Fa sis anys, a principis de mar\u00e7 del 2015, el Servei Catal\u00e0 de la Salut i la Creu Roja signaven un conveni per facilitar l’acc\u00e9s als serveis sanitaris a les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Aix\u00f2 passava amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, el director del Servei Catal\u00e0 de la Salut, Josep Maria Padrosa, i el president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marqu\u00e8s.<\/p>\n
L’objectiu era donar cobertura sanit\u00e0ria a persones que, per motius excepcionals, no ho poden fer perqu\u00e8 els falta algun requisit indispensable, majorit\u00e0riament l’empadronament. Ja aleshores deien que en aquest cas, es poden trobar col\u00b7lectius en situaci\u00f3 d’extrema vulnerabilitat, com ara persones sense perm\u00eds de resid\u00e8ncia, no empadronades, persones desnonades o sense llar, entre altres col\u00b7lectius.<\/p>\n
Aix\u00ed, dos eren els requisits b\u00e0sics: no tenir empadronament i trobar-se en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Ara el conveni entre el CatSalut i la Creu Roja incorpora un tercer element: tenir una necessitat assistencial. Davant aquest requisit, moviments com la PasuCAT (Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya) i Jo Si Sanitat Universal, denunciaven que aquesta actualitzaci\u00f3 del conveni, estableix un requisit que pot ser vulnerador de drets, suposant una barrera afegida en l’acc\u00e9s a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria que el conveni vol garantir.<\/p>\n
Davant aquestes sospites, l’organitzaci\u00f3 que signa el conveni defensa a trav\u00e9s d’\u00d2scar Barbero, director d’intervenci\u00f3 social del Servei d’Immigrants i Refugiats de la Creu Roja que no importa ni es fiscalitzar\u00e0 el motiu que s’al\u00b7legui. Incorporar aquesta casella al formulari de sol\u00b7licitud de la Targeta Sanit\u00e0ria per Barbero no canvia res: \u00abAl rev\u00e9s. Estem intentant garantir que es faci un bon \u00fas per qui ho necessita\u00bb. Entenen que el simple fet de viure requereix assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria i per aix\u00f2 defensa que un motiu pot ser anar al metge de cap\u00e7alera perqu\u00e8 s\u00ed, per fer seguiment. \u00abEl conveni no ha canviat: vost\u00e8 \u00e9s un col\u00b7lectiu dels considerats vulnerables, no es pot empadronar i per tant no pot tramitar de manera normalitzada la targeta doncs m’omple el formulari i posa proves Covid o tractament o visitar metge de cap\u00e7alera… que consti que hi ha una necessitat perqu\u00e8 \u00e9s el que incorpora el conveni, per\u00f2 ja est\u00e0\u00bb, especifica Barbero amb exemples.<\/p>\n
I aquesta ja era la base d’un conveni que es va signar fa sis anys i que fins ara ha facilitat l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria a unes 1.500 persones l’any. Aix\u00ed, des d’aleshores, aquelles persones que no poguessin accedir a la salut per les vies d’acreditaci\u00f3 ordin\u00e0ries, trobaven en aquest conveni una manera d’aconseguir un document provisional que els cobr\u00eds l’assist\u00e8ncia. L’acord no modificava la regulaci\u00f3 general sobre els serveis assistencials sanitaris, sin\u00f3 que pretenia refor\u00e7ar l’acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica fins que aquestes persones aconseguissin un acc\u00e9s normalitzat.<\/p>\n
Per identificar aquestes persones subjectes del conveni, la Creu Roja disposa de diversos punts d’atenci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, tamb\u00e9 les entitats i plataformes que treballen en el sector aix\u00ed com serveis socials eren punts des d’on identificar les persones en aquesta situaci\u00f3 per tal d’ajudar-les a tramitar la sol\u00b7licitud. En aquest punt, el CatSalut expedeix els documents acreditatius que els donen acc\u00e9s provisional a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria p\u00fablica. Un acc\u00e9s d’\u00fas unipersonal i amb una vig\u00e8ncia d’1 any.<\/p>\n
