{"id":26262,"date":"2021-03-05T06:30:11","date_gmt":"2021-03-05T05:30:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26262"},"modified":"2021-03-05T06:30:11","modified_gmt":"2021-03-05T05:30:11","slug":"la-pandemia-de-la-salut-mental-com-trencar-lestigma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/03\/05\/la-pandemia-de-la-salut-mental-com-trencar-lestigma\/","title":{"rendered":"La pand\u00e8mia de la salut mental: com trencar amb l&#8217;estigma"},"content":{"rendered":"<p>La Raquel, de 44 anys, \u00e9s una de les cares visibles de la campanya &#8216;Jo tampoc estic b\u00e9&#8217;, una iniciativa impulsada per l&#8217;entitat Obertament per fer front als prejudicis i estigmes que existeixen en la salut mental. Quan els seus fills eren petits, la Raquel va tenir problemes de salut mental a causa del fren\u00e8tic ritme de vida que portava.<\/p>\n<p>\u00abJo estava en una roda amb molta c\u00e0rrega. Sortia de casa a correcuita per portar els nens a l&#8217;escola, anava a la feina, dinava, tamb\u00e9 amb presses, i tornava a buscar els fills a l&#8217;escola. Un dia, a la feina, vaig petar\u00bb, explica la Raquel. \u00abTot t\u00e9 un cost i, si no et cuides, sempre explotes per algun lloc\u00bb.<\/p>\n<p>La Raquel explica que, al principi, no era conscient del que li passava, perqu\u00e8 estava \u00abenganxada a la roda\u00bb. \u00abHe hagut de treballar molt per ser conscient del que em passava\u00bb, diu. A causa de la seva situaci\u00f3, va haver d&#8217;estar un mes ingressada en un hospital psiqui\u00e0tric i vuit mesos de baixa. \u00abI despr\u00e9s va venir tot el proc\u00e9s de reconstruir la meva vida\u00bb, assenyala. Considera que hi ha molt desconeixement al voltant dels problemes de salut mental i cal fer molta m\u00e9s pedagogia.<\/p>\n<p>Des del seu ingr\u00e9s ja han passat onze anys. \u00abAra ja puc parlar-ne sense plorar, amb seguretat i donant la cara\u00bb, explica. Per aix\u00f2, insisteix que el primer pas per recuperar-se \u00e9s trencar l&#8217;estigma \u2013 i autoestigma \u2013 que es crea al voltant dels problemes de salut mental. \u00abSi normalitzem aquests problemes, el cam\u00ed es fa molt m\u00e9s lleuger per tothom\u00bb.<\/p>\n<p>Per l&#8217;Hug, de 37 anys, trencar el seu mateix estigma va ser el primer pas per recuperar-se. Va comen\u00e7ar a tenir problemes de salut mental quan era adolescent, per\u00f2 li va costar molt demanar ajuda. \u00abPensava que si verbalitzava el que em passava, la gent del meu entorn m&#8217;apartaria. Per\u00f2 realment, quan ho vaig fer, tota la meva fam\u00edlia i amics em van fer costat. M&#8217;he sentit molt acompanyat, i aix\u00f2 ha sigut molt important durant tot el meu proc\u00e9s de recuperaci\u00f3\u00bb, assenyala l&#8217;Hug. Explicar el que li passava va ser molt alliberador. \u00abHo havia estat amagant durant molt temps i, de cop, al dir-ho, un dels meus problemes, que era fingir que estava b\u00e9, havia desaparegut\u00bb.<\/p>\n<p>Ara, explica, est\u00e0 b\u00e9 i t\u00e9 moltes ganes d&#8217;explicar el que li va passar. \u00abRecomano molt buscar persones que hagin passat pel mateix que tu. A mi em va ajudar molt aix\u00f2, poder posar paraules al que sentia i sentir-me identificat amb altra gent. Vaig veure que jo no era l&#8217;\u00fanic i que aix\u00f2 li podia passar a tothom\u00bb, relata. \u00abA vegades ens imposen la felicitat, i no sempre podem estar b\u00e9\u00bb.<\/p>\n<p>En aquesta idea es basa la campanya &#8216;Jo tampoc estic b\u00e9&#8217;, engegada per Obertament, que busca encoratjar les persones mitjan\u00e7ant el reconeixement i normalitzaci\u00f3 del seu malestar i reivindicant la necessitat de fer un pas endavant per afrontar el problema. Amb la pregunta &#8216;I tu, com est\u00e0s?&#8217;, la campanya busca que el p\u00fablic s&#8217;interrogui sobre com est\u00e0 de manera sincera i demani ajuda en cas que la necessiti.