Ja quasi tenim llei de l’eutan\u00e0sia. Una Llei que permetr\u00e0 rebre ajuda per morir a aquelles persones que, patint de forma insuportable, no troben resposta en el que els hi ofereix la Medicina. Han estat diverses les iniciatives endegades fracassades, per\u00f2 el sentiment majoritari d’una societat on moltes persones ho viuen en primera persona o que tenen \u00e9ssers estimats que viuen aquest patiment, fa que estiguem a prop de l’aprovaci\u00f3 de la llei. Aix\u00f2 s\u00ed, una llei que burocratitza l’ajuda a morir d’una manera molt preocupant.<\/p>\n
D’una banda, \u00e9s una llei permissiva, perqu\u00e8 no limita la seva aplicaci\u00f3 a les situacions de terminalitat ni a les malalties som\u00e0tiques, sin\u00f3 que permet que sol\u00b7licitin l’eutan\u00e0sia aquelles persones que pateixen \u00abuna malaltia greu i incurable o un patiment greu, cr\u00f2nic i impossibilitant\u00bb. Tamb\u00e9 permet que l’eutan\u00e0sia pugui ser aplicada a persones que, havent perdut la seva capacitat de fet, hagin deixat expressada la seva voluntat en un document de voluntats anticipades. Per\u00f2 no ho permet als menors ni aquells sense capacitat de fet per\u00f2 sense voluntat expressada pr\u00e8viament.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, el ventall de persones que s\u00ed que poden acollir-se a sol\u00b7licitar l’ajuda a morir \u00e9s m\u00e9s ampli que el perm\u00e8s per altres legislacions vigents o en tr\u00e0mit de ser aprovades. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia d’aquests pa\u00efsos on est\u00e0 permesa la pr\u00e0ctica de l’eutan\u00e0sia, la Llei espanyola preveu un procediment que, encara que alguns han volgut veure com una garantia que les coses es faran b\u00e9, en realitat \u00e9s un tr\u00e0mit burocr\u00e0tic que pot ser molt farrag\u00f3s. Es podria dir que tradueix una manca de comprensi\u00f3 del que s’estava legislant.<\/p>\n
Ajudar a morir a una persona que pateix no \u00e9s un tr\u00e0mit administratiu com el que descriu la Llei, sin\u00f3 un acte m\u00e8dic, compassiu, d’extraordinari comprom\u00eds que molts metges han realitzat al llarg de la seva pr\u00e0ctica professional. Se’n vol recalcar el seu car\u00e0cter de \u00abprestaci\u00f3 p\u00fablica\u00bb, per\u00f2 en realitat \u00e9s un acte assistencial que es realitza sota la responsabilitat del metge que at\u00e9n el pacient. Encara que amb difer\u00e8ncies molt importants, \u00e9s una actuaci\u00f3 cl\u00ednica, com ho \u00e9s la retirada de la ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica o la sedaci\u00f3 terminal; actuacions de gran transcend\u00e8ncia, per\u00f2 que no estan contemplades expl\u00edcitament en el cat\u00e0leg de prestacions. En voler-li donar aquesta naturalesa de \u00abprestaci\u00f3\u00bb semblaria que la pr\u00e0ctica de l’eutan\u00e0sia requereix uns recursos espec\u00edfics, onerosos, q\u00fcesti\u00f3 a considerar quan es parla de prestacions.<\/p>\n
S’oblida que el m\u00e9s important, a banda de respectar el procediment legal previst, \u00e9s comptar amb voluntat i confian\u00e7a. D’una banda, la voluntat que t\u00e9 el pacient de morir i la voluntat que t\u00e9 el metge d’ajudar-lo. De l’altre, la confian\u00e7a que diposita el pacient en el metge i l’equip que accepten ajudar-lo, per\u00f2 tamb\u00e9 la confian\u00e7a que la societat va atorgar als professionals sanitaris per realitzar actes de gran transcend\u00e8ncia amb la finalitat de remeiar o alleugerir el patiment a les persones malaltes.<\/p>\n
Per aix\u00f2, quan el legislador diu que cal un informe previ de la Comissi\u00f3 de Control i avaluaci\u00f3 auton\u00f2mica per verificar si, es \u00abcompleixen els requisits i condicions establerts per al correcte exercici del dret a sol\u00b7licitar i rebre la prestaci\u00f3 d’ajuda a morir\u00bb, est\u00e0 dient que la societat no t\u00e9 prou confian\u00e7a en la pr\u00e0ctica dels professionals, i que unes persones allunyades de la cap\u00e7alera del malalt, que dif\u00edcilment poden veure reflectit el patiment en uns informes, sabran discernir amb m\u00e9s criteri si aquest \u00e9s insuportable o no, o si la informaci\u00f3 que se li ha donat al pacient i la deliberaci\u00f3 que s’ha mantingut \u00e9s la correcta.<\/p>\n
No solament es desconfia del correcte procedir del metge que ha rebut la sol\u00b7licitud i dels metges a qui ha consultat per comprometre’s volunt\u00e0riament i amb \u00e0nim compassiu a ajudar a una persona que pateix, tamb\u00e9 es desconfia que aquesta persona s\u00e0piga valorar si el seu patiment \u00e9s insuportable.
