem millor que l’anterior, per\u00f2 a mesura que pugen els contagis hem de mirar els n\u00fameros i prendre decisions per evitar que el sistema sobrepassi les seves capacitats. Els recursos que destinem a la Covid s\u00f3n finits. Si els recursos els destinem nom\u00e9s o priorit\u00e0riament a la Covid, estem deixant de fer activitats que far\u00edem, que s\u00f3n activitats menys greus, per\u00f2 que poden tendir a agreujar-se. Que el sistema pugui donar resposta a les malalties no Covid \u00e9s una garantia de salut per tothom. Si la tensi\u00f3 de contagis creix i aix\u00f2 porta al sistema assistencial a haver de concentrar recursos per la Covid, l’ideal \u00e9s intentar que aquests recursos no hi siguin molt de temps o que hi estiguin en la menor mesura possible per tal de poder donar resposta altres processos. Aquest equilibri de necessitats cal basar-lo molt en l’evid\u00e8ncia.<\/p>\n Durant el 2021, necessitarem 1.400 o 1.600 milions d\u2019euros extraordinaris en relaci\u00f3 amb un any normal per poder donar resposta a les necessitats que produeix l’epid\u00e8mia.<\/p><\/blockquote>\n La injecci\u00f3 de 2.100 milions d’euros de finan\u00e7ament extra per fer front a la pand\u00e8mia, com quedar\u00e0?<\/strong><\/p>\n D’aquests diners hi ha una part molt important, aproximadament un 25%, que s\u00f3n inversions i, per tant, han vingut per quedar-se i formaran part de l’enfortiment del sistema. Hem aconseguit estar en nombre de llits de cr\u00edtics en nivells de r\u00e0tios europees, fet que no hav\u00edem assolit mai abans. Per tant, hi ha una s\u00e8rie de partides importants que es queden i que han de representar un pas endavant des del punt de vista de millorar la capacitat del sistema. L’altra part \u00e9s, b\u00e0sicament, en recursos humans, ja que s’han hagut de contractar moltes m\u00e9s persones. El sistema, que normalment ja treballa en un nivell de producci\u00f3 molt alt, al 100%, ha estat treballant gaireb\u00e9 al 120% durant tot un any. Un sistema que treballa amb aquesta sobrec\u00e0rrega de feina t\u00e9 uns costos tamb\u00e9, en termes de n\u00f2mines del personal i en termes de materials diagn\u00f2stics. Hi ha hagut una gran inversi\u00f3 en testos, cribratges, medicaments, oxigen, etc. \u00c9s una despesa m\u00e9s conjuntural; a mesura que l’epid\u00e8mia es vagi solucionant, aquesta \u00e9s una part de la despesa que tendir\u00e0 a desapar\u00e8ixer i apareixeran noves necessitats d’inversi\u00f3, durant aquest any i els seg\u00fcents, que tindran a veure en assegurar-nos de recuperar l’activitat que for\u00e7osament s’ha hagut d’ajornar.<\/p>\n Des d’un punt de vista dels costos, l’any 2020 \u00e9s l’any que en qu\u00e8 hi ha hagut una despesa m\u00e9s gran. En el 2021 seguir\u00e0 havent-hi una gran despesa, probablement menor que l’any anterior, per\u00f2 si no s\u00f3n 2.100 milions d’euros extraordinaris en necessitarem 1.400 o 1.600 en relaci\u00f3 amb un any normal per donar resposta a les necessitats que produeix l’epid\u00e8mia. De cara al 2022 encara est\u00e0 per veure. Esperem tenir controlada l’epid\u00e8mia, per\u00f2 tindrem necessitat d’acabar el pla d’inversions que tenim ja acordat per recuperar l’activitat habitual.<\/p>\n El sistema est\u00e0 infrafinan\u00e7at?<\/strong><\/p>\n Diversos estudis posen damunt la taula que el sistema catal\u00e0 t\u00e9 una mancan\u00e7a estructural de 5.000 milions d’euros. La despesa d’un any habitualment pot rondar al voltant d’uns 12.000 milions d’euros i els diferents estudis assenyalen que faria falta afegir-hi 5.000 milions d’euros a aquests diners. Nosaltres pensem que aix\u00f2 \u00e9s completament necessari. No \u00e9s una situaci\u00f3 que afecti nom\u00e9s a Catalunya, sin\u00f3 al conjunt de l’Estat. El conjunt de les autonomies tenen aquesta mateixa situaci\u00f3 d’infrafinan\u00e7ament i \u00e9s important que en aquesta nova legislatura que ara comen\u00e7a s’arribi a acords que permetin solucionar l’infrafinan\u00e7ament del sistema sanitari en el conjunt de l’Estat i, concretament, a Catalunya. Si aquesta xifra de 5.000 milions es pot progressivament incorporar en els pressupostos, el sistema estar\u00e0 en unes condicions adequades per poder donar resposta no nom\u00e9s a l’epid\u00e8mia sin\u00f3 als reptes dels pr\u00f2xims anys, que seran molt importants en termes de salut.