No fa ni cent anys que les dones tenen dret a vot a l’estat espanyol. No els va estar perm\u00e8s obrir un compte bancari fins al 1975. I nom\u00e9s fa 15 anys que una dona t\u00e9 el dret legal a casar-se amb una altra dona. La societat avan\u00e7a i amb ella la consecuci\u00f3 de drets per a diferents col\u00b7lectius: fets que fa anys podien sonar a utopia, avui s\u00f3n el dia a dia de milers de persones. Per\u00f2 la hist\u00f2ria sempre t\u00e9 girs de gui\u00f3 preparats. 2020 va ser l’any de la pand\u00e8mia mundial, d’un virus que, si b\u00e9 se’ns va dir que contagiava tothom per igual i que no entenia de fronteres, ben aviat es va demostrar que s\u00ed entenia de classes socials i de g\u00e8nere.<\/p>\n
I \u00e9s que les dones tenen m\u00e9s n\u00fameros de contagiar-se de Covid, per\u00f2 no perqu\u00e8 la seva gen\u00e8tica sigui capriciosa, sin\u00f3 perqu\u00e8 estan m\u00e9s exposades al virus degut a la realitzaci\u00f3 de tasques en primera l\u00ednia i feines essencials. L’any de la pand\u00e8mia tamb\u00e9 es va celebrar el 25\u00e8 aniversari de la Confer\u00e8ncia Mundial de la Dona, celebrada a Pekin. 25 anys de drets i vict\u00f2ries que podrien anar-se’n a norris. \u201cHem retrocedit un quart de segle\u201d, es lament\u00e0 Anita Bhatia, directora d’ONU Dones. \u201cLa Covid ha subratllat i explotat la continuada negaci\u00f3 dels drets de les dones, que s’estan enduent la pitjor part de l’enorme impacte social i econ\u00f2mic de la pand\u00e8mia\u201d, afeg\u00ed.<\/p>\n
Segons dades de la mateixa ONU, s’espera que 47 milions de dones caiguin sota el llindar de la pobresa a causa de la pand\u00e8mia, i \u00e9s que la projecci\u00f3 era que la taxa de pobresa entre les dones caigu\u00e9s un 2,7% entre 2019 i 2021, per\u00f2 ara les xifres parlen d’un augment del 9,1%. \u201cQuan explota una crisi d’aquestes dimensions, les dones ja hi arriben en desavantatge\u201d, exposa Sira Vilardell, directora de la Fundaci\u00f3 Surt. L’atur s’ha encebat amb les dones, que s\u00f3n les que ocupen les feines temporals i m\u00e9s prec\u00e0ries. \u201cA l’alta bretxa salarial s’hi suma una elevada p\u00e8rdua de llocs de treball, fet que posa les dones en una situaci\u00f3 de greu vulnerabilitat\u201d, apunta Vilardell.<\/p>\n
\nS’espera que 47 milions de dones caiguin sota el llindar de la pobresa a causa de la pand\u00e8mia. La projecci\u00f3 era que la taxa de pobresa femenina caigu\u00e9s un 2,7%, per\u00f2 ara les xifres parlen d’un augment del 9,1%<\/p>\n<\/blockquote>\n
Per\u00f2, incl\u00fas les dones que han conservat la feina durant la pand\u00e8mia han notat els seus efectes. Durant les setmanes m\u00e9s dures del confinament, durant les quals nom\u00e9s es permetia sortir als treballadors essencials, els aplaudiments dels vespres anaven dirigits als sanitaris i sanit\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9 als transportistes, caixeres de supermercat o treballadores de les cures o de la neteja. I a aquestes, els aplaudiments no els van compensar l’alta bretxa salarial. Les dones treballadores essencials superen en pocs sectors el salari mitj\u00e0. I en alguns en els quals l’assoleixen, ho fan amb una gran bretxa salarial, com a les tasques sanit\u00e0ries, amb un greuge de 10.300 euros anuals.<\/p>\n
