{"id":26440,"date":"2021-03-23T06:30:42","date_gmt":"2021-03-23T05:30:42","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26440"},"modified":"2021-03-23T06:30:42","modified_gmt":"2021-03-23T05:30:42","slug":"sergi-raventos-la-propera-pandemia-sera-la-de-la-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/03\/23\/sergi-raventos-la-propera-pandemia-sera-la-de-la-salut-mental\/","title":{"rendered":"Sergi Ravent\u00f3s: \u201cLa propera pand\u00e8mia ser\u00e0 la de la salut mental\u201d"},"content":{"rendered":"

La setmana passada, I\u00f1igo Errej\u00f3n feia una intervenci\u00f3 al Congreso reivindicant la necessitat d’una pol\u00edtica p\u00fablica en l’\u00e0mbit de salut mental. La intervenci\u00f3 d’Errej\u00f3n va despertar una onada de solidaritat a les xarxes socials de tota aquella gent que ha necessitat d’ajuda psicol\u00f2gica en algun moment de les seves vides, per\u00f2 que de no tenir els recursos econ\u00f2mics suficients no s’ho haguessin pogut permetre. Perqu\u00e8 creu que, concretament en aquest moment, el missatge d’Errej\u00f3n ha tingut tan d’impacte?<\/strong><\/p>\n

Pot respondre a diversos factors, per\u00f2, entre d\u2019altres coses penso que \u00e9s d\u2019agrair el fet que un pol\u00edtic es faci ress\u00f2 d\u2019una pand\u00e8mia de salut mental, com la que estem presenciant i ho van confirmant totes les dades, inclosa la mateix enquesta del CIS. Aix\u00f2 ha calat entre la poblaci\u00f3 que ha escoltat el debat. Ell va posar de manifest que la gent est\u00e0 coneixent els noms dels f\u00e0rmacs i aix\u00f2 \u00e9s constatar una realitat molt dura i \u00e9s que estem tirant d\u2019un tractament molt dur com \u00e9s el farmacol\u00f2gic quan en molts casos es podria tractar amb visites amb psic\u00f2legs o millor encara amb una resposta col\u00b7lectiva a un problema social.<\/p>\n

El consum de f\u00e0rmacs tan alt que hi ha \u00e9s una trag\u00e8dia per la salut de les persones i representa una despesa enorme. Cal tenir present que aquests medicaments tracten els s\u00edmptomes en el millor dels casos, d\u2019altres vegades ni aix\u00f2 i en d\u2019altres tenen uns efectes secundaris terribles, com han mostrat diversos estudis. I per suposat no van a l\u2019arrel del problema. No curen. I el que \u00e9s fotut \u00e9s que quan els deixes de prendre en molts casos poden generar s\u00edndrome d\u2019abstin\u00e8ncia.<\/p>\n

El consum de f\u00e0rmacs tan alt que hi ha \u00e9s una trag\u00e8dia per la salut de les persones i representa una despesa enorme<\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2 perqu\u00e8 ara? Com s\u2019enlla\u00e7a aquesta cr\u00edtica amb l\u2019actual context pol\u00edtic i social?<\/strong><\/p>\n

Crec que una frase que ha causat fortuna i resumeix molt b\u00e9 el que parlem \u00e9s aquella crec del veter\u00e0 psiquiatra Guillermo Rendueles que va dir-li a un pacient: \u201cvost\u00e8 no necessita un psic\u00f2leg, vost\u00e8 necessita un sindicat\u201d, penso que capta perfectament un problema greu que tenim a les nostres societats i que durant la gran crisi iniciada al 2008 tamb\u00e9 es va posar de manifest quan la gent s\u2019organitzava amb la Plataforma d\u2019afectats per la Hipoteca per combatre col\u00b7lectivament la seva problem\u00e0tica. Molta gent ha valorat posteriorment que all\u00f2 va servir molt m\u00e9s que anar a un psic\u00f2leg o psiquiatra. Tenim tend\u00e8ncia a auto culpabilitzar-nos de problemes estructurals i aix\u00f2 ens passa factura a la nostra salut mental.<\/p>\n

S\u2019ha incrementat la medicalitzaci\u00f3 en l’\u00e0mbit de salut en els darrers anys?<\/strong><\/p>\n