<\/p>\n Tenim una poblaci\u00f3 que, per sort, cada vegada viu m\u00e9s anys i amb m\u00e9s qualitat de vida. El sistema sanitari t\u00e9 molt\u00edssima capacitat d’innovar, d’incorporar noves tecnologies que permetin resoldre malalties que abans no es podien solucionar i, com a societat, hem d’aspirar a curar-nos d’aquestes malalties. Catalunya, a trav\u00e9s dels seus centres, t\u00e9 una gran capacitat de lideratge en innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Aix\u00f2 requereix coneixement, intel\u00b7lig\u00e8ncia, professionals capa\u00e7os, que en tenim molts, per\u00f2 tamb\u00e9 recursos. El ritme de la innovaci\u00f3 ha de venir acompanyat pel fet que el sistema tingui capacitat de respondre.<\/p>\n Es preveuen inversions en modernitzar el sistema telef\u00f2nic i inform\u00e0tic dels centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, dels quals molts professionals es queixen?<\/strong><\/p>\n S’han comen\u00e7at a fer aquestes inversions. Hem canviat un percentatge important de centraletes telef\u00f2niques i estem treballant per introduir aquestes millores. L’accessibilitat a la prim\u00e0ria est\u00e0 evolucionant, jo crec que en benefici dels usuaris i dels professionals. Hist\u00f2ricament la visita a un CAP era sempre f\u00edsica. Algunes d’aquestes visites tenen molt sentit, perqu\u00e8 la presencialitat \u00e9s fonamental per a fer una bona exploraci\u00f3 i diagnosticar b\u00e9 una malaltia, per\u00f2 hi ha moltes altres visites que es poden fer per tel\u00e8fon, estalviant temps als usuaris i als professionals. Estem treballant amb la idea que totes les consultes que s’hagin de fer f\u00edsicament es facin com abans millor, per\u00f2 que les altres relacions entre professionals i usuari, com la d’informar dels resultats d’unes proves, es puguin fer a trav\u00e9s de vies telem\u00e0tiques.<\/p>\n Hi ha molts CAP que estan en mal estat, com el Raval Nord o el Passeig de Sant Joan. Com estan els corresponents projectes per a la construcci\u00f3 de nous CAP a Barcelona o d’ampliacions dels mateixos?<\/strong><\/p>\n Durant aquesta legislatura es va aconseguir desbloquejar un acord que ha perm\u00e8s tenir clar que el CAP Raval Nord tindr\u00e0 un nou edifici a l’antiga Esgl\u00e9sia de la Miseric\u00f2rdia i, en aquest moment, estem licitant el projecte per poder-lo tirar endavant. En conjunt, aquest tipus de projectes solen tardar entre tres i quatre anys a veure la llum. El CAP Raval Nord est\u00e0 en la fase de licitar el projecte i \u00e9s esperable que, si tot va b\u00e9, a finals de l’any 2023-24 el CAP sigui una realitat, que fa molta falta. Ara s’ha constru\u00eft un m\u00f2dul per guanyar espai, que \u00e9s temporal. A Barcelona tenim solars identificats pel CAP Horta, pel del Passeig Sant Joan, a la cru\u00eflla entre Gran Via i N\u00e0pols, i tamb\u00e9 pel CAP Bes\u00f2s, del qual farem una ampliaci\u00f3 en un edifici contigu a uns antics cinemes. Tots aquests projectes han de ser una realitat en tres o quatre anys.<\/p>\n Els nous hospitals feien molta falta. Calia assegurar-nos que ten\u00edem prou capacitat de llits de cr\u00edtics, que ens serveixin per a la pand\u00e8mia i la post pand\u00e8mia.<\/p><\/blockquote>\n La construcci\u00f3 dels nous hospitals sat\u00e8l\u00b7lit va aixecar moltes cr\u00edtiques per part de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. El sistema necessita aquests nous hospitals?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, feien molta falta. S\u00f3n extensions dels hospitals que els acullen, i cadascun dels cinc hospitals responen a necessitats diferents. En el cas de l’hospital annex a Can Ruti, feien falta m\u00e9s llits de cr\u00edtics, ja que tota aquella zona estava infradotada d’aquests tipus de llits. Per tant, constru\u00efm una mena de macro-espai de llits de cr\u00edtics perfectament integrat, i aix\u00f2 ens permet organitzar resposta a la Barcelona nord, el Maresme i part del Vall\u00e8s.