{"id":26423,"date":"2021-03-19T06:30:31","date_gmt":"2021-03-19T05:30:31","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26423"},"modified":"2021-03-19T06:30:31","modified_gmt":"2021-03-19T05:30:31","slug":"parlen-els-experts-invisibles-de-la-pandemia-aixi-han-viscut-lultim-any-entre-lesgotament-i-la-resiliencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/03\/19\/parlen-els-experts-invisibles-de-la-pandemia-aixi-han-viscut-lultim-any-entre-lesgotament-i-la-resiliencia\/","title":{"rendered":"Parlen els experts invisibles de la pand\u00e8mia: aix\u00ed han viscut l’\u00faltim any entre l’esgotament i la resili\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

Quan va escoltar a un amic dir que el confinament havia estat \u00abmeravell\u00f3s\u00bb perqu\u00e8 ho havia dedicat a les seves aficions i a fer pa, Teresa<\/strong> va entendre que 2020 no havia estat igual per a tothom. Aquesta infermera<\/strong> reconvertida en rastrejadora<\/strong> es va adonar que nom\u00e9s uns pocs estan vivint l’epid\u00e8mia amb tanta intensitat com ella. No est\u00e0 sola: molts epidemi\u00f2legs, investigadors i microbi\u00f2legs cl\u00ednics porten a primera l\u00ednia un any. Tothom els pregunta com va la pand\u00e8mia, per\u00f2 com els hi va a ells?<\/p>\n

Igual que els sanitaris, <\/a>reneguen del qualificatiu d'\u00bb<\/a>herois\u00bb<\/a>.\u00a0A difer\u00e8ncia d’aquests, la seva hist\u00f2ria ha estat menys explicada.\u00a0La c\u00e0rrega de treball que viuen des de mar\u00e7 de 2020 fa que no siguin f\u00e0cils d’entrevistar: moltes de les converses d’aquest reportatge, mantingudes des de finals de 2020, van tenir lloc durant caps de setmana, vacances o trajectes amb cotxe.\u00a0Altres intents no van passar del correu electr\u00f2nic. Abans de Nadal ja estaven molt preocupats, sabien que el gener seria dur.<\/p>\n

Les entrevistes mostren que els vaivens de les corbes epidemiol\u00f2giques, aquesta muntanya russa en qu\u00e8 la societat viu atrapada des de fa un any, tot just es reflecteixen en el seu dia a dia: de vegades, fins i tot treballen m\u00e9s quan tot sembla tranquil.\u00a0Dormir malament i menjar pitjor<\/strong> \u00e9s la norma;\u00a0les hores s\u00f3n inexistents.\u00a0La seva vida social \u00e9s escassa, per falta de temps per\u00f2 tamb\u00e9 per responsabilitat.\u00a0\u00abEl nostre treball de vigil\u00e0ncia en cap moment s’ha assemblat al normal des que tot va comen\u00e7ar\u00bb, assegura el director de l’Observatori de Salut P\u00fablica de Cant\u00e0bria, Adri\u00e1n Aginagalde<\/strong>.<\/p>\n

\n
\n
\n
Si els epidemi\u00f2legs no et diuen que tenen ganes de llan\u00e7ar-se per la finestra, menteixen. Caldria parlar de l’estat de salut dels t\u00e8cnics: cap sap el que \u00e9s lliurar –\u00a0Adri\u00e1n Aginagalde, director de l’Observatori de Salut P\u00fablica de Cant\u00e0bria<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
La cremor \u00e9s evident: \u00abSi els epidemi\u00f2legs no et diuen que estan amb ganes de llan\u00e7ar-se per la finestra, menteixen. Caldria parlar de l’estat de salut dels t\u00e8cnics: cap sap el que \u00e9s lliurar\u00bb, assegura Aginagalde. Xerrem amb ell a la fi d’unes vacances \u00abobligades\u00bb durant les quals va tenir sis reunions di\u00e0ries.\u00a0Li treu ferro a l’assumpte quan la conversa, que inicialment anava a tractar sobre la seva situaci\u00f3 personal, deriva, inevitablement, cap a la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica: \u00abEns passa a tots\u00bb.<\/div>\n

Amb el pilot autom\u00e0tic<\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n

La\u00a0\u00a0investigadora<\/strong> de l’Institut de Salut Carlos III\u00a0\u00a0Maria Iglesias<\/strong> seq\u00fc\u00e8ncia mostres de SARS-CoV-2 per estudis epidemiol\u00f2gics i gen\u00f2mics<\/a>.\u00a0Confessa que els seus records de mar\u00e7 de 2020 s\u00f3n \u00abconfusos\u00bb, per\u00f2 avui sent que va \u00abamb el pilot autom\u00e0tic\u00bb.\u00a0Amb diferents paraules, \u00e9s una cosa que expressen altres entrevistats. \u00ab\u00c9s una sensaci\u00f3 rara, de cansament per\u00f2 tamb\u00e9 que no ens podem permetre parar\u00bb, afegeix. \u00abHi ha dies que sents que pots amb tot i despr\u00e9s passa alguna cosa, t’enfonses, i apareix el cansament i la frustraci\u00f3 per tants mesos de treball a velocitat vertiginosa\u00bb.<\/p>\n