Pel que fa a les treballadores de la neteja, elles cobren gaireb\u00e9 7.000 euros menys a l\u2019any que els homes. Ambd\u00f3s en una categoria que es troba for\u00e7a per sota del salari mitj\u00e0 espanyol: 23.646 euros l\u2019any. Aquestes dades, per\u00f2, nom\u00e9s tenen en compte les treballadores que tenen contracte i estan regularitzades. I \u00e9s que, oficialment hi ha 319.000 treballadores de la llar donades d\u2019alta a la Seguretat Social. Per\u00f2 l\u2019INE t\u00e9 recollides 580.500 persones que es dediquen professionalment a les tasques de cures i de la llar. Aix\u00ed, parlem de 261.500 persones que no estan registrades, que treballen, per tant, sense contracte.<\/p>\n
Dona i migrada, el binomi de la desigualtat<\/h3>\n
\u201cEl nostre model econ\u00f2mic posa en valor el treball productiu, per aix\u00f2 quan parlem d’atenci\u00f3 dom\u00e8stica i a les persones, no hi ha cap reconeixement social ni econ\u00f2mic. Amb la pand\u00e8mia s’ha fet evident que les tasques de cura s\u00f3n essencials, per\u00f2 ho han de ser en el mercat laboral, no nom\u00e9s a l’esfera privada\u201d, opina Sira Vilardell. I \u00e9s que el cas de les dones treballadores de les cures en situaci\u00f3 de precarietat \u00e9s sovint, tamb\u00e9, el cas de dones migrades que treballen sense contracte. Una d’entre el miler d’hist\u00f2ries \u00e9s la de la Johana L\u00f3pez, nascuda a Hondures i ve\u00efna de Barcelona des de fa 10 anys.<\/p>\n
Avui, la Johana t\u00e9 papers, per\u00f2 li va costar ben b\u00e9 set anys aconseguir-los. \u201cVaig ser explotada de diverses maneres i en diverses feines, per\u00f2 vaig aguantar perqu\u00e8 volia regularitzar-me\u201d, explica. Durant anys va treballar en el sector de les cures, gaireb\u00e9 sempre d’interna, ajudant persones grans. \u201c\u00c9s molt dif\u00edcil trobar alg\u00fa que et faci contracte, encara que tinguis papers. Molta gent t’enganya i et diu que te’l faran, per\u00f2 \u00e9s mentida\u201d, recorda la Johana, qui assegura que la pand\u00e8mia els ha afectat molt com a col\u00b7lectiu \u201cmoltes han estat acomiadades, sense atur ni ajudes, per\u00f2 aix\u00f2 ens ha passat sempre\u201d.<\/p>\n
\nLa situaci\u00f3 no ha millorat: les noies que treballen d’internes t’expliquen les mateixes hist\u00f2ries avui que anys enrere. L’\u00fanica cosa que ha millorat \u00e9s que hem apr\u00e9s a organitzar-nos<\/p>\n<\/blockquote>\n
La Johana denuncia un constant racisme i explotaci\u00f3: \u201cla cosa no millora, les noies que treballen com a internes t’expliquen les mateixes hist\u00f2ries avui que anys enrere\u201d. L’\u00fanica cosa que ha canviat, segons Johana, \u00e9s que les treballadores s’han organitzat. Un dels exemples de xarxa per a les dones migrades \u00e9s el col\u00b7lectiu barcelon\u00ed Mujeres Migrantes Diversas (DMD), del qual la Johana forma part. Es tracta d’un grup, compost principalment per treballadores hondurenyes de les cures, que lluiten pels drets de les seves companyes. \u201cEns resolem els dubtes i batallem plegades perqu\u00e8 es compleixin els nostres drets. No som menys que ning\u00fa\u201d, afirma.<\/p>\n
Una de les grans vict\u00f2ries recents de DMD ha estat l’\u00e8xit de la caixa de resist\u00e8ncia que van posar en marxa a Barcelona durant els moments m\u00e9s durs de la pand\u00e8mia. Entitats socials i persones particulars van engreixar un fons que va servir per ajudar les companyes que s’havien quedat sense feina. I en molts casos, aix\u00f2 va implicar quedar-se tamb\u00e9 sense casa. \u201cJo vaig ser interna durant molts anys i nom\u00e9s lliurava 6 hores a la setmana, durant les quals no tenia on anar. Sovint em tancava a l’esgl\u00e9sia a resar\u201d, recorda Johana, qui explica que un dels motius pels quals s’aguanta tanta explotaci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 \u201cla feina, per molt prec\u00e0ria que sigui, de vegades et d\u00f3na un sostre\u201d.<\/p>\n
