La ‘indefensi\u00f3 apresa’ \u00e9s un concepte que es va formular a mitjans del segle XX per categoritzar els d\u00e8ficits emocionals, cognitius i conductuals que es produ\u00efen en animals d’experimentaci\u00f3 despr\u00e9s d’haver estat exposats a situacions estressants, aversives i incontrolables. Els animals sotmesos a aquest estr\u00e8s mostraven s\u00edmptomes similars a una depressi\u00f3 humana: p\u00e8rdua de pes, agitaci\u00f3, canvis en el patr\u00f3 de la son, d\u00e8ficits en aprenentatges, alteraci\u00f3 en l’eix hipotal\u00e0mic-hipofisari-adrenal i canvis en les vies serotonin\u00e8rgiques. Posteriorment, aquests estudis experimentals amb animals s’han replicat en humans, creant una l\u00ednia de treball que associa exposici\u00f3 a viv\u00e8ncies estressants o traum\u00e0tiques amb respostes d’inhibici\u00f3 en l’\u00e0mbit conductual, depressi\u00f3 i hiperactivaci\u00f3 emocional.<\/p>\n
El burnout <\/em>(o la s\u00edndrome del treballador cremat) es relaciona amb una resposta emocional angoixant davant un estr\u00e8s laboral cr\u00f2nic, directament vinculat amb viv\u00e8ncies d’esgotament f\u00edsic i mental, i sentiments d’inefic\u00e0cia o inadequaci\u00f3, molt especialment en l’\u00e0mbit sanitari. Des de la psiconeuroimmunologia, que relaciona condicionants psicosocials amb la resposta immunit\u00e0ria de les persones, no costa gaire pensar que aquest estat d’esgotament pot repercutir en la salut dels treballadors i les treballadores.<\/p>\n Abans de la Covid, en molts casos els professionals de la salut reportaven viv\u00e8ncies d’indefensi\u00f3 i esgotament. Sanitaris que se sentien poc valorats, poc escoltats, sobreexigits i sobrecarregats. En la vaga de facultatius de l’any 2018 ja es va explicitar la incid\u00e8ncia del burnout<\/em> en els metges i metgesses, i es van reclamar millores en les condicions laborals i professionals per reduir la sobrec\u00e0rrega causant de l’estr\u00e8s.<\/p>\n La pand\u00e8mia ha estat una cat\u00e0strofe emocional, una muntanya russa amb moments de p\u00e0nic, jornades maratonianes d’exig\u00e8ncia continua accentuada per l’exposici\u00f3 permanent a la mort, molt sovint viscuda des de la impot\u00e8ncia o la culpa. La lluita dels professionals ha estat encomiable, per\u00f2, a poc a poc, els sentiments d’esgotament, els quadres posttraum\u00e0tics, l’ansietat i el des\u00e0nim s’han apoderat del personal assistencial. El rescat per part dels responsables de cuidar els cuidadors encara no ha arribat. El paper de les autoritats de totes administracions p\u00fabliques en aquesta cura ha estat, sent benvolent, millorable. Ara que s’albira la llum al final del t\u00fanel ja es pot intuir que hi haur\u00e0 una feina ingent en l’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica als professionals de la salut.<\/p>\n El fil\u00f2sof sud-core\u00e0 Byung-Chul Han, autor del llibre \u00abLa societat del cansament\u00bb, explica que les persones s’autoexigeixen ‘funcionar’, davant de qualsevol circumst\u00e0ncia, sense escoltar els senyals de fatiga o dolor. Aquesta hiperactivitat, a manera de fugida endavant, provoca tal esgotament que la persona pot arribar a caure en una depressi\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, \u00e9s ara que com a societat hem de prendre la responsabilitat col\u00b7lectiva de guarir-nos davant l’onada final d’aquesta pand\u00e8mia, la de la salut mental. I s\u00f3n els responsables pol\u00edtics els que han de prendre mesures perqu\u00e8 el personal sanitari, sens dubte el col\u00b7lectiu m\u00e9s vulnerable en aquest sentit, es pugui refer i continuar duent a terme la seva tasca assistencial, per\u00f2 amb unes condicions molt m\u00e9s saludables que les que s’han trobat fins ara.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La ‘indefensi\u00f3 apresa’ \u00e9s un concepte que es va formular a mitjans del segle XX per categoritzar els d\u00e8ficits emocionals, cognitius i conductuals que es produ\u00efen en animals d’experimentaci\u00f3 despr\u00e9s d’haver estat exposats a situacions estressants, aversives i incontrolables. Els animals sotmesos a aquest estr\u00e8s mostraven s\u00edmptomes similars a una depressi\u00f3 humana: p\u00e8rdua de pes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":382,"featured_media":26218,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[53],"class_list":["post-26215","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/382"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26215"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26215\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}