<\/p>\n Actualment, tenim gaireb\u00e9 600 persones ingressades en llits de cr\u00edtics. Quan va comen\u00e7ar aquesta crisi, ten\u00edem 575 llits de cr\u00edtics en tot el pa\u00eds. Avui, la capacitat est\u00e0 consumida al 100% nom\u00e9s per una malaltia, que \u00e9s la Covid. Calia assegurar-nos que ten\u00edem prou capacitat de llits de cr\u00edtics, que ens serveixin per a la pand\u00e8mia i la post pand\u00e8mia, ja que Catalunya ha estat hist\u00f2ricament infradotada de llits de cr\u00edtics. Els espais ja estan ocupats i ens ajudaran tamb\u00e9 a resoldre les necessitats futures del pa\u00eds. Aquests hospitals els hem fet de com\u00fa acord amb els l\u00edders dels hospitals, hem dialogat amb els diferents prove\u00efdors per corregir unes mancances concretes i d’acord amb les seves necessitats hem constru\u00eft els projectes dialogats. Eren molt esperats i estan sent molt ben rebuts pels hospitals.<\/p>\n L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, inicialment, va veure aquesta actuaci\u00f3 com afavorir m\u00e9s el m\u00f3n hospitalari que la prim\u00e0ria, per\u00f2 ven\u00edem d’una inversi\u00f3 de 30 milions d’euros, i no hem parat d’invertir en la prim\u00e0ria. Les inversions es van fent una darrere l’altre i amb visi\u00f3 de conjunt. Quan vam anunciar la construcci\u00f3 dels nous hospitals sat\u00e8l\u00b7lit, est\u00e0vem treballant en paral\u00b7lel amb el projecte d’ampliaci\u00f3 dels Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria amb 120 edificis arreu del pa\u00eds. A continuaci\u00f3, es tiraran endavant tamb\u00e9 inversions d’ampliaci\u00f3 i millora en aproximadament 20 CAP.<\/p>\n Hi ha suficient personal m\u00e8dic i d’infermeria per a treballar en aquests nous hospitals sat\u00e8l\u00b7lit?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, els professionals s’han anat incorporant durant la crisi i s’han fet noves contractacions a mesura que els espais s’han anat posant en disposici\u00f3. S’han contractat els professionals necessaris per tirar endavant aquests espais i no hi ha hagut excessives dificultats per fer-ho. El maneig de llits de cr\u00edtics t\u00e9 un component m\u00e8dic per\u00f2, sobretot, d’infermeria. Necessiten moltes infermeres i infermers, i s\u00f3n aquests perfils els que s’han anat incorporant.<\/p>\n Des del Diari de la Sanitat vam publicar un reportatge parlant amb rastrejadors de Ferrovial que deien que la gesti\u00f3 del rastreig era ineficient<\/a> i que el sistema fallava. El contracte amb Ferrovial va ser un error?<\/strong><\/p>\n Aquesta no \u00e9s una decisi\u00f3 que correspongu\u00e9s al Servei Catal\u00e0 de la Salut. Nosaltres ens dediquem a la part assistencial i el rastreig dels contactes no \u00e9s la nostra compet\u00e8ncia, perqu\u00e8 correspon a l’\u00e0mbit de la Salut P\u00fablica. Des de l’\u00f2ptica de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, nosaltres vam contractar els gestors Covid, que es van integrar en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Aquests fan seguiment dels contactes de positius en Covid, els quals s’aboquen a un sistema inform\u00e0tic i, a part d’aqu\u00ed, \u00e9s quan intervenen els scouts contractats per Ferrovial. Certament, crear un servei que no existia, partint de zero i adquirint un cert rodatge, requereix un temps. Jo crec que cadasc\u00fa va fer la seva part.