Ja fa un any d’aquell 13 de mar\u00e7 que ens va canviar la vida. El president del Gobierno, Pedro S\u00e1nchez, anunciava l’inici de l’Estat d’Alarma que, en principi, havia de durar 15 dies per\u00f2 es va acabar allargant fins al 21 de juny. Tres mesos durant els quals, la poblaci\u00f3 espanyola va estar confinada a casa seva, mentre la Covid ens deixava xifres esfere\u00efdores. La pand\u00e8mia no ha acabat encara i, tot i que ja hem deixat enrere el confinament, aquesta restricci\u00f3 s’ha vist substitu\u00efda per altres mesures com el tancament perimetral o el toc de queda, que allunyen la desitjada ‘nova normalitat’.<\/p>\n
Aquesta volta al sol es va centrar a protegir la salut dels ciutadans, enfocant-se en la prevenci\u00f3 al contagi del coronavirus. Durant els primers mesos hi va haver una allau de pacients als hospitals i centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que van obligar a reconvertir els centres sanitaris, transformant unitats, plantes i quir\u00f2fans en sales d’UCI. Incl\u00fas es van arribar a construir hospitals nous i a adaptar hotels que, com el Plaza, havien quedat buits. La vida de tothom estava centrada en la Covid i semblava que la seva abs\u00e8ncia era sin\u00f2nim de benestar. Per\u00f2 altres malalties i patologies no entenen de pand\u00e8mies i continuen afectant els ciutadans que, en una situaci\u00f3 excepcional com aquella, no tenien a disposici\u00f3 els recursos sanitaris habituals.<\/p>\n
Totes les energies se centraven en la Covid i semblava que la seva abs\u00e8ncia era sin\u00f2nim de benestar; per\u00f2 altres malalties i patologies no entenen de pand\u00e8mies i continuen afectant la ciutadania<\/p><\/blockquote>\n
\u201cBona part dels professionals sanitaris van haver de dedicar-se a la Covid. Hi va haver una aturada assistencial motivada per la manca de recursos humans i d’espai\u201d, recorda el Dr. Ernest Bragulat, cap del servei d’urg\u00e8ncies de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. A la manca d’especialistes disponibles s’hi va sumar la prohibici\u00f3 de sortir de casa i la imatge gaireb\u00e9 apocal\u00edptica dels hospitals, atape\u00efts i ca\u00f2tics. Les urg\u00e8ncies dels hospitals es van convertir en sales per atendre i detectar positius de Covid, fet que va provocar una davallada en les atencions d’urg\u00e8ncies no relacionades amb la pand\u00e8mia. \u201cLa gent tenia por de contagiar-se si venia als hospitals i, a m\u00e9s, hi havia dificultats per a mantenir els circuits habituals de diagnosi\u201d, explica el Dr. Bragulat.<\/p>\n
La por a anar als hospitals va fer que molta gent trigu\u00e9s m\u00e9s del compte a anar al metge o que decid\u00eds passar la seva malaltia a l’espai segur de casa seva. Aix\u00f2 explica el fet que augmentessin les defuncions a les cases particulars. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica (INE)<\/a>, entre els mesos de mar\u00e7 i maig, van morir 100.000 persones per malalties no relacionades amb la Covid. Aquesta xifra \u00e9s gaireb\u00e9 igual a la d’altres anys, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que les morts a hospitals van reduir-se en un 15%, mentre que les morts a domicili van cr\u00e9ixer en un 24% i a les resid\u00e8ncies en un 38%.<\/p>\n
Menys deteccions no vol dir m\u00e9s salut<\/h3>\n