Si no m\u2019equivoco el regne d\u2019Espanya \u00e9s el segon pa\u00eds de la UE amb m\u00e9s consum de f\u00e0rmacs i el primer en el m\u00f3n en consum d\u2019hipnosedants. M\u00e9s de dos milions de persones al regne d\u2019Espanya prenen ansiol\u00edtics. Una societat medicalitzada \u00e9s un escenari dantesc. Aix\u00f2 \u00e9s un gran negoci des de fa anys. Crec que en la darrera d\u00e8cada el consum d\u2019hipn\u00f2tics, antidepressius i tranquil\u00b7litzants ha augmentat una cosa b\u00e0rbara, crec que al voltant d\u2019un 200%. Alguns autors ho han atribu\u00eft sobretot a la pressi\u00f3 de la ind\u00fastria psicofarmac\u00e8utica i a determinats grups de pressi\u00f3 de la societat per a fer augmentar els trastorns mentals i el seu corresponent tractament. La industria farmac\u00e8utica \u00e9s realment gran i incre\u00efblement rentable. Les vendes mundials superen els 700.000 milions de d\u00f2lars anuals, la meitat a Nord-Am\u00e8rica i la quarta part a Europa. La ind\u00fastria farmac\u00e8utica \u00e9s molt poderosa i influeix als metges.<\/p>\n

Espanya \u00e9s el segon pa\u00eds de la UE amb m\u00e9s consum de f\u00e0rmacs i el primer en el m\u00f3n en consum d\u2019hipnosedants<\/p><\/blockquote>\n

\u00c9s a dir, que anem a pitjor.\u00a0<\/strong><\/p>\n

Portem molts anys que els indicadors de salut mental no s\u00f3n bons, venim d\u2019una greu crisi econ\u00f2mica com ja hem comentat abans i va deixar unes greus seq\u00fceles en la salut mental. Hem d\u2019entendre els contextos socials en els que ens movem: pol\u00edtiques de retallades de serveis p\u00fablics durant molts anys, altes taxes d\u2019atur, la precarietat en el mercat laboral, inseguretat laboral, treballadors pobres,\u00a0 l\u2019insuficient inversi\u00f3 en salut mental, pensions no contributives miserables, escasses i fracassades pol\u00edtiques socials per acabar amb la pobresa … I tot aix\u00f2 en un moment on s\u2019estan produint canvis accelerats en els mercats de treball on s\u2019est\u00e0 automatitzant una part important dels llocs de feina, aix\u00f2 genera incertesa i inseguretat, on m\u00e9s del 40% de la gent jove menor de 25 anys est\u00e0 a l\u2019atur, on les dones estan tenint les pitjors feines i m\u00e9s mal pagades, on la gent paga unes quantitats exorbitants per habitatge, on els joves no es poden emancipar…tot aix\u00f2 influeix en la salut mental d\u2019una manera molt evident i negativament.<\/p>\n

Hi ha dades que il\u00b7lustrin aquesta situaci\u00f3?\u00a0<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Hi ha alguns indicadors que ens haurien d\u2019alarmar. S\u2019ha detectat un increment del 200% en la darrera d\u00e8cada de psicof\u00e0rmacs (hipn\u00f2tics, antidepressius i tranquil\u00b7litzants) i en el seu consum un increment del 57%. Tamb\u00e9 sabem que els su\u00efcidis \u00e9s la primera causa de mort no natural, que s\u2019han incrementat els trastorns mentals, les addiccions, etc. I mentre patim tot aix\u00f2 la despesa en salut mental \u00e9s de menys d\u2019un 6% de la despesa p\u00fablica sanit\u00e0ria. A pa\u00efsos del nostre voltant est\u00e0 en el 10% i els ratis de psic\u00f2legs s\u00f3n tamb\u00e9 molt escassos: de 6-8 psic\u00f2legs per 100.000 habitants quan a la OCDE \u00e9s de 18. Aix\u00f2 nom\u00e9s si parlem del sistema sanitari que tot i ser important, no \u00e9s el principal determinant de la salut.<\/p>\n

Si parlem de la feina o de la no feina ens posarem a plorar, per no dir de l\u2019habitatge que com ja saps el panorama \u00e9s desolador. Recordo que fa un temps Catalunya era la comunitat que pagava m\u00e9s de salari pel lloguer. Crec que era un 46% del sou brut mensual, el 44% a Euskadi i el 41% a Madrid. S\u00f3n xifres escandaloses que fan patir molt a la gent i aix\u00f2 est\u00e0 passant factura a la salut mental de la gent.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels ingressos econ\u00f2mics, que entenc que \u00e9s la causa m\u00e9s estructural i amb m\u00e9s impacte transversal sobre la salut mental de les persones, si s\u2019hagu\u00e9s de fer una esp\u00e8cie de \u201cretrat robot\u201d d\u2019aquella persona que t\u00e9 m\u00e9s n\u00fameros de patir les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una mala salut mental, amb qu\u00e8 ens trobar\u00edem?\u00a0<\/strong><\/p>\n

