Alba Alfageme \u00e9s psic\u00f2loga especialitzada en viol\u00e8ncia sexual i processos de victimizaci\u00f3. Durant la seva traject\u00f2ria professional ha dut a terme atenci\u00f3 directa a dones supervivents de la viol\u00e8ncia masclista, aix\u00ed com intervencions en situacions de crisi o emerg\u00e8ncies en diferents contextos. Tamb\u00e9 ha treballat per al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya dissenyant, promovent i implementant plans estrat\u00e8gics per al suport i la seguretat de les v\u00edctimes amb una perspectiva de g\u00e8nere. Alfageme considera que la pand\u00e8mia ha accentuat encara m\u00e9s les desigualtats entre homes i dones, que tamb\u00e9 s’evidencien en la salut mental. Creu que s\u00f3n necess\u00e0ries pol\u00edtiques p\u00fabliques feministes i transformadores, perqu\u00e8, com diu, \u00ables dones no nom\u00e9s hi volem ser, sin\u00f3 que volem ser-hi per canviar les coses\u00bb.<\/p>\n
La salut mental s’est\u00e0 veient molt afectada per la pand\u00e8mia. Les dones s\u00f3n les que s’han emportat la pitjor part?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, les dones s\u00f3n unes de les grans afectades. La pand\u00e8mia el que far\u00e0 ser\u00e0 accentuar problemes que ja ten\u00edem i, per tant, accentuar\u00e0 encara m\u00e9s les desigualtats entre homes i dones, unes desigualtats que s’evidenciaran tamb\u00e9 en la salut mental. De fet, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut ja ha posat sobre la taula que les dones patiran un impacte major de la pand\u00e8mia. En l’\u00e0mbit de salut mental, s’han posat sobre la taula tres motius que poden explicar que hi hagi un major impacte en les dones, que poden acabar tamb\u00e9 en aquesta accentuaci\u00f3 de les desigualtats. El primer \u00e9s que moltes d’aquestes dones que han estat treballant en el que ara considerem sectors essencials estan molt precaritzades. Es tracta de sectors socialment menystinguts i, en molts casos, pertanyents a l’economia informal, que suposa tamb\u00e9 una p\u00e8rdua de drets laborals.<\/p>\n La pand\u00e8mia el que far\u00e0 ser\u00e0 accentuar problemes que ja ten\u00edem i, per tant, accentuar\u00e0 encara m\u00e9s les desigualtats entre homes i dones.<\/p><\/blockquote>\n De fet, un 65% de les persones que es troben en primera l\u00ednia contra el coronavirus, tant en la sanitat, les resid\u00e8ncies o els serveis de neteja i alimentaci\u00f3, s\u00f3n dones.<\/strong><\/p>\n Exacte, s\u00f3n aquestes dones que han anat a treballar mentre la resta est\u00e0vem confinats les que han dut el pes d’aquesta crisi i han posat els seus cossos confrontant-se amb la pand\u00e8mia. L’impacte mental i emocional que t\u00e9 aix\u00f2 \u00e9s molt elevat. Per tant, \u00e9s evident que les dones han hagut de sostenir un impacte de la pand\u00e8mia m\u00e9s elevat, perqu\u00e8 han hagut de sortir i fer front a aquesta situaci\u00f3. La situaci\u00f3 de pand\u00e8mia les ha reconegut com a persones indispensables, per\u00f2 altre cop les torna a situar en un espai menystingut i molt m\u00e9s precari, pel que fa als sous i les condicions laborals.<\/p>\n L’altre factor que diuen que tamb\u00e9 impactar\u00e0 i est\u00e0 impactant ja en la salut mental de les dones \u00e9s la sobrec\u00e0rrega que hem tingut -i ja tenim de forma generalitzada i normalitzada-, amb la doble jornada de treballar tant a la feina com en les tasques de cures i la llar. Alguns estudis que s’han fet sobre la pand\u00e8mia apunten que, durant el confinament, les dones estaven assumint 13 o 14 hores a la setmana de tasques de la cura i la llar m\u00e9s que els homes. Aix\u00f2 els comporta una major sobrec\u00e0rrega emocional i estr\u00e8s. Un segon factor pel qual les dones han tingut un impacte emocional m\u00e9s gran amb la pand\u00e8mia \u00e9s l’augment de casos de viol\u00e8ncia