\n
\n
\n

Truc\u00e0vem als pacients a les deu de la nit per donar-los el resultat del test i no es creien que la trucada fos real i que hi hagu\u00e9s gent treballant a aquelles hores – Paloma del Pino, treballadora social de la unitat de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica de Fraga (Arag\u00f3)<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Paloma del Pino<\/strong> \u00e9s una treballadora social<\/strong> que pertany a la unitat de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica de Fraga (Arag\u00f3) i diu que des de mar\u00e7 de l’any passat sent \u00abcom si visqu\u00e9s en una barca\u00bb en qu\u00e8 rema m\u00e9s o menys segons vinguin les onades, per\u00f2 sempre rema.\u00a0Recorda treballar fins a mitjanit els caps de setmana i doblar el torn quan un brot en el seu centre va fer que el personal restant hagu\u00e9s de compensar les abs\u00e8ncies.\u00a0\u00abTruc\u00e0vem als pacients a les deu de la nit per donar-los el resultat del test i no es creien que la trucada fos real i que hi hagu\u00e9s gent treballant a aquestes hores\u00bb.<\/p>\n

\n
\n
\n

El coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19 de Catalunya,\u00a0Jacobo Mendioroz<\/strong>, nom\u00e9s va tenir un dia de vacances en tot 2020: \u00abDepens de com vagi la pand\u00e8mia. Si es detecta un brot i cal actuar r\u00e0pidament, no pots dir que et truquin el dilluns, perqu\u00e8 llavors en comptes de 100 casos et trobes 700 i vas tard\u00bb, diu. Assegura que haver viscut situacions \u00abcomplicades\u00bb en el passat, des d’\u00c0frica a la recerca de malformacions cong\u00e8nites en nens, li ha atorgat certa \u00abresist\u00e8ncia\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Mikel Gallego<\/strong>, microbi\u00f2leg cl\u00ednic del Servei Basc de Salut, \u00e9s una de les persones que treballen despr\u00e9s de les famoses sigles PCR. \u00abEst\u00e0vem preparats per fer una a la setmana pensant que arribarien 4 pacients de la Xina\u00bb, recorda.<\/p>\n

En superar la barrera de les deu di\u00e0ries ja no donaven l’abast, per\u00f2 aviat farien m\u00e9s de cent. Primer a m\u00e0, despr\u00e9s amb robots, avui aquests laboratoris recorden m\u00e9s a una cadena de muntatge.\u00a0Aix\u00ed van aconseguir la xifra de 3.000 PCR di\u00e0ries: si el 2019 van realitzar 28.000 en total, quan parlem amb ell ja porten 350.000 nom\u00e9s de coronavirus. La major \u00abodissea\u00bb, trobar materials: \u00abS’ha esgotat tot.\u00a0A Dinamarca, Carlsberg va posar les seves f\u00e0briques a fer alcohol\u00bb.<\/p>\n

\n
\n
\n
\u00c9s molta pressi\u00f3 perqu\u00e8 saps que aix\u00f2 funciona per tu.\u00a0Tothom a l’atur va ser contractat i, com no hi ha possibilitat de reempla\u00e7ament, no pots desertar –\u00a0Mikel Gallego, microbi\u00f2leg cl\u00ednic del Servei Basc de Salut<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n

El microbi\u00f2leg assegura que estan \u00absobrepassats, esgotats i desesperats\u00bb, el que ha provocat alguna baixa per estr\u00e8s agut.\u00a0\u00ab\u00c9s molta pressi\u00f3 perqu\u00e8 saps que aix\u00f2 funciona per tu.\u00a0La majoria ha respost, per\u00f2 perqu\u00e8 tothom en atur va ser contractat i, com no hi ha possibilitat de reempla\u00e7ament, no pots desertar\u00bb. Les sis persones entrevistades en aquest reportatge deixen clar que falten mans a tot arreu: una baixa per covid-19 suposa m\u00e9s treball per als que es queden darrere.<\/p>\n

\u00abHi havia coses agafades amb v\u00edmets i, davant la m\u00ednima pressi\u00f3, van esclatar\u00bb, explica Teresa, rastrejadora<\/strong> que parla amb nosaltres amb la condici\u00f3 de no revelar el seu nom ni la Comunitat Aut\u00f2noma en qu\u00e8 treballa.\u00a0La conversa va tenir lloc al comen\u00e7ament de desembre, en ple optimisme per l’aprovaci\u00f3 de les primeres vacunes<\/a>, i ella va criticar el \u00abtriomfalisme de pensar que tot ha passat\u00bb.\u00a0Com la resta, sabia que la llum a la fi del t\u00fanel est\u00e0 encara m\u00e9s lluny del que ens agradaria.<\/p>\n

