En l’\u00e0mbit professional i personal, les vides de totes han canviat. Viure, com elles, en primera l\u00ednia la Covid-19 \u00e9s una experi\u00e8ncia que ha canviat l’organitzaci\u00f3 de la mateixa vida i la dedicaci\u00f3 al seu treball. Amb aquestes entrevistes volem recollir el seu testimoni i viv\u00e8ncies i fer un humil per\u00f2 sonor reconeixement. La primera entrevistada \u00e9s Rosa Coll.<\/p>\n
Rosa Coll Jord\u00e0 \u00e9s metgessa especialista en hematologia i hemoter\u00e0pia. Des del 2010 treballa a Institut Catal\u00e0 d’Oncologia, actualment a la unitat d’Hospitalitzaci\u00f3 de ICO-GIRONA (Hospital Josep Trueta). \u00c9s la responsable del tractament de la leuc\u00e8mia aguda i el trasplantament hematopo\u00e8tic del servei. Des del setembre del 2010, \u00e9s professora associada a la facultat de Medicina de la Universitat de Girona. \u00c9s mare d’una nena d’un any i mig.<\/p>\n
Quina \u00e9s la teva feina actualment?<\/strong><\/p>\n Dins la meva especialitat hi ha diferents subespecialitats. Jo s\u00f3c hemat\u00f2loga cl\u00ednica i em dedico a la cura directa dels pacients amb malalties hematol\u00f2giques. Actualment treballo a la unitat d’hospitalitzaci\u00f3, on tractem els pacients d’alta complexitat, sobretot pacients amb limfoma d’alt grau, leuc\u00e8mies agudes. Coordino la unitat de trasplantament aut\u00f2leg de progenitors hematopo\u00e8tics. Per tant, podr\u00edem dir que em dedico a la cura dels malalts hematol\u00f2gics que precisen ingr\u00e9s, en una poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia de tota la prov\u00edncia de Girona. A part de la meva tasca assistencial tamb\u00e9 em dedico a la formaci\u00f3 del metge intern resident (MIR) d’hematologia que estan en el nostre servei, aix\u00ed com la formaci\u00f3 dels estudiants de medicina. Tamb\u00e9 participo en m\u00faltiples grups de treball auton\u00f2mics, nacional i internacionals de leuc\u00e8mia aguda i trasplantament de progenitors hematopo\u00e8tics.<\/p>\n Com vau viure a l’hospital la primera onada de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n La primera onada ens va enganxar poc preparats. En l’\u00e0mbit cient\u00edfic, ning\u00fa tenia cap informaci\u00f3 del virus. Encara que sortien publicacions des de la Xina, no eren a revistes de primer impacte i, per tant, ning\u00fa ens havia format o preparat pel que veur\u00edem. Els hospitals no estaven preparats amb els EPIs necessaris per prevenir de la Covid. Tampoc ten\u00edem clar com empitjorarien de r\u00e0pid aquests pacients i com era de necessari tenir respiradors i equips d’intensius. I, el m\u00e9s important, no est\u00e0vem gens preparats pel diagn\u00f2stic. Fer una PCR era missi\u00f3 impossible, no nom\u00e9s no hi havia \u00abbastonets\u00bb PCR, sin\u00f3 que nom\u00e9s es feien en casos molt concrets. A les comarques de Girona, a m\u00e9s, ens vam trobar que el nostre Hospital era el de refer\u00e8ncia a la prov\u00edncia i l’\u00fanic que tenia llits d’UCI. I nom\u00e9s 16, per tant, es va saturar molt r\u00e0pid. Drenar aquests pacients va ser realment molt complicat. Vam tenir la sensaci\u00f3, inicialment, que ning\u00fa va mirar m\u00e9s enll\u00e0 de Barcelona, i van ser els gerents i supervisors que es van moure per intentar aconseguir EPIs i poder fer PCR. El que va ser m\u00e9s ca\u00f2tic de la primera onada va ser pel que fa a la protecci\u00f3 del personal. Ning\u00fa tenia clar quan calia a\u00efllar el personal, amb quin EPI havia de veure els pacients, com ens mour\u00edem per hospital… No est\u00e0vem gens preparats pel que ens venia a sobre.<\/p>\n La fragilitat i la gravetat dels nostres pacients fa que l’abs\u00e8ncia de la fam\u00edlia propera ho canvi\u00ef tot, fent que augmentin s\u00edmptomes secundaris a la soledat: menys ingesta, ansietat, insomni…<\/p><\/blockquote>\n Com \u00e9s el dia a dia, en el context de pand\u00e8mia, amb els teus i les teves pacients?