Per\u00f2 amb un sostre no \u00e9s suficient. Un dels problemes que denuncia el col\u00b7lectiu, lligat al fet de treballar sense contracte, \u00e9s que a moltes internes se’ls nega el dret a empadronar-se a la llar on treballen i viuen. Segons la llei d’estrangeria, es necessiten tres anys de padr\u00f3 per a poder accedir als papers, per aix\u00f2, moltes treballadores internes opten per llogar una habitaci\u00f3, en la qual no hi viuen o, com a molt, hi passen una nit a la setmana, per a poder-s’hi empadronar. \u201cPer\u00f2 no totes tenen aquesta sort: amb un sou de 500 o 600 euros, quina habitaci\u00f3 vols llogar a Barcelona?\u201d, es pregunta.<\/p>\n
Pagar amb la salut<\/h3>\n
El padr\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s necessari per a accedir al perm\u00eds de resid\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a poder optar a altres serveis b\u00e0sics, com l’atenci\u00f3 a la sanitat p\u00fablica. Segons la llei actual, que regula l’estat de les treballadores de les cures, treballin amb contracte o sense, no tenen dret ni a la prestaci\u00f3 per atur ni a una baixa laboral. Aquesta \u00e9s la causa d’hist\u00f2ries com la de la Johana: \u201cuna vegada quasi em desmaio per febre, anava pel passad\u00eds agafant-me als marcs per a no caure a terra, per\u00f2 la senyora de la casa, en lloc de deixar-me reposar, em va manar que fes el sopar\u201d, recorda. \u201cSort que no va ser res i em vaig recuperar, per\u00f2 n’hi ha d’altres que no van tenir aquesta sort\u201d, diu.<\/p>\n
Les dones, sobretot aquelles que es troben en situacions de precarietat i vulnerabilitat, s\u00f3n m\u00e9s propenses a patir -i aguantar- vulneracions de drets a les seves feines. \u201cMoltes vegades es toleren mals tractes per por a perdre el treball, sobretot quan aquest va associat a la llar\u201d, explica la Sira Vilardell, qui tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia al fet que moltes dones suporten malalties o lesions sense agafar-se la baixa, per por a les repercussions que aix\u00f2 pugui tenir. Segons dades de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona (ASPB), el 2018 hi va haver 251 dones que van patir una malaltia relacionada amb el seu \u00e0mbit laboral, per\u00f2 no es van agafar la baixa. El doble de dones que d’homes.<\/p>\n
\nEl 2018 a Barcelona hi va haver 251 dones que van patir una malaltia relacionada amb el seu \u00e0mbit laboral, per\u00f2 no es van agafar la baixa. El doble de dones que d’homes<\/p>\n<\/blockquote>\n
Tota aquesta c\u00e0rrega econ\u00f2mica i la por a perdre la feina per una baixa es transforma en pressi\u00f3 psicol\u00f2gica. Tant \u00e9s aix\u00ed que, segons la mateixa ASPB, el 75,9% de malalties mentals relacionades amb la feina les afecten a elles. \u201cVivim en una societat androc\u00e8ntrica que diu a les dones que no valen res, que no els deixa desenvolupar una carrera i les impulsa a treballs precaris o a cobrar menys que un home per la mateixa feina\u201d, assegura la doctora Carme Valls, endocrin\u00f2loga i autora del llibre Mujeres invisibles para la medicina <\/i>(Capit\u00e1n Swing, 2020). \u201cLa dona ren\u00fancia a tenir una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia, com deia Virginia Woolf. Aix\u00f2 la fa m\u00e9s ansiosa i, sobretot, la fa renunciar a una major qualitat de vida\u201d, sentencia.<\/p>\n