Hist\u00f2ries reals despr\u00e9s de la corba de casos<\/h3>\n

La pand\u00e8mia ha suposat un enorme desgast personal i professional<\/strong> per a tots els entrevistats.\u00a0Mendioroz comparteix una de les seves experi\u00e8ncies m\u00e9s dures: \u00abUna dona que cuidava als ancians del seu poble de manera volunt\u00e0ria va acabar contagiant a catorze parelles.\u00a0Imagina’t el que va passar i com va quedar ella\u00bb. Aquestes hist\u00f2ries, sumades a la seva dura experi\u00e8ncia inicial com a metge de gu\u00e0rdia i la dificultat de brots com els d’Igualada i Lleida, han fet que l’epidemi\u00f2leg intenti no perdre de vista l’impacte personal que suposa el virus.<\/p>\n

\u00abCada vegada que veig pujar la corba i els casos tinc al cap el que representen aquests n\u00fameros\u00bb, assegura.\u00a0\u00abLa corba \u00e9s el costat as\u00e8ptic de les coses i \u00e9s dif\u00edcil mirar-la sense distanciament, per\u00f2 darrere de cada cas hi ha moltes hist\u00f2ries terribles\u00bb. Cita casos de joves asimptom\u00e0tics<\/strong> que van visitar als seus avis: \u00abEncara que no sigui culpa teva, com et treus de sobre que s’han contagiat per tu?\u00a0\u00c9s molt dif\u00edcil per a les persones que ho han viscut\u00bb.<\/p>\n

Del Pino sent cada positiu com si fos seu. \u00abHem perdut a familiars de companys per covid-19 i aix\u00f2 t’afecta molt\u00bb.\u00a0Cita la \u00abinesperada\u00bb mort per covid-19 de la mare d’una companya, just quan les vacunes ja semblaven estar a la volta de la cantonada, com un dels moments m\u00e9s complicats.\u00a0Per aix\u00f2 la seva filosofia, per \u00abpau mental\u00bb, \u00e9s anar pas a pas i no fer plans a llarg termini<\/strong>.\u00a0\u00abNo sabem el que passar\u00e0 la setmana que ve, no es pot planejar res amb m\u00e9s de dos o tres dies d’antelaci\u00f3 perqu\u00e8 quan menys t’ho esperes alguna cosa tira els teus plans per terra\u00bb.<\/p>\n

\n
\n

Els imposem mesures [als positius], per\u00f2 no es cobreixen les seves necessitats, aix\u00ed que ara tenen m\u00e9s problemes que durant el confinament i aix\u00f2 fa que no compleixin les mesures –\u00a0Teresa, rastrejadora<\/em><\/p><\/blockquote>\n

\u00abEns enfrontem a problemes reals als quals cal posar soluci\u00f3, no \u00e9s nom\u00e9s rastrejar\u00bb, afirma Del Pino. \u00abT’impliques amb els pacients, que et traslladen els seus problemes i els fan teus\u00bb. Les dues rastrejadores s\u00f3n testimonis de com la precarietat en qu\u00e8 viuen molts espanyols entorpeix el control de l’epid\u00e8mia.<\/span>
\n\u00abEls imposem mesures, per\u00f2 no es cobreixen les seves necessitats, aix\u00ed que ara tenen m\u00e9s problemes que durant el confinament i aix\u00f2 fa que no les compleixin\u00bb, diu Teresa. Cita exemples de persones que no cobren si no van a treballar, que no tenen habitacions disponibles a casa per a\u00efllar-se, ning\u00fa que els porti la compra o que tenen familiars fora que depenen de les seves cures.\u00a0<\/span>Fins i tot treure a passeig al gos pot ser un malson log\u00edstic.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
Va ser molt dur explicar-los als temporers que havien d’a\u00efllar-se, perqu\u00e8 t’explicaven que tenien onze fills al seu pa\u00eds i que si no treballaven no menjarien – Paloma del <\/em>Pino<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
Per Teresa, el pitjor moment de la pand\u00e8mia va arribar a l’estiu de 2020<\/strong>.\u00a0\u00abA l’agost ens va venir la bufetada, va ser el pitjor mes de treball de tota la meva vida i s\u00f3c infermera des de fa vint anys\u00bb. Tant, que va arribar a fer broma amb un company sobre com de b\u00e9 que s’estava a Urg\u00e8ncies. Una cosa similar li va succeir a Del Pino a causa dels\u00a0 brots entre temporers d’Arag\u00f3<\/strong>: \u00abVa ser molt dur explicar-los que havien d’a\u00efllar-se, perqu\u00e8 t’explicaven que tenien onze fills al seu pa\u00eds i que si no treballaven no menjarien\u00bb.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Pressions inassumibles i solitud<\/h3>\n