<\/p>\n<p>\u00abTots estem exposats a tenir algun problema de salut mental, forma part de la condici\u00f3 humana. El problema \u00e9s que el tab\u00fa fa que no se&#8217;n parli\u00bb, sost\u00e9 Miquel Juncosa, director d&#8217;Obertament. \u00abLa gent amb problemes de salut mental continua sent molt estigmatitzada i discriminada. Moltes vegades les persones ni identifiquen qu\u00e8 els passa i, si ho fan, tenen vergonya perqu\u00e8 poden ser etiquetades com a febles o, fins i tot, es pot pensar que estan boges\u00bb, explica Juncosa.<\/p>\n<p>Aquests prejudicis actuen com a fre per demanar ajuda, retardant aix\u00ed l&#8217;acc\u00e9s al proc\u00e9s de recuperaci\u00f3. \u00abLa gent arriba als serveis de salut molt m\u00e9s tard del que seria desitjable. Quan arriben al sistema, ho fan perqu\u00e8 han tingut una crisi i quan el problema de salut mental ja est\u00e0 en una fase molta avan\u00e7ada. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important eliminar el tab\u00fa i facilitar que les persones afectades en parlin amb el seu entorn\u00bb, destaca Juncosa.<\/p>\n<p>La iniciativa, que t\u00e9 el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Fam\u00edlies i la Fundaci\u00f3 La Caixa, compta amb un espot publicitari i una falca de r\u00e0dio als mitjans de comunicaci\u00f3 catalans, aix\u00ed com suports publicitaris al transport p\u00fablic i en mitjans de comunicaci\u00f3 digitals. El lloc web<a href=\"https:\/\/jotampocesticbe.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> www.jotampocesticbe.cat<\/a> recull sis testimonis diferents que,a partir d&#8217;entrevistes amb el periodista Joan Maria Pou, expliquen quina ha estat la seva experi\u00e8ncia i el seu recorregut fins a arribar a poder parlar obertament del seu trastorn mental.<\/p>\n<p>Al web, a m\u00e9s, s&#8217;hi pot fer un test per saber en quin punt est\u00e0s i trobar consells per saber com actuar en el cas que perdurin determinats s\u00edmptomes com ara variacions de pes sobtades, insomni o canvis d&#8217;humor inusuals, que s\u00f3n senyals d&#8217;alarma.<\/p>\n<figure id=\"attachment_26264\" aria-describedby=\"caption-attachment-26264\" style=\"width: 1292px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/M_Obertament_Banners_AjBcn_760x428px_2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-26264\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/M_Obertament_Banners_AjBcn_760x428px_2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1292\" height=\"728\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-26264\" class=\"wp-caption-text\">Imatge de la campanya | Obertament<\/figcaption><\/figure>\n<h3>L&#8217;impacte de la pand\u00e8mia en la salut mental<\/h3>\n<p>Amb la pand\u00e8mia de la Covid-19 s&#8217;han disparat i aguditzat el nombre de casos de depressi\u00f3, ansietat i altres problemes de salut mental. \u00abLa pand\u00e8mia no nom\u00e9s es redueix a l&#8217;\u00e0mbit sanitari, sin\u00f3 al socioecon\u00f2mic, per la p\u00e8rdua de llocs de treball i la crisi social i econ\u00f2mica actual derivada de la crisi sanit\u00e0ria. Aix\u00f2 es tradueix normalment en quadres depressius i ansiosos i, fins i tot, en patologies de car\u00e0cter obsessiu, perqu\u00e8 les persones es veuen sense eines per seguir endavant amb la seva vida\u00bb, afirma Josep Maria Rib\u00e9, vicepresident Associaci\u00f3 Catalana de Psicologia General Sanit\u00e0ria.<\/p>\n<p>En la mateixa l\u00ednia s&#8217;expressa el president d&#8217;Obertament, qui destaca que la incertesa de la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica actual, a curt i mitj\u00e0 termini, el fet de veure alg\u00fa proper morir-se i no poder-se acomiadar i la disminuci\u00f3 de la interacci\u00f3 social s\u00f3n factors que han fet que les persones hagin vist afectada la seva salut mental. \u00abAquests factors, que ens condicionen ara, tamb\u00e9 es donen al llarg de la vida, encara que potser no tan concentrats ni amb tanta intensitat\u00bb, explica Juncosa.