<\/strong><\/p>\n En la primera onada, fins a aproximadament el mes de maig, la nostra especialitat, amb la fragilitat dels pacients que tracta, i d’acord amb els organismes internacionals, vam decidir aturar tot tractament quimioter\u00e0pic actiu i els trasplantaments. Durant dos mesos, molts pacients amb c\u00e0ncer no van rebre tractament pel risc que comportava agafar la Covid en aquells moments, que molt probablement els suposaria la mort. Amb el temps, s’han anat recuperant els tractaments. Ara mateix, el dia a dia \u00e9s: Anar tot el dia amb una FP3 i una mascareta quir\u00fargica -no et pots imaginar com ens queda la cara-. A tots els pacients se’ls fa una PCR de control abans de cada tractament. No passem a planta amb la roba de carrer, cal fer-ho amb pijama quir\u00fargic complet. Nom\u00e9s es permet la visita dels familiars una hora al dia, i aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s realment dur\u00edssim. No fem reunions de manera f\u00edsica amb els altres companys i companyes de feina, \u00e9s tot telem\u00e0tic. Si tenim pacients amb PCR positiva aturem el tractament amb quimioter\u00e0pia.<\/p>\n Vas estar confinada i tens companys i companyes que s’han infectat. Com t’ha afectat aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n El dia 22 de mar\u00e7 2020, quan port\u00e0vem nom\u00e9s uns deu dies amb l’estat d’alarma, una companya de feina va donar positiu en Covid i ens van fer una PCR de control, donant jo tamb\u00e9 positiu. La PCR va ser positiva en el meu cas durant 42 dies, per tant, vaig passar-los a\u00efllada a casa amb la fam\u00edlia. Tot aix\u00f2, a m\u00e9s, amb la nena que encara no havia fet un any, que havia d’estar a casa a\u00efllada. Amb el meu company, vam haver de posar molta imaginaci\u00f3 al confinament en aquest mes i mig. Per sort, vaig ser asimptom\u00e0tica i, veient que els companys i companyes del servei anaven \u00abcaient\u00bb per positivitat, vaig acabar torejant la primera onada teletreballant des de casa. Aix\u00f2 era molt dur, perqu\u00e8 prenia les decisions sobre els pacients treballant des de casa, donat que el 90% dels hemat\u00f2legs cl\u00ednics van ser positius durant la primera onada. La segona i tercera onada m’ha agafat el peu del can\u00f3. Molts pacients nostres han acabat sent positius en Covid, per tant, la major part de la jornada la feia en contacte amb pacients positius. Aix\u00f2 sempre fa por. Por a contagiar-te i contagiar la seva fam\u00edlia, especialment la part m\u00e9s vulnerable. Una de les coses que ha suposat la pand\u00e8mia \u00e9s una gran sobrec\u00e0rrega laboral quan algun dels companys ha hagut d’estar confinat per positiu o contacte amb positiu. Ning\u00fa els substitueix i et toca cobrir la seva tasca assistencial.<\/p>\n Els morts per Covid els tenim presents, per\u00f2 ning\u00fa pensa en la quantitat de gent que no s’ha diagnosticat de manera preco\u00e7 de malalties com el c\u00e0ncer pel fet tenir un sistema sanitari dedicat nom\u00e9s a la Covid<\/p><\/blockquote>\n Com ha estat la relaci\u00f3 amb els familiars que no han pogut visitar els malalts?<\/strong><\/p>\n Personalment, aquesta ha estat la part m\u00e9s dura de tot aquest temps. La fragilitat i la gravetat dels nostres pacients fa que l’abs\u00e8ncia de la fam\u00edlia propera ho canvi\u00ef tot, fent que augmentin s\u00edmptomes\u00a0 secundaris a la soledat: menys ingesta, que no es moguin m\u00e9s enll\u00e0 de l’habitaci\u00f3, ansietat, insomni, el del\u00edrium, en els pacients grans. Per sort, el suport de l’equip de psicologia i l’ampliaci\u00f3 de tauletes dedicades a videotrucades ha fet que la dist\u00e0ncia dels pacients i familiars es fes menys feixuga. Ara, informar que el teu familiar ingressat es pot morir per tel\u00e8fon \u00e9s una de les coses que mai s’oblidaran d’aquesta pand\u00e8mia. Cal dir que hem fet moltes vegades hem fet els ulls grossos perqu\u00e8 algun familiar pugui estar amb el pacient en el moment final de vida.<\/p>\n Qu\u00e8 creus que, des de la teva experi\u00e8ncia, hauria de millorar?<\/strong><\/p>\n Crec que aquesta situaci\u00f3 ha passat factura al fr\u00e0gil sistema sanitari. No nom\u00e9s pel cansament f\u00edsic, at\u00e8s que enganxem una onada rere l’altre, sin\u00f3 tamb\u00e9 mental. El personal sanitari necessitaria un break<\/em> uns mesos per tornar a reconduir la realitat. Els morts per Covid els tenim presents, per\u00f2 ning\u00fa pensa en la quantitat de gent que no s’ha diagnosticat de manera preco\u00e7 de malalties com el c\u00e0ncer pel fet tenir un sistema sanitari dedicat nom\u00e9s a la Covid. D’aix\u00f2 no veurem els efectes fins d’aqu\u00ed un temps. Trigarem molt a tornar a la normalitat.<\/p>\n