Iglesias viu sola, lluny de la seva Andalusia natal, i assegura que el confinament<\/strong> li va resultar dif\u00edcil.\u00a0\u00abDespr\u00e9s d’un dia horrible d’estr\u00e8s, arribar a casa i que no hi hagi ning\u00fa \u00e9s dur.\u00a0Vaig estar dos mesos sense que em donessin una abra\u00e7ada fins que una companya ho va fer, encara que no devia, perqu\u00e8 necessitava per salut mental<\/strong> \u00a0que em diguessin que tot anava a sortir b\u00e9\u00bb.<\/p>\n

Aginagalde explica situacions surrealistes, com que el despertin a les 3 del mat\u00ed per produir dades per a un informe. No obstant aix\u00f2, considera l'\u00bbassenyalament p\u00fablic dels t\u00e8cnics\u00bb el que m\u00e9s l’afecta. \u00abFa mal i no aporta res.\u00a0Mai he vist que es demanin els noms dels autors dels informes de posicionament terap\u00e8utic de l’AEMPS\u00bb. Es confessa enfadat per l’assumpte: \u00ab\u00c9s carregar-se la carrera professional de persones que han fet la seva feina tal com se’ls havia demanat i l’informe s’intenta convertir en una altra cosa\u00bb.\u00a0Sap que hi ha coses a millorar, per\u00f2 tem que aquests \u00abatacs\u00bb sembrin la desconfian\u00e7a<\/strong>\u00a0.<\/p>\n

\n
\n
\n
L’assenyalament p\u00fablic dels t\u00e8cnics fa mal i no aporta res.\u00a0\u00c9s carregar-se la carrera professional de persones que han fet la seva feina tal com se’ls havia demanat i l’informe s’intenta convertir en una altra cosa –\u00a0Adri\u00e1n Aginagalde<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
\u00abHa estat un any llargu\u00edssim perqu\u00e8 cada dos dies hi havia novetats, arribava una t\u00e8cnica nova i havies de tenir-la a punt per al dia seg\u00fcent\u00bb, explica Gallego. El microbi\u00f2leg comparteix la pressi\u00f3 d’haver de seguir fent PCR mentre es posaven a punt\u00a0test d’ant\u00edgens,<\/strong>\u00a0deteccions en saliva <\/strong>i altres eines acabades de sortir al mercat. \u00abNo et donen el marge que necessites per provar-ho i despr\u00e9s diuen que se ‘escapen pacients, quan amb altres virus la tecnologia \u00e9s de cinquena generaci\u00f3, mentre que amb el coronavirus la primera va sortir al maig. \u00c9s evident que cometrem errors\u00bb.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n

El virus es cola en els somnis<\/h3>\n

Com suportar aquestes situacions dia rere dia?\u00a0\u00abArriba un punt en el qual has de parar perqu\u00e8 la desconnexi\u00f3 es fa impossible\u00bb, comenta Iglesias.\u00a0Quan la hiperconnexi\u00f3 genera ansietat i el virus es cola en els somnis, \u00e9s moment de posar el fre de m\u00e0.\u00a0\u00abAquest \u00faltim any he apr\u00e8s que he de gestionar-ho sense que afecti durament a la meva vida\u00bb.<\/p>\n

\n
\n

Tinc companyes que ploren quan alg\u00fa incompleix l’a\u00efllament i altres que s’han hagut d’anar perqu\u00e8 no han resistit (…).\u00a0He vist alguns dels pacients m\u00e9s malalts de la meva vida, per\u00f2 tamb\u00e9 gent que treballa i es deixa les banyes –\u00a0Teresa, rastrejadora<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n

D’una manera o altra, tots els entrevistats han hagut de fer-ho.\u00a0Del Pino explica que es queda \u00abm\u00e9s tranquil\u00b7la\u00bb quan surt tot el cansament acumulat, encara que sigui en forma de mals de cap. Assegura que intenta no fer cas de la premsa perqu\u00e8 li genera ansietat<\/strong>: \u00abM’he fet una cuirassa per protegir-me, si nom\u00e9s mirem la part negativa ens enfonsem tots\u00bb.<\/p>\n

Teresa considera necessari \u00abdesdramatitzar<\/strong>\u00bb en part la situaci\u00f3.\u00a0\u00abTinc companyes que ploren quan alg\u00fa incompleix l’a\u00efllament i altres que s’han hagut d’anar perqu\u00e8 no han resistit veure que tot s’ensorrava una altra vegada\u00bb.\u00a0Intenta mirar el costat positiu: \u00abHe vist alguns dels pacients m\u00e9s malalts de la meva vida, per\u00f2 tamb\u00e9 gent que treballa i es deixa les banyes\u00bb.<\/p>\n

Atrapades en el temps ballant reguet\u00f3n<\/h3>\n

Per als protagonistes d’aquest reportatge els mesos eren de mil dies que es barrejaven com a Atrapat en el temps<\/em>. Aquesta sensaci\u00f3 de\u00a0d\u00e9j\u00e0 vu<\/em> <\/strong>\u00e9s repetida per diversos d’ells.<\/p>\n

