<\/p>\n
Jordi Serra Cobo \u00e9s una de les veus de refer\u00e8ncia a l’hora de parlar de la pand\u00e8mica i de posar l’emerg\u00e8ncia de salut, en el context del canvi clim\u00e0tic. \u00c9s investigador expert en eco epidemiologia en el departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ci\u00e8ncies Ambientals de la Universitat de Barcelona, per la que \u00e9s doctor. Tamb\u00e9 \u00e9s membre de l’Institut d’Investigaci\u00f3 de la Biodiversitat (IRBio) i Cient\u00edfic que treballa amb l’Institut Pasteur. Hem conversat amb ell en el programa ‘Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica’, de R\u00e0dio 4.<\/p>\n
\u00abFeia molt temps que avis\u00e0vem que s’estaven produint canvis molt r\u00e0pids i que podr\u00edem tenir un escenari pand\u00e8mic\u00bb, diu el doctor Serra Cobo. \u00abL’any 2013 ho vam advertir i no ens van fer cas. Ens pod\u00edem haver preparat molt m\u00e9s i protegir-nos, en especial les ciutats, que s\u00f3n els focus on inicialment (despr\u00e9s s’expandeix) hi ha m\u00e9s probabilitat que es produeixin aquests fen\u00f2mens. Passa, per\u00f2, que vivim en una societat que actua m\u00e9s per reacci\u00f3 que no pas per prevenci\u00f3. Procedim quan tenim el problema al damunt\u00bb.<\/p>\n
I continua: \u00abSab\u00edem que venia una epid\u00e8mia, per\u00f2 no sab\u00edem quina, ni quin virus, ni quan. Ara b\u00e9, des de feia temps coneix\u00edem que els coronavirus eren dels pat\u00f2gens que tenien m\u00e9s probabilitat. Hi havia precedents. En aquest segle XXI ja hem tingut cinc epid\u00e8mies de coronavirus amb humans i una amb porcs. Per tant, hi havia s\u00edmptomes que ho estaven avisant\u00bb.<\/p>\n
El 2018, per protegir les ciutats contra els virus emergents, es van presentar sengles projectes a La Caixa i a l’Ajuntament de Barcelona. Van respondre que \u00abno tocava\u00bb. A La Caixa el van trobar innovador, per\u00f2… Tampoc a l’Ajuntament de Barcelona el van estimar necessari. Hi havia \u00abcalma\u00bb, no s’havien trobat pat\u00f2gens i el projecte els resultava alarmista.<\/p>\n
Explica Serra Cobo: \u00abEra un projecte multidisciplinari que tenia en compte factors socioecon\u00f2mics, biol\u00f2gics, epidemiol\u00f2gics. L’objectiu era detectar canvis en la circulaci\u00f3 de virus zoon\u00f2tics abans que s’expandissin a la ciutadania. Per fer-lo, calia una s\u00e8rie d’esp\u00e8cies sentinelles que permetessin descobrir aquestes circulacions de virus a les ciutats\u00bb.<\/p>\n
Centrat a Barcelona, s’havia de fer tamb\u00e9 a Par\u00eds i Roma, amb la voluntat d’exportar el model a altres ciutats. L’encap\u00e7alaven el doctor Serra Cobo i el seu equip de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat \u2013 IRBio \u2013, i el doctor Tom\u00e0s Pumarola de la Vall d’Hebron. Hi participaven tamb\u00e9 l’Institut Pasteur de Par\u00eds, la Universitat de Cambridge, l’Institut Spallanzani de Roma, l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, la Facultat de Biologia de la UB, l’equip ‘Cresta’ de la UAB i l’Ajuntament de Barcelona. No es va poder fer. En temps de bonan\u00e7a, els resultava \u00abcomplicat\u00bb prendre precaucions i mesures preventives.