Per la PasuCAT i Jo S\u00ed Sanitat Universal, quan una persona t\u00e9 una necessitat assistencial, ja \u00e9s \u00abmassa tard\u00bb per a tramitar una targeta sanit\u00e0ria. Defensen que \u00abper definici\u00f3, el dret a l’acc\u00e9s a la sanitat es garanteix abans de precisar atenci\u00f3 m\u00e8dica, amb l’excepci\u00f3 de la via d’urg\u00e8ncia, te\u00f2ricament garantida a la Llei catalana 9\/2017\u00bb. Remarquen a m\u00e9s que el temps que passa des de la sol\u00b7licitud d’aquestes targetes fins a la seva emissi\u00f3 pot ser de fins a tres mesos; \u00abun temps que, davant una necessitat assistencial, pot suposar excessiu amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt negatives per a la salut\u00bb.<\/p>\n
El major dubte que se’ls hi genera \u00e9s si es fiscalitzar\u00e0 el motiu o si l’acceptaci\u00f3 o no d’aquest dependr\u00e0 de l’administratiu que el rebi. En tot cas, una de les membres dels col\u00b7lectius explica tamb\u00e9 que davant l’incendi al Gorg a Badalona van tramitar les sol\u00b7licituds per algunes de les persones que s’havien quedat al carrer al\u00b7legant necessitat d’assist\u00e8ncia pel trauma que havien viscut. Tan sols un mes despr\u00e9s la Targeta Sanit\u00e0ria no havia arribat per\u00f2 s\u00ed el CIF per fer-ne \u00fas. S\u00f3n doncs les barreres el que fa patir.<\/p>\n
I \u00e9s que convenis com aquest i el seu correcte funcionament s\u00f3n essencials at\u00e8s que \u00e9s el que garanteix que tothom pugui tenir acc\u00e9s a la sanitat mentre no es defineixi el reglament sobre la llei 9\/2017 d’universalitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablics per mitj\u00e0 del Servei Catal\u00e0 de la Salut. Els moviments tamb\u00e9 denuncien que despr\u00e9s de quasi quatre anys des de la seva aprovaci\u00f3 al Parlament segueixi sense existir un reglament que \u00abprovoca un buit legal amb profundes variabilitats entre centres sanitaris en la normativa a aplicar\u00bb. I \u00e9s tamb\u00e9 per aix\u00f2 que des de la PasuCAT i Jo Si Sanitat Universal pensen que \u00e9s necessari eliminar aquest tercer requisit en el Conveni Creu Roja i el CatSalut.<\/p>\n
Els col\u00b7lectius defensen que \u00abper definici\u00f3, el dret a l’acc\u00e9s a la sanitat es garanteix abans de precisar atenci\u00f3 m\u00e8dica, amb l’excepci\u00f3 de la via d’urg\u00e8ncia, te\u00f2ricament garantida a la Llei catalana 9\/2017\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
Per la seva banda, \u00d2scar Barbero explica que la Creu Roja en general ha estat molt implicada en la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia i amb la incorporaci\u00f3 d’aquesta casella als formularis pretenia facilitar i agilitzar tot el tr\u00e0mit burocr\u00e0tic i que tot fos m\u00e9s directe. El nou formulari, que ha de ser omplert per serveis socials, la Creu Roja o entitats d’atenci\u00f3 com podrien ser Caritas, per\u00f2 tamb\u00e9 la mateixa PasuCAT que fa acompanyaments, \u00e9s molt m\u00e9s senzill, explica, i possibilita que despr\u00e9s la targeta arribi directament a la persona que la demana. \u00abAmb la Covid el servei s’ha vist incrementat perqu\u00e8 hi havia molta gent que s’havia de fer una prova d’ant\u00edgens o PCR i el que vol\u00edem era que aquest tr\u00e0mit no entorp\u00eds la velocitat ni la facilitat de fer aquesta acci\u00f3\u00bb, exemplifica Barbero.<\/p>\n