\u00abNo sabies si era diumenge o divendres, ens preocupava perdre la noci\u00f3 de el temps\u00bb, diu Iglesias sobre els pitjors mesos del confinament. Del Pino assegurava, a principis d’aquest any, que ni tan sols s’havia adonat que est\u00e0vem al 2021: \u00abCada vegada que escric una fi de quarantena encara poso 2020, no em faig a la idea perqu\u00e8 per a mi \u00e9s una continuaci\u00f3 de l’anterior, ha estat una pausa en tots els nivells de la meva vida\u00bb. Gallego el compara amb viure en una \u00abnebulosa\u00bb en qu\u00e8 no sap quant de temps passa.<\/p>\n

La soluci\u00f3 al laboratori d’Iglesias per trencar aquesta maledicci\u00f3 va consistir en escoltar reguet\u00f3n a tot volum els divendres. Aix\u00ed es refor\u00e7ava la moral i marcaven el calendari de manera infalible: \u00abEns pos\u00e0vem a cantar i ballar per alliberar-nos, recordo moments de molta uni\u00f3. Sembla una tonteria, per\u00f2 vol\u00edem demostrar que encara en els moments dif\u00edcils pod\u00edem divertir-nos\u00bb. En temps adversos, gent que no havia treballat abans junta va formar un equip.<\/p>\n

\n
\n

M’ha canviat la vida: he apr\u00e8s molt i m’he demostrat que puc treballar sota pressi\u00f3 encara que de vegades hi hagi moments de venir-me avall. Tampoc vull romantizar-ho perqu\u00e8 ha estat intens, he perdut deu quilos – Maria Iglesias, investigadora de l’Institut de Salut Carlos III<\/em><\/p><\/blockquote>\n

\u00abEl coronavirus m’ha canviat la vida: he madurat a nivell professional, he apr\u00e8s molt, s\u00f3c una persona diferent i m’he demostrat que puc treballar sota pressi\u00f3 encara que de vegades hi hagi moments de venir-me a baix\u00bb, explica Iglesias, que acabava de doctorar quan la SARS-CoV-2 va trucar a la porta. \u00abTampoc vull romantizar-ho perqu\u00e8 ha estat intens, he perdut deu quilos\u00bb. Gallego considera que \u00ab\u00e9s bonic reflexionar i veure que quan feies 80 PCR et queixaves i ara que fas 3.000 \u00e9s un dia m\u00e9s, per\u00f2 ha costat arribar fins aqu\u00ed\u00bb.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

La invasi\u00f3 dels epidemi\u00f2legs de sof\u00e0<\/h3>\n

La proliferaci\u00f3 de xarlatans i tod\u00f2legs<\/em> \u00e9s inevitable durant les crisis, i \u00e9s un tema que enc\u00e9n als entrevistats: consideren que les veus m\u00e9s fiables s\u00f3n les que t\u00e9 un altaveu menor.\u00a0\u00abS\u00f3n perfils que res tenen a veure amb la gesti\u00f3 de l’epid\u00e8mia i, per tant, tenen temps de promocionar la seva marca, per\u00f2 no coneixen a fons el que passa\u00bb, afirma Mendioroz.<\/p>\n

L’epidemi\u00f2leg no \u00e9s l’\u00fanic que critica que algunes figures s’aprofitin de tenir una agenda m\u00e9s lliure, mentre ells es mantenen en un segon pla. \u00abEls microbi\u00f2legs que manegen la covid-19 s\u00f3n al laboratori i han decidit que la seva aportaci\u00f3 ser\u00e0 la seva feina, no anar a la tele\u00bb, diu Gallego, que considera que s’ha generat un ecosistema de persones que aprofiten la pand\u00e8mia al seu benefici. \u00abEls falta molta perspectiva del que \u00e9s el treball diari. El que fa afirmacions contundents probablement estigui bastant allunyat de la realitat\u00bb.<\/p>\n

\n
\n

Els microbi\u00f2legs que manegen la covid-19 s\u00f3n al laboratori i han decidit que la seva aportaci\u00f3 ser\u00e0 la seva feina, no anar a la tele (…).\u00a0El que fa afirmacions contundents probablement estigui bastant allunyat de la realitat –\u00a0Mikel Gallego, microbi\u00f2leg del Pa\u00eds Basc<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Aginagalde defensa que alguns investigadors \u00abs\u00ed que aporten molt\u00bb, per\u00f2 lamenta que altres que mai han treballat en aquests camps acabin per \u00abdistorsionar\u00bb el discurs. Considera que hi ha una contradicci\u00f3 entre com es prenen les decisions i com creuen que es prenen. Hi ha, en la seva opini\u00f3, un \u00abdesconeixement<\/strong> brutal dels mecanismes reals que es poden desplegar\u00bb per combatre l’epid\u00e8mia.<\/p>\n