L\u2019estr\u00e8s que produeix viure en pobresa \u00e9s particularment perjudicial per les mares durant l\u2019embar\u00e0s, per la inf\u00e0ncia i la gent vella…Llargs per\u00edodes d\u2019ansietat, inseguretat econ\u00f2mica…exerceixen uns efectes molt nocius sobre la salut i si s\u2019allarguen en el temps augmenten la possibilitat de patir una pobre salut mental i una mort prematura. Pel que fa al sexe les dones tenen tamb\u00e9 pitjor salut mental que els homes. Respecte als estudis les que pitjor salut mental tenen s\u00f3n les dones sense estudis. I pel que fa a l\u2019edat les dones majors de 65 anys s\u00f3n les que estan m\u00e9s malament. Tamb\u00e9 sabem que les persones immigrades de pa\u00efsos pobres van empitjorar la seva salut mental durant la crisi que es va iniciar l\u2019any 2008.<\/p>\n

Un dels temes tab\u00fas, amb escassa o nul\u00b7la pres\u00e8ncia medi\u00e0tica, t\u00e9 a veure amb l\u2019impacte de la salut mental amb la possibilitat de que un individu decideixi acabar amb la seva vida. \u00c9s a dir, el su\u00efcidi.\u00a0<\/strong><\/p>\n

La relaci\u00f3 dels su\u00efcidis i la crisi es prou coneguda, malgrat no es dona de forma immediata i s\u2019observa al cap d\u2019uns dos o tres anys quan s\u2019acaben els estalvis, les prestacions d\u2019atur, les indemnitzacions dels acomiadaments…Hi ha diversos estudis que corroboren la relaci\u00f3 entre crisis econ\u00f2miques i su\u00efcidis. Hi ha un on s\u2019analitzava la relaci\u00f3 entre els cicles econ\u00f2mics i els su\u00efcidis als EUA entre els anys 1928 fins el 2017 i mostrava que quan hi ha hagut alguna recessi\u00f3 econ\u00f2mica la taxa de su\u00efcidis ha augmentat 11 vegades i han baixat en 2 ocasions, mentre que en per\u00edodes d\u2019expansi\u00f3 econ\u00f2mica les taxes en canvi han augmentat 3 vegades i han baixat en 10 ocasions. Amb la crisi del 2008 pa\u00efsos com Gr\u00e8cia tradicionalment amb pocs su\u00efcidis es va m\u00e9s que duplicar, passant d\u2019un 2,8% al 6 per 100.000 habitants. Per\u00f2 no nom\u00e9s va ser un fet que es va donar als pa\u00efsos m\u00e9s pobres ni molt menys. Al Regne Unit va augmentar un 8% l\u2019\u00edndex de su\u00efcidis entre el 2007 i 2009 i despr\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada seguida de disminuci\u00f3 de les taxes de su\u00efcidi.<\/p>\n

Certament, el su\u00efcidi \u00e9s un tema tab\u00fa. Sabies que \u00e9s la primera causa de mort no natural al regne d\u2019Espanya i quasi ha doblat als accidents de tr\u00e0fic? Cada dia es su\u00efciden unes 10 persones i 200 ho intenten. No hi ha cap pla per prevenir-ho.<\/p>\n

Sabies que \u00e9s la primera causa de mort no natural al regne d\u2019Espanya i quasi ha doblat als accidents de tr\u00e0fic? Cada dia es su\u00efciden unes 10 persones i 200 ho intenten. No hi ha cap pla per prevenir-ho.<\/p><\/blockquote>\n

I qu\u00e8 me\u2019n diu d\u2019aquelles malalties una forta c\u00e0rrega gen\u00e8tica, com per exemple l\u2019esquizofr\u00e8nia? Hi tenen algun impacte, aqu\u00ed, els factors socials?<\/strong><\/p>\n