masclista que s’han donat dins les llars. Les llars, que te\u00f2ricament eren l’espai m\u00e9s segur durant la pand\u00e8mia, han esdevingut per elles una pres\u00f3. Aquest problema estructural que s\u00f3n les viol\u00e8ncies masclistes \u00e9s un altre factor que sabem que alimenta tota aquesta afectaci\u00f3 en la salut mental. Per tant, \u00e9s evident que les dones estem carregant un sobrecost amb aquesta situaci\u00f3. Moltes dones han perdut a la feina o han hagut de deixar-la per tenir cura de la seva fam\u00edlia, i tot aix\u00f2 ha suposat que els seus projectes de vida hagin quedat absolutament estroncats.<\/p>\n Quan vivim una situaci\u00f3 on s’entrecreuen diversos eixos d’opressi\u00f3 tenir en compte la teva salut mental \u00e9s un privilegi.<\/p><\/blockquote>\n Est\u00e0 clar que el g\u00e8nere no \u00e9s l’\u00fanic eix de desigualtat, s’entrecreuen molts factors.<\/strong><\/p>\n Absolutament. L’enfocament interseccional ens posa sobre la taula aquests altres eixos d’opressi\u00f3 que moltes dones pateixen i que s’accentuen amb la pand\u00e8mia. Moltes d’aquestes dones que pateixen altres discriminacions que se sumen al fet de ser dones no tenen acc\u00e9s als serveis de salut mental, perqu\u00e8 moltes vegades no tenen ni temps d’anar-hi. Aix\u00f2 fa que al final es vagin arrossegant i acumulant aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies emocionals i psicol\u00f2giques que, evidentment, s\u00f3n devastadores. \u00c9s molt trist, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed: quan vivim una situaci\u00f3 on s’entrecreuen diversos eixos d’opressi\u00f3 tenir en compte la teva salut mental \u00e9s un privilegi. Aix\u00f2 \u00e9s bastant important que en siguem conscients. Si realment, tal com s’apunta, la salut mental ser\u00e0 la propera onada que tindrem, segurament moltes dones quedaran fora de l’oportunitat de rebre algun tipus de suport emocional.<\/p>\n Les dones tenen una pitjor salut mental que els homes?<\/strong><\/p>\n No \u00e9s que tinguin pitjor salut mental que els homes, sin\u00f3 que les conseq\u00fc\u00e8ncies del sistema patriarcal s’acaben evidenciant en un impacte evident en el seu benestar psicol\u00f2gic. Per tant, no \u00e9s que, per se, les dones tinguem m\u00e9s problemes de salut mental, sin\u00f3 que estem sotmeses a un sistema que ens pressiona molt m\u00e9s, ens sobrecarrega i ens situa davant de situacions de viol\u00e8ncia de forma estructural i, evidentment, aix\u00f2 acaba tenint conseq\u00fc\u00e8ncies en la nostra salut mental. Quan en moltes ocasions ets tu la que has de sostenir tot el teu nucli familiar no tens ni temps per tu, quedes l’\u00faltima la fila i \u00e9s molt dif\u00edcil que puguis destinar temps i diners a tenir cura de la teva salut mental. Quan et poses a la pell de moltes dones que estan vivint situacions vitals molt dif\u00edcils, has d’entendre que, probablement, no poden ni permetre’s pensar, per un moment, que la seva salut mental est\u00e0 tocada.<\/p>\n Les cures s’han revalorat amb la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n El fet que les cures s’hagin intentat esborrar del mapa de qu\u00e8 \u00e9s col\u00b7lectiu, social i p\u00fablic \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest agermanament de sang entre el patriarcat i el capitalisme. Les cures no generen capital, no hi ha una producci\u00f3 econ\u00f2mica al darrere i, per tant, s’han deixat de banda. Jo crec que la pand\u00e8mia ens ha posat deures, en el sentit que ha evidenciat les desigualtats i que est\u00e0vem vivint en un model social que est\u00e0 absolutament condemnat al frac\u00e0s i ha posat al centre que, en aquests moments en qu\u00e8 la vida est\u00e0 en risc, el m\u00e9s important s\u00f3n les cures. \u00c9s a dir, la vida en maj\u00fascules. Jo crec que aix\u00f2 ens ha obert l’oportunitat de poder canviar