\n\u00abNo sabrem, postil\u00b7la Serra Cobo, si ens hagu\u00e9s perm\u00e8s detectar el coronavirus, per\u00f2 s\u00ed que ens haguera possibilitat estar bastant m\u00e9s preparats per donar una resposta m\u00e9s immediata. Les ciutats s’hagueren pogut preparar per prevenir possibles epid\u00e8mies. \u00c9s una de les assignatures pendents. Encara ning\u00fa ens ha demanat res…\u00bb<\/p>\n
En l’\u00e0mbit global, un dels fen\u00f2mens detectats \u00e9s que els canvis que es produeixin arreu, de tota mena, s\u00f3n molt r\u00e0pids. I molt globals. Un problema greu del qual no en som prou conscients. Les coses que no passaven, ara poden passar.<\/p>\n
\u00abCal controlar les mercaderies, afirma Serra Cobo, perqu\u00e8 arribin sense ‘acompanyants’, siguin esp\u00e8cies invasores o pat\u00f2gens. El mosquit tigre va arribar a Sant Cugat del Vall\u00e8s procedent del sud-est asi\u00e0tic, en una importaci\u00f3 de pneum\u00e0tics on hi havia postes del mosquit. A trav\u00e9s de les mercaderies tamb\u00e9 ha arribat la papallona que ens est\u00e0 deixant sense boix a la Garrotxa i el Ripoll\u00e8s, per posar dos exemples\u00bb.<\/p>\n
De la mateixa manera que arriben esp\u00e8cies invasores que podem veure (mercaderies \/ importacions), poden arribar nous virus.<\/p>\n
Per altra banda, a les ciutats hi ha una fauna que va canviant en el decurs dels anys, com \u00e9s el cas de la t\u00f3rtora turca, que s’ha convertit en una de les esp\u00e8cies m\u00e9s abundants, i de la qual no sabem la quantitat de pat\u00f2gens que hostatja. \u00c9s un proc\u00e9s din\u00e0mic en el qual les esp\u00e8cies van canviant i, per tant, variant els microorganismes que poden contenir.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, \u00e9s necessari fer tres coses, sost\u00e9 Serra Cobo:<\/p>\n
Controlar les mercaderies.<\/p>\n
Controlar les esp\u00e8cies, de fauna, sense aprensi\u00f3, per\u00f2 amb voluntat ferma de controlar quins possibles pat\u00f2gens poden dur.<\/p>\n
I una tercera m\u00e9s complicada, el control del moviment de persones, tan local com globalment. En especial, quan saps que hi ha un focus infecci\u00f3s all\u00e0 d’on provenen.<\/p>\n
\u00abPermeteu-me un exemple, diu Serra Cobo, a l’Amaz\u00f2nia estem investigant el Zika. Al comen\u00e7ament de l’epid\u00e8mia del Zika, quan observaves els casos al Brasil, era interessant comprovar com s’anaven distribuint en els pobles on hi havia carreteres. \u00c9s a dir, que era amb els vehicles on, molt probablement, es transportaven els mosquits que arribaven aix\u00ed als pobles on es produ\u00efen els casos. Distribuci\u00f3, doncs, molt relacionada amb les vies de comunicaci\u00f3. Tots ens movem molt, i aix\u00f2 t\u00e9 un preu\u00bb.<\/p>\n
El 28 de desembre, public\u00e0vem a Catalunya Plural una entrevista amb el doctor itali\u00e0 Giovanne Apolone, director de l’Institut Nacional del C\u00e0ncer a Mil\u00e0. En s\u00edntesi, inform\u00e0vem que el virus circulava per It\u00e0lia des de setembre de 2019, tres mesos abans que es notifiqu\u00e9s formalment l’epid\u00e8mia a la Xina.<\/p>\n
Mesos abans, Jordi Serra Cobo ho havia anticipat: \u00abEl virus no va apar\u00e8ixer el desembre de 2019 a Wuhan. Les nostres dades, argumenta, ens permeten afirmar que l’octubre de 2019 ja hi havia el coronavirus a la Xina\u00bb.