Tamb\u00e9 lamenta \u00abque es generalitzi l’an\u00e8cdota\u00bb i es \u00abmagnifiquin alguns riscos\u00bb. Creu que es d\u00f3na un altaveu als sectors afectats per les mesures, com l’hostaleria<\/strong>, per\u00f2 no s’expliquen els beneficis obtinguts. Aix\u00f2 dificulta la presa de decisions per l’elevada pressi\u00f3 rebuda. Aginagalde defensa que els t\u00e8cnics haurien de poder explicar les mesures, contextualitzar els riscos i contrarestar les males interpretacions que es fan de les dades: \u00abNo hi ha un di\u00e0leg real entre l’opini\u00f3 p\u00fablica i nosaltres, i qualsevol mesura suposa un x\u00e0fec\u00bb de cr\u00edtiques.<\/p>\n

\u00abEls epidemi\u00f2legs no s\u00f3n la gent que surt a la tele parlant d’epidemiologia, som pocs i desconeguts\u00bb, explica Aginagalde. Aix\u00f2 provoca, segons ell, molts mites sobre la presa de decisions: \u00abSeguim el procediment administratiu com\u00fa i gestionem les noves evid\u00e8ncies cient\u00edfiques<\/strong> per integrar-les.\u00a0\u00c9s m\u00e9s lent del que marca l’agenda informativa, per\u00f2 quan hi ha canvis no \u00e9s per un article de premsa\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n

No entenc als que exhibeixen opinions molt contundents, com si fossin veritats, per haver-se llegit un parell de papers i sustentades en una literatura que ara mateix \u00e9s q\u00fcestionable –\u00a0Maria Iglesias<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n

Iglesias porta sis anys estudiant virus respiratoris<\/strong> i creu que t\u00e9 encara molt per aprendre. No ent\u00e9n als que exhibeixen opinions \u00abmolt contundents, com si fossin veritats, per haver-se llegit un parell de\u00a0papers<\/em>\u00bb i sustentades en una literatura que \u00abara mateix \u00e9s q\u00fcestionable\u00bb. Tem que, a la fi, s’amplifiquin \u00abbarbaritats\u00bb per culpa de gent que \u00abno sap dir que no \u00e9s experta\u00bb. Confessa que li molesta que s’interpretin dades sense context, el que porta \u00aba prendre decisions err\u00f2nies, generar por i ansietat<\/strong> en la poblaci\u00f3 i falsos dogmes<\/strong>\u00ab. Per aix\u00f2 demana molta cautela en parlar de fuites\u00a0 <\/a>vacunals i variants m\u00e9s transmissibles<\/a>\u00a0.<\/p>\n

Un altre element central en la lluita contra la covid-19 s\u00f3n les PCR, que han generat molts debats al seu voltant<\/a>. A Gallego li fastigueja que s’hagi \u00abtractat de tontos\u00bb als microbi\u00f2legs cl\u00ednics. \u00abNosaltres sabem del que parlem, i si no fem servir alguna cosa \u00e9s perqu\u00e8 no t\u00e9 sentit en el dia a dia m\u00e9s enll\u00e0 de casos concrets\u00bb, per aix\u00f2 considera negatiu que hi hagi qui \u00abfaci recomanacions sense saber la seva utilitat ni la dificultat d’exigir aquests resultats\u00bb al m\u00f3n real.<\/p>\n

Falta molt per comunicar: el m\u00e9s important, no contagiar<\/h3>\n

La visi\u00f3 d’alguns entrevistats incideix en el paper de la responsabilitat individual<\/strong>, que consideren una cosa oblidada.\u00a0\u00abHem perdut el discurs que el m\u00e9s important \u00e9s no contagiar\u00bb, lamenta Mendioroz.\u00a0\u00abCom s\u00f3n mesures avorrides que s’han repetit tant, sembla que l’important s\u00f3n els test, el rastreig o la vacuna, quan aix\u00f2 no evita que et contagi\u00efs\u00bb.\u00a0Considera que hi ha moltes eines que \u00abajuden\u00bb a la contenci\u00f3, per\u00f2 recorre a l’exemple de la sida per mostrar la crisi d’una altra forma.<\/p>\n

\u00abImagina que amb la pand\u00e8mia de VIH s’hagu\u00e9s dit que l’important era que la gent es fes un test, no tingu\u00e9s relacions i es busqu\u00e9s l’origen del contagi, en comptes del preservatiu. Haurien pensat que est\u00e0vem bojos\u00bb, comenta. \u00abLlavors l’important era el preservatiu i ara \u00e9s igual: que la majoria de gent es protegeixi i no s’encomani, perqu\u00e8 despr\u00e9s molts no volen o no poden a\u00efllar-se\u00bb. Mendioroz creu que, sense el respecte a les mesures<\/strong>, \u00abla resta \u00e9s pal\u00b7liatiu\u00bb.<\/p>\n