el model actual. \u00c9s cert, per\u00f2, que les pressions s\u00f3n tan fortes que \u00e9s molt dif\u00edcil fer un canvi de paradigma. El feminisme est\u00e0 guanyant m\u00e9s pes i s’intenta situar la vida al centre, per\u00f2 aix\u00f2 demana canviar un sistema estructural. Hi ha molts interessos de persones -sobretot homes\u2013 privilegiats que no estan disposats a fer un canvi de paradigma, perqu\u00e8 suposaria perdre poder, influ\u00e8ncia i capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n Estem en un punt en qu\u00e8 davant nostre s’obren dos camins. Podem seguir en un model, per mi absolutament anacr\u00f2nic i desfasat, que ens porta a la destrucci\u00f3 absoluta com a societat que \u00e9s el capitalisme, o podem apostar per aquestes pol\u00edtiques plantejades des del feminisme que situen la vida la centre, que implica descarregar a les dones d’aquesta doble jornada i que s’equilibrin les cures, en qu\u00e8 els homes han d’estar m\u00e9s presents en l’acompanyament a la crian\u00e7a, etc. Aix\u00f2 passa per un canvi de perspectiva molt important i no tinc massa clar que realment tot aix\u00f2 es porti a terme. La pressi\u00f3 del sistema capitalista i patriarcal \u00e9s tan gran que, o moltes persones estem disposades a fer aquest canvi, o no ens en sortirem.<\/p>\n No ens conformem en ser m\u00e9s dones, sin\u00f3 en ser m\u00e9s dones i canviar les coses. El fet quantitatiu ha d’anar acompanyat del qualitatiu.<\/p><\/blockquote>\n Sembla que, en la teoria, hi ha for\u00e7a consens per avan\u00e7ar en la igualtat entre home i dona. Hem de tenir clar que podr\u00edem dir que al paper hi ha una igualtat formal, per\u00f2 a l’hora de la veritat hi ha una desigualtat informal clar\u00edssima. A vegades no es tracta nom\u00e9s d’un aspecte num\u00e8ric, per exemple, del nombre de dones diputades al Parlament, sin\u00f3 al fet que entrin aquestes dones impliqui un canvi de paradigma o no. No ens conformem en ser m\u00e9s dones, sin\u00f3 en ser m\u00e9s dones i canviar les coses. El fet quantitatiu ha d’anar acompanyat del qualitatiu. No es tracta nom\u00e9s d’incorporar m\u00e9s dones sin\u00f3 canviar el plantejament, comen\u00e7ar a posar sobre la taula temes com la salut emocional, un tema que ha estat absolutament tab\u00fa. Segons assenyalen alguns informes, l’any 2030 la depressi\u00f3 ser\u00e0 la principal afectaci\u00f3 que tindrem com a societat. Una societat trista, on un 40% dels joves est\u00e0 en atur i un de cada dos joves pateix ansietat o depressi\u00f3 arran de la pand\u00e8mia, \u00e9s una societat que est\u00e0 fracassant. Les dones no nom\u00e9s hi volem ser, sin\u00f3 que hi volem ser per canviar les coses. Si el sistema est\u00e0 absolutament en fallida, intentem trobar una alternativa.<\/p>\n Per on passa la soluci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Del que es tracta \u00e9s d’anar construint aquests altres camins diferenciats, alternatius, que aportin una altra mirada. Que, per exemple, les dones puguem entrar en espais de decisi\u00f3 i que en aquesta nova legislatura moltes de les pol\u00edtiques p\u00fabliques estiguin absolutament tenyides per aquest plantejament que incorpora el feminisme. Aix\u00f2 implica canviar la perspectiva des de la individualitat per despr\u00e9s col\u00b7lectivitzar-ho, i que tot aix\u00f2 s’acabi convertint en l’acci\u00f3 pol\u00edtica, en unes accions grupals. La nostra acci\u00f3 quotidiana tamb\u00e9 \u00e9s acci\u00f3 pol\u00edtica. Es tracta de treballar en el fet concret per transformar el global. Hem de plantejar-nos, des de totes les disciplines -la psicologia, el periodisme, la medicina, el dret, l’esport, etc.-, que hi ha una altra cara de la moneda, que no ens havien explicat. Que les coses poden ser diferents.