J\u00falia Ojuel Solsona \u00e9s Doctora en Medicina, especialista en medicina familiar i comunit\u00e0ria. Ha viscut la pand\u00e8mia en primera l\u00ednia des del Servei d’Atenci\u00f3 Continuada Domicili\u00e0ria de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut a Barcelona.<\/p>\n
Quina ha estat la teva feina durant aquest any de pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n Treballo al servei d’Atenci\u00f3 Continuada Domicili\u00e0ria (ACD). Fem l’atenci\u00f3 a domicili quan els ambulatoris tanquen, \u00e9s a dir, cada nit de 7 del vespre fins a les 8 del mat\u00ed, i dissabtes, diumenges i festius les 24 hores, a Barcelona, Montcada i La Mina. En general, les persones sense problemes de mobilitat van als serveis d’urg\u00e8ncies, per\u00f2 quan s\u00f3n pacients que ja no surten del domicili o si la malaltia impedeix despla\u00e7ar-se, hi anem nosaltres. Per aix\u00f2, la majoria de la gent que visitem \u00e9s m\u00e9s gran de 80 anys o est\u00e0 institucionalitzada. Les visites ens arriben pel 061, que \u00e9s qui rep les trucades i determina quin recurs enviar, si \u00e9s necess\u00e0ria una ambul\u00e0ncia o una visita a domicili.<\/p>\n Una atenci\u00f3 continuada vol dir canviar constantment de pacients. Com afecta aix\u00f2 al teu treball?<\/strong><\/p>\n Jo havia estat quasi vint anys en un CAP i, al principi d’estar en aquest servei, em semblava estrany visitar cada vegada pacients que no coneixia, i no fer jo mateixa un seguiment. Has de canviar una mica la manera de treballar. Per sort, l’ACD som un servei d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de l’Institut catal\u00e0 de la Salut, la majoria som metgesses de fam\u00edlia que hem treballat o treballem als CAP, i tenim acc\u00e9s a la hist\u00f2ria cl\u00ednica i a la informaci\u00f3 de les seves professionals de refer\u00e8ncia, de manera que quan anem a visitar a alg\u00fa ja hem mirat la seva hist\u00f2ria i alguna informaci\u00f3 tenim. Despr\u00e9s de la visita podem fer continu\u00eftat i seguiment amb les seves metgesses i infermeres de fam\u00edlia, per\u00f2 la veritat \u00e9s que cada nit que hi vas, acabes revisant el que ha passat amb la gent que has vist la nit anterior.<\/p>\n S\u00f3c cr\u00edtica amb el paper que va fer el 061. Crec que \u00e9s un servei bo per emerg\u00e8ncies, per\u00f2 que en la gesti\u00f3 de recursos de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no va estar a l’altura.<\/p><\/blockquote>\n Com es va viure a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria continuada a Barcelona la primera onada?<\/strong><\/p>\n La primera onada ens va agafar de sorpresa. L’hivern havia estat dif\u00edcil, com tots els hiverns -que sembla que no se s\u00e0piga que la grip ve cada any per agafar-nos sempre sense prou recursos- i, quan pens\u00e0vem que anir\u00edem cap a millor, com la resta d’anys, de cop al febrer vam comen\u00e7ar a veure febres, pneum\u00f2nies, ofecs, emb\u00f2lies pulmonars, pacients greus… pens\u00e0vem que era la grip que arribava m\u00e9s tard, o que comen\u00e7aven les infeccions respirat\u00f2ries de la primavera. En dues setmanes vam tenir a sobre la Covid.