Aix\u00ed, com ja s’ha dit abans, insisteix que el canvi \u00e9s a millor, que no modula res i que si hi ha un motiu, el qu\u00e8 sigui, doncs ja est\u00e0. \u00abNo \u00e9s cap discriminaci\u00f3 omplir la casella del motiu sanitari, ja que no cal que posis ‘tinc tos’, pots posar ‘metge de cap\u00e7alera’ i prou\u00bb, diu. I \u00e9s que aix\u00f2 despr\u00e9s tamb\u00e9 ho utilitzen per fer estad\u00edstiques i \u00abcollar als ajuntaments perqu\u00e8 acabin empadronant col\u00b7lectius a les seves poblacions que tenen dificultats per la no normalitat del padr\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Des de la Creu Roja recorden que l’atenci\u00f3 d’urg\u00e8ncia \u00e9s universal i p\u00fablica i no cal cap document que t’acompanyi. Quan s’activa el seu conveni \u00e9s perqu\u00e8 hi ha una persona que no es pot empadronar i \u00e9s de cert col\u00b7lectiu vulnerable, per\u00f2 a m\u00e9s t\u00e9 una necessitat sanit\u00e0ria. \u00abSi no hi ha cap necessitat m\u00e8dica, no tens cap necessitat d’accedir a la targeta sanit\u00e0ria en aquell moment, que aix\u00f2 \u00e9s el que diu el nostre conveni i ho ha dit sempre\u00bb, desenvolupa Barbero. Que afegeix que incloure aquesta casella no \u00e9s m\u00e9s que un pur formalisme, ja que \u00abno demanem informes ni deneguem o no deneguem\u00bb perqu\u00e8 no tenen aquesta potestat. Per qu\u00e8 remarcar-ho doncs si alhora reconeixen que qualsevol motiu \u00e9s v\u00e0lid? Segons Barbero, el servei s’ha trobat situacions en les quals \u00abalgun familiar resident aqu\u00ed demanava targetes sanit\u00e0ries pels seus fills que estaven en el pa\u00eds d’origen, que ja eren majors, que no tenien cap necessitat sanit\u00e0ria, que vindrien aqu\u00ed simplement i voldrien la seva targeta per quan vinguessin per\u00f2 sense necessitat d’anar al metge\u00bb. Apunta que aix\u00f2 seria fer-ne un mal \u00fas, que ja quan vinguessin, que s’empadronessin i fessin el tr\u00e0mit al CAP per la via ordin\u00e0ria. Tamb\u00e9 apunta que aix\u00ed es busca que no hi hagi un \u00fas fora del que \u00e9s el conveni. Tamb\u00e9 per ajudar a la gent que es pot confondre perqu\u00e8 vol anar al metge d’urg\u00e8ncies i creu que necessita una targeta sanit\u00e0ria… \u00abAquesta persona que vagi d’urg\u00e8ncies ja l’atendran i despr\u00e9s ja si necessita la targeta ja la tramitarem\u00bb, sentencia.<\/p>\n
\u00abAmb la Covid el servei s’ha vist incrementat perqu\u00e8 hi havia molta gent que s’havia de fer una prova d’ant\u00edgens o PCR i el que vol\u00edem era que aquest tr\u00e0mit no entorp\u00eds la velocitat ni la facilitat de fer aquesta acci\u00f3\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
Anys de debats i dubtes al voltant de l’acc\u00e9s universal a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria<\/h3>\n
L’any 2017 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei 9\/2017 del 27 de juny, d’universalitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablics per mitj\u00e0 del Servei Catal\u00e0 de la Salut. La llei estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec als fons p\u00fablics mitjan\u00e7ant el Servei Catal\u00e0 de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho ser\u00e0 l’empadronament. A nivell estatal es va aprovar el Reial Decret-llei 7\/2018, de 27 de juliol. Totes dues normatives van ser la resposta davant l’exclusi\u00f3 produ\u00efda pel Reial Decret-llei 16\/2012, de 20 d’abril del Partit Popular. Des de Marea Blanca tenien clar que aquestes normatives eren completament insuficients. Per aquelles dates, la PASUCat i JoS\u00edSanitatUniversal van presentar l’informe 6 anys d’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria: l’impacte del Reial Decret Llei 16\/2012 a Catalunya; on van denunciar 375 casos d’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria que van detectar des de l’any 2013 fins al 2018, i van apreciar aquest greuge com la punta de l’iceberg de l’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria a tota Catalunya. Ressaltaven que, si aix\u00f2 havia passat, era, en gran part, perqu\u00e8 tot i haver passat dos anys i mig, encara no s’havia reglamentat la llei.<\/p>\n