\nProbablement el que va passar a Wuhan fou el seu engrandiment. En aquelles dates de desembre, a la ciutat hi va haver una gran concentraci\u00f3 de gent a causa de les festes tradicionals, amb centenars de milers de persones al carrer, tal vegada m\u00e9s d’un mili\u00f3, omplint de gom a gom els carrers, places i mercats. Les concentracions van afavorir la propagaci\u00f3 de la malaltia que ja es difonia. I una ciutat plena de gom a gom, d’onze milions d’habitants, amb la gent als carrers, va fer que s’amplifiqu\u00e9s una malaltia que ja per ella mateixa era molt transmissible. Wuhan \u00e9s un centre educatiu, industrial i tecnol\u00f2gic molt ben connectat. Si es va produir un fenomen d’amplificaci\u00f3 com el descrit, la propagaci\u00f3 era cosa f\u00e0cil. [Recordem que la doctora Rosa Maria Pint\u00f3, el doctor Albert Bosch i el seu equip, van descobrir que el virus era a les aig\u00fces residuals de Barcelona el mes de mar\u00e7 de 2019]<\/p>\n
Hi ha tres regions on es concentra la m\u00e0xima biodiversitat i tamb\u00e9 de pat\u00f2gens: l’\u00c0frica Central (a Camerun la p\u00e8rdua de boscos s’estima d’entre 800 i 1.000 quil\u00f2metres quadrats anuals en part per a la construcci\u00f3 de carreteres i l’expansi\u00f3 d’assentaments humans), el Sud-est Asi\u00e0tic (on s’ha perdut el 30% de la superf\u00edcie forestal en quaranta anys), i l’Am\u00e8rica Central i l’Amaz\u00f2nia (a l’Amaz\u00f2nia la desforestaci\u00f3 supera el 17% i est\u00e0 a un 3% d’arribar a un possible punt de capgirell (no retorn), que se situa a partir del 20% i que d’assolir-se i confirmar-se, convertiria la selva en sabanes seques). I una quarta regi\u00f3 emergent per causa del desgla\u00e7 que podria alliberar pat\u00f2gens enterrats.<\/p>\n
Raona Serra Cobo: \u00abQuan es produeix una desforestaci\u00f3 de boscos tropicals per implantaci\u00f3 d’assentaments humans, agricultura, granges, cases, es destrueix una part de bosc i de la fauna que vivia en aquest bosc. Una part dels animals marxen i una altra pot tenir problemes de superviv\u00e8ncia i morir. Per\u00f2 hi ha una tercera part que intenta trobar nous refugis all\u00e0 on vivien. Aquests nous resguards els aconsegueixen en els assentaments constru\u00efts pels humans: granges, cases… Aleshores, aquestes esp\u00e8cies, que no tenien contacte amb les persones ni amb els animals de granja, ara, en fer els aixoplucs a les cases i granges pr\u00f2ximes, comencen a tenir-ne. En el cas que aquests animals siguin reservoris d’algun patogen, augmenta la probabilitat d’una adaptaci\u00f3 del patogen a l’esp\u00e8cie humana i\/o a les esp\u00e8cies d’animals de granja. Si esdev\u00e9, s’incrementa la possibilitat d’un salt d’esp\u00e8cie. \u00c9s el cas del coronavirus probablement\u00bb.<\/p>\n
Quan canviem la din\u00e0mica de conducta d’una esp\u00e8cie que \u00e9s reservori de pat\u00f2gens, ens explica Serra Cobo, variem el cicle dels pat\u00f2gens i podem alterar el risc de transmissi\u00f3. Quan aix\u00f2 passa, es possible que es modifiqui el risc de transmissi\u00f3 a un nou amfitri\u00f3. Sovint, som nosaltres. \u00c9s la transfer\u00e8ncia zoon\u00f2tica, un patogen d’origen animal infecta els humans. S’han posat, i continuem posant, les bases de noves epid\u00e8mies: Zika, \u00c9bola, SARS, MERS, hepatitis E, dengue, chikungunya, Nipah, Covid-19…<\/p>\n