Aquesta postura de Valls se sustenta amb dades, que assenyalen que el 85% dels psicof\u00e0rmacs s’administren a dones. \u201c\u00c9s molt m\u00e9s freq\u00fcent que, a la primera consulta, se li doni un ansiol\u00edtic a una dona que a un home. A Espanya es recepta cinc vegades m\u00e9s antidepressius a dones que a homes, i el doble d’ansiol\u00edtics\u201d, explica la doctora. Aquesta realitat m\u00e8dica obt\u00e9 m\u00e9s matisos i complexitat quan s’analitza la valoraci\u00f3 del propi estat de salut. Les dones acostumen a ser resilients, per\u00f2 s\u00f3n conscients que aix\u00f2 passa factura.<\/p>\n
Segons un estudi realitzat per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del pla estrat\u00e8gic contra la feminitzaci\u00f3 de la pobresa i de la precarietat a la ciutat, el 26% de les dones considera que el seu estat de salut \u00e9s regular, dolent o molt dolent, mentre que nom\u00e9s el 16% d’homes afirmen el mateix. A l’altra cara de la moneda, el 26% d’homes creuen que la seva salut est\u00e0 en molt bon estat, per\u00f2 nom\u00e9s un 20% de dones pensen el mateix.<\/p>\n
Tancades amb el seu agressor<\/h3>\n
\u201cLa clau per a lluitar contra totes les viol\u00e8ncies i discriminacions que pateixen les dones passa per garantir una feina i un sou digne, aix\u00ed com assegurar el dret a l’habitatge\u201d, assegura Sira Vilardell. Aquesta f\u00f3rmula, segons la directora de la Fundaci\u00f3 Surt, tamb\u00e9 \u00e9s essencial per a atendre les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia masclista, ja que \u201csense assegurar l’empoderament econ\u00f2mic, \u00e9s molt dif\u00edcil que se’n surtin\u201d. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la depend\u00e8ncia econ\u00f2mica i habitacional ha estat sempre un dels grans entrebancs a l’hora de denunciar viol\u00e8ncies en el si de la llar. I ho ha estat m\u00e9s encara durant la pand\u00e8mia i el confinament.<\/p>\n
\u201cMolts casos que ens arribaven eren de dones que estaven lligades a casa amb el seu agressor i es preguntaven on dormirien l’endem\u00e0 si denunciaven\u201d, explica Vilardell. Les conseq\u00fc\u00e8ncies del tancament van ser dures pel conjunt de la poblaci\u00f3, per\u00f2 ho van ser m\u00e9s per a aquelles dones i criatures que es van veure atrapades a casa amb el seu agressor. Van veure allunyar-se els seus companys i companyes de feina, les altres fam\u00edlies de les escoles dels nens, les visites a amigues… Tot d’activitats de socialitzaci\u00f3 que teixien la xarxa de les dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia van ser restringides, mentre la tensi\u00f3 a les cases augmentava.<\/p>\n
\u201cHi ha moltes coses que afecten la viol\u00e8ncia. Arran de la Covid ha empitjorat la salut mental de molta gent, degut a la p\u00e8rdua de feina, a la tensi\u00f3 per la situaci\u00f3… Quan el context ho permet, les dones s\u00f3n molt resilients, per\u00f2 si la xarxa cau, la cosa canvia\u201d, explica Laia Costa, coordinadora del SARA (Servei d’Atenci\u00f3, Recuperaci\u00f3 i Acollida) de l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix atenci\u00f3 a v\u00edctimes de viol\u00e8ncia masclista. Des d’aquest servei del consistori, Costa recorda que \u201cla viol\u00e8ncia econ\u00f2mica sempre hi \u00e9s, per\u00f2 en \u00e8poques de crisi t\u00e9 m\u00e9s pes que mai\u201d i tots aquests elements que resten autonomia a la v\u00edctima sempre s\u00f3n un impediment m\u00e9s a l’hora de denunciar.<\/p>\n
\nLes den\u00fancies per viol\u00e8ncia masclista van caure dr\u00e0sticament durant el confinament; no \u00e9s fins que es comen\u00e7a a poder sortir de casa que les dones denuncien, per por al que els pugui passar a elles o a les seves criatures<\/p>\n<\/blockquote>\n