Segons el reglament, els col\u00b7lectius en risc d’exclusi\u00f3 social havien d’acreditar la condici\u00f3 de ser residents o d’arrelament sigui amb contractes que haguessin tingut, amb visites m\u00e8diques demostrables, etc., a trav\u00e9s dels serveis socials de centres del SISCAT i ser \u00aboficialitzats\u00bb com a persones sense recursos en els departaments competents abans de dos mesos de sol\u00b7licitar la targeta sanit\u00e0ria. Despr\u00e9s d’haver fet la sol\u00b7licitud, el CatSalut podia resoldre fins tres mesos despr\u00e9s.<\/p>\n
A banda de tots aquests punts que no quedaven clars o que no agradaven als col\u00b7lectius que treballaven amb les persones en risc d’exclusi\u00f3, un any despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 al Parlament de la llei d’universalitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablics, el Consell de Ministres espanyol interposava un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles d’aquesta llei catalana. Davant aquest recurs que podia impugnar la llei catalana, diversos organismes s’hi van manifestar en contra. \u00c9s el cas del Consell de Col\u00b7legis de Metges de Catalunya (CCMC) o del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Entenien que no es poden concebre els objectius de la sanitat p\u00fablica de promoci\u00f3 de la salut col\u00b7lectiva i de vigil\u00e0ncia i prevenci\u00f3 dels problemes de salut sense la integraci\u00f3 i l’atenci\u00f3 dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables, que alhora s\u00f3n els que tenen un risc m\u00e9s alt d’emmalaltir. A m\u00e9s, per ells, defensar l’accessibilitat universal i el finan\u00e7ament p\u00fablic dels serveis converteix el sistema sanitari en un \u00abinstrument de cohesi\u00f3 social i de just\u00edcia distributiva per pal\u00b7liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones\u00bb.<\/p>\n
Encara un any despr\u00e9s, el CatSalut publicava la Instrucci\u00f3 05\/2019 anomenada \u00abActuacions per evitar el frau de llei en l’acc\u00e9s a l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec al CatSalut i per rescabalar despeses d’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria en cas de frau de llei, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari p\u00fablic\u00bb.<\/p>\n
Des de la Marea Blanca titllaven d’\u00abescabetxina\u00bb el qu\u00e8 suposava aquesta instrucci\u00f3 pel que respecta a l’acc\u00e9s al Sistema Nacional de Salut. M\u00e9s enll\u00e0 de l’acc\u00e9s, descrivien la instrucci\u00f3 com un text \u00abracista que assenyala de manera discriminat\u00f2ria les persones migrants que viuen a Catalunya com a defraudadores del sistema, alhora que augmenta els requisits d’acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica\u00bb. A m\u00e9s, en un comunicat on llistaven tot el rebuig que els hi despertava, afegien que \u00abmarcar com a frau de llei l’acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica de persones migrants malaltes pel fet d’haver viatjat recentment i no complir amb un controvertit requisit com disposar de contracte de treball o lloguer abans de fer-se l’empadronament, \u00e9s un ab\u00fas que res t\u00e9 a veure amb el respecte pel dret a la salut ni pels drets humans\u00bb.<\/p>\n
L’any 2017 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei 9\/2017 del 27 de juny, d’universalitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablics per mitj\u00e0 del Servei Catal\u00e0 de la Salut. Quasi 4 anys despr\u00e9s segueix sense reglament<\/p><\/blockquote>\n