\n
\n
\n

Critiquen el bombardeig a la poblaci\u00f3 amb conceptes t\u00e8cnics, com que la incid\u00e8ncia acumulada de dues setmanes \u00e9s millor que la de set dies, en lloc de centrar-se en missatges clars i importants sobre les mesures per no encomanar<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n

Teresa no ent\u00e9n que encara hi hagi tants dubtes entre la ciutadania i ho atribueix a errors de comunicaci\u00f3<\/strong>, amb missatges en ocasions contradictoris. \u00abS’ha perdut la part m\u00e9s senzilla de qu\u00e8 s\u00ed i qu\u00e8 no, amb missatges molt clars, simples i concrets. Veig gent netejant amb lleixiu les caixes d’ous i a una altra que xerra mitja hora sense mascareta amb la ve\u00efna per\u00f2 et diu que no passa res perqu\u00e8 no han pres caf\u00e8. Despr\u00e9s arriben a un lloc tancat i sense ventilar i el primer que fan \u00e9s treure’s la mascareta\u00bb.<\/p>\n

Com Mendioroz, tamb\u00e9 posa l’exemple de VIH. \u00abLes coses no es canvien d’avui per dem\u00e0, [amb el VIH] va caldre fer campanyes durant anys perqu\u00e8 la gent tenia pr\u00e0ctiques de risc i va costar que s’entengu\u00e9s\u00bb. Per aix\u00f2 critica la \u00abtempesta d’informaci\u00f3<\/strong>\u00bb que bombardeja a la poblaci\u00f3 amb conceptes t\u00e8cnics com \u00abque la incid\u00e8ncia acumulada de dues setmanes \u00e9s millor que la de set dies\u00bb, en lloc de centrar-se en missatges clars i importants<\/strong>.<\/p>\n

Problema col\u00b7lectiu, canvi individual<\/h3>\n

Del Pino, per la seva banda, troba a faltar \u00abiniciativa individual<\/strong>\u00bb entre la poblaci\u00f3. Com rastrejadora, el seu treball consisteix a apel\u00b7lar a la \u00abconsci\u00e8ncia\u00bb i la bona voluntat de les persones, per aix\u00f2 les considera fonamentals. \u00abAl fin esperem al que ens imposen, el que ens diuen que cal fer. Estem en una pand\u00e8mia, no podem esperar que el Govern ens confini. Ha de sortir de tu fer l’estrictament necessari i reduir els contactes per beneficiar la societat\u00bb.<\/p>\n

Mendioroz fa una altra comparaci\u00f3 amb una crisi sanit\u00e0ria recent: la de l’Ebola. \u00abHi havia ritus funeraris que consistien a tocar i besar el cad\u00e0ver, i fins que la comunitat no va deixar de fer-ho no es va aconseguir controlar el virus\u00bb. Opina que falta aquest \u00abcanvi de mentalitat<\/strong>\u00bb i que, fins que no es produeixi, \u00ables coses no canviaran\u00bb perqu\u00e8 \u00abno hem renunciat a una part de la nostra manera de comportar-nos i reunir-nos\u00bb.<\/p>\n

\n
\n
\n

Mendioroz opina que, com va passar amb el VIH o l’Ebola, cal un canvi de mentalitat per acabar amb la pand\u00e8mia perqu\u00e8 \u00abno hem renunciat a una part de la nostra manera de comportar-nos i reunir-nos\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n

\n
Per aix\u00f2 Mendioroz tamb\u00e9 creu que sense\u00a0col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana <\/strong>\u00e9s impossible controlar la SARS-CoV-2. \u00abEl virus t\u00e9 una capacitat infectiva que supera qualsevol sistema de control. No ens equivoquem: no s’ha controlat en la hist\u00f2ria una epid\u00e8mia a for\u00e7a de diagn\u00f2stic i rastreig a menys que hi hagi un tractament o vacuna\u00bb.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Potser el major error des del comen\u00e7ament de la pand\u00e8mia va ser veure’l com un problema individual i no col\u00b7lectiu<\/strong>. \u00abSi ens protegim nosaltres tamb\u00e9 protegim a la nostra fam\u00edlia, amics, llocs de treball i economia. \u00c9s molt m\u00e9s ampli que la protecci\u00f3 individual\u00bb, diu Mendioroz. Creu que si la majoria segu\u00eds les normes, caldria prendre menys mesures restrictives. Convida a veure les coses d’una altra manera: \u00abAix\u00f2 no va del que poden fer els altres, sin\u00f3 del que pots fer tu\u00bb.<\/p>\n

Una mirada cap a la post-pand\u00e8mia<\/h3>\n

\u00abLes grans crisis s\u00f3n una oportunitat per canviar les coses que fem malament\u00bb, assegura Mendioroz. Confia que la pand\u00e8mia serveixi per replantejar algunes, des del\u00a0model de les resid\u00e8ncies<\/strong> a les ajudes a la\u00a0vulnerabilitat social<\/strong>, passant per la contaminaci\u00f3<\/strong>, l’habitatge i la precarietat laboral. No s\u00f3n problemes nous, per\u00f2 el coronavirus els ha fet aflorar: \u00abAquesta \u00e9s la realitat del problema. Els brots en escorxadors i entre temporers, per exemple, tenen a veure m\u00e9s amb l’explotaci\u00f3 que amb el virus\u00bb.<\/p>\n