I continua discorrent: \u00abl’origen ancestral del coronavirus, del SARS-CoV-2 que ha causat la COVID-19, \u00e9s amb molta probabilitat, el ratpenat. Ara b\u00e9, els ratpenats no han transm\u00e8s la COVID-19 a les persones. En el pas del coronavirus de ratpenat a les persones hi ha tota una evoluci\u00f3. Per tant, en la transmissi\u00f3 hi ha d’haver, amb molta probabilitat, una esp\u00e8cie m\u00e9s propera a la humana, que ha actuat com a intermediari. En tot cas, i \u00e9s molt important destacar-ho, la pand\u00e8mia no ha sortit d’un laboratori, ni \u00e9s un virus manipulat. \u00c9s un virus procedent de fauna salvatge que ha evolucionat i passat a l’esp\u00e8cie humana\u00bb.<\/p>\n
Primer, fou amb la canya de sucre lligada a la colonitzaci\u00f3, l’esclavitud i l’acumulaci\u00f3 de capital. Despr\u00e9s, la ‘revoluci\u00f3 verda’ dels anys cinquanta de segle passat, que va causar desigualtats, fam i pobresa i greus danys a l’entorn i la biodiversitat. Ara \u00e9s el torn de l’agroind\u00fastria, que amb alts rendiments basats en entrades tecnol\u00f2giques (pesticides, fungicides…), ha penetrat i destru\u00eft territoris dedicats a l’agricultura familiar basada en l’autoconsum. Els monocultius, com els de soja i palma d’oli, s\u00f3n els responsables del despla\u00e7ament i despossessi\u00f3 de milers i milers de camperols de les seves terres. Per\u00f2 no tan sols.<\/p>\n
En un anterior article a Catalunya Plural titulat ‘La salut del planeta llan\u00e7a nous crits d’auxili’<\/a>, ja cit\u00e0vem Delia Grace, epidemi\u00f2loga, veterin\u00e0ria i acad\u00e8mica de l’Institut de Recursos Naturals de la Universitat de Greenwich, a Londres. Grace \u00e9s autora principal de l’informe de Nacions Unides ‘Prevenint la propera pand\u00e8mia: les zoonosis i com trencar la cadena de transmissi\u00f3’, presentat el juliol de 2020<\/a>. Argumenta: \u00aben l’\u00faltim segle han sorgit m\u00e9s i m\u00e9s malalties infeccioses: vaques boges, grip avi\u00e0ria, VIH-SIDA, grip espanyola, i ara la COVID-19. El 75% han tingut com a font animals salvatges. I moltes infeccions han arribat als humans usant com a ‘ponts’ animals dom\u00e8stics molt m\u00e9s nombrosos que els salvatges: pollastres, porcs, remugants i altres tipus de bestiar. La demanda de prote\u00efna d’origen animal \u2014ous, pollastre, carn bovina, peixos\u2014 n’\u00e9s una de les causes m\u00e9s importants\u00bb.<\/p>\n La ind\u00fastria est\u00e0 dominada per uns pocs tipus gen\u00e8tics similars. Els animals estan amuntegats i estressats i, en aquestes circumst\u00e0ncies, el seu sistema immunitari es debilita. En molts pa\u00efsos, les mesures de bioseguretat no s\u00f3n bones. \u00abEstem observant una enorme pressi\u00f3 sobre els ecosistemes impulsada per l’augment de poblaci\u00f3, amb un enorme increment d’ind\u00fastries extractives\u00bb. I afegeix Delia Grace: \u00abno n’hi ha prou amb tractar els s\u00edmptomes de la pand\u00e8mia, s’ha d’investigar d’on ve el problema i, si no ho fem, tindrem m\u00e9s pand\u00e8mies\u00bb.<\/p>\n En joc est\u00e0 la salut de tot el planeta, una \u00fanica salut basada en la interdepend\u00e8ncia entre l’activitat humana i els sistemes naturals (aigua, aire, terra, biodiversitat) i el seu impacte en les persones i les altres esp\u00e8cies que habiten la biosfera: una salut planet\u00e0ria que estem comprometent.<\/p>\n Escoltat el programa de r\u00e0dio, Jaume Portell, periodista, ens ha fet arribar un encertat comentari per entendre com el sistema econ\u00f2mic pret\u00e9n aprofitar-se de la situaci\u00f3, oblidant-se, un cop m\u00e9s, de les persones i les seves necessitats i drets inalienables.<\/p>\nEls negocis per davant de les persones<\/h3>\n