<\/p>\n An\u00e0vem a les resid\u00e8ncies o als domicilis de gent que potser havia passat el dia m\u00e9s o menys b\u00e9, amb febre lleu i, de cop, en poques hores, es posaven molt greus, s’ofegaven o feien deshidratacions, tenien alteracions de consci\u00e8ncia, la febre no baixava… fins i tot, algunes persones van morir. Si el o la pacient que an\u00e0vem a visitar es podia moure, deman\u00e0vem que an\u00e9s al rebedor o al menjador i la visit\u00e0vem amb les portes obertes. A les resid\u00e8ncies hi ha hagut molts casos, en totes les onades, no n’hi han deixat d’haver des de fa un any. Arrib\u00e0vem de matinada i ens trob\u00e0vem una auxiliar de geriatria per 25 residents, la meitat dels residents amb infecci\u00f3 per Covid, un ofegant-se, l’altre tamb\u00e9, una altra cridant…<\/p>\n S\u00f3c cr\u00edtica amb el paper que va fer el 061. Crec que \u00e9s un servei bo per emerg\u00e8ncies, per\u00f2 que en la gesti\u00f3 de recursos de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no va estar a l’altura. Per exemple, durant la pand\u00e8mia, hav\u00edem d’anar a visitar gent que pels s\u00edmptomes de gravetat que presentaven no tenia sentit anar a casa seva. Era necess\u00e0ria una derivaci\u00f3 a l’hospital, i el 061 ens hi feia anar abans per valorar-ho, en comptes de fer la derivaci\u00f3 directa, que s’acabava posposant unes hores sense necessitat, i ens obligava a una exposici\u00f3 innecess\u00e0ria al virus. Sobre Ferrovial i el 061 s’ha parlat molt, per\u00f2 no prou. No puc entendre que encara estigui concertat un servei com aquest i que estigui treballant en l’\u00e0mbit corporatiu al marge i amb tant desconeixement de la resta del sistema de salut p\u00fablic i, sobretot, de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n Qu\u00e8 va significar aquest per\u00edode?<\/strong><\/p>\n La primera onada van ser els pitjors mesos de la meva vida laboral, i ja fa 30 anys que vaig acabar la carrera. Despr\u00e9s va venir l’estiu i la situaci\u00f3 va millorar. Ens van obligar a agafar les vacances per por de com seria l’hivern, de manera que aquell juliol i agost els centres es van quedar \u00aben quadre\u00bb. Jo vaig fer vacances i vaig aprofitar el programa recuperART que ens van oferir a professionals de la salut per visitar museus i fer interioritzaci\u00f3. Per\u00f2 nom\u00e9s arribar ja va venir la segona onada, que va empalmar amb la tercera, i que va comen\u00e7ar abans que no ens esper\u00e0vem. A l’octubre ja estava de nou tot fatal. No ens pod\u00edem creure que no tingu\u00e9ssim un respir, el mateix panorama… ten\u00edem EPIs, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 l’afectaci\u00f3 des de la tardor est\u00e0 sent molt extensa i no s’ha pogut normalitzar gens el funcionament del sistema sanitari.<\/p>\n S’ha posat en evid\u00e8ncia la precarietat del sistema sanitari. Per suposat que el sistema va col\u00b7lapsar, perqu\u00e8 no \u00e9s un sistema sanitari robust.<\/p><\/blockquote>\n No s\u00e9 si sortirem millors de la pand\u00e8mia, ho dubto, per\u00f2 el que \u00e9s segur que sortir\u00e0 pitjor \u00e9s el sistema sanitari. Quan aix\u00f2 vagi passant, i encara falten uns mesos, el panorama ser\u00e0 dolent, la gent gran i vulnerable est\u00e0 en davallada funcional pel confinament, els programes de seguiment de patologia cr\u00f2nica aturats i moltes malalties amb retard diagn\u00f2stic. S’ha posat en evid\u00e8ncia la precarietat del sistema sanitari. Per suposat que el sistema va col\u00b7lapsar, perqu\u00e8 no \u00e9s un sistema sanitari robust. S’anava fent amb sobreesfor\u00e7, per\u00f2 amb l’onada va comen\u00e7ar a entrar aigua per totes les esquerdes. Ara mateix s’estan comen\u00e7ant a fer als centres visites presencials, per\u00f2 intercalades amb 40 o 45 visites telef\u00f2niques, i aix\u00f2 no \u00e9s assumible.<\/p>\n Com has portat -heu portat els equips- el contagi de companyes i companys i la por al contagi?