\nAmb el control previ per part de la comissi\u00f3 d’avaluaci\u00f3, el pacient ha de demostrar que el seu patiment \u00e9s suficientment gran perqu\u00e8 un grup de persones alienes autoritzi a remeiar-lo. Si ell o el metge que l’at\u00e9n no t\u00e9 suficient habilitat per demostrar el que \u00e9s indemostrable, quedar\u00e0 condemnat a seguir patint, o a rec\u00f3rrer a la jurisdicci\u00f3 contenci\u00f3s-administrativa, que no sembla el mitj\u00e0 m\u00e9s idoni en aquest cas.<\/p>\n
S’oblida que una mateixa situaci\u00f3 pot ser viscuda amb toler\u00e0ncia per uns, amb resignaci\u00f3 per d’altres, i amb desig de posar fi a la seva vida pels qui demanen ajuda per morir. El patiment, amb dolor o sense, escapa al prop\u00f2sit de mesurar-ho tot, un fet que cada cop impregna m\u00e9s les nostres vides. Si ni els professionals sanitaris, que estan familiaritzats amb tractar el patiment dels seus pacients, poden avaluar-lo de manera objectiva, menys comprensible \u00e9s que un jurista, habitualment des d’un despatx, pugui aportar gaire m\u00e9s llum.<\/p>\n
Encara que la Llei preveu la possibilitat d’escur\u00e7ar els m\u00e9s de 50 dies que calen per realitzar els tr\u00e0mits (no pas per eliminar-los), \u00e9s possible que el procediment sigui excessivament complex per aquelles persones amb expectativa de vida molt curta. Altres podran sentir-se intimidades amb l’exig\u00e8ncia d’haver de justificar i explicar el seu patiment a persones que no coneixen i amb les que no desitjarien compartir una q\u00fcesti\u00f3 tan \u00edntima i personal. Passar per un tribunal abans de morir-se no \u00e9s segurament, el que la majoria dels pacients voldrien.<\/p>\n
D’altra banda, alguns metges que d’entrada podrien mostrar-se sol\u00b7l\u00edcits a atendre la petici\u00f3, desistiran en veure la tasca feixuga que s’afegeix, a la ja de per si estressant responsabilitat d’ajudar a morir a una persona. Tamb\u00e9 pot ser que altres professionals accedeixin a seguir el tr\u00e0mit per\u00f2 sense massa convicci\u00f3. \u00abMiri, veurem que diu la Comissi\u00f3 sobre el seu sofriment, si ho accepten ja l’ajudar\u00e9, per\u00f2 si no…\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s una llei que, a m\u00e9s de burocratitzar, fomenta la pr\u00e0ctica de la medicina defensiva, perqu\u00e8 quan es vol ajudar veritablement a una persona que pateix, la conducta no la pot guiar la paperassa ni la por als litigis, sin\u00f3 la compassi\u00f3 i el benestar del pacient, que en aquest cas es concreta en ajudar-lo a deixar de viure i, per tant, de patir. Molts tr\u00e0mits es fan perqu\u00e8 es demanen, no pas perqu\u00e8 es creguin necessaris. En fer-ne m\u00e9s dels que convenen, com \u00e9s el cas, hi ha m\u00e9s possibilitats de fer m\u00e9s mal del que es pret\u00e9n evitar.<\/p>\n
Hi ha previstes 17 Comissions d’Avaluaci\u00f3 a tot l’Estat perqu\u00e8 realitzin aquest control previ per\u00f2, donat que la seva composici\u00f3 \u00e9s compet\u00e8ncia dels governs auton\u00f2mics, no \u00e9s dif\u00edcil imaginar que en uns llocs ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil que en d’altres sol\u00b7licitar que s’atengui el que la Llei reconeix com un dret i, per tant, res impedir\u00e0 que es produeixi un lamentable turisme eutan\u00e0sic a l’interior de l’estat espanyol.<\/p>\n
Pel que fa a l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, dret que qualsevol professional pot exercir per q\u00fcestions morals o religioses, no sembla id\u00f2nia la creaci\u00f3 d’un registre centralitzat. Molts professionals poden voler modular la seva implicaci\u00f3 en funci\u00f3 del cas que es presenti. No tot \u00e9s blanc o negre.<\/p>\n
En definitiva, no s’ha posat f\u00e0cil la implicaci\u00f3 dels professionals en donar la resposta m\u00e9s adequada al patiment del malalt, per\u00f2 res del que s’ha dit q\u00fcestiona la import\u00e0ncia que es despenalitzi l’ajuda a morir i que es produeixi un minuci\u00f3s control posterior a la intervenci\u00f3 eutan\u00e0sica. Fins i tot pot ser convenient que es faci aquesta avaluaci\u00f3 per part de la Comissi\u00f3 amb car\u00e0cter previ quan al professional que rep la sol\u00b7licitud se li plantegen dubtes. Per\u00f2 en la majoria de casos, els tr\u00e0mits de control previ s\u00f3n clarament contraproduents, no aporten valor afegit i, en canvi, poden augmentar el sofriment del malalt, alhora que fan menys responsable l’actuaci\u00f3 del professional sanitari.<\/p>\n
Cal anar pensant a fer una proposta per millorar la Llei amb un esperit de desburocratitzar-la, tot mantenint mecanismes de control previ per a casos dubtosos. Els tr\u00e0mits administratius de sol\u00b7licitud previs poden arribar a ser contraproduents, com passaria si fossin exigits per a la retirada de tractaments vitals o sedacions pal\u00b7liatives, q\u00fcestions ambdues que formen part de la bona pr\u00e0ctica assistencial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja quasi tenim llei de l’eutan\u00e0sia. Una Llei que permetr\u00e0 rebre ajuda per morir a aquelles persones que, patint de forma insuportable, no troben resposta en el que els hi ofereix la Medicina. Han estat diverses les iniciatives endegades fracassades, per\u00f2 el sentiment majoritari d’una societat on moltes persones ho viuen en primera persona o […]<\/p>\n","protected":false},"author":388,"featured_media":26390,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[83,2325],"class_list":["post-26389","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-eutanasia","tag-llei-eutanasia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26389","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/388"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26389"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26389\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}