Tampoc auguren uns feli\u00e7os anys 20: els epidemi\u00f2legs adverteixen que el pitjor est\u00e0 per arribar. \u00abNormalment la post-pand\u00e8mia \u00e9s m\u00e9s dura que la pand\u00e8mia\u00bb, diu Mendioroz. \u00abEl sistema sanitari<\/strong> queda destrossat, comencen a morir-se\u00a0malalts cr\u00f2nics<\/strong>\u00a0no atesos, l’economia est\u00e0 per terra i les fam\u00edlies han perdut el seu suport\u00bb.<\/p>\n

\n
\n

Normalment la post-pand\u00e8mia \u00e9s m\u00e9s dura que la pand\u00e8mia. El sistema sanitari queda destrossat, comencen a morir-se malalts cr\u00f2nics, l’economia est\u00e0 per terra i les fam\u00edlies han perdut el seu sosteniment. O ho intentem pal\u00b7liar ja o ser\u00e0 molt complicat –\u00a0 Jacobo Mendioroz, coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19 de Catalunya<\/em><\/p><\/blockquote>\n

\u00abO ho intentem pal\u00b7liar durant la pand\u00e8mia o el que vindr\u00e0 despr\u00e9s ser\u00e0 molt complicat, perqu\u00e8 si hem hagut de tancar sis vegades i ens quedem sense diners no hi haur\u00e0 ajudes socials<\/strong>. Qu\u00e8 passar\u00e0 amb aquesta gent si es descompon completament l’estat de benestar? Si la sanitat p\u00fablica no pot m\u00e9s i els professionals abandonen en massa?\u00bb, adverteix Mendioroz. Per aix\u00f2, molts dels experts destaquen la necessitat de crear estructures resilients <\/strong>que puguin suportar una altra tempesta en el futur.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Els epidemi\u00f2legs creuen que no sortiran ben parats: a les epid\u00e8mies, despr\u00e9s de la negaci\u00f3, arriba la recerca de culpables. Mendioroz diu que t\u00e9 clar que a la fi de tot els crucificaran. \u00abHas tingut una epid\u00e8mia, no l’has parat i ha mort molta gent. No seran comprensius despr\u00e9s perqu\u00e8 hi ha moltes hist\u00f2ries dures darrere\u00bb.<\/p>\n

En els seus llocs \u00abpel b\u00e9 com\u00fa\u00bb<\/h3>\n

Mentre esperem el dia en qu\u00e8 puguem abra\u00e7ar-nos de nou, els entrevistats segueixen en els seus llocs, com diu Del Pino, \u00abpel b\u00e9 com\u00fa\u00bb.<\/p>\n

Aginagalde demana que els paguin gu\u00e0rdies i, en el futur, que els seus companys tinguin un pressupost i estructures adequades i similars a les d’altres pa\u00efsos. Gallego, que deixin de ser \u00abf\u00e0briques\u00bb de PCR i es posi en relleu la import\u00e0ncia dels microbi\u00f2legs i t\u00e8cnics.<\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n

Ser aqu\u00ed ja \u00e9s motiu de celebraci\u00f3, per\u00f2 busquem eines per fer-ho amb seguretat<\/p><\/blockquote>\n

Del Pino \u00e9s cauta i fuig de considerar 2021 com l’any en qu\u00e8 tot acabar\u00e0 de cop. \u00abLa pand\u00e8mia no ent\u00e9n de dates i no hi haur\u00e0 un abans i un despr\u00e9s: el final ser\u00e0 gradual. Sortirem aquest any? Espero, per\u00f2 no les tinc totes amb mi\u00bb. Teresa considera que \u00abestem tota l’estona en un esprint \u00ab, quan en realitat \u00e9s una carrera de fons.<\/p>\n

\u00abCal celebrar el m\u00e0xim possible perqu\u00e8 estar aqu\u00ed ja \u00e9s motiu de celebraci\u00f3\u00bb, opina De el Pi, \u00abper\u00f2 busquem eines per fer-ho amb seguretat\u00bb.\u00a0De moment, si hi ha un brindis, les copes hauran de respectar la dist\u00e0ncia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Aquest \u00e9s un article original de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan va escoltar a un amic dir que el confinament havia estat \u00abmeravell\u00f3s\u00bb perqu\u00e8 ho havia dedicat a les seves aficions i a fer pa, Teresa va entendre que 2020 no havia estat igual per a tothom. Aquesta infermera reconvertida en rastrejadora es va adonar que nom\u00e9s uns pocs estan vivint l’epid\u00e8mia amb tanta intensitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":120,"featured_media":26221,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[],"class_list":["post-26423","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/120"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26423\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}