- \n
- Entendre la persona com un \u00e9sser complex, din\u00e0mic, \u00fanic. De naturalesa espiritual. Un \u00e9sser que s’expressa en la relaci\u00f3 amb si mateix, amb els altres i amb la transcend\u00e8ncia.<\/li>\n
- Entendre la mort m\u00e9s enll\u00e0 d’un cessament de les constants vitals i una amena\u00e7a per a la integritat del subjecte. Comprendre que es tracta d’un fenomen actiu. Una circumst\u00e0ncia que implica la persona en totes les seves dimensions, independentment de les seves creences.<\/li>\n
- Assumir que el patiment ser\u00e0 m\u00e9s gran si existeix desequilibri entre el nivell d’amena\u00e7a percebut i els recursos per fer-hi front.<\/li>\n<\/ul>\n
En una recent actualitzaci\u00f3 del manual de Medicina Pal\u00b7liativa, s’exposa la idea de sofriment davant de l’amena\u00e7a a la integritat de la persona. Aix\u00f2 es perllonga fins al restabliment d’aquesta integritat.<\/p>\n
\u00abRes \u00e9s tan cert com la mort\u00bb – S\u00e8neca.<\/em><\/p>\n
Cures pal\u00b7liatives: cap a la humanitzaci\u00f3 de la fi de la vida<\/h3>\n
Hereus de el moviment Hospices<\/em> impulsat per Cicely Saunders<\/a>, les cures pal\u00b7liatives es presenten com una cr\u00edtica a la forma tecnificada i impersonal de gestionar la mort en els \u00e0mbits m\u00e8dics. A partir d’un abordatge interdisciplinari que proposa una atenci\u00f3 integral, basada en el control de s\u00edmptomes f\u00edsics, el suport psicosocial i espiritual.<\/p>\n
La cura, associada a actituds de compassi\u00f3 i empatia, es distingeix del coneixement i habilitats t\u00e8cniques de la biomedicina. En malalties terminals, l’escolta i les relacions interpersonals entre professionals i pacients adquireixen m\u00e9s rellev\u00e0ncia. En ocasions, constitueixen un espai privilegiat de l’atenci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n
Entre les postures cr\u00edtiques a les cures pal\u00b7liatives, s’ha assenyalat l’avan\u00e7 de la medicalitzaci\u00f3 i el poder de la medicina en el per\u00edode final de la vida. Aquest ha suposat l’emerg\u00e8ncia i desenvolupament d’una especialitat m\u00e8dica sobre el proc\u00e9s de morir.<\/p>\n
Una altra, que actualment est\u00e0 sent esmenada, \u00e9s la professionalitzaci\u00f3 de les cures pal\u00b7liatives obviant certs aspectes. Entre ells, els vessants psicol\u00f2gics, socials i espirituals de la cura, q\u00fcestionant els principis originals del moviment.<\/p>\n
El contacte f\u00edsic, l’escolta, el fet d’acompanyar els pacients en moments d’angoixa i preocupaci\u00f3… Tot aix\u00f2 suposa, al seu torn, un treball sobre les emocions. Un treball que tamb\u00e9 requereix entrenament, coneixements i habilitats t\u00e8cniques i comunicacionals.<\/p>\n
Cap a aquesta l\u00ednia menys biologista es mou el marc de les cures pal\u00b7liatives, humanitzant m\u00e9s encara el proc\u00e9s de la mort. Es diferencia aix\u00ed de les corrents m\u00e9s impersonals. Per exemple, de les que renuncien a una assist\u00e8ncia integral, a\u00efllant a les persones en l’\u00faltima part de la vida. La medicina sense ci\u00e8ncia \u00e9s perillosa i sense caritat \u00e9s inhumana.<\/p>\n
Fortaleses implicades en un millor afrontament de la fi de la vida<\/h3>\n
Les fortaleses de les persones permeten fer front a les dificultats. Indubtablement, condicionen el benestar emocional. Aix\u00ed, la resili\u00e8ncia i les percepcions sobre recursos s\u00f3n fonamentals en l’\u00faltima etapa de la vida.<\/p>\n
Els estudis sobre la resili\u00e8ncia intenten entendre la complexitat de les respostes humanes a les grans dificultats. Parlar-ne implica assumir la possibilitat de cr\u00e9ixer davant d’elles, mostrant-nos una capacitat humana universal que permet minimitzar per superar l’adversitat.<\/p>\n
Elaborades de forma efectiva, les necessitats espirituals ajudaran a la persona a la fi de la vida a trobar significat. Tamb\u00e9 a mantenir l’esperan\u00e7a i acceptar la mort. L’assessorament psicol\u00f2gic<\/a> \u00e9s una de les ter\u00e0pies m\u00e9s utilitzades per millorar aquestes necessitats.<\/p>\n
Les necessitats espirituals i la seva cobertura es relacionen \u00edntimament amb la resta de necessitats dels pacients<\/a>. Per exemple, amb les emocionals, f\u00edsiques o socials. De fet, diversos treballs mostren com les necessitats espirituals estan estretament relacionades amb la qualitat de vida dels pacients.<\/p>\n
Tota aquesta evid\u00e8ncia genera diferents intervencions per a millorar la gesti\u00f3 d’aquestes necessitats. M\u00faltiples estudis han provat amb \u00e8xit les intervencions psicol\u00f2giques<\/a> per als pacients en cures pal\u00b7liatives.<\/p>\n
L’abordatge integral en l’actuaci\u00f3 professional ha donat lloc a intervencions normatives sobre l’experi\u00e8ncia de morir. Aspectes com els sentiments i temors o les relacions i din\u00e0miques familiars s\u00f3n susceptibles de ser avaluats i poden reconvertir-se en objecte d’intervencions espec\u00edfiques.<\/p>\n
Al cap i a la fi, les experi\u00e8ncies dels pacients i dels familiars s\u00f3n tradu\u00efdes com a recursos, obstacles i vulnerabilitats en el treball de producci\u00f3 del \u00abbon morir\u00bb.<\/p>\n
La vida i la mort poden assemblar-se a una onada. Les onades neixen, es formen, creixen i, en arribar a la riba, s’esvaeixen i tornen al mar.<\/p>\n
![\"The](\"https:\/\/counter.theconversation.com\/content\/155234\/count.gif?distributor=republish-lightbox-advanced\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"