<\/p>\n<p>De fet, la majoria dels estudis sobre l&#8217;impacte de confinaments reporten efectes psicol\u00f2gics negatius, incloent-hi, per exemple, l&#8217;aparici\u00f3 de s\u00edmptomes d&#8217;estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. Segons un estudi de l&#8217;Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica del Departament de Salut i ESADE, que ha avaluat l&#8217;impacte del confinament sobre la salut mental de la ciutadania de Catalunya, assenyala que durant aquest per\u00edode s&#8217;ha triplicat el percentatge de poblaci\u00f3 que ha tingut simptomatologia de depressi\u00f3 o de malestar emocional.<\/p>\n<p>Davant d&#8217;aquesta demanda creixent de suport psicol\u00f2gic, el sistema de salut est\u00e0 infradotat d&#8217;especialistes en aquest \u00e0mbit. \u00abNo hi ha suficients professionals. S\u00ed que \u00e9s veritat que amb la pand\u00e8mia els psic\u00f2legs especialitzats en psicologia cl\u00ednica s&#8217;han vist augmentats, per\u00f2 encara queda molt per fer per cobrir la demanda actual\u00bb, destaca Josep Maria Rib\u00e9.<\/p>\n<p>L&#8217;Associaci\u00f3 Catalana de Psicologia General Sanit\u00e0ria alerta que la situaci\u00f3 d&#8217;atenci\u00f3 a la salut mental es troba molt per sota de la mitjana europea, amb una r\u00e0tio de sis professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea se situa en 18 professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants.<\/p>\n<p>Per aquest motiu, demanen que s&#8217;incorporin professionals de la psicologia general sanit\u00e0ria i habilitats per a la realitzaci\u00f3 d&#8217;activitats sanit\u00e0ries en el Servei Catal\u00e0 de Salut, Institut Catal\u00e0 de Salut, serveis sociosanitaris i altres activitats relacionades amb les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries, aix\u00ed com l&#8217;augment de places per a psic\u00f2legs i psic\u00f2logues especialistes en psicologia cl\u00ednica.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, proposen que fins que sigui possible convocar una oposici\u00f3 per accedir a les noves places, es realitzin contractacions de professionals de la psicologia sanit\u00e0ria, a trav\u00e9s d&#8217;una borsa d&#8217;ocupaci\u00f3 extraordin\u00e0ria, que s&#8217;estengui tamb\u00e9 a l&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n<h3>L&#8217;autoexig\u00e8ncia dels sanitaris minva la seva salut mental<\/h3>\n<p>La gran c\u00e0rrega assistencial que est\u00e0 tenint el personal sanitari durant la pand\u00e8mia i les jornades maratonianes d&#8217;elevada exig\u00e8ncia tamb\u00e9 han minvat la salut mental dels sanitaris, provocant, en moltes ocasions, <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/guarir-la-salut-mental-dels-professionals-sanitaris\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">sentiments d&#8217;esgotament i des\u00e0nim, ansietat i quadres posttraum\u00e0tics.<\/a><\/p>\n<p>Segons els resultats d&#8217;un estudi recent, liderat per investigadors de l&#8217;Institut Hospital del Mar d&#8217;Investigacions M\u00e8diques i metges de l&#8217;Hospital del Mar i del CIBER, en el qual han participat 9.000 treballadors sanitaris de 18 centres sanitaris de l&#8217;Estat, <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/la-meitat-dels-professionals-sanitaris-ha-presentat-un-risc-alt-de-trastorn-mental-durant-la-primera-onada-de-la-covid-19\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">gaireb\u00e9 la meitat dels professionals sanitaris ha tingut alt risc de patir un trastorn mental<\/a> despr\u00e9s de la primera onada de la Covid-19. A m\u00e9s, un 14,5% pateix un trastorn mental discapacitant, \u00e9s a dir, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social.<\/p>\n<p>\u00abEls professionals de la salut tenen un sentit de la responsabilitat que fa no vulguin demanar ajuda en cas de tenir problemes de salut mental. En part, per por que aix\u00f2 pugui perjudicar el seu historial laboral, per\u00f2 tamb\u00e9 per vergonya d&#8217;haver &#8216;fallat&#8217; en un moment determinant\u00bb, explica el president d&#8217;Obertament. \u00abAl final, tot t\u00e9 molt a veure amb l&#8217;estigma. Ells anticipen que poden ser discriminats per haver patit un problema de salut mental\u00bb, assenyala Juncosa.