Segons el metge, \u201ctot el dia era el mateix. Nom\u00e9s v\u00e8iem pacients de Covid a urg\u00e8ncies\u201d, relata. Aix\u00ed, a l’Hospital Cl\u00ednic, per exemple, les urg\u00e8ncies en traumatologia van arribar a descendir entre un 30 i un 35% en els mesos de confinament. Aix\u00f2, segons Bragulat, t\u00e9 sentit, ja que si la gent no es pot moure de casa no cau a terra, no t\u00e9 accidents i no es lesiona. Ara b\u00e9, \u201cqu\u00e8 passa amb les apendicitis o els ictus?\u201d, es pregunta el metge, qui afegeix que \u201cvam veure persones que venien a urg\u00e8ncies despr\u00e9s d’aguantar dies amb malestars que, despr\u00e9s, van resultar ser infarts o ictus. Aquestes persones van arribar tard<\/a> i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l’opci\u00f3 d’oferir tractaments efectius es redu\u00efa\u201d, explica.<\/p>\n
Els tractaments que es van aturar o alterar no van ser nom\u00e9s els de les malalties noves que no s’estaven detectant, sin\u00f3 que pacients cr\u00f2nics tamb\u00e9 van haver d’esperar. Durant tot un mes no es van poder fer trasplantaments perqu\u00e8 no hi havia sales de quir\u00f2fan disponibles i, tamb\u00e9, perqu\u00e8 les donacions es van aturar en gran mesura. Al conjunt de Catalunya, els trasplantaments van caure en un 80% durant mar\u00e7 i abril<\/a>. Ara b\u00e9, segons assegura el Dr Bragulat, les llistes d’espera per a tractaments i intervencions \u201cno han augmentat com caldria esperar\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que la gent, tot i que el pitjor de la pand\u00e8mia sembla que ja ha passat, continua sent reticent a anar al metge. A banda d’aix\u00f2, des de l’Hospital Cl\u00ednic tamb\u00e9 posen l’accent en la sobrec\u00e0rrega de treball que hi ha als CAP, que s\u00f3n la primera porta d’entrada dels ciutadans al sistema sanitari.<\/p>\n
Els CAP s\u00f3n els serveis m\u00e8dics m\u00e9s propers a la ciutadania i perdre’ls en la gesti\u00f3 del caos de la pand\u00e8mia va ser determinant a l’hora de detectar malalties que actuaven en silenci<\/p><\/blockquote>\n
\u201cS’han passat la pand\u00e8mia saturats. Al principi amb els rastrejadors, havien de fer el seguiment de les persones confinades i realitzar les proves PCR. Durant una \u00e8poca van estar a c\u00e0rrec de l’atenci\u00f3 a resid\u00e8ncies i ara estan amb la vacunaci\u00f3. No es pot fer tot. Hi va haver una \u00e8poca que ten\u00edem 3.000 positius diaris a Catalunya, que eren detectats per l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria; no pod\u00edem esperar que es dediquessin a res m\u00e9s\u201d, assegura el cap del servei d’urg\u00e8ncies. Els CAP s\u00f3n els serveis m\u00e8dics m\u00e9s propers a la ciutadania i perdre’ls en la gesti\u00f3 del caos de la pand\u00e8mia va ser determinant a l’hora de detectar malalties que actuaven en silenci.<\/p>\n
Sense Covid per\u00f2 amb pitjor qualitat de vida<\/h3>\n
\u201cVam entrar en un mode de superviv\u00e8ncia\u201d, recorda el Dr. Bragulat. Les restriccions per contenir el virus tamb\u00e9 han afectat a la gesti\u00f3 dels centres de salut. I \u00e9s que haver de mantenir les dist\u00e0ncies, haver de canviar els vestits EPI dels sanitaris o desinfectar les sales, fa que no hi pugui haver tants pacients al centre com hauria i aix\u00f2 duu a poder fer menys visites. Algunes d’aquestes s’han substitu\u00eft per atencions telef\u00f2niques o telem\u00e0tiques, amb les conseq\u00fcents mancances. \u201cSi no et puc posar la m\u00e0 a la panxa com haig de saber que tens, per exemple, un tumor?\u201d, es pregunta el metge, qui assegura que \u201cencara no hem vist les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot aix\u00f2\u201d.<\/p>\n