<\/p>\n Des del CatSalut, vam ajudar en el desenvolupament del sistema inform\u00e0tic perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s una bona comunicaci\u00f3 entre la prim\u00e0ria i els scouts. Aix\u00f2 t\u00e9 un proc\u00e9s d’implementaci\u00f3 i correcci\u00f3 que, en el moment actual, \u00e9s potent i funciona d’una forma molt correcta. El contracte va ser molt pol\u00e8mic. Des del CatSalut el que m\u00e9s ens ha preocupat \u00e9s que hi hagu\u00e9s una bona flu\u00efdesa entre els professionals de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i els rastrejadors. Aix\u00f2 en molts casos ha funcionat b\u00e9 i, en d’altres, s\u00ed que \u00e9s cert que hi ha hagut determinants incidents, com casos en qu\u00e8 la trucada es produ\u00efa massa tard o els havien trucat m\u00e9s d’una vegada. Crec que aquestes coses formen part del proc\u00e9s de fer n\u00e9ixer un servei que era inexistent. Aix\u00f2 no \u00e9s senzill, ja que parlem d’un volum de contactes molt gran. Crear una plataforma aix\u00ed es complex. El seguiment dels contactes ha anat millorant i el problema ha estat m\u00e9s en la dificultat dels contactes de complir amb els a\u00efllaments que no pas en la seva identificaci\u00f3.<\/p>\n Com valora la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica actual?<\/strong><\/p>\n Des del punt de vista assistencial, hem anat pujant i baixant. Ens preocupa molt des del punt de vista del volum de llits de cr\u00edtics que tenim a la disposici\u00f3. La informaci\u00f3 que ens arriba \u00e9s que la millora que est\u00e0vem experimentant s’ha aturat i, per tant, veurem si ens trobem en una fase d’estancament, que ens permetr\u00e0 anar desescalant persones ingressades a llits de cr\u00edtics, o b\u00e9 despr\u00e9s tornem a tenir un creixement. Si experimentem una altra vegada un creixement, m\u00e9s o menys lent, i es tornen a prendre mesures per assegurar que el creixement s’aturi, podem seguir donant resposta com hem fet fins ara. Si el creixement fos m\u00e9s accelerat i part\u00edssim de la situaci\u00f3 actual, amb gaireb\u00e9 600 persones ingressades a llits de cr\u00edtics, patir\u00edem molt. La situaci\u00f3 actual la intento mirar amb respecte. Haurem d’estar tots molt atents a les dades dels contagis per veure en quina mesura podem anar relaxant les mesures. El que hem de fer \u00e9s mirar b\u00e9 les dades, tenint clara la relaci\u00f3 que hi ha entre mobilitat, contagis i pressi\u00f3 assistencial. Aconseguir un bon equilibri d’aquestes tres potes \u00e9s la millor manera que tenim de gestionar aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n Quin impacte pot tenir la vacunaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n La vacunaci\u00f3 \u00e9s la soluci\u00f3. La vacuna funciona i ho estem veient de forma clara en les resid\u00e8ncies de gent gran, on el nombre d’infectats i ingressos ha decaigut. Els pa\u00efsos que tenen un major percentatge de poblaci\u00f3 vacunada estan reportant el comportament exit\u00f3s d’aquestes vacunes. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s immediat, perqu\u00e8 la capacitat de vacunar que t\u00e9 el sistema \u00e9s alt\u00edssima, per\u00f2 l’aprovisionament de vacunes de moment \u00e9s baix. Necessitarem un temps per poder posar les vacunes, perqu\u00e8 no venen en grans quantitats. Malgrat que tinguem la vacuna, fins que no tinguem immunitat de grup, que no ser\u00e0 fins d’aqu\u00ed a uns mesos, hem de seguir amb les mesures de protecci\u00f3.<\/p>\n Els professionals que treballen en el sistema sanitari s\u00f3n el millor referent que socialment podem tenir. La seva capacitat de sacrifici, resili\u00e8ncia i d’innovaci\u00f3 \u00e9s exemplar.<\/p><\/blockquote>\n La pand\u00e8mia tamb\u00e9 ha comportat grans conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials.<\/strong><\/p>\n \u00d2bviament tamb\u00e9 hi ha les dificultats econ\u00f2miques que hi ha darrere de tancar sectors econ\u00f2mics i les conseq\u00fc\u00e8ncies en salut que se’n deriven, perqu\u00e8 la p\u00e8rdua d’ingressos d’una fam\u00edlia pot derivar en problemes de salut, emocional i f\u00edsica. Al final, tot s\u00f3n vasos comunicants. En aquest sentit, agraeixo el comportament exemplar del conjunt de la ciutadania. Acabarem superant aquesta situaci\u00f3, per\u00f2 ens quedaran unes seq\u00fceles, i haurem de posar els recursos necessaris perqu\u00e8 aquests efectes col\u00b7laterals de la pand\u00e8mia se solucionin com m\u00e9s aviat millor. Una vegada superada