Si, tenim const\u00e0ncia per diversos estudis i investigacions que els s\u00edmptomes psic\u00f2tics, l\u2019esquizofr\u00e8nia, la depressi\u00f3…s\u00f3n m\u00e9s comuns en les societats m\u00e9s desiguals. Hi ha qui ha pensat en que els pa\u00efsos amb societats m\u00e9s igualit\u00e0ries hi ha m\u00e9s despesa sanit\u00e0ria i aix\u00f2 facilita el tractar la malaltia per\u00f2 segons algunes investigacions dedicades a esbrinar aix\u00f2 analitzant dades de 35.000 persones en 30 pa\u00efsos europeus no es van trobar proves que recolzin l\u2019explicaci\u00f3 de la despesa p\u00fablica i si en canvi la tesi que afirma que els pa\u00efsos amb m\u00e9s igualtat tenen millor salut mental. Podria ser pel fet que la gent no est\u00e0 tant angoixada amb l\u2019estatus i les jerarquies socials i m\u00e9s compromesa amb relacions comunit\u00e0ries de reciprocitat i confian\u00e7a i cooperaci\u00f3. La desigualtat deteriora la salut mental. Provoca un patiment real, genera sentiments d\u2019amena\u00e7a social i ansietat i provoca sentiments de vergonya que alimenten la submissi\u00f3 i la subordinaci\u00f3. Malgrat les patologies mental les pot patir qualsevol persona segons els barris de Barcelona ens podem trobar que la poblaci\u00f3 atesa als serveis especialitzats de salut mental s\u00f3n m\u00e9s altes als barris m\u00e9s pobres. Les taxes d\u2019hospitalitzaci\u00f3 psiqui\u00e0trica segons dades de l\u2019Observatori de salut de Catalunya de fa uns anys a Gr\u00e0cia eren de l\u20191,9% i a Ciutat Vella eren del 4,9% per exemple.<\/p>\n

Parlem de la ciutat de Barcelona: qu\u00e8 mostren les dades amb les que treballeu?<\/strong><\/p>\n

En els darrers anys ha anat canviant una mica, part\u00edem d\u2019indicadors pitjors a Barcelona. Cal recon\u00e8ixer que s\u2019han fet aven\u00e7os importants en pol\u00edtiques de salut per\u00f2 resta molt per fer. Pel que fa a la salut mental trobem dades de pitjor salut mental en districtes com Ciutat Vella o Nou Barris respecte a Les Corts o Gr\u00e0cia. Tamb\u00e9 en quan a classe social les classes socials m\u00e9s baixes tenen pitjor salut mental. Les que consumeixen m\u00e9s medicaci\u00f3 s\u00f3n les dones sense estudis, grans d\u2019edat i de classe socials baixes. En aquests cas per aix\u00f2, hem de canviar de districtes en aquest indicador i cal anar a Nou Barris i Horta-Guinard\u00f3 per trobar el major consum de psicof\u00e0rmacs.<\/p>\n

En els darrers anys ha anat canviant una mica, part\u00edem d\u2019indicadors pitjors a Barcelona. Cal recon\u00e8ixer que s\u2019han fet aven\u00e7os importants en pol\u00edtiques de salut per\u00f2 resta molt per fer<\/p><\/blockquote>\n

Quines conseq\u00fc\u00e8ncies podem esperar en la salut de la pand\u00e8mia de la covid19?<\/strong><\/p>\n

Per comen\u00e7ar es parla d\u2019una onada de salut mental o de la propera pand\u00e8mia de la salut mental. La davallada de la covid19 afectar\u00e0 a diferents nivells. Per un costat la gent ha passat i segueix passant situacions molt complicades derivades de la pand\u00e8mia de la covid19: a\u00efllament social, soledat, ansietat, por, insomni, irritabilitat, tristesa, etc. I no cal afegir que tot aix\u00f2 ha variat en funci\u00f3 de la classe social, el g\u00e8nere, el barri, el pa\u00eds d\u2019origen, etc. Molta gent ha hagut de jugar-se la salut i la vida sortint a treballar i no ha pogut quedar-se a casa a fer teletreball. Altra gent ha hagut de quedar-se en un pis redu\u00eft tancada sense sortida exterior, moltes dones han hagut de suportar al seu maltractador. Tenim tamb\u00e9 coneixement de com ha afectat a molta gent treballadora de la sanitat amb un alt \u00edndex de trastorns mentals per primera vegada. Segons un estudi realitzat a treballadors d\u2019aquest sector de 18 institucions sanit\u00e0ries del regne d\u2019Espanya el 45% van presentar un trastorn mental per primera vegada i d\u2019aquests un 14,5% era un trastorn mental discapacitant.<\/p>\n