<\/p>\n Les coses ens les han explicat des de la perspectiva patriarcal, per\u00f2 hi ha una alternativa que ens han negat. Hem de comen\u00e7ar a pedalejar totes en aquest sentit i tenir la valentia per portar a la pr\u00e0ctica les accions que estan en el marc te\u00f2ric. I no tenir por. Tamb\u00e9 tenir en compte que en el cam\u00ed hi haur\u00e0 errors, per\u00f2 que no passa res. Hem d’acabar amb aquesta s\u00edndrome de la impostora que ens han imposat i comen\u00e7ar a canviar les coses al preu que calgui. El que no pot ser \u00e9s que acceptem una hist\u00f2ria que ens han explicat a mitges.<\/p>\n La psicologia mateixa \u00e9s una disciplina absolutament patriarcal. Tots els referents que tenim s\u00f3n masculins i els estudis s’han fet amb uns par\u00e0metres molt masculins. Hem de fer un esfor\u00e7 per posar aquesta mirada cr\u00edtica i veure que hi ha una part de la hist\u00f2ria que no ens han explicat. Les dones hem patit d’una manera extrema la invisibilitzaci\u00f3, en totes les disciplines. Per exemple, en el cas de la depressi\u00f3 postpart. Hi ha un factor fisiol\u00f2gic, per\u00f2 tamb\u00e9 una expressi\u00f3 social que t\u00e9 molt a veure amb el que s’espera de tu com a mare, quins valors estan relacionats amb la maternitat, quines exig\u00e8ncies hi ha en el fet de ser mare. Tamb\u00e9 s’ha patologitzat molt el que ens passa a les dones.<\/p>\n El sistema patologitza les dones i, en lloc d’anar a l’arrel del problema, se les medicalitza.<\/p><\/blockquote>\n Hi ha una sobremedicalitzaci\u00f3 de les dones? Les dades mostren que el 85% dels psicof\u00e0rmacs s’administren a dones.<\/strong><\/p>\n El sistema patologitza les dones i, en lloc d’anar a l’arrel del problema, se les medicalitza. El mateix professional de la salut queda m\u00e9s tranquil en medicalitzar determinades situacions, \u00e9s una zona de confort. Per\u00f2 aquestes dades no menteixen i no \u00e9s normal que tant\u00edssimes dones estiguin medicades. La societat ens ha estat agredint constantment i en lloc d’explorar els motius que duen les dones a estar aix\u00ed, en lloc d’anar al fons de la q\u00fcesti\u00f3, les mediquem perqu\u00e8 tot aix\u00f2 baixi d’intensitat. Aix\u00f2 ha passat hist\u00f2ricament. A les dones sempre ens han intentat callar i se’ns ha dit que som unes hist\u00e8riques. Per\u00f2 s\u00f3n tant\u00edssimes les situacions de desigualtat i opressi\u00f3 que \u00e9s normal que acabem explotant per algun lloc.<\/p>\n Despr\u00e9s hi ha un altre factor que \u00e9s que com que en el capitalisme les emocions molesten, s’ha dit que \u00e9s un tema de dones. Per tant, les dones estem m\u00e9s acostumades a parlar de les emocions i de com estem. Ens han ensenyat que hem de ser m\u00e9s emp\u00e0tiques, perqu\u00e8 aquesta qualitat t\u00e9 molt a veure amb el tema de les cures, en estar pendent dels altres. Aix\u00f2 fa que, probablement, posem m\u00e9s paraules a all\u00f2 que ens passa. Als homes el patriarcat tamb\u00e9 els limita i els diu que l’\u00e0mbit emocional no els pertoca, que aix\u00f2 est\u00e0 vinculat amb la feblesa i vulnerabilitat. \u00c9s un \u00e0mbit en qu\u00e8 molts probablement ni entren, perqu\u00e8 no el consideren prou important.<\/p>\n Com ha afectat al confinament a les dones que pateixen viol\u00e8ncia masclista?<\/strong><\/p>\n Hi ha hagut un augment de casos de viol\u00e8ncia masclista en les parelles convivents, amb l’afegit que l’entorn i el context social jugava a favor de l’agressor. L’agressor tenia el control sobre la dona durant les 24 hores al dia els set dies de la setmana, perqu\u00e8 la dona no podia sortir de casa. Aix\u00f2 ha fet que les donen se sentissin molt m\u00e9s soles, molt m\u00e9s a\u00efllades i atrapades. Durant aquests moments, em deien que se sentien segrestades, com en captiveri. La sensaci\u00f3 de no poder escapar, de no poder dir res. Sabem que per trencar el silenci les dones necessiten un entorn fort que les