<\/p>\n<p>Segons explica Josep Maria Rib\u00e9, la demanda assistencial \u00e9s m\u00e9s elevada que la disponibilitat de professionals i aix\u00f2 ha afectat greument la salut mental dels sanitaris, provocant, entre altres, patologies d&#8217;ansietat generalitzada, atacs de p\u00e0nic i burnout. \u00abAquest sentiment d\u00bbhaver d&#8217;estar sempre a l&#8217;altura&#8217;, aquesta autoexig\u00e8ncia, encara els genera m\u00e9s estr\u00e8s. A m\u00e9s, sovint tenen sentiments de culpa i d&#8217;inferioritat, perqu\u00e8 se senten &#8216;petits&#8217; a l&#8217;hora d&#8217;afrontar tots els esdeveniments que els cauen a sobre. A vegades, fins i tot, sentiments de frac\u00e0s per no poder assumir totes les demandes que se&#8217;ls hi requereixen\u00bb, explica el vicepresident Associaci\u00f3 Catalana de Psicologia General Sanit\u00e0ria.<\/p>\n<h3>Els joves, un dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables<\/h3>\n<p>La crisi sanit\u00e0ria tamb\u00e9 ha generat importants conseq\u00fc\u00e8ncies en la salut mental dels joves, relacionats especialment amb la <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/com-afecta-emocionalment-els-adolescents-la-crisi-del-coronavirus\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">tend\u00e8ncia a experimentar s\u00edmptomes ansiosos i depressius<\/a>. \u00abLa incertesa social i econ\u00f2mica impacta molt en la salut mental dels joves. Les perspectives que tenen de futur s\u00f3n molt negatives, en un pa\u00eds on la xifra d&#8217;atur juvenil se situa en el 40%\u00bb, destaca Juncosa. A m\u00e9s, afegeix, als joves els afecta especialment la manca d&#8217;interacci\u00f3 social, ja que estan en l&#8217;etapa vital de m\u00e0xima interacci\u00f3 amb el seu entorn.<\/p>\n<p>Segons Fina Canals, directora del Centre de Recerca en Avaluaci\u00f3 i Mesura de la Conducta (CRAMC) del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la RedPROEm, la situaci\u00f3 de &#8216;no normalitat&#8217; que genera la pand\u00e8mia i la sensaci\u00f3 que no es veu un final a aquesta situaci\u00f3 genera incertesa, inseguretat, angoixa i malestar a tota la poblaci\u00f3 i, especialment, als joves.<\/p>\n<p>Canals destaca que els problemes de salut mental solen comen\u00e7ar aviat en el cicle vital, habitualment durant l&#8217;adolesc\u00e8ncia, i que com m\u00e9s aviat s&#8217;interv\u00e9, millor \u00e9s el pron\u00f2stic. \u00abMolts problemes que comencen a l&#8217;adolesc\u00e8ncia i que es poden interpretar com problemes transitoris lligats a l&#8217;edat, a vegades poden ser l&#8217;inici d&#8217;un trastorn cr\u00f2nic d&#8217;ansietat o depressi\u00f3\u00bb, assenyala. Aix\u00ed doncs, destaca la necessitat de detecci\u00f3 i intervenci\u00f3 primerenca per tal que aquests problemes no s&#8217;agreugin amb el pas del temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Raquel, de 44 anys, \u00e9s una de les cares visibles de la campanya &#8216;Jo tampoc estic b\u00e9&#8217;, una iniciativa impulsada per l&#8217;entitat Obertament per fer front als prejudicis i estigmes que existeixen en la salut mental. Quan els seus fills eren petits, la Raquel va tenir problemes de salut mental a causa del fren\u00e8tic [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26263,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[53],"class_list":["post-26262","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26262","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26262"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26262\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26262"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26262"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}