<\/strong><\/p>\n \u00c9s el que he portat pitjor. Als domicilis, entrem a les habitacions de les persones malaltes, amb molta c\u00e0rrega viral i, sobretot al principi, que encara era hivern, les habitacions tenien les finestres tancades. A les resid\u00e8ncies hi ha moltes habitacions compartides. El que han passat a les resid\u00e8ncies no t\u00e9 nom. Les cuidadores ho expliquen. Moltes van emmalaltir tamb\u00e9, desbordades i veient morir a la gent que cuidaven. A alguna resid\u00e8ncia encara ens reconeixem amb l’auxiliar o amb la infermera quan anem a una visita. \u00c9s com si tornessis a l’impacte emocional d’aquests mesos passats.<\/p>\n No hem notat massa que hagin augmentat les r\u00e0tios, seguim veient moltes auxiliars soles de nit. I la gesti\u00f3 ha passat als equips de prim\u00e0ria pr\u00e0cticament sense posar refor\u00e7os. Jo crec que aix\u00ed no es pot donar una atenci\u00f3 com es mereixen. La majoria de les persones s\u00f3n pacients en situaci\u00f3 de cronicitat complexa o amb malaltia avan\u00e7ada i s’han d’actualitzar sense demora les r\u00e0tios de personal auxiliar, d’infermeria i de medicina.<\/p>\n Entre la gent que treballem a l’atencio domicili\u00e0ria hi va haver infeccions greus. Una quarta part del servei de medicina va necessitar ingr\u00e9s hospitalari, i un dels companys metge, l’estimat Juanjo, va morir despr\u00e9s de setmanes a l’UCI. El Departament de Salut va treure un document, que despr\u00e9s van retirar per la indignaci\u00f3 que van provocar, on deia que el deure d’assist\u00e8ncia era superior al dret de seguretat en el treball dels i les professionals, que el que venia a dir era que hav\u00edem de visitar sense EPI. Port\u00e0vem bates de paper i bosses, amb el pensament m\u00e0gic que aix\u00ed no ens infectar\u00edem. Jo crec que si hi ha tants casos de Covid persistent entre el personal sanitari va ser per la cont\u00ednua pluja de virus que vam rebre i seguim rebent. Ara mateix est\u00e0 assimilada com a malaltia professional, per\u00f2 encara no reconeguda com a tal, i tot sembla indicar que s’haur\u00e0 d’anar al tribunal si no es reconeix com accident de treball.<\/p>\n A tot aix\u00f2 se li suma la por a contagiar la fam\u00edlia i l’entorn…<\/strong><\/p>\n S\u00ed, jo arribava a casa amb por de contagiar a la meva filla, despr\u00e9s de tota la nit treballant. Vaig estar mesos sense veure a ma mare. Quan anava a treballar em parava a la cantonada de casa seva i la saludava des del balc\u00f3. Jo devia passar la Covid perqu\u00e8 en la primera anal\u00edtica que em van fer, al maig o juny, em van sortir els anticossos. Per sort vaig ser asimptom\u00e0tica, per\u00f2 suposo que devia contagiar quan visitava perqu\u00e8 no ens feien PCR sistem\u00e0tiques. Ens han \u00abapretat\u00bb massa des del Departament de Salut. En el document de contactes, es demana a\u00efllament vuit dies si hi ha contacte amb una persona positiva, sigui quin sigui el resultat del test. En canvi, al personal sanitari, si tenim un contacte amb una PCR negativa ens hem d’incorporar a la feina.<\/p>\n Cap al final de la primera onada, van oferir des de l’ICS un servei d’acompanyament emocional als professionals. Van rebre moltes trucades, per\u00f2 amb la segona onada, em comentava un company que hi \u00e9s, que se’n reben moltes menys. Jo penso que \u00e9s perqu\u00e8 veiem que el problema no som nosaltres, ni com ho portem, sin\u00f3 que el problema \u00e9s estructural. Tothom ha tingut moments de molt des\u00e0nim, per\u00f2 el sentiment principal que tinc ara \u00e9s d’ira. Estic enfurismada. Amb el Ministeri, amb el Departament de Salut, amb l’ICS i amb la m\u00fatua laboral. M’ha sostingut i em sost\u00e9 el sindicat del qual formo part, Metges de Catalunya, i m’alegra veure que tamb\u00e9 la resta de sindicats treballen per la millora de les condicions de treball i seguretat i per una cr\u00edtica al model sanitari actual.<\/p>\n