sostingui. En aquest moment, els serveis d’atenci\u00f3 a les dones que pateixen viol\u00e8ncia masclista han intentat ser-hi, per\u00f2 en moltes ocasions no estaven preparats per fer front a una situaci\u00f3 de pand\u00e8mia. Moltes dones van haver de fer front a situacions dur\u00edssimes. Els agressors sobretot exercien molta viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica. Durant el confinament, van baixar molt\u00edssim les den\u00fancies de viol\u00e8ncia masclista, ja que les dones estaven controlades per l’agressor tot el dia, per\u00f2 s\u00ed que van augmentar molt les trucades a serveis d’atenci\u00f3 telef\u00f2nica i en l\u00ednia.<\/p>\n A m\u00e9s, les crisis econ\u00f2miques suposo que no s\u00f3n un bon aliat per a dones que pateixen viol\u00e8ncia masclista.<\/strong><\/p>\n Moltes dones, a causa de la crisi social i econ\u00f2mica derivada de la sanit\u00e0ria no s’han vist amb la possibilitat de fer el pas i deixar les seves parelles, perqu\u00e8 no tenen on anar. No tenen una alternativa. Per tant, la incertesa ha jugat en contra d’aquestes dones, que no saben cap on tirar. La p\u00e8rdua de llocs de feina, els ERTOs i la crisi social i econ\u00f2mica galopant ha fet que moltes d’elles segueixin en situacions de viol\u00e8ncia.<\/p>\n A m\u00e9s, el confinament ens va obligar a allunyar-nos de les xarxes de suport i de cures extrainstitucionals, com ve\u00efnes, amistats…<\/strong><\/p>\n S\u00ed, i en molts casos aquelles persones que els hi poden donar suport potser no viuen ni al seu municipi o la seva comarca. Si la policia et para i encara no has fet el pas de denunciar, qu\u00e8 dius? Que vas a veure una amiga teva, arriscant-se que et posin una multa? A vegades, per no arriscar-se a una sanci\u00f3, les dones que pateixen viol\u00e8ncia prefereixen no moure’s de casa i es queden cada cop m\u00e9s a\u00efllades.<\/p>\n Hi ha molts serveis que s’han intentat posar les piles i estar m\u00e9s presents, intentant incorporar l’atenci\u00f3 en l\u00ednia, per\u00f2 \u00e9s cert que encara falta un tema important, que \u00e9s poder oferir a les dones una mena de servei de llarga durada. Amb la situaci\u00f3 actual, on moltes dones s’han quedat sense feina, es podrien plantejar acudir un servei de curt o mitj\u00e0 termini, per\u00f2 no saben quan es normalitzar\u00e0 la situaci\u00f3. Et poden oferir un pis de curta durada, per\u00f2 no saps quan podr\u00e0s trobar feina. Les dones per fer el pas de sortir d’una relaci\u00f3 de viol\u00e8ncia necessiten poder construir una certa projecci\u00f3 de futur o seguretat. Per tant, cal canviar el model. Els pisos d’urg\u00e8ncia s\u00f3n molt necessaris, per\u00f2 cal apostar tamb\u00e9 pels recursos de llarga durada, perqu\u00e8 les dones puguin construir un futur. Falten molt\u00edssims recursos econ\u00f2mics i habitacionals per poder donar sortida a les dones que estan atrapades en situacions de viol\u00e8ncia masclista.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Alba Alfageme \u00e9s psic\u00f2loga especialitzada en viol\u00e8ncia sexual i processos de victimizaci\u00f3. Durant la seva traject\u00f2ria professional ha dut a terme atenci\u00f3 directa a dones supervivents de la viol\u00e8ncia masclista, aix\u00ed com intervencions en situacions de crisi o emerg\u00e8ncies en diferents contextos. Tamb\u00e9 ha treballat per al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya dissenyant, […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26273,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,47,26],"tags":[1212],"class_list":["post-26272","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-factor-huma","category-moviments","tag-8m"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26272"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26272\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n