I suposo que aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s el principi…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. El jovent, per exemple, t\u00e9 un panorama esfere\u00efdor. Unes taxes d\u2019atur alt\u00edssimes i unes expectatives laborals terribles. Davant d\u2019aix\u00f2 s\u2019estan desenvolupant diversos tipus de trastorns d\u2019ansietat i depressi\u00f3 juntament amb conductes i trastorns alimentaris, addiccions al joc online…<\/p>\n

Ja veur\u00e0s quan molta de la gent afectada per ERTOS acabin sent definitius o aquella gent que li acabar\u00e0 la prestaci\u00f3 d\u2019atur. Tanmateix ja sabem que un 14% de la poblaci\u00f3 s\u00f3n treballadors pobres. Tot aix\u00f2 \u00e9s un c\u00f2ctel explosiu a molts nivells i per suposat tamb\u00e9 en la salut mental. L\u2019estrany \u00e9s que no ho fos, doncs seriem una esp\u00e8cie de m\u00e0quines insensibles al nostre entorn social. I com ja sabem som una esp\u00e8cie social. Per\u00f2 la tend\u00e8ncia del model biom\u00e8dic imperant \u00e9s a focalitzar la soluci\u00f3 en l\u2019individu i les sortides acostumen a ser individuals: medicaci\u00f3 a mida, ter\u00e0pies qui les pot pagar, alimentaci\u00f3 saludable, exercici f\u00edsic, meditaci\u00f3, etc. B\u00e9 aix\u00f2 que s\u2019anomena incidir en els \u201cestils de vida\u201d com recorda sovint el professor Joan Benach no s\u00f3n eleccions lliures i personals. La salut no l\u2019escull qui vol, sin\u00f3 qui pot. I aquesta no pot ser la soluci\u00f3. La soluci\u00f3 ha de venir en posar els determinants socials de la salut a totes les pol\u00edtiques i entendre que cal incidir en \u201cles causes de les causes\u201d de les desigualtats i de les malalties. Saber com s\u2019originen aquestes desigualtats en la salut.<\/p>\n

La salut no l\u2019escull qui vol, sin\u00f3 qui pot. I aquesta no pot ser la soluci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n

Parlant de solucions, vost\u00e8 defensa que la implementaci\u00f3 d\u2019una renda b\u00e0sica universal, contribuiria \u2013 entre d\u2019altres aspectes \u2013 a una reducci\u00f3 en les desigualtats en salut.<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, jo lluito i defenso des de la Xarxa<\/a> Renda B\u00e0sica una Renda B\u00e0sica, com assignaci\u00f3 monet\u00e0ria universal, incondicional, individual, suficient (per sobre el llindar de la pobresa) i regular de manera que puguis sortir de la pobresa, augmentar el teu grau de llibertat per tal de poder fer plans de vida m\u00e9s a gust amb els teus plantejaments, garantint una seguretat econ\u00f2mica i unes condicions materials que donarien m\u00e9s tranquil\u00b7litat psicol\u00f2gica, millor salut mental i reduiria considerablement l\u2019estr\u00e8s que suposa la lluita di\u00e0ria per l\u2019exist\u00e8ncia tal com posen de manifest diversos experiments arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

\u00c9s quantificable? De quines quantitats econ\u00f2miques estar\u00edem parlant?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, es podria quantificar en funci\u00f3 del llindar de pobresa a cada zona geogr\u00e0fica. Aqu\u00ed a Catalunya segons les dades del 2019 de l\u2019Enquesta de condicions de vida podria suposar per una llar d\u2019un adult sol uns 10.600 euros a l\u2019any, o 890 euros al mes. Per un adult i un infant 13.800 anuals o 1.150 al mes, per dos adults 16.000 o 1.333 euros al mes. Estem parlant de quantitats minses i b\u00e0siques per\u00f2 farien acabar amb la pobresa t\u00e8cnicament i aix\u00f2 seria una fita incre\u00efble, m\u00e9s enll\u00e0 de totes les avantatges que s\u2019han pogut argumentar en molts estudis i articles. Es podrien complementar amb d\u2019altres fonts d\u2019ingressos i aquestes darreres serien les que tributarien, no la Renda B\u00e0sica que estaria exempta d\u2019impostos. Aix\u00f2 evidentment ha estat estudiat i hi ha un llibre<\/a> fet pel Jordi Arcarons, el Llu\u00eds Torrens o el Daniel Ravent\u00f3s, membres de la Xarxa Renda B\u00e0sica.<\/p>\n

La proposta de la Renda B\u00e0sica, tot i que \u00e9s coneguda des de fa anys, no acaba d\u2019arrelar en el discurs p\u00fablic. Creu que s\u2019acabar\u00e0 implementant?<\/strong><\/p>\n