l’epid\u00e8mia, venen molts reptes i feina per fer. \u00c9s un tipus de situaci\u00f3 que, per sort, es produeix cada molts anys, i espero que puguem sortir des del punt de vista del sistema amb un cert llegat. Els sanitaris estan molt cansats, treballen amb una tensi\u00f3 alt\u00edssima, amb unes viv\u00e8ncies emocionals molt dures, i aix\u00f2 els condiciona molt. Tamb\u00e9 crec que un cop superat aix\u00f2 quedar\u00e0 aquest sentiment de feina ben feta. Crec que ens haurem d’animar tots entre tots. \u00c9s la pitjor situaci\u00f3 que pot viure el col\u00b7lectiu sanitari i penso que els professionals que treballen en el sistema sanitari s\u00f3n el millor referent que socialment podem tenir. La capacitat de sacrifici, resili\u00e8ncia i d’innovaci\u00f3, alhora que s’intenta mantenir el possible l’activitat no Covid, jo crec que \u00e9s exemplar.<\/p>\n Les contractacions han crescut en tot el sistema en 13.000 persones. Una bona part d’aquesta plantilla s’ha de quedar en el nostre sistema, per tant, hi haur\u00e0 m\u00e9s mans i m\u00e9s formaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n Els professionals sanitaris argumenten que estan esgotats i cremats. De fet, el pr\u00f2xim 10 de mar\u00e7 la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya ha convocat una vaga<\/a>. Com es preveu abordar aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n S’est\u00e0 fent molta cosa. Les contractacions han crescut en tot el sistema en 13.000 persones. Una bona part d’aquesta plantilla s’ha de quedar en el nostre sistema, per tant, hi haur\u00e0 m\u00e9s mans i m\u00e9s formaci\u00f3 i les eines que hi ha a l’abast les estem mobilitzant i posant en pr\u00e0ctica per tenir cura de la salut f\u00edsica i emocional dels professionals sanitaris. Estem mobilitzant programes i recursos, per\u00f2 malauradament, la situaci\u00f3 viscuda ha sigut de cat\u00e0strofe. Quan un pa\u00eds est\u00e0 pr\u00e0cticament tres mesos tancat, quan els sanitaris veuen que se’ls mor gent i al principi no tenen cap eina per resoldre-ho, aix\u00f2 provoca aquestes sensacions i conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques i emocionals. Per\u00f2 d’aquesta situaci\u00f3 n’hem de sortir no des del conflicte entre les parts, sin\u00f3 des de la col\u00b7laboraci\u00f3. Totes les decisions que s’han fet no s’han fet des d’aquest despatx sin\u00f3 de com\u00fa acord amb el sector sanitari. El sector \u00e9s molt conscient de l’esfor\u00e7 extraordinari que ha fet el pa\u00eds i ara s’apunten les bases per canvis i millores en el futur.<\/p>\n En aquest sentit, crec que no hi ha trampes. Hi ha problemes clars ben diagnosticats que han necessitat unes accions i s’han buscat alternatives. Hem invertit recursos i diners p\u00fablics al servei de tot aix\u00f2, en el curt i mitj\u00e0 termini. \u00c9s l\u00f2gic que hi hagi gent que pugui tenir aquesta sensaci\u00f3 de cansament i esgotament i, en alguns casos, d’incomprensi\u00f3, i busqui formes de canalitzar aquestes emocions, ja sigui convocant una vaga, una manifestaci\u00f3 o el que sigui. Nosaltres som molt partidaris de treballar amb els sindicats perqu\u00e8 les idees es canalitzin en documents a trav\u00e9s del treball conjunt. No tinc clar quin \u00e9s l’abast de la vaga convocada. El que s\u00e9 \u00e9s que no est\u00e0 convocada pels sindicats que estan en el comit\u00e8 d’empreses i les taules de negociaci\u00f3 del conjunt del sistema, que ostenten la representaci\u00f3 dels treballadors de forma majorit\u00e0ria. Jo comprenc que hi hagi aquesta sensaci\u00f3 de malestar, per\u00f2 a mi em toca defensar, i ho faig molt conven\u00e7ut, que el conjunt de les entitats prove\u00efdores i el conjunt dels professionals, aix\u00ed com el Servei Catal\u00e0 de la Salut, han posat damunt la taula -i seguiran posant damunt la taula- totes les eines disponibles perqu\u00e8 tot aix\u00f2 se superi de la millor manera possible.