I \u00e9s que eren justament aquestes l\u00ednies les qu\u00e8 la instrucci\u00f3 marcava com a frau de llei: que la persona hagi viatjat recentment, en els darrers tres mesos, del pa\u00eds d’origen a Catalunya, que la persona pat\u00eds amb anterioritat la malaltia que ha comportat l’atenci\u00f3 o que la persona no hagi acreditat ser titular de cap contracte de treball, contracte de subministrament (aigua, gas, electricitat, etc.), contracte de lloguer o qualsevol altre document per acreditar el car\u00e0cter de resid\u00e8ncia habitual, subscrit a l’Estat, amb anterioritat a la data d’empadronament.<\/p>\n
Davant aquest plantejament, els moviments socials com ara Marea Blanca, Jo S\u00ed Sanitat Universal, la Pasucat o Obrim Fronteres entre d’altres mostraven preocupaci\u00f3 i indignaci\u00f3 per l’aprovaci\u00f3 d’aquesta instrucci\u00f3 i del reglament, que estava en fase de consultes, de la llei d’universalitat de la sanitat a Catalunya de 2017. De fet, entenien que \u00abtotes dues tornen de nou a crear exclusi\u00f3, amb un argumentari propi del PP que ens retorna a la seva llei de 2012\u00bb. Tamb\u00e9 destacaven i catalogaven com a \u00abmolt greu\u00bb el fet que volguessin utilitzar els sanitaris com a policies antifrau.<\/p>\n
En el text demanaven que, en cas de l’exist\u00e8ncia d’indicis d’una situaci\u00f3 que pugui ser constitutiva d’un sup\u00f2sit de frau de llei, fossin les entitats prove\u00efdores de serveis sanitaris les qui ho comuniquessin a les unitats d’assist\u00e8ncia al ciutad\u00e0 de les regions sanit\u00e0ries. Posteriorment, aquestes juntament amb els serveis d’inspecci\u00f3 haurien de portar a terme les corresponents actuacions i, si fos el cas, emetre l’informe de proposta de suspensi\u00f3 de la Targeta Sanit\u00e0ria Individual. Aqu\u00ed, especificaven que la proposta de suspensi\u00f3 es notificava a la persona interessada i se li donava un termini m\u00ednim de 10 dies i m\u00e0xim de 15 dies per fer al\u00b7legacions i presentar la documentaci\u00f3 acreditativa de la resid\u00e8ncia. Finalment, el tercer punt del procediment deia que, en cas que no s’acredit\u00e9s la resid\u00e8ncia, s’emetria la corresponent resoluci\u00f3 de suspensi\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria.<\/p>\n
A principis de 2020, el CatSalut suspenia la Instrucci\u00f3 per evitar el frau de llei en l’acc\u00e9s a assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria. Com a m\u00ednim la suspenia fins que entr\u00e9s en vigor el Decret que desenvolupa aspectes fonamentals sobre l’abast que ha de tenir l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria en cas de persones en risc d’exclusi\u00f3 social o persones pertanyents a grups en risc d’exclusi\u00f3 social. Ho feia per tots els dubtes i contrarietats que havia suscitat en amplis sectors.<\/p>\n
En tot cas, avui dia encara no hi ha un reglament que blindi un acc\u00e9s universal real.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa sis anys, a principis de mar\u00e7 del 2015, el Servei Catal\u00e0 de la Salut i la Creu Roja signaven un conveni per facilitar l’acc\u00e9s als serveis sanitaris a les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Aix\u00f2 passava amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, el director del Servei Catal\u00e0 de la Salut, Josep Maria Padrosa, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":26374,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2322,428],"class_list":["post-26365","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-conveni-creu-roja","tag-sanitat-universal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26365","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26365"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26365\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}