En aquests moments hi ha una Iniciativa ciutadana europea per signar a favor https:\/\/rentabasicaincondicional.eu\/<\/a>\u00a0 per tal d\u2019aconseguir un mili\u00f3 de signatures. I tamb\u00e9 al Pa\u00eds Basc tot just hi ha una ILP<\/a> des del passat mes de febrer. Actualment \u00e9s una proposta que est\u00e0 sobre la taula a un munt de llocs, fins i tot a Catalunya en l\u2019actual negociaci\u00f3 de govern, doncs la CUP l\u2019ha posat com una mesura cabdal com a pla de xoc social i sanitari.<\/p>\n

El que \u00e9s evident \u00e9s cada cop m\u00e9s urgent repartir la riquesa i reduir les grans desigualtats socials existents que fan un m\u00f3n inhabitable on una minoria acumula i posseeix una riquesa descomunal mentre una immensa majoria viu en la pobresa, en la inseguretat econ\u00f2mica, en la m\u00e9s absoluta desprotecci\u00f3 social…. Hi ha mesures que s\u00f3n cada cop m\u00e9s necess\u00e0ries i cal posar-les ja sobre la taula: com una renda m\u00e0xima als m\u00e9s rics, un refor\u00e7 considerable dels serveis p\u00fablics existents especialment el sanitari, una pol\u00edtica d\u2019habitatge digne, una pol\u00edtica de lluita contra l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i de decreixement, un repartiment dels treballs i una reducci\u00f3 de la jornada laboral, entre d\u2019altres.<\/p>\n

Per acabar, doni\u2019m alguna noticia o dada esperan\u00e7adora.<\/strong><\/p>\n

L\u2019experiment a Barcelona en les \u00e0rees relacionades amb la salut i la salut mental de la B-MINCOME va suposar una reducci\u00f3 dels \u00edndexs de privaci\u00f3 material i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, un augment de la satisfacci\u00f3 amb la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de les llars. El projecte va contribuir a reduir la taxa de privaci\u00f3 material severa i la inseguretat aliment\u00e0ria. El B-MINCOME va reduir la sensaci\u00f3 d’incertesa financera amb el que aix\u00f2 va poder suposar de tranquil\u00b7litat psicol\u00f2gica i reducci\u00f3 de l’estr\u00e8s dels participants. Es va detectar una reducci\u00f3 de 9 punts percentuals en el risc de contraure malalties mentals, aix\u00ed com una important millora de la qualitat de la son. Aquests dos resultats es podrien deure a la reducci\u00f3 del nivell d’estr\u00e8s associat o generat per les dificultats econ\u00f2miques per cobrir necessitats b\u00e0siques de la llar.<\/p>\n

Per altra banda, el primer assaig de RB d’Europa promogut per un govern va ser dut a terme a Finl\u00e0ndia entre 2017 i 2018 i va consistir en assignar una renda b\u00e0sica mensual de 560 euros lliures d’impostos a 2.000 desocupats d’entre 25 i 58 anys seleccionats a l’atzar, sense l’obligaci\u00f3 d’haver de buscar activament feina i sense reduccions en la quantitat percebuda si trobaven un. Els resultats publicats enmig de la pand\u00e8mia de Covid19 mostren clarament que han servit per millorar el benestar mental, la seguretat vital i la satisfacci\u00f3 amb la vida de les persones benefici\u00e0ries de la renda b\u00e0sica. Els investigadors, que van entrevistar de forma exhaustiva a 81 receptors, van concloure que, si b\u00e9 l’experi\u00e8ncia difereix molt d’un beneficiari a un altre, en general estaven m\u00e9s satisfets amb les seves vides i experimentaven menys estr\u00e8s mental, depressi\u00f3, tristesa i soledat que el grup de control. Hi han alternatives, per\u00f2 cal voluntat pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada, I\u00f1igo Errej\u00f3n feia una intervenci\u00f3 al Congreso reivindicant la necessitat d’una pol\u00edtica p\u00fablica en l’\u00e0mbit de salut mental. La intervenci\u00f3 d’Errej\u00f3n va despertar una onada de solidaritat a les xarxes socials de tota aquella gent que ha necessitat d’ajuda psicol\u00f2gica en algun moment de les seves vides, per\u00f2 que de no tenir […]<\/p>\n","protected":false},"author":320,"featured_media":26441,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[53],"class_list":["post-26440","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/320"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26440"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26440\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}