<\/p>\n Amb la pand\u00e8mia s’ha reivindicat molt la tasca de les infermeres. La realitat \u00e9s que les r\u00e0tios s\u00f3n for\u00e7a baixes respecte a altres pa\u00efsos europeus, en part perqu\u00e8, durant anys, molts i moltes professionals han marxat a l’estranger a la recerca d’unes millors condicions laborals. Qu\u00e8 cal fer?<\/strong><\/p>\n Fan falta m\u00e9s infermeres, aix\u00f2 \u00e9s clar. Els sectors professionals diuen que la immensa majoria d’infermeres es queda en l’\u00e0mbit on s’ha format, despr\u00e9s hi ha professionals que marxen a l’estranger, una part es queden, i d’altres despr\u00e9s tornen. Tamb\u00e9 ve gent de fora. Les professions sanit\u00e0ries s\u00f3n f\u00e0cilment exportables arreu del m\u00f3n, per tant, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil la mobilitat. El principal tema a resoldre est\u00e0 identificat, i ho hem comen\u00e7at a parlar amb les universitats. En alguns casos de perfils sanitaris concrets, cal augmentar el nombre de persones titulades, augmentar les places, especialment d’infermeres. Cal potenciar l’especialitzaci\u00f3, ja que no t\u00e9 res a veure una infermera de prim\u00e0ria amb una infermera d’UCI. Per tant, cal m\u00e9s volum de places i un major nivell d’expertesa. Dimensionar aix\u00f2 b\u00e9 pot fer guanyar qualitat el sistema. Hem de tendir a fer cr\u00e9ixer el nombre d’infermeres en el nostre pa\u00eds, entre altres coses, perqu\u00e8 el pa\u00eds creix i les persones envelleixen, i necessitem recursos per cuidar i curar aquestes persones. Una gran part d’aquestes tasques les duen a terme infermeres.<\/p>\n I respecte a altres especialitats?<\/strong><\/p>\n Hi ha altres especialitats, com la nutrici\u00f3, la psicologia o la fisioter\u00e0pia, que s\u00f3n molt rellevants tamb\u00e9 per la salut de les persones, especialment pel que fa a la prevenci\u00f3. \u00c9s a dir, no en la resposta basada en el medicament, sin\u00f3 en la mateixa resposta de l’organisme. Tot l’abordatge de les necessitats de salut de la nostra ciutadania l’hem de mirar com una resposta no nom\u00e9s a trav\u00e9s del metge o la infermera, que \u00e9s una mirada molt cl\u00e0ssica, sin\u00f3 des d’altres especialitats, veient quin rol juga cada actor en el sistema.<\/p>\n D’acord amb aquesta idea planegem el futur de l’assist\u00e8ncia a la nostra ciutadana. Jo entenc que, a vegades, des dels actors del sistema el missatge se simplifica, per\u00f2 a vegades fem un mal favor quan ho expressem de forma tan simplificada, perqu\u00e8 segurament podem prendre millors decisions si tenim en compte aquesta complexitat. Darrere d’aix\u00f2, sempre hi ha defenses m\u00e9s corporatives, d’un col\u00b7lectiu concret. A nosaltres ens correspon tenir una mirada tan \u00e0mplia com sigui possible. Si a l’usuari el podem tractar sense que estigui malalt \u00e9s molt millor. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb una bona alimentaci\u00f3, una bona salut emocional, una bona activitat f\u00edsica… I d’aix\u00f2 se n’encarreguen professions sanit\u00e0ries molt importants, que s’han d’incorporar a les consultes. El nostre pla de transformaci\u00f3 de la prim\u00e0ria versa entorn de tot aix\u00f2, a la idea que hi hagi altres col\u00b7lectius professionals que ajudin a preservar la salut sense ter\u00e0pies m\u00e9s agressives, com les farmacol\u00f2giques o quir\u00fargiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Adri\u00e0 Comella i Carnic\u00e9 \u00e9s llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida i, des del juny del 2018, \u00e9s director del Servei Catal\u00e0 de la Salut (CatSalut). La valoraci\u00f3 que fa de la resposta del sistema de salut p\u00fablica de Catalunya davant l’emerg\u00e8ncia de la Covid \u00abnom\u00e9s pot ser positiva\u00bb. Pel que […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26177,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[433],"class_list":["post-26176","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-catsalut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26176\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/02\/CAT-SALUT_1.jpg\")
<\/a><\/a><\/a><\/a>