I aix\u00ed ho demostren les dades recollides pel SARA sobre viol\u00e8ncies masclistes a Barcelona durant la pand\u00e8mia. Durant el primer estat d’alarma del 2020 (del 14 de mar\u00e7 fins al 21 de juny) es van recollir 144 situacions d’urg\u00e8ncia, en les quals la integritat f\u00edsica de la v\u00edctima corria perill. Aquesta xifra suposa una davallada molt important respecte la in\u00e8rcia que hi havia abans del confinament. Fins al mar\u00e7, les urg\u00e8ncies del 2020 duplicaven les de l’any anterior, per\u00f2 en el moment en qu\u00e8 es decreta l’estat d’alarma, aquestes cauen gaireb\u00e9 fins al zero. Cal esperar a les primeres fases del desconfinament, vora la primera setmana de maig, perqu\u00e8 les den\u00fancies comencin a pujar ja fins als mateixos nivells de l’any anterior. I creixent.<\/p>\n
\u201cNo \u00e9s fins que es comen\u00e7a a desescalar i les dones poden sortir de casa amb els seus fills i filles, que comencen a denunciar. Durant el confinament, van perdre els factors de protecci\u00f3 social i no es veuen amb cor de denunciar els agressors per por al que els pugui passar a elles o a les criatures\u201d, explica Costa. Aquelles 144 den\u00fancies per urg\u00e8ncia, assegura, \u201cvan ser poques, per\u00f2 van ser tremendament greus\u201d. Per a no arribar a aquestes situacions de risc extrem, des del SARA treballen molt l’atenci\u00f3 seguida i personalitzada de les dones que arriben als seus serveis. \u00c9s per aix\u00f2 que, davant la situaci\u00f3 excepcional que els presentava el confinament, van triplicar el nombre d’atencions i de dones ateses des del moment en qu\u00e8 es decreta l’estat d’alarma.<\/p>\n
\u201cDe seguida vam entendre que hav\u00edem de trucar m\u00e9s. No nom\u00e9s perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s m\u00e9s incidents, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquelles dones es van trobar soles davant situacions molt complexes\u201d, recorda Costa. Aquests mesos de situacions dif\u00edcils van posar de manifest la realitat insostenible de moltes dones per\u00f2, un cop a la ‘nova normalitat’, la viol\u00e8ncia segueix present, amb diverses cares, m\u00e8todes i resultats, per\u00f2 segueix. \u201cLa viol\u00e8ncia \u00e9s summament intel\u00b7ligent i muta\u201d, diu Costa. La pand\u00e8mia de la Covid ha demostrat que els \u00e8xits i vict\u00f2ries de la lluita feminista poden ser ef\u00edmers si no es treballen des de l’arrel les desigualtats de les dones. No es tracta nom\u00e9s de treballar per a la paritat a les empreses, ni inundar de violeta els carrers el 8 de mar\u00e7. Es tracta d’assegurar l’autonomia de les dones i que no siguin elles les primeres a parar el cop la propera crisi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No fa ni cent anys que les dones tenen dret a vot a l’estat espanyol. No els va estar perm\u00e8s obrir un compte bancari fins al 1975. I nom\u00e9s fa 15 anys que una dona t\u00e9 el dret legal a casar-se amb una altra dona. La societat avan\u00e7a i amb ella la consecuci\u00f3 de drets […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":26397,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,47],"tags":[2176,2326,52,1736],"class_list":["post-26396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-factor-huma","tag-covid-19","tag-desigualtats-de-genere","tag-dones","tag-pandemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26396"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26396\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}